Blackberry Thornfree

La mora sense espines és una planta especialment popular no només en finques hortícoles privades, sinó també molt sovint plantada en grans plantacions industrials. Aquesta mora té moltes característiques, però una d’elles és que es tracta d’un tipus de planta sense espines. Una de les primeres varietats, la planta de la qual no té espines, va arribar al nostre país una varietat anomenada Thornfrey. De l'anglès, aquest nom s'acaba de traduir com a "Lliure d'espines", i això és bastant notable, heu d'acord. Blackberry Thornfrey: aquest article està completament dedicat a ella.

Blackberry Thornfree: descripció de la varietat i característiques

Blackberry Thornfree: Foto de varietats

En el seu moment, aquesta mora va causar una autèntica sensació, ja que l’absència d’espines va ser recolzada pel fet que aquesta varietat era una de les més delicioses i d’alt rendiment entre moltes altres plantes i plantacions. Ara podem observar els esforços dels criadors i el fet que apareixen un gran nombre de varietats i espècies completament noves, que poden superar Thornfree en moltes característiques i propietats.

Al mateix temps, cap de les noves varietats encara no ha superat Thornfrey precisament pel que fa al rendiment i a la fertilitat, i, ja veieu, això suposa un gran avantatge per a les característiques d'aquesta varietat. El Blackberry Thornfree és encara molt buscat. Li agrada molt l’amor dels jardiners. Es pot trobar a moltes parcel·les domèstiques de moltes regions del nostre país.

Aquesta varietat de mores va aparèixer als anys 60 del segle XX gràcies a l’esforç i el treball minuciós del criador nord-americà D. Scott. La varietat pertany al grup de Maryland, que ja es coneixia a diferents parts del planeta a causa de les seves nombroses qualitats i característiques positives.

Thornfrey també remunta els seus orígens a diverses altres varietats que es van convertir en els seus progenitors. Entre ells, destaquem varietats anomenades Brianed, Merton Tornles i Eldorado. En ella mateixa, Thornfrey no només va combinar moltes propietats i característiques positives d’aquestes varietats, sinó que també va desenvolupar alguns dels seus propis trets i característiques beneficioses, de les quals definitivament parlarem en el marc d’aquest article.

El 2006, Thornfree es va afegir al registre estatal de la Federació de Rússia, i aquesta varietat també va resultar ser recomanada per al cultiu de mores Thornfree a absolutament qualsevol regió del nostre país. Potser aquesta és una de les característiques d’aquesta varietat: arrela igualment bé en condicions climàtiques molt difícils i, a més, tolera perfectament les condicions confortables.

Ara, aquesta mora s’utilitza per crear noves varietats més populars, ja que les noves varietats n’hereten qualitats com un alt nivell de rendiment i, per descomptat, la manca d’espines. Per descomptat, val la pena fer una descripció més detallada de la planta, de manera que sigui més fàcil per als cultivadors de flors entendre si volen veure aquest cultiu en particular al seu lloc o si encara els agradaria utilitzar altres espècies i varietats. per cultivar-los al lloc.

Des del moment de la seva creació fins als nostres dies, és una de les més esteses i demandades no només a les finques privades, sinó també a la producció industrial més àmplia de baies.

Aquesta varietat pertany a les espècies de semi-cultiu. Al principi, els seus arbustos i branques creixen estrictament cap amunt i, a continuació, s’assemblen gradualment a una pestanya de mores rastreres i la posició es torna horitzontal a prop de les branques.

Blackberry Thornfrey té un arbust molt potent, però baix, que té brots grossos i arrodonits. A la base, els brots poden tenir una mica de facetes, poden assolir els tres centímetres de diàmetre i, de vegades, tot depèn de com el florista tingui cura de les plantacions perquè la planta pugui agafar força i esdevenir tan ampla i forta.

No trobareu ni una espina al llarg de tota la planta. Els brots, que encara són molt joves, es pinten amb un to verd fresc. Però quan l'arbust arriba a un any, els brots es pinten amb un to violeta-cirera, es veuen més sòlids i, en general, es fan força grans. Sense pessigar del costat del jardiner, la longitud dels brots de vegades pot arribar als cinc als sis metres. Però es formen nous brots amb molta dificultat, ja que la capacitat de fer-ho en la varietat de mores és força feble. I això també s’ha de tenir en compte a l’hora d’escollir una varietat per cultivar al lloc.

