Herbàcia (mordovnik, equinops)

Equinops És una planta que també es troba amb el nom de Mordovnik, que és en gran part ajudada per la seva transcripció llatina i la seva transliteració corresponent. Aquesta planta pertany a la família astrov, i també té un altre nom-sinònim de la seva família: la cultura Compositae, que, per descomptat, es reflecteix principalment en les característiques externes d’aquesta planta. En el seu entorn natural, Echinops creix principalment a Sibèria, i també a la part europea del nostre país, es pot trobar gairebé a tot arreu. Sovint, representants del gènere Echinops es poden trobar a Europa occidental, al Caucas, a Àsia Menor i, fins i tot, al continent africà.

Introducció

La planta creix a vessants muntanyosos, literalment s’arrossega al llarg d’elles, i Echinops es pot trobar a les zones costaneres, a les estepes, a les vores del bosc, ja que els Echinops són molt aficionats a establir-se entre matolls, en matolls d’arbustos molt densos. A més, els Echinops són àvids colons en barrancs o erms, i allà toleren perfectament totes les condicions imperants, sense importar-los completament.

Més de 190 de les espècies més diverses d’aquesta planta es combinen en el gènere d’Equinops. Pel que fa específicament a les nostres latituds russes, no es conreen més de deu espècies, però això és suficient per crear una plantació molt interessant i decorativa d'aquesta planta. Repassem breument els principals punts descriptius d’aquesta planta. Com ja hem dit, el nom de la família és Aster o Compositae. Es tracta d’una planta perenne, però entre les espècies també es poden trobar varietats anuals, de vegades biennals, que d’una manera o altra difereixen en les seves característiques i característiques. Per la forma de vegetació, Echinopsa són plantes herbàcies que es poden criar amb llavors. La plantació en terreny obert es realitza aproximadament a mitjan maig, ja que el sòl ja s’ha escalfat prou en aquest moment i les plantes se senten el més còmodes possibles. A l’hora de plantar, val la pena observar la distància: l’espaiat entre files ha de ser aproximadament de mig metre, però la distància entre els arbusts ha de ser d’uns trenta a cinquanta centímetres, de manera que les plantes se sentin el més còmodes i segures possibles i perquè tenir espai per al creixement i el desenvolupament còmode, divulgació de totes les característiques i característiques decoratives.

La planta prefereix un sòl molt ric, fèrtil i més aviat fluix; en termes d’acidesa, el sòl ha de ser lleugerament àcid o completament neutre. La planta respon bé a la llum brillant, però en general pot revelar les seves característiques decoratives a l’ombra parcial. El més important és no ombrejar massa la zona, o això conduirà al fet que la planta simplement s’esvairà, serà indescriptible i feble. Els equinops són plantacions resistents a la sequera, en cap cas s’han de col·locar en llocs amb acumulació d’aigua subterrània, així com a prop de masses d’aigua, en cas contrari, hi ha un alt risc que els conreus moren simplement a causa de la decadència del sistema radicular. L’alçada de l’arbust pot variar de mig metre a dos metres, la inflorescència té forma esfèrica, també hi ha inflorescències esfèriques del segon ordre, que consisteixen en inflorescències del primer ordre: inflorescències en forma de cistelles atractives. Les flors es poden pintar en tons com el blanc o el blau, també hi ha flors blaves, molt atípiques i, per tant, encara més atractives. La planta floreix de maig a agost, roman decorativa fins a finals de tardor.

Els equinops són molt populars en el disseny de paisatges. Es col·loquen al fons de diversos parterres de flors i parterres de flors, i també tenen un aspecte fantàstic en rocalles i mixborders, en jardins de pedra i tobogans alpins. A més, la planta té propietats medicinals, es pot tallar per crear rams i composicions decoratives seques, i és per això que la planta es considera tan versàtil que té un gran nombre de ventalls en diversos camps. En aquest article donarem una descripció més detallada d’aquesta planta, hi haurà molta informació i serà interessant no només per als jardiners novells, sinó també per a aquells que ja tenen experiència en el cultiu d’Equinops, però els agradaria intenteu cultivar varietats lleugerament diferents al seu lloc i espècies, feu servir una tècnica diferent en el cultiu d’aquest cultiu.

