Violeta del bosc

En aquest article ens detindrem amb més detall sobre què és el violeta del bosc, quines són les seves característiques i característiques. També parlarem de la diversitat d’espècies d’aquesta cultura, parlarem de la sembra de llavors, la cura de les plantacions i quines malalties i plagues poden amenaçar aquesta meravellosa planta. Aquest article serà igualment útil tant per a floristes experimentats com per a aquells que acaben d’implicar-se en aquesta activitat i intenten trobar el màxim de cultius interessants i atractius per cultivar-los en interiors i desenvolupar habilitats florícoles.

Violeta del bosc: descripció de la varietat, origen, les seves principals característiques i tipus

foto: bosc violeta

Origen

Violeta del bosc (en altres paraules, també es diu aquesta planta viola) És una planta molt suau i modesta, que al mateix temps té un aspecte molt atractiu i el fet que aquesta cultura pugui créixer principalment a latituds del nord, sense por a les dures condicions climàtiques i de temperatura. Diverses fonts descriuen de cinc-centes a set-centes espècies diferents d'aquesta planta, que pertany al grup salvatge de la família dels violetes. Les violetes silvestres solen créixer a l’hemisferi nord, on el clima és moderadament fred. Això és el que determina algunes de les característiques i requisits per cuidar aquesta flor.

La pàtria del bosc violeta és l’Àfrica oriental, però llavors la cultura es va poder estendre bastant ràpidament a altres parts del món, inclòs el territori de Rússia. La viola es va demostrar per primera vegada amb tota la seva glòria el 1893, i va ser a partir d’aquest moment quan es va iniciar el cultiu actiu d’aquesta varietat de flors a la floricultura. Avui en dia, la gran majoria d’aquestes plantes es troben a Amèrica del Nord i, curiosament, al Japó. Però, al mateix temps, el violeta creix bé a Austràlia i Nova Zelanda. Al nostre país, sovint podeu conèixer un tipus de bosc violeta més cultivat, que s’anomena Pensaments. Algunes violetes, és a dir, la seva part herbàcia, tenen propietats medicinals, cosa que fa que la plantació en un cert sentit sigui força versàtil.

Què és la flor violeta del bosc

flor violeta del bosc

Violeta del bosc És una planta perenne i mitjana-alta que té una forma rastrera. Els arbustos són força compactes i en miniatura, poden arribar a tenir una alçada de només quinze centímetres, mantenint-se molt macos i, al mateix temps, molt forts. El sistema radicular de la planta es caracteritza per una extensa ramificació, cada any el rizoma dóna molts brots nous. Posteriorment, es poden formar rosetes joves de fulles que s’utilitzen per reproduir violetes. Una còpia en aproximadament un any i mig o dos pot créixer i ocupar una superfície força impressionant: aproximadament un metre quadrat. Aquesta zona és realment impressionant si es compara la mida de la planta amb la manera com es pot expandir com a resultat.

El violeta del bosc no té tija, les fulles poden ser petites, també hi ha fulles grans i lleugerament arrodonides. També poden tenir la forma d’un cor: tot depèn de quin tipus i varietat pertanyi al violeta del bosc. Totes les fulles es recullen en una roseta, el seu nivell inferior és més gran que la part superior.En el període hivernal, les fulles segueixen sent les mateixes fresques i atractives, no es moren, poden suportar gelades de manera segura sota la neu. El fet que siguin tan resistents a les gelades és el resultat del fet que tota la superfície de les fulles és molt pubescent, i aquesta pubescència ajuda la planta a tolerar canvis bruscos de temperatura i reduir les temperatures fins al seu mínim important i fatal.