La fulla de l’arbust és molt gran, en un arbust d’aquesta varietat de Thornfrey, les fulles poden tenir de tres a cinc segments, que presenten un ric color verd fosc. Les branques que donen més fructificació també es distingeixen per una pubescència abundant, i d’elles es pot comprendre immediatament què són i quines funcions desenvoluparan.

El sistema arrel resulta ser molt potent, el creixement és pràcticament o gens. Les flors són de color rosat, el seu diàmetre oscil·la entre els tres i els quatre centímetres, són realment molt grans, gairebé per igualar l’arbust i les seves bones dimensions.

Pel que fa a les baies, es formen de color negre quan arriben a la plena maduresa, tenen un atractiu brillantor brillant. Les baies són molt grans i pesen una mitjana de cinc grams. Totes les baies són uniformes, gairebé de la mateixa mida. Al mateix temps, presenten una lleugera pubescència, que no interfereix del tot en menjar baies.

La forma de les baies és rodona, ovalada, cada baia s’adhereix a la tija amb força força i, per tant, no és característica aquesta varietat. Les drupes també són grans. Les baies es poden recollir en grans grups. Cada pinzell conté de vint a trenta grans baies. D'acord, sembla molt atractiu i estèticament agradable i facilita la collita d'un cultiu madur.

El sabor de la mora pot canviar a mesura que maduren les baies. Des del principi, tenen un sabor àcid, quan arriben a la seva maduresa tècnica, adquireixen dolçor, però al mateix temps les baies no es suavitzen, continuen sent les mateixes denses, són molt còmodes de collir i es poden emmagatzemat durant molt de temps.

Quan les baies estan completament madures, les seves característiques gustatives només milloren. Apareix un feble aroma de baies, les baies es tornen suaus, literalment s’arrosseguen a les mans quan es recullen. Per tant, es recomana collir en la fase de maduresa tècnica i no espereu que madurin a la brolla; això farà que el jardiner simplement perdi la collita.

Pel que fa a l'avaluació del tast de les baies, el registre estatal indica que les característiques gustatives de les móres sense espines es classifiquen en quatre punts de cinc. En general, en general, al nostre país, aquesta varietat no ha rebut cap valoració excepcional, però això no significa en absolut que les baies siguin completament insípides i poc atractives; característiques gustatives. Simplement, com es diu, hi ha un ventilador i un amant per a cada varietat, així que val la pena recordar-ho.

Parlem una mica de les característiques específiques de la mora Thornfrey, sobretot pel que fa a elles, no hi ha certesa, cosa que destaquen molts jardiners i criadors experimentats.En una època, aquesta varietat es considerava la més brillant i simplement la millor entre totes les altres varietats de mores, però van aparèixer nous treballs de cria que, segons sembla, van expulsar Thornfrey tant a escala industrial com de les llars.

Però això és una mica diferent. Fins ara, aquesta varietat es conreava en grans zones, en plantacions comercials per a una collita a escala industrial. Thornfree també es pot trobar en parcel·les personals, també el podeu veure tant en plantació individual com en grup. Però molts jardiners encara es pregunten si Thornfrey encara pot competir amb altres varietats de mora més noves a l’hora d’establir les bases per a una collita futura.

En aquest cas, tothom avalua la mora d’aquesta manera d’acord amb les seves opinions i decisions. I, per regla general, es tracta d’una avaluació subjectiva de Thornfrey d’acord amb els coneixements de cada jardiner, que, com vol, pot dissenyar el seu lloc i triar les plantes i cultius desitjats, varietats per plantar-hi.

Indicadors de resistència hivernal aquesta varietat es troba a un nivell mitjà, tot i que cal destacar que és lleugerament superior al de moltes altres varietats i cultius. En particular, la resistència de Thornfree és superior a la d’una altra varietat de mores anomenada Black Satin. Si la planta creix sense refugi addicional, llavors l’arbust pot congelar-se una mica, i això s’aplica a les plantes independentment de les regions i zones on creixi.

Quant a un altre indicador - resistència a la sequera, llavors Thornfree és un dels líders. Però això només es troba en un panorama general i en un context general entre altres varietats populars. La mora Thornfrey respon perfectament a la introducció d’humitat al sòl, per tant, cal que el jardiner organitzi un reg regular per tal que la planta se senti tan còmoda i fàcil com sigui possible, de manera que doni indicadors de creixement i, per tant, elevats índexs de fructificació, que només atrauen molts jardiners i jardiners ...