Descripció de la planta, cuidant-la

La planta va rebre el seu nom de la llengua llatina i ja ho hem esmentat. Echinops es tradueix per "eriçó" i "aparença", i això es deu principalment al fet que per les seves característiques externes la planta és molt similar a un eriçó: una bola envoltada d'espines. Tots els representants del gènere mordovnik són perennes, però també es poden trobar anuals, biennals, però això només és en casos molt rars i no sempre són molt populars.

La forma de creixement d’aquesta flor és herbàcia, les tiges poden arribar als dos metres d’alçada i, segons la varietat i les espècies, la seva alçada pot variar des de mig metre. Una planta, per regla general, només forma una tija, de vegades hi ha casos en què es formen diverses tiges alhora, però això és més una excepció a la regla que algun tipus de regularitat. Les tiges són estrictament rectes, tenen una superfície bastant espinosa, també es poden ramificar una mica a la part superior, però en general es poden desenvolupar bé sense ramificar-se, aquest factor no és necessari. Hi ha algunes costelles a la tija, de vegades també hi podeu veure pubescència; de nou, només són signes de varietats individuals, ja que aquestes característiques són una excepció. L’arrel d’Equinops és carnosa i força gran, té forma de vareta, té molt poca ramificació, però encara ho té i, en general, el rizoma s’ha de manipular amb molta cura, tot i que en general és força fort, és molt fàcil de fer-lo malbé i, aleshores, hi ha un gran risc que la planta deixi de desenvolupar-se i de florir.

A la fulla, també es poden veure diverses espines, la seva forma és ploma, dissecada, incisions en forma de dentadura; això és bastant comú. Només a vegades es poden trobar varietats on les fulles tenen integritat. A la vora sempre hi ha denticles, situats al seu torn, el color de les fulles té una tonalitat maragda fosca, molt atractiva. A la zona arrel, les fulles tenen pecíols, però la resta del fullatge de les tiges és sèssil. La mida d’una fulla pot ser de deu a 25 centímetres, però l’amplada de les fulles varia de cinc a deu centímetres, en general tenen un aspecte molt decoratiu i elegant, decoren l’arbust amb la seva frescor i bellesa.

El primer any, la planta es desenvolupa molt activament, principalment la roseta basal. Però ja en el segon any, es pot formar una tija florida. En el futur, apareixeran a la tija inflorescències molt atractives i decoratives en forma de boles. Al mateix temps, cada any l’arbust augmentarà de mida i la floració serà cada vegada més magnífica i, de fet, tindrà un aspecte increïblement interessant i atractiu. Les flors són bisexuals, només es troben flors petites. La corol·la té les característiques d’un tub o d’un embut. El color de les flors pot ser blau o blanc, així com el blau, en principi, tenen un aspecte molt atractiu i interessant.Es recull una inflorescència esfèrica a partir de diversos brots, que també poden tenir una forma allargada de capitat. De diàmetre, aquestes inflorescències poden oscil·lar entre tres i cinc centímetres. Echinops es diferencia de molts altres representants de les cultures de Compositae precisament pel fet que les seves inflorescències són molt complexes, esfèriques, consisteixen en cistelles d’una sola flor, que realment sembla un element decoratiu, que és simplement impossible de passar. Una inflorescència en general pot tenir entre 150 i 400 cabdells, així que imagineu-vos el frondoses i atractives que són. Al mateix temps, es poden localitzar una trentena d’aquestes inflorescències a cada arbust d’equinops. Des de maig fins a finals d’estiu, les flors comencen a florir encara més abundantment i també s’hi forma una quantitat bastant gran de nèctar. En aquest sentit, Echinops ha estat reconeguda durant molt de temps com la planta melífera més meravellosa i atractiva. Després de la pol·linització de les inflorescències, els aquenis maduren gradualment, que tenen una forma cilíndrica. El fruit fa uns sis mil·límetres de longitud, els fruits maduren durant tot el període estiuenc i es formen llavors llavors, sovint s’utilitzen per a la propagació del cultiu.