Hi ha cinc pètals a les flors, tots es poden pintar en tons completament diferents, però una cosa els uneix: tenen un aspecte increïblement bonic i atractiu, decoratiu. Les flors són petites, de diàmetre poden arribar a fer només un centímetre i mig, però fins i tot això no les fa menys atractives. Algunes flors emanen un aroma molt delicat i agradable, que desprèn notes una mica dolces. Bàsicament, l’aroma s’intensifica a la nit i al matí, però durant el dia és gairebé impossible escoltar-la, aquesta és una altra característica de les plantacions. A la temporada calorosa, les violetes tampoc donen cap olor.

Pel que fa al color de les flors, els colors poden variar des del blau pàl·lid, blau clar, celestial al morat i lila. El nucli de la flor està pintat amb un to groc, que de vegades pot vorejar gairebé blancs com la neu. D’una manera o altra, les plantes semblen increïblement interessants i atractives, els colors d’aquests colors atrauen l’atenció dels cultivadors de flors a causa de la seva atípica i excentricitat. En general, aquestes flors són capaces de sorprendre i destacar en el context de moltes altres plantacions, per la qual cosa hauríeu de fixar-vos-hi definitivament, ja que són bones tant per a una sola plantació com per accent en una plantació en grup.

La floració de les violetes comença a l’abril, quan les fulles joves encara no han tingut temps de formar-se, i la floració continua durant molt de temps, fins al setembre. La viola salvatge és una meravellosa planta melífera, però al mateix temps és una flor auto-pol·linitzada, de manera que no hi ha necessitat d’interferències externes ni de pol·linització d’aquesta cultura. La propagació del violeta es realitza de manera vegetativa. A la tardor, un cop finalitzada la floració, el fruit es forma a la planta en forma de caixa i a l’interior del fruit hi ha moltes llavors petites i lleugerament humides de color marró-negre.

Tipus i varietats

En condicions naturals al nostre país, podeu conèixer una vintena d’espècies de violetes forestals. Enumerarem alguns i us explicarem les seves característiques i propietats característiques. Entre les espècies i varietats més comunes i demandades, es troben les següents:

- violetes tricolors (pensaments) - Es troben principalment a les zones rurals i als boscos, als horts, però els cultivadors de flors i els jardiners perceben pensaments com a males herbes en lloc de plantacions decoratives de ple dret. La flor està formada per dos pètals superiors i tres inferiors, pintats amb tons blaus i blancs, i el nucli està pintat amb un to groc fresc que té un gran contrast. La floració es produeix de maig a setembre.

- gos violeta - Molt sovint aquesta varietat es pot trobar a les vores, així com en un creixement jove rar i molt modest, que es troba just al camp. Les flors d'aquesta espècie són de mida molt petita, mentre que la pudor està pintada d'un color blau cel uniforme. Aquesta planta no floreix durant molt de temps - al maig

- violeta de pantà - bàsicament, segons el nom, es pot trobar en llocs molt humits i humits - en zones pantanoses, en zones de boscos molosos, així com en prats inundats, on la planta se sent més còmoda. La flor té un color blau clar, que s’acosta a una tonalitat blanca com la neu, i es poden veure venes fosques als pètals. La floració comença al maig i pot continuar fins a l’agost.

- varietat de violetes del bosc - Aquestes flors creixen als camps o a les vores del bosc, als prats, a la vora de la carretera, també es poden trobar amb força freqüència. Sobretot, pel que fa a les seves característiques externes, aquestes flors s’assemblen a un violeta tricolor, però al mateix temps estan pintades de blanc, molt petites i ordenades, i la boca d’aquestes flors està pintada d’un color groc brillant. L'alçada de la plantació pot assolir en condicions naturals gairebé trenta centímetres, la floració comença a l'abril, més aviat llarga, acaba només al setembre.

- violeta perfumat - Aquesta varietat només es pot trobar al bosc, la podeu reconèixer per les flors, pintades de tons porpra i blau brillant, que també emanen un aroma dolç bastant persistent, molt agradable i que no causa mal de cap. Aquesta varietat floreix d’abril a maig, poc temps, però fins i tot en aquest moment pot delectar els que la coneixen en el seu hàbitat natural.

