Himàlaies de Blackberry

Introducció

Al territori del nostre país, les móres durant molts anys van romandre immerescudament a l’ombra dels seus homòlegs més famosos, per exemple, els gerds. Però, a Amèrica, van ser les móres les que han guanyat un gran amor i reconeixement per part dels jardiners. També van prestar molta atenció a la selecció i cria d’un gran nombre de noves varietats i varietats d’aquesta planta. En els darrers anys, l’interès per la cultura de la mora ha augmentat a Rússia i s’ha posat a disposició dels jardiners una varietat de varietats que satisfacin les seves necessitats i interessos. Una d’aquestes varietats és una varietat que té un nom molt exòtic: la mora de l’Himàlaia. En aquest article, ens dedicarem més detalladament a la descripció d’aquesta varietat, parlarem de les seves característiques i característiques més sorprenents, així com de com cuidar adequadament la plantació, observar tècniques agrícoles perquè la collita sigui abundant i molt saborosa. .

Blackberry Himalaya: Descripció de la varietat, els seus avantatges i desavantatges

Blackberry Himalaya: fotos

La mora de l’Himàlaia és una planta semi-arbustiva que pertany a la gran família de les rosàcies. A més, cultius com ara crawilat i spirea, cinquefoil, kerria i moltes altres plantes pertanyen a la mateixa família. Un arbust de mores creix fins a un metre i mig, la varietat té una maduració precoç, d’alt rendiment i de grans fruits; en general, ha recollit tots els avantatges que tenen els cultius de mores. A més, la varietat de mores de l’Himàlaia es caracteritza per una alçada mitjana dels brots, les espines s’expressen molt dèbilment, poden arribar a un centímetre i, de vegades, fins i tot no es pot trobar ni una sola espina als brots. Les branques de l’arbust pengen, tenen una forma molt interessant, és molt senzill cuidar-les.

El període de floració de la mora de l’Himàlaia comença a principis de maig i pot durar fins al final de la temporada estival. L’arbust està literalment completament cobert de grans flors que tendeixen a autopol·linitzar-se. A més, l’arbust és una excel·lent planta melífera, de manera que pot cridar l’atenció de molts insectes pol·linitzadors. Té un llarg període de maduració de les baies, de manera que la collita no es pot collir en una, sinó en diverses tirades alhora. D'acord, això és molt convenient i realment és un avantatge prou gran per al mateix jardiner, que només vol obtenir una collita abundant i saborosa.

Les baies de la varietat de mores de l’Himàlaia tenen diverses característiques significatives. En primer lloc, són molt grans i, en segon lloc, la forma de les baies és molt correcta estèticament: són ovals. Les pròpies baies tenen un color ric en trets o un to vermellós, tenen una brillantor brillant. De les baies emana un aroma molt agradable, que té un sabor dolç amb una acidesa lleugerament pronunciada. Per descomptat, tot això atrau molt els jardiners als quals no els importa menjar aquestes baies i compartir-les amb altres jardiners i amants de la cultura de les mores.

Al camp culinari i amb finalitats medicinals, podeu utilitzar no només baies, sinó també les fulles de la mora. Si seguiu totes les regles de la tecnologia agrícola i teniu cura de la planta, podeu recollir fins a vuit quilograms de baies d’alta qualitat d’un arbust. En general, la varietat té avantatges i desavantatges, que també es recomana que aparegui a la llista, perquè serà més fàcil per a un jardiner decidir si vol comprar aquesta varietat de mores o si encara vol utilitzar alguna altra varietats per plantar. El principal pros d'aquesta varietat de móres són les següents:

• cuidar la planta és molt senzill, ja que és totalment despretensiosa i no capritxosa, no heu d’escollir cap tècnica especial per cuidar les móres, sobretot si es tracta de cura de l’estiu
• la varietat és resistent a l'hivern, però val la pena centrar-se en el fet que la regió i l'àrea creix aquesta mora
• la varietat de mores de l’Himàlaia és molt resistent a les malalties, té un alt nivell d’immunitat i resistència a l’estrès
• la varietat es pol·linitza per si mateixa, de manera que no es poden plantar varietats pol·linitzadores a prop; l'Himàlaia funcionarà bé sense elles
• l’alt rendiment és un dels avantatges d’aquesta varietat respecte a moltes altres varietats i varietats de mores
• els fruits de la mora de l’Himàlaia maduren molt aviat, mentre que el període de fructificació és molt llarg, serà possible recollir les baies no en una sola tirada, sinó en diverses alhora
• les característiques gustatives de les móres de l’Himàlaia són d’alt nivell, motiu pel qual molts jardiners els agraden tant. Els criadors generalment estan molt orgullosos d’aquesta varietat de plantació i de cria.

