Epiphyllum

Epiphyllum és una planta bastant popular que és àmpliament coneguda a tot el món. És bastant bonic i inusual, per això es troba molt sovint a les olles dels balcons, prestatges i taules. Per descomptat, la flor de l’epiphyllum, tot i que és força despretensiosa en comparació amb molts dels seus parents, requereix una certa aproximació a si mateixa i, si s’observen les regles que presenta, l’epiphyllum definitivament us recompensarà amb una floració preciosa.

Epiphyllum: descripció de la planta

Epiphyllum: foto d’una flor

La flor d’Epiphyllum pertany a una família molt nombrosa anomenada cactaceae, que al seu torn forma part de la branca més gran de plantes anomenades plantes suculentes. Si voleu conèixer Epiphyllum a la natura, heu de recórrer un llarg camí, perquè es troba exclusivament a Amèrica del Sud. El més freqüent es troba a les regions càlides de Mèxic. Tot i això, malauradament, botànics i criadors encara no han revelat del tot la qüestió de l’origen d’aquest tipus de plantes.

Segons les darreres dades, fins i tot podem dubtar que pertanyi a filocactus. Què són els filocactus? Els filocactus són membres de la família dels cactus que tenen fulles foliars. I si ens fixem en l’epifil, pot semblar que no hi ha dubte que forma part d’aquesta subfamília.

No obstant això, segons les darreres investigacions, tota la idea dels científics es pot capgirar. No obstant això, la majoria dels cultivadors de flors que no es dediquen a la seva afició, com a ciència real, probablement no estaran interessats en els complexos matisos de la classificació d’aquesta planta i, per tant, passarem ràpidament a un altre tema.

La flor d’epiphyllum té un gran nombre d’espècies i varietats, cosa que, per desgràcia, no és una tasca fàcil de calcular, ja que es poden obtenir valors completament diferents de diverses fonts. Tot i això, si intentem donar la mitjana aritmètica, obtenim un nombre entre trenta i quaranta, que és un resultat bastant impressionant.

Tanmateix, hi ha encara més varietats híbrides d’epifil·lum amb propietats inusuals, i realment es converteix en un greu problema comptar-les i, per tant, si teniu por de decisions difícils, creieu-me, quan compreu un epifil·lo, us preocupa .

Tanmateix, no us espanteu. Al final d’aquest article, es donen les millors espècies i varietats d’aquesta planta i, per tant, fins i tot aquells cultivadors que comencen a perdre’s fins i tot en triar entre deu espècies definitivament podran trobar alguna cosa que agradi.

Pel que fa a la història d’aquesta flor, les primeres dades documentades sobre ella es remunten al 1812, quan el respectat botànic i criador Adrian Haworth en va escriure una descripció detallada. Per cert, va ser ell qui va donar el nom a aquesta planta.

Si el traduïm del grec, veurem que en aquell moment la gent tenia una idea bastant pobra de cactus, perquè epi vol dir des de dalt i phylum vol dir fulla. Amb aquest nom, Adrian Haworth volia indicar el fet que els peduncles d’aquesta planta creixien directament sobre les fulles, cosa que, per descomptat, no és gens veritable, però el que el científic va prendre per a les plaques de fulles són simplement tiges modificades.

Parlant d’aquestes mateixes tiges, cal assenyalar que els seus drets són similars a les plaques de fulles, que es troben en molts cactus que creixen a Mèxic. Tenen vores dentades i agulles a la superfície.

Malgrat tot, l’epifil segueix tenint fulles que, però, són força difícils de trobar. Es formen directament sota els brots i els halos i, per tant, no es noten gaire. A més, es poden confondre amb escates de teixit normals que s’han desprès de la tija.

Una part molt més atractiva i notable de la planta, per descomptat, són les flors, que tenen un aroma delicat increïblement atractiu i una coloració impressionant. Potser, fins a cert punt, es poden comparar amb els cabdells d’un nenúfar, sobretot en forma, però, tot i que són molt més petits que els lliris, són molt més voluminosos i exuberants que ells.

Per cert, sobre la increïble coloració: pot ser completament diferent i el color dels cabdells que floreix depèn únicament del tipus i la varietat que conreu. Per exemple, hi ha flors de color rosa brillant i de color groc cremós. També es poden trobar exemplars blancs i vermells.