- Violeta del bosc d’Altai - creix bé als vessants de les muntanyes. Les flors estan pintades en un to blau violeta, mentre que el centre té un contrast molt destacat a causa del color groc brillant. L’alçada d’aterratge és d’uns vint centímetres, no més. La floració comença a finals d’abril i dura quaranta dies. Hi ha una segona floració: es produeix al setembre i dura fins que cau la primera neu.

- Groc violeta - creix principalment en sòls força fèrtils, també en boscos prims, ben ventilats. Les flors són de color verd groc, molt brillants i tenen un aspecte increïblement decoratiu. A la part posterior dels pètals, s’observen agradables ratlles de color porpra, que tenen un aspecte molt bonic i decoratiu en contrast. Aquesta varietat comença a florir al juny i dura unes tres setmanes.

- violeta turó - Basant-vos en el nom de la varietat, podeu comprendre immediatament que la planta arrela bé en vessants oberts i que també es pot ubicar sota els arbustos. Les flors d’aquesta planta estan pintades en tons blaus clars, hi ha flors morades, però aquest color és molt rar. De les flors emana un aroma meravellós, són de mida molt gran, les tiges de les flors són molt llargues. La floració comença al maig i dura poc: amb l’inici de juny, les flors desapareixen

- violeta incisa - Aquesta espècie es troba a Sibèria, però certament en altres regions no es pot trobar. Les flors estan pintades d’un color porpra brillant, molt elegants i sofisticades, s’eleven per sobre de l’arbust comú i tenen un aspecte increïblement atractiu. En forma, aquesta espècie sembla més un ciclamen que un violeta i, per això, suscita aquest interès. Però, malauradament, aquest endèmic es pot trobar lluny de tot arreu i la seva floració és a curt termini (de juny a juliol, no més de tres setmanes)

- Violeta del bosc etoli - Prefereix créixer en llocs assolellats; es recomana que el sòl sigui solt o pedregós, però el sistema de plantació d'arrels s'ha de subministrar amb la major quantitat d'oxigen possible, només d'aquesta manera la plantació es sentirà el més còmoda possible. Els pètals superiors de la planta són de color groc, però els pètals inferiors són molt brillants, de color taronja. La floració comença al maig i pot continuar durant tota la temporada d’estiu.

- roure (en altres paraules, aquest violeta també es diu muntanya) - Creix principalment a la part europea del nostre país, prop de les muntanyes del Caucas, així com a la part sud de Sibèria, on les flors se senten el més còmodes possibles. Les flors estan pintades amb tons blaus clars, sobretot per aspecte que semblen exactament com a violetes de totes les varietats que ja hem aconseguit presentar aquí. Però, al mateix temps, les flors són molt més grans i la tija és molt alta, de longitud pot arribar als vint-i-cinc centímetres, o fins i tot més.Floreix de maig a juliol, amb força abundància i durant molt de temps. Aquesta varietat es considera una de les més comunes entre totes les altres.

- préssec, una varietat d'estany de violetes - poques vegades es troba en algunes regions de Sibèria, principalment a la seva part central. Els peduncles són força llargs, les flors són petites, pintades de tons beix cremosos i lletosos, que també poden tenir una barreja d’un to celeste blavós. La floració comença al maig, dura fins al juny, molt curta, però les flors petites semblen força gracioses i boniques

- violeta porpra - Aquesta és una de les espècies més rares de totes les considerades, aquestes violetes creixen exclusivament a les muntanyes del Caucas, ja que estan molt adaptades a aquest clima i només allà poden demostrar el màxim desenvolupament propi. aquesta espècie floreix amb molta profusió, formant petites flors, pintades amb tonalitats morades (d’aquí ve el nom, que parla per si sol). En aquest cas, les inflorescències es recullen en una petita orella, que pot incloure fins a vint flors petites. Val a dir que de les flors emana un aroma molt agradable, però discret, que les fa molt atractives. Aquesta espècie floreix dues vegades: la primera floració es produeix a la primavera i la segona vegada que es pot observar la floració amb l’inici de la tardor.

