Enciclopèdia basílica

Alfàbrega al jardí. El seu nom botànic és (Ocinum basilicum). Pot créixer fins a seixanta centímetres d’alçada i estendre les fulles de trenta centímetres d’amplada. La planta és arbustiva, adora el sòl ric i una mica humit. Una planta més aviat termòfila, necessita llum solar. Cultiu anual, sovint utilitzat en cuina, medicina i cosmetologia.

Alfàbrega al jardí: propietats

Produeix un oli essencial molt valuós. Inclou: diverses vitamines de diferents grups, microelements, macronutrients, olis essencials i colina. Té un bon efecte en el treball de la digestió, el cor, els vasos sanguinis, els nervis i l’estat extern de la pell.

Com créixer en una olla sobre l’ampit de la finestra

És força sense pretensions i pot créixer en qualsevol època de l’any. Fer créixer l’alfàbrega a l’ampit de la finestra és bastant fàcil. Per fer-ho, cal un sòl preparat, grava per al drenatge i un lloc assolellat. El fons del recipient que hàgiu triat hauria de ser cobert amb grava o argila expandida de dos a tres centímetres de gruix, i després amb terra preparada, però no amb les vores, i regar abundantment. La sembra ha de tenir lloc a dos centímetres l’una de l’altra, després d’haver-se de ruixar amb terra amb una capa d’un o dos centímetres i tapar-la amb una pel·lícula per crear un efecte hivernacle. Ens traslladem al lloc assolellat escollit i esperem els primers brots. No cal regar, només el podeu ruixar lleugerament. Segons les condicions i la varietat, els brots apareixeran en una o dues setmanes. Després de tenir plàntules, a l’estiu és millor regar-les i ruixar-les cada matí, a l’hivern cada tres dies. La temperatura de l'aire hauria d'estar dins dels vint-i-cinc graus. Com que l’alfàbrega no tolera les corrents d’aire i a baixes temperatures comença a perdre l’aroma.

Què és la plantació d'alfàbrega a terra oberta?

Sembrar alfàbrega en una zona oberta és: sembrar al mig o al final de l'últim mes de primavera a causa de l'amenaça de gelades. Per fer-ho, haureu de triar un lloc assolellat i protegit dels forts vents al vostre lloc. El sòl ha de ser friable i ric en nutrients. La distància entre els forats és d’uns quinze a vint centímetres. Cal regar amb aigua tèbia i assentada.

Malalties de l'alfàbrega

Tot i que l’alfàbrega és força resistent a diverses malalties, de vegades no l’estalvia.

Blackleg és una infecció per fongs que representa una amenaça per a les plantes joves. El seu aspecte es caracteritza per l’acidesa i l’alta humitat del sòl. Inicialment, el sistema de rizomes s’infecta, el cultiu deixa de rebre una alimentació adequada, es torna groc i mor;

El fusari és una malaltia fúngica. S’origina a altes temperatures i humitat. Els vasos de la plàntula, que contenen toxines, es veuen afectats. En els matolls joves, les branquetes adquireixen un color marró i acaben morint. En les plantes cultivades, la part superior comença a assecar-se, es produeix el marciment i el cultiu mor;

Podridura grisa: els arbustos que creixen als hivernacles o als hivernacles estan exposats a aquest flagell. Però tampoc no es pot descartar la malaltia dels cultius que creixen a l’aire lliure. En primer lloc, la malaltia es manifesta a les fulles inferiors de la planta, que ja han començat a desaparèixer, després d’això cobreix tota la planta. Apareixen taques marrons a les zones afectades del cultiu, que amb el pas del temps es tornen aquoses i es cobreixen amb una pelusa grisosa;

Alfàbrega al jardí: plagues

Aquesta planta fragant també és resistent a les plagues, però no en tots els casos.

Els pugons són un enemic molt perillós per a la basílica. Absorbeix una gran quantitat de suc de les tiges i de les fulles, a causa d’això, les fulles s’enrollen, els brots nous deixen de desenvolupar-se i la pròpia planta comença a assecar-se. Aquesta plaga deixa una secreció especial a la planta, que atrau un fong de sutge, a causa del qual el cultiu es cobreix d’una floració negra. A més, els pugons porten diverses malalties virals que actualment no s’estan tractant;

Un bitxo de prat o de camp també és una plaga xucladora; prefereix la saba nutritiva de la planta. A causa de la seva activitat, la forma de les fulles es distorsiona, apareix una floració blanca a les seves parts superiors, després una floració marró i mor. El perill és representat tant per adults com per larves d'insectes.

Alfàbrega al jardí: en què es diferencien les varietats

Aroma. L’olor d’alfàbrega pot ser diferent: tarta i dolça. Algunes varietats s’utilitzen en la preparació de dolços i begudes, i d’altres en la preparació de plats de peix i carn;

Colors. El fullatge d'alfàbrega pot ser de color verd o porpra. Les varietats amb fulles morades tenen un aroma més pronunciat. Al verd, és més neutral;

El volum i la forma de l’arbust. Hi ha varietats extenses, compactes, erectes i semi-estenents. L’alçada de les plantes també és diferent: les més altes són de seixanta a vuitanta centímetres; mig trenta-seixanta centímetres; baixa quinze - trenta centímetres. Per al cultiu d’interior, es recomana triar el tercer;

Taxa de maduració. Hi ha varietats tardanes, mitjanes i primerenques.

Varietats de varietats i la seva descripció

Varietat d'alfàbrega: morisca. Una varietat molt productiva i aromàtica. Terme de maduració: mitjana. Color de les fulles: porpra. Creixerà fins als seixanta-cinc centímetres d'alçada.

Varietat d'alfàbrega: taula Les seves fulles grans són força tendres i de color verd. Grau molt productiu i perfumat Terme de maduració: mitjà. L'alçada és d'aproximadament seixanta centímetres.

Varietat d'alfàbrega: Dreamer. La varietat més productiva. Un arbust massís amb fulles verdes.

Varietat d'alfàbrega: Balconstar. Varietat de poc creixement. Creix bé a l'interior i les seves fulles verdes són ideals per preparar amanides.

Varietat d'alfàbrega: genovesa. Excel·lent rendiment, fulles de color verd fosc i aromàtiques amb un sabor picant. Sovint se substitueixen per la menta a les begudes.

Varietat d'alfàbrega: clau gourmet. Rendiments, varietat mitjana. Arbusts força massius. Fulles verdes. Ideal per a plats de carn, peix, arròs i patates.

Varietat d'alfàbrega: Basilisc. Els seus arbustos compactes se senten molt bé tant a l'interior com a l'exterior. L’olor és picant. Una planta verda de vint centímetres d’alçada.

Varietat d'alfàbrega: Erevan. Mates d’altura mitjana, fulles morades. Una varietat fructífera amb aroma de clau i pebre.

Varietat d'alfàbrega: Troll. Mitja temporada, amb fulles petites, té un alt rendiment i compacitat. Ideal per a cultius d'interior. El fullatge és de color porpra fosc.

Varietat d'alfàbrega: Magic Mountain. Tolerant a la sequera, tolerant tant a les baixes com a les altes temperatures. Té un to morat. Sembla una planta ornamental. Varietat d'alfàbrega: Red Ruby. Aquesta varietat utilitza no només fulles, sinó també inflorescències. Les seves fulles morades no tenen gust amarg