La planta equinops és un cultiu sense pretensions que no és tan difícil de cuidar. Si seguiu algunes regles i teniu en compte algunes subtileses, durant tot el període estival, Echinops decorarà un llit de flors, parterres de flors i composicions paisatgístiques. A continuació, donarem alguns consells per plantar un equinops i per a la seva posterior cura. Per cultivar un corral, heu de seleccionar amb molt de compte un lloc, que estigui obert i prou il·luminat pels rajos del sol, ja que la planta tolera perfectament fins i tot la llum solar directa. El més important és observar la regla segons la qual les aigües subterrànies no es troben a les rodalies, ja que a causa d’elles el sistema radicular pot pudrir-se i això pot provocar la mort de les plantacions. És millor que no hi hagi cap embassament a prop, i tampoc no hi haurà llacs i rierols que puguin humitejar el sòl, ja que faran que el sòl sigui massa humit, s’assemblarà al sòl pantanós per consistència.

El sòl per plantar Echinops ha de ser prou solt i fèrtil. L’acidesa ha de ser a un nivell neutre i els sòls lleugerament àcids també són adequats. Pot haver-hi un substrat argilós o sòl pesat al lloc, però en aquest cas, els equinops es desenvoluparan molt lentament i de manera deficient, per la qual cosa és millor seleccionar sòls que siguin més favorables per a aquestes plantes. La plantació del morrió està prevista cap a mitjan maig. Així, el jardiner podrà protegir les plantes que no van tenir temps de reforçar i augmentar la seva immunitat contra les gelades del tipus de retorn, que sovint s’estableixen en aquest moment. La distància entre les plàntules no ha de ser inferior a cinquanta centímetres, ja que els arbusts es poden arrissar molt a mesura que creixen i es desenvolupen, i en aquest cas hi ha un gran risc que simplement no tinguin prou espai per al seu desenvolupament normal. després de plantar els equinops en terreny obert, s’ha de regar amb moderació, per a això utilitzen aigua tèbia, descongelada o pluvial a temperatura ambient. És adequada l’aigua filtrada o bullida, que també s’ha de refredar. Si el jardiner ha decidit que creixeran varietats d’equinops amb tiges altes al seu lloc, s’hauria d’instal·lar un suport per a la planta al forat abans de plantar-lo. Els equinops i les seves tiges cultivades s’hi lligaran per mantenir la forma i l’aspecte decoratiu de la planta i perquè l’arbust no es desfaci.

Echinops és una planta especialment resistent a la sequera. Per aquest motiu, el corral no necessita ser regat i humitejat constantment.Fins i tot si s’estableix un clima xafogós i sec i no s’esperen precipitacions durant molt de temps, l’Equinops encara se sentirà molt bé i es desenvoluparà completament amb normalitat, i el sòl pot convertir-se en pols, encara que no cal humitejar-lo. Aquesta, potser, és una de les característiques d’aquesta cultura i, per aquest motiu, és realment molt popular com a planta ornamental i sense pretensions i resistent.

L'apòsit superior per al cultiu d'Equinops ha de ser de diversos tipus, i es recomana aplicar-los diverses vegades durant tota la temporada de creixement. Quan arriba la primavera, la planta necessita alimentació orgànica; són ideals les fulles podrides i els fems podrits (compost). Quan arriba el període de floració, val la pena regar-lo mentre s’utilitza l’adob en forma líquida. Es pot incloure una gran quantitat de nitrogen en la composició d’aquest fertilitzant, ja que el nitrogen té un efecte excel·lent en la formació de la floració, en els cabdells. Un fertilitzant excel·lent serà el nitrat d’amoni, que està perfectament equilibrat, però s’ha d’aplicar amb molta cura, d’acord amb com s’indica a les instruccions d’ús d’aquest fertilitzant. Si no seguiu les instruccions, hi ha un gran risc que es pugui causar cert mal a la plantació, fins i tot malgrat que, en principi, Echinops es considera un cultiu completament estable.