Per descomptat, hi ha algunes subtileses en la plantació d’aquesta cultura, així com en la manera de cuidar les violetes dels boscos en el futur. Dedicarem la següent part del nostre article a això. La informació és molt interessant, perquè aquestes violetes són majoritàriament domesticades i es troben amb molta freqüència. Per obtenir el resultat del seu creixement, desenvolupament i floració, cal conèixer algunes de les complexitats de la tecnologia agrícola. Només així una floristeria pot aconseguir un resultat positiu.

Descripció de la plantació de bosc de violetes

Després de plantar les llavors, els primers brots poden aparèixer en unes tres setmanes. Podeu sembrar violetes del bosc tant a la primavera com a l’estiu, a la tardor (en general, en qualsevol època de l’any, excepte a l’hivern, ja que en general no és la temporada més favorable inicialment). Es recomana utilitzar llavors de violeta exclusivament fresques i acabades de collir per plantar, ja que l'any vinent aquestes mateixes llavors poden perdre gairebé completament la seva tendència a la germinació.

Les llavors també es poden cultivar per plantules, és molt senzill fer-ho, n'hi ha prou amb seguir un determinat algorisme i tenir en compte les subtileses i els matisos. Per cultivar plàntules, cal agafar sòl de fulla normal, afegir-hi components com ara sorra i torba i condimentar-lo amb una petita quantitat d’humus. Les llavors es poden col·locar acuradament sobre la terra, escampar-les lleugerament, però no enterrar-les, en cas contrari això pot afectar negativament la similitud dels materials. A continuació, la zona s’ha d’humitejar acuradament amb aigua tèbia i sedimentada i després s’ha de cobrir amb una pel·lícula per crear un efecte hivernacle. Periòdicament, s’eleva la pel·lícula, s’airegen les plantacions i es comprova les llavors per veure quant eclosionen.

Es recomana plantar els brots a una profunditat de no més de mig centímetre i cal preparar el sòl per endavant. El lloc d’aterratge s’ha de protegir de la llum solar directa, la llum ha de penetrar, però difosa. Després de la plantació dels brots, durant uns dies s’han de controlar, atendre i controlar de prop si les plantacions han arrelat o no. A més, els esqueixos s’han de ruixar des d’una ampolla de polvorització; només hi és adequada aigua tèbia i assentada. Quan les llavors es troben al sòl, també cal proporcionar-les una cura regular: es recomana regar les plantacions cada dia i ventilar-les exactament fins que finalment apareguin els primers brots.

Les violetes de camp es reprodueixen bé per llavor, en aquest procés són completament sense pretensions.El violeta del bosc és molt més fàcil i ràpid de diluir si extreu les rosetes brollades de fulles. Es planifica i implementa millor un cop finalitzada la floració de primavera. A la tardor, abans que arribin les primeres gelades, és possible que les plantes simplement no tinguin temps d’arrelar-se i arrelar-se, de manera que es recomana calcular els dies en què comencen les gelades i programar el procediment unes tres o quatre setmanes abans. Aquest matís i la seva consideració estalviaran plantacions futures i ajudaran a multiplicar la varietat de violetes desitjada.

Es pot extreure un sòl adult del sòl, examinar-lo acuradament i seleccionar diverses rosetes joves que ja han arrelat. Són ells els que es convertiran en el futur material de plantació amb el qual serà possible propagar el violeta. Les plàntules grans es poden sembrar una a la vegada i, si els arbustos són molt petits, es poden col·locar en dos. La distància entre les plàntules ha d’estar entre vint i trenta centímetres. Ja el segon any després d’aquests procediments, les noves violetes començaran a florir molt bé a la parcel·la del jardí o a les finestres de la casa del jardiner. El més important és escollir el lloc adequat, ja que definitivament hauríeu d’escoltar els consells de jardiners amb més experiència i intentar fer-ho de la millor manera i correcta possible.