Però si parlem de les deficiències, no hi ha desavantatges evidents, excepte que la varietat és exigent per al sòl, per la seva composició i característiques fèrtils. La planta només pot créixer i desenvolupar-se adequadament en un sòl molt fèrtil i lleuger amb un bon drenatge i produir un gran nombre de baies i cultius. Per descomptat, tot això només es pot aconseguir si el jardiner observa els requisits de la tecnologia agrícola i també té cura adequadament de les seves pròpies plantacions. Sense això, les plantes no podran ser fèrtils, més aviat seran molt febles, i aquí ja no podem parlar del fet que hi haurà alguns fruits grans, floració decorativa, etc. A la següent part d'aquest article, només parlarem de com plantar una planta correctament, així com de com cuidar una mora per aconseguir els millors resultats i obtenir el màxim de propietats i rendiment d'una mora. plantació.

Blackberry Himalaya: fotos

Com plantar la varietat de mores de l’Himàlaia: requisits agrotècnics

Quan es plantin mores de l’Himàlaia a terra oberta, és molt important triar un lloc, triar correctament els materials de plantació i observar també totes les normes per plantar arbusts perquè normalment s’arrelin, s’arrelin i, en conseqüència, al cap d’un any o dos , donen els seus primers fruits saborosos, pels quals la varietat és tan famosa en la jardineria moderna no només a l’estranger, sinó també al nostre país.

Si el jardiner ha decidit que la mora de l’Himàlaia creixerà al seu lloc, convé començar amb una acurada selecció de material de plantació. Hi ha diversos matisos i regles bàsiques. Segons ells, els materials de plantació s’haurien de comprar en botigues especialitzades o vivers. A més, s’examinen els materials, s’estima amb atenció el seu estat general i l’estat del sistema radicular, ja que la taxa de supervivència dels arbusts, així com la productivitat de la pròpia planta, en dependran en gran mesura. Aquestes regles i matisos inclouen el següent:

• el nombre d’arrels esquelètiques ha de ser de tres peces, no menys
• el brot principal pot ser un, però ha de ser molt fort i viable per convertir-se en la base de tota la planta en el futur
• no hi ha d’haver fulles a les tiges
• la longitud de la part aèria pot arribar als quaranta centímetres i més
• la part arrel també ha de ser molt forta, la seva longitud pot ser de quinze centímetres o més, però no menys, o serà una plàntula molt feble
• l'edat de les plàntules de mora a l'Himàlaia pot ser d'un a dos anys.

Blackberry Himalaya: fotos

Abans de comprar, les plàntules s’examinen acuradament. Han de ser molt sans i forts, el seu aspecte ha de ser fresc. Els brots no han de tenir aspecte sec, feixuc, letargic ni encongit, no han de mostrar danys ni taques i no hi ha d’haver signes de fong ni de podridura. A més, en cap cas no hi hauria d’haver traces de malalties ni la presència de paràsits a la planta; això indicarà que aquesta planta pot estar en risc i, després de plantar-la, es tornarà encara més feble i morirà, de manera que és millor no prendre’ls. plàntules, però deixeu la vostra elecció a favor de plantes fortes i viables sense putrefacció ni altres deformacions o pertorbacions. Els jardiners experimentats recomanen comprar material de plantació a granges, vivers i botigues especialitzades.Allà, es cuiden les plàntules, es fa un control de qualitat i, per tant, hi ha la probabilitat més baixa que un jardiner adquireixi materials de baixa qualitat per plantar al seu lloc.

Per tal de comprovar la qualitat del material de plantació, podeu extreure suaument un tros d’escorça de la plàntula. El teixit ha de ser de color verd fresc, lleugerament humit, sa i net. Si el jardiner s’adona que els teixits que hi ha sota l’escorça són secs i foscos, és millor no adquirir aquestes plàntules, ja que ja no tenen les millors condicions. És millor inspeccionar altres plàntules, trobar-ne de més saludables, que siguin ideals per plantar en una parcel·la personal.