L’herba es cull millor quan comença el període de floració. Per a això, tant la part de la fulla com les flors dels equinops encaixaran perfectament. A l’agost, després de madurar les llavors, també cal recollir-les, però amb l’arribada de la tardor participen directament en l’excavació de les parts de l’arrel. Les arrels s’han de netejar molt a fons, per això es renten amb aigua. després es col·loquen sobre un drap net per tal d'assecar-se després d'aquests procediments d'aigua. Totes les parts dels equinops recollits pel jardiner s’han d’assecar molt bé; es pot fer en un lloc fresc i fosc, on la zona estigui ben ventilada. A més, per assecar els equinops i les seves parts, un dosser és adequat a l’aire lliure, el més important és que la planta no sigui atacada pels insectes. Després d’haver assecat totes les parts de les matèries primeres, els equinops es plegen en bosses i s’emmagatzemen. Les lectures de temperatura de 18 a 22 graus solen ser adequades, de manera que la planta es pot guardar durant molt de temps. A més, s’utilitzen fullatges i inflorescències durant un any. La part arrel pot perdre les seves qualitats positives i medicinals ja uns tres anys després de la collita de les matèries primeres. Per tant, val la pena utilitzar aquests components tan aviat com sigui possible per obtenir-ne les millors qualitats beneficioses i propietats.

També hi ha alguns consells més generals relacionats amb la cura d’un Echinops, i també els enumerarem. En general, el mordovan pot afrontar alguns problemes només el primer any del seu creixement i desenvolupament, perquè en aquest moment la planta augmenta la seva massa verda, la seva immunitat es pot debilitar lleugerament i la resistència a l’estrès encara no ha pujat a un nivell suficientment alt. nivell. En aquest moment, la planta es pot ofegar per les males herbes que creixen i la planta també pot morir a causa de temperatures extremes i gelades massa fortes. Per aquest motiu, al principi, necessita que el jardiner tingui cura constant dels equinops, assegureu-vos de desherbar-los i també cobriu els arbustos a les primeres gelades hivernals. Per a l’abric, l’avet, el fullatge, l’agrofibra, el spunbond o el lutrasil, que es venen en botigues especialitzades per a jardiners, poden ser adequats i, en general, poden ser assequibles per a qualsevol jardiner. Com que la planta pot tenir una sembra molt abundant, abans de madurar les llavors fins al final, és necessari tallar les tiges florides sota l’arrel.Així, el jardiner regularà la sembra d’aquest cultiu i podrà evitar que la planta es sembri sobtadament en casos extrems i es converteixi en pròpia herba.

Echinops és una cultura que pot tolerar massa calor i massa gelades. Fins i tot si la temperatura de l’aire a la zona baixa i serà de -40 (i de vegades inferior), la planta encara no té por d’aquest problema. només les plantes molt joves necessiten refugi, però si són exemplars més madurs, en principi no necessiten refugi. Quan arriba la tardor, el cultivador ha de retallar totes les tiges fins a l’arrel. Amb l’inici de la primavera, començaran a créixer brots ja més joves, que seran fins i tot més forts que els anteriors. També val la pena assenyalar que Echinops tolera aquests procediments i poda de forma absolutament indolora, de manera que no us haureu de preocupar per la planta: es recupera ràpidament per si sola, sense experimentar absolutament cap dificultat ni problema, sosté, no perd la decoració propietats, però al contrari, amb cada poda només les augmenta.