Pel que fa a requeriments de sòl, llavors es troben a un nivell mitjà a la planta. Però val la pena recordar que les móres sense espines creixen molt malament sobre els gresos. Amb la poda oportuna de la mora Thornfrey, sotmesa a totes les regles i subtileses de la tecnologia agrícola, així com quan es lliga un arbust a un enreixat, la cura serà molt senzilla.

El jardiner pot tenir dificultats quan intenta tapar les móres per a l’hivern. Com a regla general, es formen brots gruixuts i pràcticament rígids a l’arbust, sobre els quals es lligaran la majoria dels fruits la propera temporada. I a causa de la força d’aquests brots, serà difícil donar-los forma perquè el refugi sigui dens i uniforme. En cas contrari, els requisits no són tan estrictes, i fins i tot aquell jardiner que no tingui cap experiència especial en el cultiu i la cura de les móres Thornfrey en farà front.

El flagell de Thornfrey és completament net i no forma espines. Quan les baies es recullen en un estat de maduresa tècnica, és molt fàcil transportar-les d’un lloc a un altre, transportar a llargues distàncies. Però quan estan completament madurs, es tornen molt tous i, aleshores, no hi ha dubte de transport: les baies massa toves també s’emmagatzemen durant només dos o tres dies, no més. Per tant, val la pena tenir cura de collir el cultiu en un estat de maduresa tècnica, en cas contrari es pot perdre part del cultiu a causa de la decadència.

Parlem una mica de quan floreix Mora sense espines de Thornfrey i quan madura la fruita. Al centre de Rússia, les flors de mora, pintades amb un to rosa, floreixen cap a la segona quinzena de juny. La fructificació d'aquesta varietat arriba bastant tard si es compara amb altres varietats. Es pot estirar durant un mes i mig i, de vegades, pot continuar fins a l’aparició de la primera gelada.

Molt en aquest sentit depèn exclusivament de la regió en què creix la mora Thornfrey, així com de les condicions meteorològiques i climàtiques que es desenvolupen a la zona de cultiu de la mora. De vegades la fructificació pot començar a finals d’agost, de vegades s’ajorna a setembre. Ja és realment difícil predir aquest factor a causa de les nombroses circumstàncies que afecten l'aterratge des de l'exterior.

Si la mora sense espines es planta a les zones on hi ha un curt període d’estiu, és possible que les baies no tinguin temps d’assolir la seva maduresa tècnica i, després, s’han de treure més i recordar-les ja a casa.

La varietat generalment és força problemàtica si el jardiner ha decidit cultivar un arbust al nord-oest, ja que les condicions climàtiques allà no són adequades per a aquesta plantació i pot haver-hi problemes realment greus en el cultiu de fruits de mora.

Durant molt de temps, la varietat de mores Thornfrey va ser sens dubte la més considerada fructífer entre moltes altres varietats i varietats d’aquesta cultura. Cada any, un arbust adult podia produir fins a vint quilos de baies i, a partir d’una hectàrea, era possible collir de mitjana gairebé 78 centenars d’aquests magnífics fruits sans.

En general, Thornfrey és una varietat de maduració tardana, el període de fructificació, com ja hem dit, de vegades pot variar, depenent de la zona i la regió en què creixi aquesta planta, segons els factors meteorològics, la tecnologia agrícola i si el mateix jardiner va ser capaç de proporcionar la planta és digne de tenir cura perquè tingui una collita abundant i saborosa.

A diferents regions, la collita de fruites pot començar a finals d’agost o es pot ajornar a finals de setembre. Abans de plantar el material de plantació, heu de familiaritzar-vos bé amb les característiques climàtiques de la zona i decidir per vosaltres mateixos si la plantació arrelarà en aquesta zona o si la planta necessitarà una posició geogràfica lleugerament diferent per tal de donar una excel·lent i completa -fruit fructífer resultat.

Avui en dia han aparegut un gran nombre d'altres varietats de mores (una de les més populars és una varietat anomenada Black Satin), que es considera més productiva i productiva, però al mateix temps és inferior a Thornfrey pel que fa al gust.

Podeu comparar la varietat Thornfrey de la mora sense espines amb la varietat que porta el nom de Chachanska Bestna: la seva diferència no només és que la varietat té un alt rendiment, sinó també que les propietats gustatives d’aquesta última varietat són molt més altes. És per això que s’ha popularitzat i s’ha estès tant no només en el marc de les plantacions privades, sinó també a escala industrial.