Tanmateix, per desgràcia, mai no trobareu representants d’aquest gènere amb flors blaves o blaves. Per cert, tot i la clara similitud visual amb el nenúfar, aquest cactus va rebre el nom, amb una altra planta, que, però, també és increïblement similar. Aquesta planta és una orquídia i el nom que la gent dóna a l’epifil, respectivament, és una orquídia de cactus.

Per descomptat, on hi ha flors, hi ha fruits i l’epifil, per descomptat, en té. No obstant això, perquè les flors es converteixin en elles, la planta ha de ser molt ben pol·linitzada, cosa que, com enteneu, és completament impossible en una casa o apartament i, per tant, la probabilitat que els fruits es desenvolupin al cactus és extremadament extrema. petit.

Tot i això, encara us parlarem dels fruits de l’epifil, ja que són força interessants i inusuals. En mida, es poden comparar amb una pruna força pesada i, a la seva superfície, així com a la superfície de les tiges modificades, es poden trobar petites espines. El color d’aquests petits fruits de l’epifil és sovint de color verd fosc, però, en funció del grau de maduresa, pot canviar a porpra, cosa que fa que el fruit de l’epifil sigui encara més semblant a una pruna espinosa.

A diferència dels fruits d’una gran varietat de plantes d’interior, aquestes són comestibles i hi ha qui afirma que són molt saboroses i semblants a les pinyes.

Planta Epiphyllum: atenció domiciliària

Epiphyllum: foto d’una flor

Per descomptat, com que el cactus epiphyllum és un membre de la família dels cactacis, probablement espereu que sigui bastant senzill i fàcil de cuidar. I, en general, teniu raó, però no es pot excloure el fet que l’epifil, com qualsevol altra planta, tingui un gran nombre de petits matisos que tots els floristes que vulguin cultivar haurien de conèixer.

Per tant, intentarem revelar-vos tots els secrets del cactus epiphyllum perquè no tingueu problemes per obtenir-ne les flors més grans i exuberants.

Il·luminació

Epiphyllum és molt similar a la majoria de les plantes d’interior pel que fa a les necessitats de llum solar, siguin cactus o no. Per descomptat, necessita molta llum i, per tant, un test amb aquesta flor hauria d’estar sobre l’ampit de la finestra o bé molt a prop.

Tanmateix, molta llum no és la mateixa que molta llum brillant. El cas és que si la llum solar directa cau sobre l’epifil, pot tenir un efecte molt negatiu sobre els seus teixits i, molt probablement, provocar greus cremades solars.

Per tant, si col·loqueu aquesta flor a casa, haureu de proporcionar-li allotjament a la finestra oest o a la finestra est. El sud no funcionarà per la raó indicada anteriorment: durant gairebé tot el dia assolellat caurà massa llum solar sobre els cactus. Bé, i a la finestra nord, la flor simplement s’assecarà, ja que hi haurà una manca crítica de llum.

Per cert, si voleu que la vida del cactus epiphyllum sigui la més sana, a l’estiu, quan les condicions meteorològiques són més semblants a les que creix l’epiphyllum al seu hàbitat natural, es pot treure a l’exterior. Sens dubte, això tindrà un bon efecte sobre la planta, però aquí cal provar encara més de no exposar-la als raigs directes, ja que a les zones obertes són encara més perilloses i mortals.

Temperatura

Parlant del règim de temperatura en què s’ha de contenir l’epifil, cal assenyalar que depèn completament de l’època de l’any en què es troba. Per exemple, si parlem de primavera o estiu, és a dir, quan es deixen enrere totes les gelades de retorn i el temps s'ha "assentat", la temperatura ideal per a l'epifil és la temperatura ambient i, per tant, definitivament no sentirà cap molèstia.

No obstant això, hi ha moments en què pot ser perjudicial per a la planta. Aquest cas és a la tardor, quan l’epifil comença un període de descans i s’ha de proporcionar tranquil·litat i frescor. En aquest moment, un soterrani fred és perfecte per conservar els cactus, on la temperatura no puja per sobre dels quinze graus.