Com hem dit anteriorment, aquesta varietat de mores és molt exigent quant a la composició del sòl, així com al lloc on es plantarà. El lloc ha de complir necessàriament certs requisits i, definitivament, els enumerarem ara:

• el lloc per a les móres de l’Himàlaia hauria d’estar il·luminat pels rajos del sol, en una zona ben il·luminada. Però fins i tot una ombra parcial lleugera pot ser adequada per a les móres; reaccionarà tranquil·lament a aquestes condicions. En cap cas es recomana plantar mores de l'Himàlaia (i qualsevol varietat) en zones molt ombrejades i en zones fosques similars, ja que en aquest cas ja no es pot esperar una bona i saborosa collita. Si la planta no té il·luminació, donarà lloc al fet que els brots començaran a estirar-se molt ràpidament, les baies seran molt més petites i no tindran cap característica gustativa. A més, en aquestes condicions, els arbustos pràcticament no sobreviuen a les gelades. Per tant, val la pena agafar la il·luminació amb tota la responsabilitat i triar el lloc adequat per plantar una mora
• el lloc s’ha de protegir de les ràfegues de vent massa fortes i fortes, de les corrents d’aire. A més, a l’hivern, la planta no hauria de ser arrossegada pels vents de l’hivern, ja que això pot causar danys irreparables als matolls i fins i tot matar-los.
• No plantis móres de l’Himàlaia a les terres baixes ni en altres llocs on l’aigua subterrània estigui a prop de la superfície de la terra. Això pot conduir al fet que toquin el sistema arrel i, com a resultat, les arrels de la mora es podriran fortament. Això conduirà al desenvolupament de malalties i, si el jardiner no revela cap anomalia a temps, l’arbust pot morir del tot. El sòl tampoc no ha de ser pantanós ni aigualit, la profunditat de les aigües subterrànies ha de ser d'almenys un metre i mig, i el millor de tot és que encara més; aleshores, l'arbust es plantarà millor en un turó
• el millor és trobar un lloc on el sòl sigui fèrtil i franc. A més, ha de tenir una bona capa de drenatge, alta capacitat d’humitat, perquè la planta se senti el més còmoda possible. El sòl ha de ser neutre o lleugerament àcid. Si la mora de l’Himàlaia donarà un rendiment molt petit, significa que els sòls són calcaris o sorrencs. Per tant, val la pena tenir cura de la composició de la barreja del sòl, fer tot el possible perquè la planta se senti còmoda
• en plantar arbustos prop de tanques o tanques, val la pena fer un sagnat a prop de les parets del local, que és d’un metre com a mínim. Aleshores, en aquests llocs la planta creixerà notablement, i també serà possible cuidar tranquil·lament les plantacions i collir-ne la quantitat més gran. L’observança d’aquestes subtileses permetrà al jardiner obtenir una planta forta i fèrtil.

El millor és plantar plàntules de la varietat de mores de l’Himàlaia a principis d’abril, fins i tot abans que arribin els dies més càlids i, en general, hi haurà un escalfament gradual. Els criadors i els agrònoms permeten plantar una planta a la tardor, per exemple, a finals de setembre o a principis d’octubre. Però, en general, aquest temps dependrà completament de la regió en què creixerà aquesta varietat.Per exemple, al sud hi ha un menor risc que les plàntules es congelin a l’hivern, respectivament; es poden plantar mores a la primavera i a la tardor, just abans de l’aparició de les gelades, que al sud no solen ser tan llargues i greus. com, per exemple, al carril central o al nord.

Si la sembra de mores de l'Himàlaia es duu a terme a la primavera, el lloc de plantació i el sòl s'han de preparar a la tardor. En primer lloc, es desenterra fins a una profunditat de mig metre, després es neteja de les restes de plantes i males herbes velles, ja que pot provocar el desenvolupament de malalties i la reproducció de plagues. També cal aplicar fertilitzants en funció de la zona del lloc per a la plantació futura. Ha de ser una barreja que inclogui humus, superfosfat i fertilitzants que contenen potassi. En general, un metre quadrat del lloc pot requerir deu quilograms d'humus, cent grams de superfosfat i cinquanta grams de fertilitzants amb un alt contingut d'un component com el potassi.