Thornfree Besshipless Blackberry: foto de la varietat

Les mores sense espines es van crear originalment com una varietat ideal per a conreu baies dins a escala industrial. La majoria de les baies després de collir-les es processen i algunes també poden quedar per al seu ús personal pel jardiner. A més, part de les baies, fins i tot en la fase de maduresa tècnica, acaben a les prestatgeries dels supermercats i només després maduren completament i són comprades pels clients.

Per descomptat, aquestes fruites no competeixen fàcilment amb les fruites aromàtiques i dolces que es cullen de les noves varietats modernes. Però, al mateix temps, hi ha admiradors de Thornfree que diuen que no podran canviar aquesta varietat per cap altra.

Les mores d’aquesta varietat són molt resistents als atacs de plagues, així com a les malalties que poden afectar algunes altres varietats d’arbustos. Si les baies arriben a la plena maduresa, o fins i tot madures, hi ha una gran probabilitat que hi aparegui la podridura grisa. Es propagarà ràpidament al llarg de les tiges, fulles i, finalment, afectarà tota la planta. Per tant, cal collir a temps: d’aquesta manera es pot preservar la qualitat de les baies i la qualitat de l’arbust en general.

Quan mirem Thornfrey, no hem d’oblidar que aquesta varietat va ser criada pels criadors per créixer a escala industrial. D’aquí les característiques de tots els punts forts i febles d’aquesta varietat.

Quins avantatges i desavantatges té el BlackBerry Thornfree

Per començar, voldria enumerar algunes varietats dignitat, que són realment molt importants:

• la productivitat de la varietat té un nivell molt alt, sobretot si es compara amb altres varietats de mores;
• no hi ha absolutament cap espina a les tiges i brots, de manera que és molt fàcil cuidar l’arbust i també és fàcil recollir tots els fruits sense deixar rastre;
• les baies són molt grans, estan ben adherides a l’arbust, no hi ha tendència a vessar els fruits;
• la varietat tolera perfectament la sequera i també és capaç de tolerar les gelades;
• l’arbust no dóna un creixement addicional, té un aspecte força ordenat i compacte, és fàcil cuidar-lo, respon perfectament als procediments de cura;
• la planta és altament resistent a les plagues i a possibles malalties, cosa que indica un alt nivell d’immunitat i resistència a l’estrès de la plantació;
• les baies es transporten molt bé a llargues distàncies, sobretot si aconsegueixes eliminar les baies en un estat de maduresa tècnica.

És impossible no mencionar-ne alguns desavantatges d’aquesta varietat, ja que òbviament hi són, i poden ser realment decisius en allò que el jardiner vol o no vol fer créixer aquesta planta.

Per exemple, la resistència a les gelades d’aquesta varietat és mitjana, de manera que els arbustos no podran sobreviure en totes les zones i no en totes les condicions. Els brots són difícils de doblegar, de manera que serà més difícil cuinar-los per a l’hivern; és difícil lligar-los i tapar-los de gelades massa fortes, ja que no són completament flexibles.

Les fruites tenen un gust mediocre, tot i que aquí tot és per al gust de tothom, i aquí molta gent avalua el gust des d’un punt de vista subjectiu.

Els fruits maduren força tard i el moment també pot variar segons la zona en què creixi aquesta planta. Es pot perdre part del cultiu, sobretot si l’arbust es troba a les regions del nord del nostre país.

Si els fruits s’eliminen massa tard dels arbustos, no seran adequats per al transport de llarga distància ni seran aptes per a l’emmagatzematge a llarg termini. Si la collita no es cull a temps, això farà que les baies comencin a fer mal, es formarà una podridura grisa que afectarà molt aviat tota la planta i serà impossible portar-la a estat sa normal.

A continuació, m’agradaria aprofundir en les complexitats de la reproducció de mores, ja que és força important i interessant, i la informació serà útil no només per als jardiners sense experiència, sinó també per a aquells que ja han cultivat mores al lloc, però estan a la recerca de noves espècies i varietats de plantes.

Mora sense espines sense espines: reproducció, cultiu i cura

Thornfree és una varietat de mores que es reprodueix notablement tant en esqueixos verds com marrons. També, idealment, podeu utilitzar capes, arrebossant l’arbust (arrelant les parts apicals de la planta). Un arbust que ha madurat fins a més de dos anys també es pot propagar mitjançant un mètode com dividir l’arbust.