En disseny de paisatges, el mordovnik s’utilitza amb força freqüència. Atès que la planta és propietària de flors molt grans i brillants, pot esdevenir una decoració molt significativa per a qualsevol parcel·la enjardinada. És habitual plantar aquests arbusts principalment al fons, sobretot si es tracta de grans parterres de flors o de fronteres mixtes. Echinops també pot decorar jardins rocosos, rocalls o jardins rocosos. Els brots són prou alts a les plantes, necessiten suport addicional. Per tant, Echinops pot servir no només com a planta, sinó també com a element real de la decoració del jardí. Les tiges amb inflorescències grans i brillants es poden assecar una mica i després s’introdueixen en composicions que consisteixen en flors seques, que sembla molt elegant i increïblement interessant.

Els àsters o els phloxes són perfectes com a barri per a Echinops. Els valestniks o perforadors també són adequats com a veïns d’un mordovnik, però si es tracta exclusivament d’un llit de flors medicinal, en aquest cas, les milfulles o diversos representants de la flora són ideals, tot i que en general Echinops no és una planta en conflicte i, per tant, en principi, podeu estar-hi a prop: plantar una gran varietat de cultius i flors, es portaran bé entre ells i també tindran un aspecte fantàstic i decoratiu en combinació entre si.

Com a norma general, absolutament qualsevol espècie d’Equinops es reprodueix perfectament pel mètode de les llavors. Però si la zona de plantació té un clima càlid i estable, la llavor s’envia immediatament directament a terra oberta. Però a les zones més fredes, és millor cultivar plantules primer i després plantar-les al lloc. Comencem amb una descripció del mètode de cria imprudent del mordovià. Després de la collita, les llavors s’han d’emmagatzemar durant molt de temps en un lloc sec i prou fosc, mentre que la temperatura s’ha de mantenir a nivell ambient entre 20 i 24 graus. Cal subratllar que les llavors no perden especialment la seva germinació en cas que s’emmagatzemin fins i tot durant tres anys i es puguin plantar. La sembra es fa a la tardor i també es poden plantar llavors a la primavera. Però els jardiners experimentats han notat que, amb la sembra de primavera, les llavors no es desenvoluparan tan ràpidament i la floració dels arbusts serà encara més curta. També val la pena realitzar una estratificació aproximadament una setmana abans de plantar les llavors al camp obert, ja que d’aquesta manera serà possible eliminar i excloure aquelles llavors que no difereixen en la seva vitalitat. Si les llavors es sembren a la tardor, les llavors es prepararan naturalment per a les gelades.Per plantar, els solcs es preparen amb una profunditat aproximada d’un centímetre i mig a tres centímetres, i entre les files hi hauria d’haver una distància de mig metre a seixanta centímetres. Després de col·locar les llavors a les ranures, s’escampa lleugerament les restes de sòl fèrtil i després s’anivella la superfície del substrat amb un rasclet. Si l’hivern és molt nevat, els cultius ni tan sols es poden cobrir addicionalment i, si l’hivern és gelat, però hi ha molt poca neu, és millor cobrir el llit amb branques d’avet o agrofibra. Amb l'arribada del començament de la primavera, quan desaparegui la capa de neu, només es podrà notar com els equinops es van aixecar junts.

Mètode de reproducció de plàntules d'Echinops - Aquest mètode s'utilitza principalment a les regions del nord, també pot ajudar al jardiner a cultivar Echinops en zones petites que són força compactes. La sembra es realitza aproximadament amb l'arribada dels primers dies de primavera. Els envasos s’omplen d’una barreja especial de sòl, que consisteix en torba i sorra, que es considera la més adequada per cultivar aquest cultiu. Les llavors es planten a una profunditat de tres centímetres, i després regar hauria d’humitejar bé el sòl. 7-10 dies després de la sembra, es poden notar els primers brots. Quan els brots es fan més forts i creixen, es poden aprimar i arrencar, i també gràcies a l’aprimament es poden eliminar els exemplars més febles. Només amb l’aparició de prop de mitjans de maig es poden plantar plàntules en un lloc preparat prèviament al camp obert. En cas contrari, la planta pot morir, especialment amb gelades recurrents, ja que les gelades no sempre poden tenir un efecte excel·lent en el creixement i desenvolupament d’Equinops.