Si el sòl és argilós, val la pena afegir una mica de sorra i torba. Aleshores, el sòl es tornarà més fluix i lleuger, més transpirable i absorbirà la humitat. És imprescindible tenir cura del drenatge perquè tota la humitat sobrant surti del sòl, en cas contrari, el reg pot provocar un embussament del lloc. A més, parlarem de com plantar móres correctament per complir les normes de tecnologia agrícola i no perjudicar la planta. Aquesta varietat es planta millor en terreny obert mitjançant l’anomenat mètode de trinxera. El patró d’aterratge té aquest aspecte. Queda una distància de dos metres entre les files, però entre els matolls d’una fila, la distància pot arribar a un metre i mig, de vegades més. Si hi ha aquesta oportunitat, els llits es situen de nord a sud.

És important que cada jardiner recordi que la collita, la seva quantitat i qualitat depèn en gran mesura de la zona d’alimentació de la plantació. Si la distància entre els arbustos és molt inferior a l’esmentada anteriorment, es considerarà una violació de la tecnologia agrícola, però també hi pot haver una tecnologia agrícola intensiva, quan el jardiner comprova regularment l’estat de les plantacions i en té cura. - llavors aquest mètode és força possible i fins i tot justificat. A casa, si la plantació la duu a terme un jardiner aficionat, el cultiu d’un nombre reduït d’arbusts no implica una reducció de la distància; hauria de ser tal que les plantes se sentin còmodes.

Després que el jardiner hagi decidit el lloc per plantar les móres, ha de tenir en compte que hi ha un procediment pas a pas per plantar plantules a terra oberta.

L’algorisme consta dels aspectes següents:

• el sòl que es va preparar per endavant s’ha d’abocar al fons del pou de plantació preparat i es pot escampar una mica de terra neta per sobre. En cas contrari, el delicat sistema arrel del material de plantació pot cremar-se i això provocarà malalties de l’arbust i la seva possible mort (molt probable si el jardiner no pot notar desviacions en el creixement o desenvolupament de la plantació a temps)
• una plàntula es col·loca acuradament a la fossa, el sistema radicular es redreça, els cabdells radicals s’han de situar uns quatre centímetres més avall del que es troba a la superfície de la terra. Els brots es poden escurçar, deixant només vint centímetres de la seva longitud. En general, l’escurçament s’atura al segon o tercer ronyó fèrtil.
• la sembra es rega acuradament, es recomana cobrir el cercle del tronc amb compost o palla. El cobert generalment té un paper molt important en el creixement i desenvolupament de la planta, per la qual cosa és millor prestar molta atenció a aquest moment perquè la plantació se senti el més còmoda possible i s’adapti ràpidament a les noves condicions. El mulch permet que la humitat s’evapori més lentament, per mantenir el sòl prou calent i també per protegir la planta dels atacs de plagues.

La mora de l’Himàlaia necessita que el cultivador controli constantment la humitat del sòl i la humitat de l’aire. Aquesta cultura es refereix tranquil·lament als períodes secs, però, no obstant això, perquè els arbustos donin prou collita, és necessari regar moderadament aquesta planta. La sequera pot conduir al fet que el creixement i el desenvolupament de la sembra es faci més lent i els brots empitjorin, les baies no seran tan saboroses i sucoses. Si el jardiner no observa moderació en el reg, es poden produir infeccions per fongs a causa d’un excés d’humitat al sòl. Per descomptat, això també tindrà un paper molt negatiu en el desenvolupament de les plantes, de manera que el jardiner ha de trobar el terreny molt mitjà per regar perquè les móres se sentin molt bé.

Podeu excavar rases de 30 a 45 centímetres de profunditat. El sòl que s’ha tret de les rases s’ha de barrejar amb fertilitzants orgànics. Cal afegir cendra, superfosfat, sulfat de potassi i alguns components orgànics. Les arrels sanes es poden retallar una mica, però les arrels seques s’eliminen completament. Però només si ho fan, si hi ha arrels seques. De vegades, els jardiners cometen un error: primer planten plàntules de mores i després només construeixen enreixats i suports, però sempre s’ha de fer el contrari, perquè els enreixats es converteixen en suports de la planta i al llarg d’ells comença a formar-se, a créixer.