Les móres Thornfrey no es poden reproduir mitjançant brots d’arrels, ja que pràcticament no en donen, cosa que significa que no té sentit intentar utilitzar aquest mètode específicament per a la propagació de Thornfrey, tot i que algunes altres varietats es propaguen per brots d’arrel, però no les tocarem a Aquest article.

Subtileses i regles d’aterratge

Fins i tot els jardiners inexperts no tindran cap problema a plantar Thornfree. A més, la varietat no forma en absolut espines, de manera que el jardiner evitarà fàcilment lesions, i aquest és realment un altre avantatge d’aquesta varietat.

A les regions del nord, es recomana plantar la varietat Thornfrey exclusivament a la primavera.El cas és que l’arbust triga a acostumar-se a les noves condicions i a arrelar-se al sòl abans que arribin les primeres gelades. Si la mora Thornfrey es planta al sud, els materials de plantació s’hi planten a terra oberta exclusivament a la tardor.

En cas contrari, la calor sobtada pot provocar el fet que l’arbre jove es destrossi a causa de temperatures inusualment altes.

En altres zones i regions, es recomana plantar a la primavera, però també es pot ajornar a principis de tardor si en aquest moment el clima encara és estable i càlid, i queda aproximadament un mes abans de l’aparició de fortes gelades. Aleshores, els arbustos tindran temps per adaptar-se, el sistema radicular s’acostumarà a les noves condicions i, en general, la planta se sentirà meravellosa.

Les móres d’aquesta varietat són excel·lents arrela en terrenys francs, i la reacció àcida del sòl ha de ser feble. Al sud, les móres sense espines es poden localitzar a l’ombra parcial, cosa que protegirà les baies de massa calor i de la llum solar directa.

Si hi ha un clima temperat, així com al nord, és millor triar el lloc més assolellat de tota la zona, ja que la varietat Thornfrey pertany a la maduració tardana, els fruits necessiten molta llum i calor per maduració d'alta qualitat.

En cas contrari, no es pot comptar amb una fructificació d’alta qualitat i, encara més, que sigui abundant i saborosa.

El sistema arrel dels arbusts es forma molt potent, de manera que a l’hora d’escollir un lloc cal assegurar-se que aigües subterrànies va córrer molt profund i no es va apropar a la superfície del sòl més a prop d’un metre i mig. En cas contrari, tocaran el sistema de plantació d’arrels, i això sens dubte conduirà a la degradació gradual de les plantes. En general, heu de tenir cura de l'elecció d'un lloc amb antelació i seguir les diverses subtileses perquè no hi hagi possibilitats i no es desenvolupin problemes innecessaris.

No us preocupeu massa per com serà la composició preparació, en què el jardiner planeja plantar una mora. Podeu preparar la barreja de sòl vosaltres mateixos, fins i tot un jardiner sense experiència ho pot fer.

Per fer-ho, s’ha de barrejar la terra vegetal amb humus, així com fertilitzants: fòsfor i potassi. Si el sòl té un nivell d’acidesa augmentat, s’hi afegeix una petita quantitat de calç i, gràcies a això, l’acidesa disminueix notablement molt aviat. Si la reacció és alcalina o neutra, podeu afegir torba vermella, que també al cap d’un temps farà que el sòl sigui el que hauria de ser.

Es pot trigar una mica a preparar-se, per la qual cosa es recomana preparar el sòl prèviament. Els sòls sorrencs s’adoben amb fertilitzants orgànics, però si hi ha margues pesades, és millor afegir-hi una petita quantitat de sorra per tal de normalitzar el microclima. El diàmetre i la profunditat del forat de plantació han de ser de mig metre.

La mora sense espines es cultiva des de fa molts anys al nostre país, així com als països veïns. No hi ha grans dificultats amb els materials de plantació, i és poc probable que algú decideixi enganyar un jardiner amb una varietat d’arbustos de plantació. Però la qualitat de les móres en aquesta matèria és molt més important.

A l’hora d’escollir els materials de plantació assegureu-vos de prestar atenció a una gran quantitat d'aspectes. Per exemple, val la pena examinar el sistema arrel i assegurar-se que sigui fort, ben desenvolupat, sense danys visibles. També podeu avaluar l’estat del sistema arrel per olor: hauria de ser fresc, sense aroma putrefactiu. Els brots han de ser ferms, joves i de color verd. Si els brots són anuals, el seu color canvia i esdevé de color cirera.