Gairebé tots els cultivadors apassionats pel cultiu d’equinops diuen que la planta és molt resistent a diverses malalties i atacs de plagues. Però, tot i així, la salut de la planta depèn de com el mateix jardiner compleixi els requisits agrotècnics. La planta es pot veure afectada per malalties, sobretot fongs, que sorgeixen precisament per la falta d’atenció del jardiner a la plantació. Si el temps està força ennuvolat durant un temps, hi ha humitat i humitat elevada a l’aire, i el reg és molt freqüent i abundant, el sòl s’humiteja en conseqüència i la planta comença a experimentar grans dificultats. Entre ells hi ha problemes com:

- cendrer - en altres paraules, aquest problema s’anomena lli. A més, el nom més comú d’aquesta malaltia és l’oïdi. Les fulles comencen a cobrir-se amb una floració blanquinosa massa abundant, com si algú hagués vessat calç a les fulles. La fotosíntesi de la planta s’atura i mor gradualment. Com a resultat, el jardiner perd una gran quantitat de plantacions ornamentals.

- Podridura grisa: amb ella es forma placa en parts del morrió. Té un to gris i algunes parts de la planta poden ser lleugerament pubescents, cosa que també indica que la planta està molt malalta i necessita mesures preventives i terapèutiques. Si no es detecta la podridura grisa a temps, això conduirà al fet que la planta simplement morirà.

Quan es desenvolupen aquestes malalties, necessàriament comencen a infectar el sistema radicular de la planta i, després, la planta mor ràpidament. Quan apareixen els primers signes d’aquestes malalties, és molt important eliminar ràpidament totes les branques i parts afectades de la planta i cremar-les de manera que no es transfereixin bacteris i espores a plantes encara sanes. El mateix arbust es tracta amb preparats fungicides. Però si de sobte us perdeu el moment i la planta es va veure completament afectada, és millor eliminar-la del lloc de manera que no causi malalties a altres arbustos i plantes que també creixen al lloc.

També val la pena prestar atenció a una altra malaltia: la taca de les fulles.Té una etimologia vírica, ja que apareix precisament perquè la planta detecta certes malalties. Les fulles comencen a cobrir-se amb taques, pintades en diferents tons, són taques blanques, grogues i vermelloses. Sobretot, aquestes taques s’assemblen a taques de marbre; en principi, és bastant inútil combatre la malaltia, perquè els jardiners experimentats recomanen treure immediatament els arbustos del lloc i cremar-los. El sòl on van créixer els arbusts infectats s’ha de tractar amb preparacions fungicides. Cal destacar que, en general, a les plagues no els interessa en cap cas multiplicar-se en aquesta planta i, per tant, no cal témer que les plagues ataquin els equinopsis.

Els principals tipus d’equinops

És interessant considerar alguns tipus de mordovnik, que avui són especialment populars entre els jardiners i floristes, així com en el disseny de paisatges.

Mordovnik amb cap de bola - aquesta espècie va rebre el seu nom pel fet que les inflorescències són molt grans i tenen forma de bola. Es tracta d’una planta herbàcia perenne que no creix més de dos metres d’alçada. El sistema radicular és molt abundant i carnós, el contorn i l’arrel són esturió. La tija també creix verticalment i sol solitar-se; poques vegades es troben dues o tres tiges. Hi ha una lleugera ramificació a la part superior de la tija, però a la secció transversal la tija està lleugerament arrodonida. La tija és lleugerament pubescent, els pèls són glandulars, força interessants i atractius.