Tanmateix, aquest mateix període de repòs dura, per descomptat, lluny de tota la tardor, però només des de principis de novembre i fins al febrer. Tot i això, aquestes dates són exclusivament indicatives i, per tant, si encara fa massa fred a les habitacions al febrer, és millor abstenir-se temporalment de retornar la flor a la seva terra natal.

Humitat

No oblideu que la pàtria d’aquest cactus, com un gran nombre de representants d’aquest gènere, és el Mèxic calent i buit, on les pluges són tan rares i inusuals com les aurores boreals del nostre país i, per tant, s’adapten perfectament a la llarga absència d’humitat a l’aire.

No obstant això, les condicions naturals i les condicions ideals estan lluny de ser conceptes idèntics i, per tant, si fa massa calor a la vostra habitació, encara és millor ruixar el cactus d'una ampolla de ruixat o netejar-lo amb un drap o esponja lleugerament humit.

No obstant això, l'aigua per polvoritzar també ha de tenir certes propietats, a saber, la suavitat i la neutralitat, perquè en cas contrari pot, encara que sigui insignificant, perjudicar el tegument de la planta.

Com regar l’epifil

Epiphyllum definitivament us ho agrairà i us ho agrairà amb una floració molt frondosa, si regueu-la amb regularitat i abundantment. Això és especialment cert per a les zones caloroses de l'any, que inclouen la primavera i l'estiu.

Tanmateix, hi ha conceptes molt fluixos amb abundància i regularitat i, per tant, per fer el reg perfecte, us suggerim que feu el següent: regar la flor tan aviat com les capes superiors del sòl estiguin una mica seques.

Al mateix temps, és important entendre que només s’han d’assecar una mica, ja que si no hi ha indicis d’humitat a les capes superiors, les plantes ja comencen a assecar-se a les arrels inferiors. Quant a l’abundància, aquí podeu confiar en la vostra intuïció. Tan bon punt us sembli que el sòl està ben humitejat i que hi ha prou aigua, podeu deixar de regar.

Com en el cas d’hidratar el cactus epiphyllum, l’aigua ha de ser molt tova i sedimentada. També us serà molt útil si feu servir l’aigua de pluja recollida.

Una qüestió completament diferent és la de regar l’epifil durant el període inactiu que, com dèiem, comença al novembre i acaba al voltant del febrer. Durant aquest temps, el reg no ha de ser menys freqüent ni menys abundant. O no ho hauria de ser en absolut.

Tanmateix, això només s'aplica als casos en què envieu la planta a l'hivern en un lloc fresc. Si continua creixent a la vostra habitació, el reg queda, però es fa molt rar. El mode normal de regar l'epifil es reprèn no de manera brusca, sinó gradualment.

Hauria de començar al febrer: és quan, independentment del temps, comenceu a augmentar gradualment la quantitat d’aigua i a reduir el temps entre tractaments.En un mes i mig, el reg hauria de ser tan abundant com durant un calorós estiu.

Com fertilitzar la flor de l’epiphyllum

L’alimentació de la flor de l’epiphyllum li serà molt útil i, per tant, si voleu veure a la finestra no només un cactus, sinó un exuberant cactus, hauríeu de tenir-ne cura dels fertilitzants.

Durant la primavera i l’estiu, la fertilització, com qualsevol altre procediment, es realitza amb molta més freqüència i, per tant, s’ha d’assegurar que els fertilitzants s’introdueixen al sòl almenys una vegada cada dues setmanes.

Si teniu alguna pregunta sobre quin fertilitzant utilitzar, la resposta és bastant senzilla: abans de la floració de l’epifil, és millor utilitzar complexos minerals amb el contingut obligatori de nitrogen, però després del començament de la floració de l’epifil. , és millor utilitzar tot tipus de matèria orgànica, inclosa la mulleina, diluïda en aigua ...

Per cert, si una flor s’ha esvaït, aquest no és en absolut un motiu per deixar de fertilitzar-la. Sí, això pot semblar estrany, però augmentarà significativament les possibilitats de la mateixa floració amb èxit de l'epicillum en la propera temporada, a més de proporcionar una bona supervivència hivernal a l'epiphyllum.

Quin sòl de tester utilitzar

Per descomptat, quan es parla de barreja de pot, sempre hi ha controvèrsia. Alguns creuen que heu de fer-ho exclusivament vosaltres mateixos i tot el que heu comprat és només un fals inútil. Altres pensen que criar la vostra pròpia barreja de sòl és una estúpida pèrdua de temps.