Després d’enviar les móres de l’Himàlaia a terra oberta, és necessari organitzar una cura competent per als arbustos. De fet, només en aquest cas, la mora creixerà i es desenvoluparà correctament, i també delectarà el jardiner amb una collita excel·lent, saborosa, sana i abundant. L’Himàlaia és una varietat resistent a la sequera (com moltes altres varietats), i el sistema radicular s’endinsa profundament al sòl prop de l’arbust. Però en cap cas s’ha de deixar assecar el sòl i la pilota d’arrel s’asseca. Els arbustos s’han de regar en funció de la temperatura de l’aire establerta, així com en funció de la previsió meteorològica. En els calorosos dies d’estiu, cal donar més humitat a la planta, el reg es fa amb aigua tèbia tèbia, també es pot fondre i l’aigua de pluja. Però, al mateix temps, val la pena observar la mesura en regar, en cas contrari, el sòl començarà a pantanar-se, cosa que provocarà el desenvolupament de malalties i infeccions.

En el primer mes i mig o dos després que les plàntules de mora de l’Himàlaia fossin enviades a terra oberta, el reg hauria de ser setmanal i s’hauria de dur a terme al vespre. A més, el sòl només s’ha d’humitejar durant el període en què florirà la mora, així com quan les baies comencin a madurar-hi. Per al reg, l’aigua s’ha de defensar i escalfar al sol. A partir del reg amb aigua freda, el sistema radicular de la mora experimentarà simplement un xoc i la planta es negarà a créixer i desenvolupar-se del tot, de manera que hauríeu de jugar-la amb seguretat i no organitzar una teràpia de xoc per plantar-la.

Pel que fa als apòsits, la seva freqüència i quantitat depèn completament de diversos factors principals. Aquest és el nivell de fertilitat del sòl, el nombre d’arbustos del lloc, a partir de la densitat de plantació i la fertilitat que el mateix jardiner espera de l’arbust. Com qualsevol planta o arbust de fruites i baies, les móres també necessiten que el jardiner aporti alguns dels oligoelements principals: nitrogen i fòsfor, potassi i magnesi. Zinc i calci, coure, que tenen un efecte integral sobre el creixement i el desenvolupament de la planta, sobre la fructificació, l’abundància i la qualitat de les baies. A l’hora de fertilitzar les móres, també hi ha algunes regles a tenir en compte. Un d’ells suposa que s’introdueixen components que contenen nitrogen a la primavera, però a la tardor és millor afegir substàncies com el potassi i el fòsfor, és a dir, preparats en els quals es trobin en la major quantitat.

Per obtenir una collita moderada però saborosa, cal fertilitzar aproximadament dos o tres anys després de la plantació dels arbustos en terreny obert i s’hi han adaptat per alimentar una planta adulta, també es necessiten humus, salitre i superfosfat. com a poques substàncies que contenen fòsfor. Tots els fertilitzants s’apliquen directament sota el sistema arrel. Si el jardiner no disposa d’humus, pot utilitzar el nitròfon com a substitut.

El jardiner podrà collir la primera collita només el segon any després que la planta s’hagi plantat en terreny obert. En general, la planta sol donar fruits als fuets de l'any passat. I és molt lògic que hagueu d’esperar una estona per obtenir una collita saborosa i d’alta qualitat. Les baies d’una varietat de mores anomenades Himàlaia maduren cap al juliol, però, en general, la maduració pot trigar diversos mesos. Les baies s’han de collir diverses vegades i molts jardiners diuen que aquesta és només la part positiva d’aquesta planta. No podem estar d’acord amb ells: tothom vol gaudir d’una collita saborosa i sana durant molt de temps. També convé assenyalar alguns punts relacionats amb la collita:

• el millor és començar a collir al matí. El temps ha de ser assolellat, sec i còmode. Si fa temps de pluja, molta precipitació, les baies es poden tornar aquoses, el seu sabor es redueix i també es guardaran durant molt menys temps del que voldria el jardiner.
• arrenca la baia juntament amb la tija, de manera que quedaran millor emmagatzemades i esperaran a les ales
• les baies arrencades no s’han d’exposar a la llum solar directa, en cas contrari s’enfornaran. A més, quan es transportin les baies, s’ha de minimitzar les sacsejades i les baies es lliuraran sans i estalvis.
• si les baies són de color vermell i morat, és millor no arrencar-les i deixar-les al matoll fins que estiguin completament madures. Només es cullen les baies de l’arbust que estan completament madures, pintades de color negre intens i amb una brillantor brillant
• Val la pena pensar en els equips, ja que per collir el millor és utilitzar roba de material dens que cobreixi els braços i les cames. En cas contrari, es pot fer malbé per les espines o embrutar-se amb baies, perquè no totes estaran intactes