L’escorça ha de ser llisa, la fusta que hi ha a sota ha de ser també d’un to fresc, verdós amb esquitxades blanques.Tot això només parlarà de l’alta qualitat dels materials de plantació.

Preparació prèvia de plantules Blackberry Thornfree és imprescindible. Inclou remullar el sistema arrel durant aproximadament mig dia. La planta contenidora s’ha de regar perquè sigui fresca i nodrida amb la quantitat d’humitat necessària abans que la plàntula vagi directament a terra oberta.

Pel que fa a la ubicació de les plàntules de mora Thornfrey, llavors es poden aterrar d’acord amb el patró d’aterratge estàndard a una distància d’un metre i mig a dos metres l’un de l’altre. Si parlem de la presència de files, l’espaiat entre files també hauria de ser de fins a tres metres. Si els arbustos es planten en plantacions industrials, és millor compactar-los una mica i, si realment hi ha prou espai al jardí, les plantules de mores de Thornfrey es poden plantar a una distància impressionant entre elles.

Aleshores, els arbusts no s’agruparan i serà molt més fàcil cuidar-los. La plantació es fa millor d'acord amb un algorisme, l'observança del qual ajudarà el jardiner a tenir més fàcilment en compte totes les subtileses i requisits de la tecnologia agrícola.

Per tant, la seqüència d’accions en plantar una mora de la varietat Thornfrey és la següent:

• dos terços de la fossa s’omple de sòl nutritiu preparat prèviament i la part superior s’omple d’aigua, que prèviament es va assentar i es va portar a temperatura ambient. Després d'això, el pou es deixa en aquesta forma durant uns deu a catorze dies;
• hi ha instal·lada una plàntula de mores al centre, prèviament al centre del pou de plantació, el jardiner forma un túmul, les arrels estan ben redreçades i s’escampen amb terra per sobre. El coll de l’arrel s’ha de cobrir de terra uns dos centímetres. Es recomana plantar-ne dos junts, de manera que un jardiner tingui la mora i el segon es dediqui a redreçar el sistema radicular de la planta;
• el sòl es matina acuradament i la plàntula es rega abundantment amb aigua a temperatura ambient;
• més enllà al cercle proper al tronc, tota la zona està coberta. El cobert pot ser serrat o fenc, humus o torba. En general, no s’ha d’ignorar aquest requisit, ja que el cobriment és molt útil no només per a l’arbust en si, sinó també per al jardiner en la cura de la planta.

Com cuidar les móres sense espines

La primera vegada després de plantar-se la mora Thornfrey en terreny obert, és necessari regar almenys dues vegades per setmana, però fins i tot aquí dependrà molt de les condicions meteorològiques de la zona. Un arbust hauria de consumir almenys cinc litres d’aigua durant la plantació.

Blackberry Thornfree: formació de Bush

La varietat definitivament necessita lligar, i també cal tallar la mata per formar una bella i atractiva corona. Els brots de mores de Thornfrey són molt llargs i gruixuts. Al principi creixen rectes i després comencen a estirar-se gradualment. Sota el pes dels pinzells grans, també poden enfonsar-se gradualment a terra, de manera que l’arbust s’ha de lligar i enfortir per a la seva pròpia salut.

Si no lligueu la planta, la major part del cultiu simplement estarà a terra i, en conseqüència, es pot deteriorar. A sota hi ha molt poca llum solar i, per aquest motiu, les baies simplement no tenen temps de madurar amb seguretat, quedaran completament insípides i poc atractives i les seves característiques externes seran molt malmeses.

Serà encara més convenient lligar la mora si el creixement anual es porta en una direcció i el creixement més fresc i jove a l’altra. De vegades, alguns brots que es van formar en la temporada actual poden no estar lligats en absolut. Però serà més convenient col·locar-los ordenadament a terra i arreglar-los.

Per a l’hivern, aquests brots es cobriran amb materials, però amb l’inici de la primavera s’alçaran sobre un suport, on continuaran el seu desenvolupament d’acord amb totes les normes i requisits. Tot això tindrà un efecte profund sobre la productivitat de l’arbust, la fructificació serà abundant, les baies tindran excel·lents característiques gustatives.

A més, la fertilització i l’abric oportú per a l’hivern, en general, tot el que es prescriu d’acord amb els requisits de la tecnologia agrícola té un efecte beneficiós sobre la fructificació. És millor que un jardiner estigui més atent a la planta i, sens dubte, correspondrà: excel·lents indicadors de rendiment, boniques i saboroses baies.