Agrotècnia i cura de les violetes forestals

L’avantatge de les violetes dels boscos és que aquestes plantes són completament modestes en termes de cura i tecnologia agrícola. La violeta pot hivernar amb molta tranquil·litat sense refugi addicional, tolera tranquil·lament les sequeres prolongades i a curt termini. El violeta bosc (silvestre) prefereix créixer a les zones ombrejades del jardí i l’hort, però podeu plantar la planta fins i tot a clares assolellades. Serà còmode plantar-hi, però el jardiner s’hauria d’encarregar de regar regularment, en cas contrari la planta no se sentirà tan còmoda com podria si el jardiner la cuidés i seguís algunes mesures de cura.

A més, les violetes es poden reproduir fàcilment de la manera més senzilla: l’auto-sembra. Algunes formigues de jardí la poden ajudar en això, que pot arrossegar llavors al voltant del lloc i, a causa d’elles, poden aparèixer violetes als llocs més inesperats. Per descomptat, l’auto-sembra serà convenient per al mateix jardiner, perquè no ha de passar temps preparant el lloc i preparant la llavor i, en aquest cas, les violetes s’arrelaran i floriran igual de bé. El més important és que mai se sap en quina part del lloc apareixerà un aterratge determinat, de manera que hauríeu de controlar-lo constantment.

Les violetes dels boscos s’alimenten amb tintura d’humus. Els fertilitzants complexos, que només estan destinats a plantes amb flors, també són perfectes com a preparació superior. Però els jardiners amb més experiència diuen que aquestes violetes s’han de manipular amb molta cura pel que fa a l’alimentació. És millor no alimentar la planta que sobrealimentar-la. Si hi ha un excés de certes substàncies i microelements, les violetes començaran a créixer i s’estiraran massa abundant, perdent el seu efecte decoratiu, la floració serà completament indescriptible. Per tal que el creixement jove arreli més ràpid i millor, també es recomana endurir el cercle de l’arrel amb l’ajut d’un humus lleuger. A més, el cobert manté el sòl calent i evita que s’evapori l’excés d’humitat. També es cobren per protegir el cercle del tronc dels atacs de plagues i de bacteris comuns. Per tant, heu de prestar atenció a aquest procediment i no ignorar-lo, a més, el mulching és un procés molt senzill que aporta beneficis colossals a les plantacions.

Si una flor creix a l’ombra, la seva floració és pàl·lida, però el procés de floració es pot estirar.Les violetes no toleren absolutament l’estancament de la humitat al sòl, ja que per aquest motiu el sistema radicular comença a patir; es decau gradualment i, per tant, es fa un dany total a tota la plantació. En última instància, si no es presta atenció a les malalties de plantació a temps, això pot conduir al fet que les violetes moriran. Tampoc no es recomana conrear violetes a les terres baixes, ja que es produeix una aigua subterrània molt propera i pot causar danys i danys a les plantes.

Els brots de violetes s’arrosseguen i molts cultivadors de flors consideren aquesta opció més avantatjosa pel fet que les violetes són més convenients per situar-se en pendents suaus i també podeu utilitzar-la per decorar el jardí com a part d’un tobogan alpí o accent decoratiu en un parterre de flors. El violeta creix molt bé, forma una catifa florida, que atrau immediatament els ulls no només dels productors de flors, sinó també de tots aquells que generalment han vist aquesta planta. Pot amagar de forma avantatjosa algunes irregularitats i imperfeccions al sòl. Un florista hauria de preparar-se definitivament pel fet que la planta pugui créixer molt i anar més enllà de la zona i la zona que originalment estava destinada a aquesta. En aquest cas, val la pena eliminar alguns brots especialment coberts per poda o pessic. Normalment, aquest procediment és molt similar a pessigar brots de maduixa, exactament el mateix algorisme i un resultat similar.

