Com cultivar l’estragó, les seves varietats més populars
Contingut:
L'estragó o estragó és una planta perenne que creix en un arbust. Les seves fulles tenen molts olis essencials i tenen un bon sabor. Les fulles d’estragó s’utilitzen fresques i seques. Afegiu-lo a begudes refrescants o prepareu te.
Les varietats d’estragó més populars
Asteca - Un arbust dens de fins a 1,5 metres d'alçada, té una aroma molt forta, la majoria de les vegades s'utilitza com a condiment. Pot créixer en un lloc durant 5-7 anys, després dels quals s’ha de trasplantar.
Estragó: foto d’herba
Valkovsky - la mata és verda, mat. Té una gran resistència a les gelades. S’utilitza no només a la cuina, sinó també a la perfumeria.
Estragó: foto d’herba
Goodwin - té una olor forta, no creix més d’un metre. Aquesta varietat es pot cultivar no només a l'aire lliure, sinó també a casa, en una olla sobre l'ampit de la finestra.
Estragó: foto d’herba
Gribovsky - té una resistència a les gelades molt forta, creix en un lloc fins a 15 anys. Ideal per a amanides fresques, carn i peix.
Estragó: foto d’herba
Dobrynya - creix fins a 1 metre d'alçada. Té molt àcid ascòrbic i oligoelements. No requereix trasplantament fins als 10 anys, tolera bé la sequera i les gelades.
Estragó: foto d’herba
Zhulebinsky Semko - Una varietat compacta i resistent a les gelades que creix en un sol lloc durant fins a 7 anys, que creix fins a 1,5 metres d’alçada. Ideal per a productes de forn i begudes refrescants.
Estragó: foto d’herba
Rei de les herbes - creix fins a 1,5 metres i té una forta aroma similar a l’anís.
Estragó: foto d’herba
Monarca - s'utilitza per a begudes i adobats, frescos adequats per a amanides. Creix en alçada fins a ё1,5 metres.
Estragó: foto d’herba
Esmeralda - Un arbust dens de fins a 80 cm d’alçada, que s’utilitza sovint per a la plantació decorativa. També apte per a la conservació.
Estragó: foto d’herba
Francès - resistent a les gelades i a diverses malalties. A la cuina, s’adapta bé als plats principals.
Estragó: foto d’herba
Estragon: plantació i cura
No és difícil fer créixer l’estragó al vostre lloc, donades algunes regles simples.
Podeu plantar estragó com a llavors directament a terra oberta, així com plàntules, així com esqueixos o dividir un arbust.
Inicialment, és millor preparar la terra a la tardor, eliminar totes les males herbes i excavar-la a una profunditat mínima de 30 cm. Assegureu-vos d'afegir fertilitzant.
Sembrar llavors a terra: això es fa a principis de primavera o fins i tot a la tardor a causa de la seva resistència a les gelades. A causa del fet que les llavors són molt petites, és millor barrejar-les amb sorra, fins i tot per sembrar. Al llit desenterrat es fabriquen i es redueixen solcs. Després de la sembra, les llavors comencen a brotar al cap de dues setmanes. I quan creixen, i apareix la segona fulla, les plàntules s’han d’aprimar, deixant una distància entre les plàntules de 10-15 cm.
Plàntules: a principis de març es preparen recipients amb terra i es sembren llavors en terra humida. A continuació, posen el recipient a l’hivernacle o al davall de la finestra. El lloc hauria de ser una mica fresc. Abans de la germinació, el sòl ha d’estar sempre humit, per la qual cosa és important ruixar-lo regularment amb una ampolla. Quan les plàntules tenen dues fulles, s’han d’aprimar, deixant les plantes més fortes, que haurien de créixer a una distància inferior a 5 cm. Ja a principis de juny, les plàntules es poden plantar a terra oberta, dues plàntules per forat. La distància entre els forats ha de ser com a mínim de 30 cm i entre les files de 60 cm.
Esqueixos: a mitjans de maig, els esqueixos es tallen i es col·loquen en aigua o en una solució per formar arrels, i l'endemà es planten els esqueixos en una barreja de sorra, terra i humus.Tapeu-ho amb una pel·lícula, airejant i regant regularment la plàntula i, al cap d’un mes, els esqueixos arrelats s’han de trasplantar a un lloc permanent, preparat i fertilitzat.
Divisió del matoll: L’estragó creix millor en els primers cinc anys, per tant, l’arbust de plantació no ha de ser més vell. Cal extreure l’arbust, fer malbé i eliminar les arrels velles. El rizoma restant es divideix en diverses parts, de manera que cadascuna té almenys dos cabdells i es planta en un lloc preparat prèviament.
Rarament, però encara apareixen plagues a l’estragó. Es tracta de pugons, cucs de filferro, xinxes i àcars de la teranyina, si de sobte apareixen aquestes plagues als vostres arbusts, cal escampar les plantes amb una decocció de milfulles, camamilla o calèndula i espolvorear-les amb cendra. No es recomana l'ús de química de l'estragó.
És millor plantar estragó en una zona il·luminada o en una ombra parcial petita, on no hi hagi humitat. També es pot plantar al llarg d’una tanca o una casa, si no hi fan massa ombra. El reg és rar, perquè No li agrada molt la humitat, i és important afluixar regularment el sòl perquè l’oxigen flueixi cap a les arrels.