No adjuntarem cap d’aquests costats, però us direm quin fertilitzant pot triar cadascun d’ells.

Pel que fa als adherents als fertilitzants comercials, hauríeu d'obtenir quelcom molt fèrtil i ric en minerals. També serà molt útil si el sòl conté substàncies com ara sorra, gespa o torba. No obstant això, una base universal del sòl també està bé, encara que una mica menys eficaç.

Si voleu diluir vosaltres mateixos el sòl per a l’epifil, necessitareu els següents ingredients: terra de fulles i terres de carbó, carbó triturat (per descomptat, fusta) i sorra. Tot això es barreja en la proporció següent: quatre a un a un a un, respectivament.

També podeu afegir torba a la composició en la mateixa proporció que la sorra. Tanmateix, durant tot el procés, heu d’assegurar-vos que els vostres ingredients no siguin massa àcids, ja que en aquest cas hi ha moltes possibilitats que la barreja de sòl "ideal" que prepareu sigui simplement destructiva.

Com trasplantar epifil

Planta Epiphyllum: foto de la flor

Aquest procediment no és habitual per a la planta epiphyllum i només es realitza si cal. Per exemple, si una olla està esquerdada o si voleu propagar un cactus, però en parlarem més endavant. A més, el motiu del trasplantament de l’epifil pot ser el desig de fer que la planta formi part de l’arranjament floral.

Pel que fa a l'estanquitat, no hi ha absolutament cap necessitat de preocupar-se per això. L’epifil no en pateix en absolut, i fins i tot si veieu una arrel que sobresurt del terra, aquest no és un motiu per fer sonar l’alarma i realitzar un trasplantament urgent d’epifil.

No obstant això, hi ha certs períodes en què està estrictament prohibit trasplantar l’epifil: són períodes de maduració i floració de la brot. El fet és que, trasplantant una planta que es troba en una d’aquestes fases de la temporada de creixement, és probable que aquest any interrompreu els processos interns i us priveu de flors.

Pel que fa a l’elecció d’una olla nova, només hauria de ser una mica més gran que l’anterior. El fet és que la planta no s’ha de sentir massa lliure, ja que en aquest cas es destinaran massa recursos a la formació de nous brots i arrels i, al contrari, no seran suficients per fer créixer brots bells.

Per cert, també se’n desprèn que el test no ha de ser en cap cas fràgil i fràgil, ja que el seu sistema radicular pressionarà constantment sobre les seves parets i la possibilitat que la flor faci malbé la seva pròpia casa és molt elevada.

Característiques de la floració de la flor domèstica de l’epifil

Quan s’acaba l’hivern i l’epifil·la surt del seu estat latent, comença a créixer increïblement ràpidament i activament. En aquest moment es formen futurs brots i, en conseqüència, brots a les seves areoles. En aquest moment, el més important que s’ha de proporcionar a la flor no és la humitat ni la il·luminació, sinó l’estabilitat.

Definitivament ha de romandre en un lloc i moure’l és molt indesitjable, ja que en cas contrari el procés de formació de futures flors es pot pertorbar molt. A més, la forta sacsejada de l'olla pot ser perjudicial, sense la qual cosa no pot fer-ne ni un sol moviment.

La floració, per desgràcia, com absolutament tots els cactus, és molt curta. Començarà a la primavera quan els brots estiguin completament madurs i a punt per florir. I d’aquí a cinc dies cauran. Tanmateix, aquests cinc dies són molt importants per a l’epifil, ja que durant aquests dies gasta molts recursos en el manteniment de les flors i cal reposar aquests recursos i, per tant, el reg hauria de ser molt abundant, com, en general, la il·luminació.

Tot i la curta floració de l’epifil, encara tenim alguna cosa per complaure. El cas és que si ho feu tot bé i cuideu bé els cactus, pot tornar a florir a la tardor, recompensant-vos els vostres esforços.

Com podar una flor d’epiphyllum

Epiphyllum: foto d’una flor

Aquest és també un procés molt important que està directament relacionat amb la floració. Per explicar com, per què i quan es duu a terme, també hauríeu d’explicar l’estructura de l’epifil.