Malalties a les quals el violeta del bosc és susceptible

Malalties - Aquests són els enemics més importants que poden avançar les violetes i conduir a la seva mort. Parlem una mica d’aquest problema, perquè és important conèixer els signes i símptomes per prendre les mesures necessàries a temps i salvar la planta de la mort imminent. Comencem amb una descripció d'una malaltia com la podridura de les arrels: amb ella, el sistema de les arrels comença a podrir-se, i després el fong es mou cap a la tija i es deixa. En última instància, la planta en la majoria dels casos simplement mor, ja que el seu sistema clau ja s’ha vist afectat.

Podridura grisa - es manifesta en forma de pubescència grisa, que es localitza primer a les parts superiors de la plantació. Es tracta de peduncles afectats i boletes de llavors. Míldiu en pols: apareix una floració blanquinosa a les fulles i flors, que generalment es manifesta al començament de la temporada estival. L’òxid i les taques són també enemics que heu de "conèixer a la vista": apareixen com taques marrons a les parts verdes de la planta, i després la plantació comença a assecar-se gradualment, cosa que també suggereix que no tot està en ordre amb la plantació, i que la planta necessita sens dubte la intervenció del jardiner, en cas contrari perirà.

Smut - aquesta malaltia sembla una inflor anormal als pecíols i apareixen inflor similars a les fulles. Les bombolles contenen un líquid fosc que conté fongs i microbis patògens. Blackleg és una malaltia que sol afectar plàntules i plàntules joves. En primer lloc, es nota un enfosquiment de les tiges a la base, i després les fulles comencen a deformar-se i a caure. La mort de la planta és molt ràpida: d'aquí a tres o quatre dies. Phytophthora: penetra a través del pistil o de les arrels molt fines, afecta tot el sistema vegetal, però es pot curar si es detecta en les primeres etapes. En la majoria dels casos, els jardiners se n’adonen massa tard i l’única sortida és simplement eliminar la planta del lloc perquè altres cultius no s’infectin. Totes aquestes malalties estan unides pel seu agent causant: apareixen a causa de fongs patògens, que es troben al sòl durant molt de temps en repòs. Els fongs també poden despertar-se i progressar si la temperatura de l’aire és massa baixa i la humitat augmenta fins a un màxim inacceptable.A més, aquestes malalties es poden desenvolupar activament a causa de l’augment de l’acidesa del sòl, per tant, sempre és necessari regular-la abans de plantar violetes, ja que aquest és un dels requisits de plantació per créixer i desenvolupar-se amb seguretat.

Àfid es pot convertir en l’agent causant de malalties com la variegació i el mosaic anular. La primera malaltia es manifesta a les fulles: adquireixen un color molt variat, gairebé de marbre, i després s’assequen gradualment i moren completament. Pel que fa al mosaic d’anells, apareixen anells a les plaques de fulles, que es pinten amb un to verd fosc. A poc a poc, aquests anells comencen el procés de necrosi i, per tant, la planta ja no es pot desenvolupar amb normalitat i mor.

Primícia de trèvol (és a dir, els jardiners i floristes anomenen aquesta malaltia nacra): les fulles, concretament les puntes, es mengen. La nacre es desenvolupa des de principis de maig fins a juliol, just en aquest moment les larves s’alimenten activament per augmentar la seva massa. Aquesta malaltia és provocada per larves d’arna. Són de color taronja, també tenen algunes taques negres i, a la part posterior de les ales de la plaga, amb una extensió de gairebé quatre centímetres, tenen un color plata-perla, d’aquí el seu nom.