La cultura es troba entre els més amants de la humitat, tot i que alguns jardiners més experimentats parlen d’aquesta planta com a resistent als períodes secs. Si el clima és molt calorós i xafogós, els arbustos són necessaris regar un cop per setmana.

A més, la zona al voltant dels arbusts s’ha d’afluixar a fons, després de la qual s’uneixen els brots. També és imprescindible tapar els arbustos per a l’hivern perquè no es vegin afectats negativament pel mal temps de l’exterior.

La resta del temps, el cercle del tronc és net mulch ja que el mulch és un component molt important que realitza diverses funcions alhora. Gràcies a això, podeu frenar el procés d’evaporació de la humitat del sòl, el propi sòl estalviarà la quantitat de calor necessària i, gràcies al cobriment, diverses plagues i bacteris no atacaran la planta.

Si el sòl té una composició alcalina o neutra, es recomana cobrir-lo amb torba amb molt amarratge. Si el productor té sòl àcid al lloc, es recomana endurir el cercle del tronc amb l'ajut de l'humus, que extingirà lleugerament l'acidesa del sòl i serà més favorable en aquest sentit.

En principi, aquestes regles elementals poden seguir-se fins i tot aquells jardiners que no tinguin molta experiència en el cultiu d’arbres i arbusts fruiters.

Sense fertilitzar, la planta pot mantenir un alt nivell de fructificació, però si ho feu fertilitzants sota un arbust, la fructificació serà insuperable en tots els aspectes i paràmetres. Però, al mateix temps, qualsevol jardiner vol aconseguir el màxim resultat en el cultiu d’un cultiu.

La varietat Thornfrey proporciona una fructificació molt abundant i de gran qualitat, i perquè pugui donar fruits encara més saborosos i de qualitat, el jardiner hauria de tenir cura de l’alimentació periòdica i oportuna.

A la primavera, quan el jardiner treu el refugi dels arbustos, la mora s’ha de fertilitzar immediatament amb l’ajuda de components i substàncies que contenen nitrogen. Al començament del període de floració, també s’introdueix un complex mineral complet, en el qual s’exclou el contingut de l’element clorur.

Després de formar-se les baies a l’arbust, i fins a l’agost, els arbustos s’han de regar amb tintures. El més útil és la tintura a base de mulleina, i l’adob verd també és molt adequat per a aquests propòsits, a la qual també s’afegeix cendra.

A l’agost i al setembre, val la pena aplicar dos cops d’adob fosfat-potassi, que també serà molt útil per a les móres i que tindrà un bon efecte sobre la qualitat, la quantitat i la mida de la fruita.

La mora reacciona notablement als apòsits foliars introduïts, però normalment no s’han de dur a terme amb tanta freqüència: una vegada cada dues setmanes n’hi ha prou. Si afegiu un complex quelat a l’ampolla d’aspersió, la qualitat del cultiu serà encara més gran, la planta estarà protegida de malalties perilloses (per exemple, de la clorosi).

Al mateix temps, aquests apòsits no causaran cap dany a la planta, són totalment segurs per al cos humà si, per descomptat, s’introdueixen d’acord amb totes les normes i requisits.

Quan els brots es fan vells, els fruits deixen d’aparèixer-hi i es recomana retallar. Recol·lectant-los, és poc probable que el jardiner reculli mai i la temporada vinent es puguin assecar sols, de manera que hauríeu de tenir cura d’aquest procés vosaltres mateixos per enfortir la planta, enfortir brots vius i fructífers.

Si deixeu llaços i brots vells a l’arbust, afebliran la planta, s’eliminaran la humitat i s’hi introduiran apòsits i nutrients, a més, poden espessir massa la corona i això afectarà generalment negativament l’estat general de la planta. Per tant, val la pena prendre una poda de mores sense espines extremadament seriosament i responsable.

Tenir cura d’una mora només implica un procés. retallar mata. Quan els brots hivernen, del seu nombre total, val la pena deixar només els sis més forts, i s’hauria d’eliminar la resta. Cal tenir en compte que, a causa de branques massives, molt gruixudes o poc flexionades, la planta es pot formar amb molta dificultat i, a més, aquestes branques no són tan fàcils de cobrir durant l’hivern, de manera que també s’han de tallar , però podeu utilitzar tàctiques diferents per podar mores sense espines.