El fet és que només pot aparèixer una flor en una areola d’aquesta planta, cosa que significa que després de la floració es converteixen en branques pràcticament inútils i l’únic que fan és agafar recursos preciosos de brots amb flors.

Per tant, és bastant obvi que s’hagin d’eliminar aquells brots que ja s’han esvaït. Això es fa amb un ganivet molt afilat, que a les mans no causarà danys innecessaris a la planta. Després de tallar les branques, la zona tallada s’ha de tractar amb carbó vegetal per evitar possibles infeccions.

A més, els anomenats brots triangulars de vegades apareixen a l’epífil de la flor de casa. També se n’ha de desfer, ja que no formen flors en absolut.

Epiphyllum: reproducció

Com probablement ja heu endevinat, hi ha moltes maneres de propagar un epifil. Per a això, tant el mètode com la divisió de les llavors s’utilitzen juntament amb els esqueixos i, per tant, definitivament us explicarem tot això i us ajudarem a decidir quin és el millor i el més eficaç.

Respecte a llavor reproducció de l’epifil, és escollit exclusivament per cultivadors de flors experimentats i experimentats que no tenen por dels procediments complexos i estan preparats per dur-los a terme durant molt de temps. Les llavors germinaran amb rapidesa i rapidesa, i la temperatura que necessiten per a això és la temperatura ambient, de vint a vint-i-cinc graus centígrads.

No obstant això, per més ràpidament que creixi el propi cactus, no florirà aviat, és a dir, de quatre a cinc anys després de la sembra, que, per descomptat, és un període bastant llarg.

Per a aquells que vulguin veure un arbust completament viable i florit una mica abans, hi ha mètodes de divisió i esqueixos. Comencem, potser, amb la segona, ja que en principi és molt similar a la llavor.

Per tal de tallar una tija adequada, heu de trobar el brot més pla. La longitud del mànec també ha de ser certa i ha de ser igual a quinze centímetres, és clar, tenint en compte un petit error.

Per col·locar la tija en un recipient de cultiu, la seva base s’ha d’afilar lleugerament amb un ganivet de jardí normal.Després d'això, els punts de tall es processen amb carbó i el tall en si mateix està lleugerament assecat.

Tan bon punt s’hagi fet tot això, s’haurà de col·locar el nostre tall en algun contenidor buit sense terra perquè quedi en un estat perpendicular al terra. Per tant, haurà d’aturar-se durant uns dos dies, després dels quals la cort tindrà finalment la sort d’estar a terra. L’olla on s’ubicarà la tija hauria de ser completament petita: amb un diàmetre d’uns set centímetres.

La composició del sòl per a l’epifil no és gens important i el millor serà utilitzar un sòl universal que es pugui comprar a qualsevol botiga de jardí. Després d’abocar la terra de l’epifil a l’olla, també l’haureu d’escampar amb sorra de riu per sobre.

La capa no hauria de ser gruixuda, només uns dos centímetres. En aquest test, la tija hauria de passar prou temps per començar a créixer i desenvolupar-se. Tanmateix, durant els primers dies, segurament no ho farà i, per tant, és millor no regar-lo i retirar-lo una estona en un lloc fosc per permetre que el jove epifil s’adapti.

Pel que fa al mètode divisió, llavors és potser el més fàcil d’executar. A més, gràcies a ell, molt aviat podreu veure flors exuberants i boniques a cada parcel·la. A més, quan realitzeu la divisió, també realitzeu el procediment de trasplantament d’epifil, gràcies al qual teniu l’oportunitat de renovar el sòl per l’epifil a l’olla i renovar l’olla mateixa, si de sobte hi havia defectes.

No obstant això, a l’hora de dur a terme aquesta operació, cal tenir molta cura. Els llocs tallats són increïblement vulnerables a les malalties i, per tant, no s’han de tocar mai amb les mans nues. Per cert, el nostre proper tema estarà dedicat específicament a malalties i paràsits.

Plagues i malalties de l’Epiphyllum

Epiphyllum: foto d’una flor

Epiphyllum és una planta susceptible a una gamma de malalties força petita. Tot i això, això no vol dir que no estigui gens malalt. A més, cal assenyalar que l’epifil té la seva pròpia malaltia familiar, que s’anomena "Mosaic viral"... Es manifesta en el fet que es formen un gran nombre de petites taques doloroses a les tiges de la planta, que no només semblen completament antiestètiques, sinó que també interfereixen amb la vida de l’epifil.