Emmagatzemar la collita de la varietat Himalaia

Blackberry Himalaya: fotos

Abans d’enviar les mores de l’Himàlaia per emmagatzemar-les, heu d’ordenar amb cura les baies i avaluar-ne l’estat. Baies molt toves i arrugades, baies amb danys, amb floridura, és millor eliminar-les immediatament, ja que poden espatllar les característiques gustatives generals de la collita o els plats dels quals es prepararan. Per a l’emmagatzematge, les móres no es poden rentar, però això es pot fer quan el jardiner finalment comença a menjar-se els fruits. Si es va decidir congelar la collita, les baies se separen de la tija, es renten, es col·loquen sobre una tovallola i s’assequen perquè les gotes d’aigua i els seus residus no es congelin juntament amb les baies i facin que el seu gust sigui més aquós.

Per congelar les móres de l’Himàlaia, val la pena tenir en compte que hi ha una tècnica especial per dur a terme aquest procés. Els fruits es distribueixen en fileres sobre una superfície plana i, d’aquesta forma, s’envien a congelar. Després de congelar-se a la superfície, sobre una taula, una safata, es transfereixen a un contenidor i es tornen al congelador. Per tant, en general, val la pena congelar qualsevol tipus de baia perquè no s’adhereixin entre si i, posteriorment, sigui més convenient utilitzar-les per cuinar i preservar les seves característiques externes. També hi ha un punt important: les baies es distribueixen en contenidors d’un sol ús, ja que les móres no toleraran la congelació repetida; perden les seves característiques externes, perden les seves característiques gustatives, esdevenen generalment insípides i inútils.

Podeu fregar mores amb sucre; aquest plat conservarà moltes propietats útils i vitamines, i també serà un excel·lent complement a qualsevol festa de te. Per a aquest mètode, fins i tot són adequades aquelles baies que el jardiner va rebutjar inicialment per al seu ús posterior, per exemple, per congelar-les.Per fregar les baies, renteu-les, tritureu-les amb un quilogram de sucre. Resulta una delícia per a nens i adults. Les baies es deixen en un lloc fosc i fresc durant 10-12 hores, perquè cal esperar que el sucre es dissolgui completament. Després, aquesta barreja es transfereix als contenidors d’emmagatzematge i s’envia a la nevera. També podeu congelar aquesta barreja de terra per allargar la vida útil.

Hi ha certs períodes d’emmagatzematge de les móres de l’Himàlaia, que es poden guiar depenent del tipus d’emmagatzematge d’aquestes baies. Per exemple, les baies fresques a la nevera s’emmagatzemen fins a vint dies, i les baies mòltes amb sucre es poden emmagatzemar durant uns sis mesos. Si congeleu la barreja, s’emmagatzemarà d’un any a un any i mig, conservant tant el gust com les propietats útils. Si les baies estaven congelades fresques, en general s’emmagatzemen fins a tres anys, el més important és no congelar-les i descongelar-les diverses vegades, en cas contrari perdran alguna de les seves propietats.

Hi ha un altre factor important que determina la cura de les plantes: la poda dels arbustos. La mora de l'Himàlaia és una varietat que fructifica ja el segon any després de la plantació de la mata a terra oberta. Quan els brots joves, situats al centre, creixen a més d’un metre de longitud, les cimes s’han de pessigar de deu a quinze centímetres. Si els brots laterals comencen a créixer molt ràpidament, també cal tallar-los una mica perquè se sentin molt més còmodes. Però, al mateix temps, no hauríeu de fer-ho immediatament després que comencin a créixer; és millor que el jardiner esperi fins que els brots laterals arribin com a mínim a la meitat d’un metre de longitud i es puguin escurçar.

Amb l’inici de la primavera, tots els cims congelats també s’han d’escurçar fins al primer brot viu. A la tardor es tallen branques seques i danyades, les que semblen inviables o malaltes. També val la pena eliminar l'excés de creixement, que és feble i que pot espessir la corona, que no afecta de la millor manera l'estat de la plantació, les seves propietats. També podeu tallar les branques velles que no donen fruits des de fa molt de temps a l’arrel; això ja serà la poda, a punt de rejovenir-se. Un cop finalitzada la poda de tardor, només els brots més forts i joves haurien de romandre a l’arbust. És molt important fer un seguiment de quines eines s’estan tallant: s’han d’afinar molt bé i també s’ha de descontaminar perquè les infeccions i els bacteris no entrin als llocs de tall.