Enumerarem el següent:

• quan l’arbust entra a l’etapa del començament del creixement, el brot jove es lleva lleugerament fins a uns trenta centímetres. A més, començaran a partir-ne algunes branques laterals, que seran lleugerament més primes que les pestanyes principals, i això és bastant lògic. Serà molt més fàcil cuidar aquestes branques, es poden moure, posar i treure del suport. El procediment també es simplifica pel fet que no es formen espines a les branques, i això suposa un enorme avantatge;
• els brots creixen fins a una certa longitud, i la part superior es talla acuradament mitjançant una eina preparada, esmolada i desinfectada. Totes les branques laterals també es pessiguen quan arriben als quaranta centímetres de longitud;
• només es recomana escurçar les vinyes de mora fortament conreades i la resta no es pot tocar, creixeran i es desenvoluparan soles, però si s’inicia el procés de creixement, serà possible tallar-les, en cas contrari la corona s’espessirà i hi haurà risc de patir malalties i infeccions.

Abans de l’aparició de les gelades Les mores es treuen dels suports i es tapen per a l’hivern. En aquest punt, s’han d’eliminar tots els brots que han donat fruits en la temporada actual. El més fàcil és doblegar-se i tapar a terra les tossudes pestanyes de mores, si es tallaven a la primera manera, que hem descrit just més amunt.

Els brots prims també són més fàcils de doblar i no pateixen cap dany, cosa que també suposa un avantatge definitiu. Els jardiners es pregunten com es pot utilitzar material de coberta.

Els jardiners experimentats recomanen l’ús de branques d’avet, filferro, palla o agrofibra, o en general es pot utilitzar terra seca com a refugi. No s’ha d’utilitzar el polietilè com a material de recobriment, ja que no deixa passar l’aire i la planta es troba en un hivernacle. Pot començar a créixer i, a l'hivern, això afectarà encara pitjor l'estat de plantació.

Plagues i malalties

La mora del jardí Thornfrey és una varietat que molt poques vegades pateix cap tipus de malaltia. Però només la podridura grisa pot afectar la plantació, sobretot si es formen baies a la planta i el jardiner no va tenir temps de recollir-les a temps: van començar a descompondre's i a podrir-se.

Les plagues rarament molesten la planta. Però si el jardiner no segueix les regles de la tecnologia agrícola, si no dóna aliment a la planta a temps, es torna molt feble i vulnerable, i no és completament sorprenent que en aquestes circumstàncies comencin a desenvolupar-se malalties i infeccions.

Per evitar-ho, no es recomana plantar cultius al costat de la mora que també puguin compartir malalties comunes amb la mora: no heu de col·locar gerds o maduixes a prop, així com alguns cultius de solanàcies.

També n’hauríeu de recordar preventiu mesures per salvar la planta. Després que el jardiner hagi retirat el refugi hivernal i abans de preparar el cultiu per al període hivernal, els brots es tracten acuradament amb preparats amb un alt contingut de coure.

Quan el jardiner realitza apòsits foliars, es recomana afegir una ampolla d'Epin o Zircon a l'ampolla de fertilitzants.Només d'aquesta manera la planta rebrà una protecció integral, augmentarà la immunitat i la resistència a l'estrès, esdevindrà increïblement forta i atraurà l'atenció només d'un jardiner, i no de plagues o bacteris perillosos.

De nou, la implementació de totes aquestes mesures és responsabilitat exclusiva del mateix jardiner. Per tant, val la pena considerar si serà capaç de dur a terme totes aquestes mesures i mantenir l'activitat vital de la plantació.

En custòdia

En conclusió, voldria dir que, tot i l’aparició recent d’un gran nombre de varietats i varietats completament noves, la mora del jardí Thornfrey continua sent una varietat molt popular i popular.

Aquesta varietat és fàcil de comprar a vivers i botigues de jardineria nacionals. La varietat es distingeix per un alt nivell de productivitat, l’absència d’espines i espines a la superfície dels brots, i aquestes característiques són els indubtables avantatges d’aquesta varietat.

La mora sense espines del jardí Thornfrey va guanyar popularitat, es va enamorar dels jardiners i és poc probable que perdi la seva posició de lideratge en els propers anys. Les ressenyes d’aquesta varietat són extremadament positives, els jardiners subratllen la relativa despretensió de la planta i el fet que s’adapta perfectament a qualsevol àrea i regió.