A més, l’aparició d’aquestes taques indica que, molt probablement, la planta no florirà aquesta temporada, ja que tots els cabdells simplement desapareixeran. Malauradament, el major problema associat a aquesta malaltia és la impossibilitat absoluta de curar-la i, per tant, l’únic que podeu fer és desfer-se completament de la flor infectada.

Tanmateix, es manifesta a les plantes només si no es fa prou bé o simplement es fa una cura incorrecta i, per tant, si no permeteu que apareguin ferides obertes a la superfície de la flor i assegureu-vos constantment que ho rep tot, és obligatori, és probable que no tingueu cap mosaic.

Malauradament, no es pot dir el mateix sobre tot tipus de plagues, paràsits i insectes, ja que es troben a tot arreu i no els importa la cura de la planta. Molt sovint, gaudir del cactus epiphyllum no és avers insectes escala i insectes escalano obstant això, per sort, són bastant fàcils de desfer.

Per fer-ho, es pot recórrer a aigua sabonosa o, en casos extrems, a algun tipus d’insecticida.

Epiphyllum: varietats i tipus

Com dèiem al principi d’aquest article, hi ha molts tipus d’aquesta meravellosa planta i és molt difícil prendre la decisió correcta a l’hora de comprar. Per tant, en aquesta llista hem recopilat set dels millors, interessants i populars tipus d’Epiphyllum, entre els quals serà molt més fàcil triar que entre la infinita varietat que es presenta a les botigues de jardins.

Epiphyllum serrat (Epiphyllum crenatum)

A la foto: epifil serrat

L'epifil serrat és molt diferent de l'epifil que us hem descrit al llarg d'aquest article.El cas és que pràcticament no sembla un cactus i està completament desproveït d’agulles. Bé, i les seves tiges, per ser honest, s’assemblen més a autèntiques algues, pintades de colors verds brillants, que es converteixen en vermell a les puntes.

En alçada, la flor domèstica epiphyllum serrada arriba fins a un metre. No obstant això, això és lluny del seu major avantatge. El que tothom estima i compra per a l’epifil serrat és, per descomptat, el seu brot. És senzillament increïblement bell i pintat en una ombra de color groc-blanc com la neu. A més, té petits pseudo-pètals a la part posterior, formant una petita arèola darrere del propi brot, cosa que el fa increïblement similar a un sol real.

Epiphyllum àcid-pètal (Epiphyllum oxypetalum)

A la foto: epiphyllum de pètals àcids

La planta d’interior epiphyllum sislopestalis és un autèntic gegant entre els representants de la seva gran família. Arriba a una alçada de fins a tres metres i les seves tiges gegantines a les seves bases adquireixen una autèntica estructura en forma d’arbre.

Tot i això, segueixen sent força estretes, ja que només tenen deu centímetres d’amplada. Tanmateix, en comparació amb molts altres epifil·les, les tiges de l’epifil àcid-pètal són força gruixudes i fortes, cosa que els permet no caure quan són amples.

Aquestes tiges fortes i fiables estan coronades amb flors igualment grans, que poden arribar a fer fins a vint centímetres de diàmetre, cosa que és un èxit sorprenent. Darrere del brot, també tenen pseudo-pètals de l’epífil àcid-pètal, que, tanmateix, es troben molt a l’atzar i no formen cap estructura estructurada.

No es pot dir el mateix sobre els veritables pètals del brot del cistòfil. Tanmateix, la gran mida d’aquests colors és senzillament impressionant i els seus colors impressionaran els amants dels tons blancs i grocs.

Epiphyllum laui Kimnach

A la foto: epiphyllum Lau

Si el tipus anterior d’epifil·li es pogués anomenar gegantí, seria difícil anomenar-lo fins i tot gran, ja que les seves tiges s’inclinen molt, motiu pel qual sovint és difícil determinar la seva longitud real. No obstant això, és bastant fàcil mesurar la seva amplada i són realment impressionants.