Mètodes de cria de la varietat de mores de l’Himàlaia

Hi ha diverses maneres de propagar les móres de l’Himàlaia, que voldria enumerar sense fallar:

• propagació mitjançant esqueixos verds - Aquest mètode es considera un dels més senzills en jardineria i fins i tot aquell jardiner que no té experiència en pot fer front. El més important és seguir algunes pautes i requisits per obtenir el resultat desitjat. Per a la reproducció, s’han de triar brots d’un any, la longitud dels quals és d’uns quinze centímetres, i també tenen de dos a tres brots viables forts. Es col·loquen en un recipient ple d’aigua, el ronyó ha d’estar lleugerament cobert de líquid. Els brots es mantenen a temperatura ambient, mentre que és necessari controlar el nivell de l’aigua al recipient i, si cal, recarregar-lo. Aproximadament 10-14 dies després que el brot comenci a germinar, una part del brot es separa amb molta cura i es planta en un recipient amb terra. El sòl ha de ser adequat per a plàntules, es ven en una botiga especialitzada en jardineria i també es pot trobar a vivers i granges. Els esqueixos es planten amb l’aparició de la calor de la primavera.
• reproducció mitjançant capes, que poden ser tant horitzontals com apicals.Aquest mètode actua com un dels més adequats, si parlem específicament d’aquesta varietat vegetal. Cap a la segona quinzena de juliol i fins a l’agost, cal arrelar una branqueta, que es troba a terra humida, la profunditat d’arrelament és d’uns quinze centímetres. A més, el cercle del tronc ha de ser mulat acuradament. No es poden tallar les capes de la planta, però l'any que ve, quan la peça arreli, estarà llesta per a la sembra, ja que es convertirà en una plàntula de ple dret i molt forta. El més important és seguir totes les regles i, fins i tot, fins i tot aquell jardiner que encara no té una experiència tan rica en el cultiu d’arbusts de mores i en la seva reproducció afrontarà aquesta tasca.

Com es prepara la varietat de mores de l’Himàlaia per a l’hivern

Blackberry Himalaya: fotos

Per descomptat, sorgeix la pregunta de com preparar mates de mores per al difícil període hivernal. Tot i que els criadors afirmen que la varietat de l’Himàlaia és resistent a les gelades hivernals, encara és necessari que la varietat organitzi un refugi. En particular, l’abric és necessari si l’arbust creix al carril mitjà o a les regions del nord, on el clima es caracteritza per la seva rigidesa i imprevisibilitat, especialment amb l’aparició de gelades. Com a refugi d’arbusts de mores, es poden utilitzar branques d’avet: els brots joves de l’arbust s’inclinen suaument cap al terra i es cobreixen amb abundants branques de coníferes. Si el jardiner no té branques d’avet, en lloc d’ell, podeu utilitzar absolutament qualsevol material comprat que estigui destinat a protegir els cultius. El millor és abocar una mica de neu a sobre dels arbustos. Això completa el procés de preparació dels arbustos per al període hivernal i, en general, només es pot tenir cura d’ells i esperar que s’aturin les gelades per tornar a obrir els arbustos.

Conclusió

La varietat de mores de l’Himàlaia és ideal per al jardiner per poder conèixer aquest cultiu i les complexitats de com cultivar-lo a la seva pròpia parcel·la personal. En general, la mora de l’Himàlaia és una varietat resistent que pot perdonar al jardiner alguns errors en matèria de tecnologia i cura agrícola: la mora de l’Himàlaia és modest, fructífera, les baies són saboroses i versàtils. A més, contenen una gran quantitat de nutrients i vitamines, que són molt importants per al cos humà i la immunitat. Per tant, realment prestem molta atenció a la varietat de mores de l’Himàlaia i recomanem que es cultivi en diverses parcel·les domèstiques, en condicions d’hivernacle i a escala industrial. No oblidem que la varietat de mores de l’Himàlaia és molt saborosa, la poden gaudir no només els adults, sinó també els amants de les petites baies.

Blackberry Himalaya: fotos