Nematodes - Es veuen afectades absolutament totes les parts aèries de violetes i també es pot veure afectat el sistema arrel. Tot depèn de a quina espècie pertanyi la plaga en qüestió. Les plantes estan estressades, la seva immunitat disminueix molt ràpidament, creixen molt més lentament i perden el seu efecte decoratiu. Com a resultat: pèrdua de característiques externes i mort. Aquestes malalties són provocades per paràsits, tant nematodes de l’aire com de la terra, amb els quals és imprescindible lluitar per salvar la planta de la destrucció, ja que les violetes ja són plantacions increïblement fràgils.

Per descomptat, no és fàcil combatre les malalties. Normalment, si hi ha diverses plantes afectades, tota la plantació pot morir. Si ens trobem davant d’una espècie molt rara de violetes del bosc, és gairebé impossible restaurar-la després de l’experiència. Per tant, val la pena fer tots els intents possibles per salvar la planta i evitar-ne la mort. Normalment es recomana eliminar totes les parts afectades de la planta i, si la planta està totalment danyada, es retira immediatament del lloc juntament amb el terròs i es destrueix. Per a les violetes supervivents, s’han de fer tractaments. Per a això, se solen utilitzar medicaments antifúngics. Els fertilitzants també juguen un paper important: en primer lloc, es tracta de preparats superiors amb un alt contingut de potassi i fòsfor. També val la pena inspeccionar periòdicament les plantacions, realitzar tractaments preventius, perquè només el benestar de les plantes i la seva salut dependran del propi jardiner.

Propietats i qualitats útils de les violetes del bosc

En grans quantitats, les violetes dels boscos contenen una quantitat suficient de nutrients. Són olis essencials, flavonoides, vitamines i greixos, carotè, tot el que és tan necessari per al cos humà. A causa del fet que les violetes contenen una certa quantitat d'alcaloides, les violetes poden ser verinoses i danyar la salut de les persones, així que sigui, però la planta de la medicina casolana s'ha de manipular amb molt de compte. El millor és consultar primer amb experts i, després, aplicar el violeta a la pràctica.

El violeta del bosc és ideal per utilitzar-lo com a element de curació popular. Es pot convertir en un agent antipirètic eficaç; es pot utilitzar una decocció a base de violeta per fer gàrgares a la gola en cas de mal de coll o inflamació; el violeta pot esdevenir un mitjà per aprimar la flegma, per separar la flegma de les vies respiratòries en cas de bronquitis; cura la migranya violeta i el mal de cap, que també és el seu indubtable avantatge.El brou del violeta es converteix en un diürètic eficaç, es pot convertir en un desinfectant, desinfectant i també atura activament la sang (en aquest cas, el violeta pot ajudar en gran mesura a les dones que han tingut complicacions com a conseqüència del part, així com durant la menopausa). . El violeta del bosc atura els signes d’una reacció al·lèrgica; també es poden utilitzar per fabricar compreses per al dolor articular, el reumatisme.

En aromateràpia violetes es pot utilitzar per calmar-se després d’un dia dur i també pot ajudar amb ansietat, convulsions i rabietes. Augmenta la vitalitat i la immunitat, però al mateix temps, heu de tenir molta precaució a l’hora d’utilitzar-lo, per la qual cosa és millor consultar amb un metge professional per endavant per assegurar-vos que la violeta no causi encara més danys i danys al cos.

L’oli violeta s’utilitza eficaçment en cosmetologia. Amb la seva ajuda, sense cap intervenció quirúrgica, és possible suavitzar les arrugues, curar les esquerdes dels llavis i eliminar-ne les esquerdes. Si la concentració de l'extracte dels olis és elevada, això pot provocar una reacció al·lèrgica i una intoxicació. Per tant, qualsevol preparat a base de violeta s’ha d’utilitzar amb molta cura. Emmagatzemeu tintures i olis fora de l’abast dels nens. Per la resta, no us haureu de preocupar: el violeta del bosc es convertirà no només en una part atractiva de la plantació del jardí, sinó que també tindrà un efecte excel·lent sobre el cos humà i el sistema immunitari.