De fet, les tiges d’aquesta espècie s’assemblen més a autèntiques plaques de fulles grans i, per tant, les flors que s’hi adossen semblen bastant ridícules. Tot i això, segueixen sent molt bonics: els seus pètals són força amples i tenen una ombra de neu blanca. El mateix es pot dir per a les pseudo-fulles, excepte que es pot observar un degradat brillant de blanc a taronja.

Per cert, un altre avantatge d’aquesta espècie és la rapidesa amb què creix, però hi ha un inconvenient desagradable. El fet és que el seu període de floració també és molt accelerat, que comença una nit i a partir d’aquest moment dura només dos dies. Afortunadament, una floració tan curta es pot observar dues vegades a l'any. A més, li dóna valor.

Epiphyllum anguliger (Epiphyllum anguliger)

A la foto: epiphyllum anguliger

Si mirem l’anguliger epiphyllum, en general és difícil dir que es tracta d’un cactus. El fet és que les seves tiges tenen una estructura tan inusual que es fan increïblement semblants a les fulles de falguera normals. No obstant això, estan molt allunyats de la falguera i es diferencien almenys pel fet que l'epifil·la floreix. A més, la seva floració es pot anomenar una de les més belles de tots els representants d’aquest nombrós gènere.

La flor de l'anguliger epiphyllum es forma just a la paret de la "tija de falguera" i té un color sorprenent. El propi brot té tons blanc-taronja, passant amb l'ajut d'un gradient a pseudo-pètals, completament acolorits en taronja brillant. Fins i tot es pot dir que aquests cabdells són una mica semblants a les taronges obertes o les mandarines.El brot de l’epiphyllum anguliger és la polpa i els pseudo-pètals són la pell.

Epiphyllum de Hooker (Epiphyllum hookeri)

A la foto: Epiphyllum de Hooker

Aquest epifil és realment nan i, a més, es cultiva molt poques vegades a la nostra zona pel fet que és molt rar i, per tant, serà molt interessant no només per als amants de les plantes en miniatura, sinó també per als col·leccionistes. Les seves tiges són força curtes i resistents. A més, hi podeu veure petites agulles degradades, que semblen més petites protuberàncies a la superfície de la planta.

D’altra banda, les flors d’aquesta espècie difícilment es poden anomenar decoratives. Els seus pètals són molt prims i, a més, només es troben en un pla, per això la flor té un aspecte extremadament voluminós i no és exuberant. A més, el seu color és de color blanc verdós, cosa molt rara entre els epifil·les.

Epiphyllum phyllanthus

Epiphyllum phyllanthus (epiphyllum phyllanthus)

És difícil distingir exactament en què es diferencia aquesta espècie de totes les altres. De fet, és molt més fàcil dir que acaba d’absorbir el millor d’altres espècies i ho va combinar tot sol. Epiphyllum phyllanthus rosa (epiphyllum phyllanthus) es pot anomenar realment ideal fins a cert punt. Té una alçada ideal que no excedeix el metre, tiges de color verd brillant ideals i cabdells ideals que presenten prou inflat i una tonalitat rosada molt rica.

A més, aquesta espècie és molt fàcil de cuidar i té una excel·lent resistència a la malaltia hereditària de l’epifil. A més, les flors de l’epiphyllum phyllanthus rosa són molt grans i creixen fins a divuit centímetres de diàmetre.

Epiphyllum Thomas (Epiphyllum thomasianum)

Ara, mirant aquest epifil, ja no és tan fàcil dir que la vista de tres metres és gegantina, ja que aquest "nadó" arriba als quatre metres increïbles. Tanmateix, aquest és potser el seu únic avantatge. Les seves flors semblen margarides gegants o nenúfars, i els pseudo-pètals estan pintats de blanc taronja o blanc-verd.

D’altra banda, aquesta flor pràcticament no s’utilitza a la floricultura domèstica i fins i tot els jardiners professionals no hi estan especialment interessats.

Conclusió

Epiphyllum és una planta increïblement diversa que us pot captivar per la seva mida, les seves flors o la mida de les seves flors. A més, és molt fàcil cuidar-lo i, si només esteu començant el vostre camí com a productor, simplement no hi ha una planta millor per començar. Esperem que en aquest article us haguem donat prou consells perquè la vostra cura d’aquest impressionant cactus sigui senzilla i senzilla i, per tant, potser només queda desitjar-vos el millor en els vostres futurs esforços.