Les fulles es disposen alternativament, la longitud de les fulles és d’uns 15-20 centímetres i l’amplada és de quatre a deu centímetres. A la part superior, les fulles estan pintades d’un color verd fosc, la superfície de les fulles és lleugerament rugosa. Al revers, les fulles són blanquinoses, es poden cobrir amb plaques de feltre i pèls. A la vora, les fulles són espinoses, espinoses, força atractives i decoratives. Quan comença la floració, amb l’arribada del període estival, la forma de la flor s’obre com un tub, el diàmetre també pot canviar, pot oscil·lar entre els tres i els cinc centímetres. Els pètals es pinten amb un delicat to blavós, de vegades també hi ha pètals que es pinten amb un to blanc com la neu. Les anteres tenen un to blau fosc profund, tenen un aspecte força interessant, atractiu i extremadament decoratiu, en principi criden l’atenció de molts jardiners i jardiners, així com de dissenyadors de paisatges.

El fruit és un aqueni, que té una forma cilíndrica, la mida de l’aqueni és de sis a vuit mil·límetres i també s’hi forma una cresta molt lleugera, que sembla força interessant i decorativa. Els fruits maduren des de mitjan estiu fins al setembre. En principi, aquesta espècie es pot cultivar gairebé a tot arreu, la planta és increïblement atractiva i interessant, per tant, aquesta espècie és molt popular entre els jardiners i floristes.

Mordovnik ordinari - Aquesta espècie és principalment molt comuna a Sibèria occidental, així com als territoris de l’Ural meridional. De vegades el podeu trobar a la part europea del nostre país. En condicions naturals i naturals, la planta es troba més sovint a les regions estepàries, així com als vessants dels turons, substrats sorrencs. Aquesta espècie es pot cultivar gairebé a tot arreu i arrela bé en sòls de composicions completament diferents. Es tracta d’una herba perenne, les seves tiges solen arribar a una alçada de vuitanta centímetres, sense més. L'arrel té poca ramificació, es pot espessir lleugerament, a causa de la qual cosa pot suportar un gran nombre d'adversitats. La tija té un contorn molt simple, la ramificació només s’observa a la part superior de la tija. Les fulles són lleugerament oblongues, poden presentar una lleugera divisió plomosa, que sembla força atractiva.Aproximadament més a prop de la part superior de la tija, les fulles es fan més petites, però encara sembla molt decorativa i atractiva, i la planta en sí és molt atractiva i interessant.

Les flors són tubulars, la corol·la fa uns dos centímetres de llarg. La flor sembla una cistella, els pètals es divideixen en tres tipus. La corol·la és de color blau, la dissecció només arriba al mig. Els mateixos aquenis maduren completament a l’agost o principis de setembre, es poden eliminar amb antelació perquè la planta no es reprodueixi per auto-sembra, sinó que es pugui deixar, llavors la mordòvia es reproduirà independentment mitjançant l’auto-sembra, i en general aquest mètode és considerat un dels més comuns i no li treu cap temps al jardiner.

Fulla ampla - aquesta espècie pertany a plantes perennes. Les tiges solen tenir una alçada de 75 centímetres, amb una alçada mínima de la tija d’uns trenta centímetres. L’estructura de la tija és força densa i pràcticament no està exposada a forts vents, és molt estable. La superfície de la tija està coberta de petites vellositats, lleugerament platejades. Les fulles situades als equinops són de color verd fosc, la fulla fa uns vint centímetres de llarg i uns deu centímetres d’amplada. La floració comença al maig, les tiges estan coronades amb inflorescències, pintades de tons blaus i morats, tot sembla increïblement atractiu i interessant. Per obtenir més informació sobre aquesta planta, podeu veure nombrosos vídeos, ressenyes d’estudi i discussions als fòrums. Però, en general, avui en dia podeu trobar molts comentaris i missatges positius sobre el Mordvinnik, i aquesta planta és molt popular entre els jardiners i jardiners. El més important és seguir totes les regles de la tecnologia agrícola, crear totes les condicions més favorables per a la planta, i en aquest cas respondrà amb una floració impressionant i un aspecte increïblement atractiu.