Avet. Trets característics de la planta. Varietats

L’avet (Picea) pertany a la família dels pins. Aquest gènere inclou aproximadament 40 espècies. El nom llatí prové de la paraula "pix", traduïda per "resina". El nom rus prové de la paraula de la llengua protoslava i significa el mateix que "pix". La varietat més estesa d’aquest gènere és l’avet de Noruega. A l’oest de Suècia, és a dir, al parc nacional Fulufjellet, hi ha un avet que pertany a aquesta varietat, amb una edat superior als 9550 anys. Aquest és l’organisme arbori més antic de la Terra. Tothom ho sap arbre de Nadal - el símbol principal de Cap d'Any i Nadal.

Els trets característics de l’avet.

L’avet és un arbre prim i monoic de fulla perenne. En alçada, pot arribar als 40 m o més. Durant deu o quinze anys, el sistema arrel és fonamental. En el futur, l’arrel principal es mor, l’avet viu a costa de les arrels superficials, situades a un interval de quinze a vint metres del tronc. A causa del fet que el sistema radicular es troba prop de la superfície, l'arbre és inestable als vents, és a dir, al tipus d'arbre de vent. Corona en forma de con o piràmide. Les branques verticinades s’estenen horitzontalment o cauen. Durant els primers anys, els brots laterals no creixen a l’avet. L’escorça té una coloració grisa; s’exfolia del tronc en forma de fines plaques. Agulles en forma d’agulles. Les agulles són curtes, no toves, punxegudes, tenen 4 arestes, però també n’hi ha de planes. La seva col·locació és en espiral, de vegades de dues files, una agulla viu durant uns 6 anys i potser més temps. Cada any, l'arbre perd fins a una setena part de les agulles.

Aquesta planta és gimnosperma. Les estrobil·les masculines són petites arracades que sorgeixen dels sinus als extrems de les branques de l'any passat; el pol·len comença a alliberar-se els dies de maig. Els estrobils femenins es troben als extrems de les branques, la pol·linització es produeix amb l'ajut del vent, després de la qual creixen i pengen. Els cons són llenyosos o coriosos, punxeguts, en forma de cilindre oblong, cauen després de madurar les llavors. El con conté un eix sobre el qual es troben les escates de llavor i de coberta. Al segon mes de tardor, les llavors maduren al màxim, després del qual els cons s’obren, els grans s’esmicolen, el vent els porta a tot l’espai. La germinació de les llavors es manté en un termini de vuit a deu anys. Els avets poden començar a donar fruits entre deu i seixanta anys, tot depèn de les condicions de cultiu. De mitjana, un arbre viu de dos-cents a cinquanta-tres-cents anys, però sovint es poden trobar avets de més de 500 anys.

Plantar un arbre en sòl obert.

Temps òptim de plantació.

Les coníferes no tenen pretensions per a la cura i les condicions de cultiu, a més, són molt decoratives. Per tant, en els darrers anys, aquestes plantes es conreen als territoris adjacents gairebé a tot arreu. Plantar un arbre de Nadal és força difícil, sobretot si l’arbre és gran. Es recomana comprar material de plantació amb arrels tancades.I tot, perquè l’avet no tolera molt l’assecament del sistema radicular, si les arrels estan nues a l’aire lliure, després de quinze a vint minuts moriran. Els professionals recomanen la compra de material de plantació en un viver o centre de jardineria; aquests establiments tenen una reputació impecable, mentre que els mercats de temporada no són adequats per a aquest propòsit. En triar una plàntula, fixeu-vos-hi bé. Les agulles han de ser brillants, de color brillant, no han d’haver-hi agulles seques, les arrels han d’estar en un recipient. Una plàntula sol assolir un metre d’alçada, ha de tenir un terreny, que en secció transversal és de mig metre, ni més ni menys.

És millor plantar una planta en terreny obert a partir del 15 d'abril, també la podeu plantar a finals d'agost o principis de setembre, perquè és durant aquest període de temps que el sistema radicular creix intensament, cosa que significa que després de la sembra, l'adaptació de l’avet serà fàcil i ràpid. Es recomana plantar una planta de més de tres metres els dies de novembre a març, i el terreny ha de quedar congelat. Per plantar un arbre decoratiu de dimensions reduïdes, podeu recollir un lloc situat a prop de la casa. Si l’arbre és gran, el seu sistema radicular situat superficialment ocuparà molta aigua i nutrients, per això hi haurà mala vegetació al costat de l’avet. Per aquest motiu, per plantar un gran arbre de Nadal, se selecciona un lloc que es troba fora de la frontera de la zona local, en cas contrari serà necessari tallar les arrels de l'arbre anualment. Per a les plantes amb agulles de colors i arbres de Nadal decoratius, es selecciona un lloc ben il·luminat per plantar, ja que en un lloc fosc es perd la decorativitat. No oblideu que els animals de grans dimensions que es conreen al sol tenen una corona uniformement formada.

Normes de plantació.

La fossa per plantar s’ha de cavar a 50-70 cm de profunditat. El diàmetre inferior és de 30-50 cm, el superior de 40-60 cm. El sistema de drenatge es col·loca en un gruix de quinze a vint cm; maó trencat o pedra triturada s’utilitza per al drenatge, que s’escampa amb sorra.

Abans de plantar-lo, es prepara un substrat de terra per omplir el pou. La barreja de sòl conté sòl sòl i caducifoli, sorra, humus, torba, ¾ got de nitroammofoska. Serà millor en substituir el sòl de fulla per terra de bosc. Un parell d’hores abans de plantar, el sistema radicular es submergeix en aigua i deixa les arrels al contenidor. El drenatge a la fossa s’omple de barreja de terra. A més, la planta es retira amb cura del contenidor i no es pot destruir el terròs, després de la qual es baixa la plàntula al pou per plantar-la. Quan el coma del sòl es resolgui, el procediment s'ha de dur a terme més ràpidament, perquè només queden 20 minuts per completar la plantació. L'arbre s'instal·la directament a la fossa, després de la qual cosa es cobreix amb la barreja de sòl, i no es requereix tamponar-lo innecessàriament. Penseu en el fet que el coll d'arrel després de la sembra ha d'estar a la mateixa alçada que la capa superficial del sòl. Al voltant de la circumferència de la planta plantada es construeix un abocador de terra, després del qual s’aboquen 1-2 cubells d’aigua al cercle proper al tronc. Després de l'absorció completa d'aigua al sòl, la capa superficial del cercle del tronc es mulch amb torba. Si es planten plantules grans, l'interval entre elles és de dos a tres metres.

Agrotècnia al jardí.

Els avets madurs tenen una bona resistència als períodes secs, poden sobreviure 15 dies sense regar. Però val la pena recordar que els avets petits i nans, així com els arbres joves i les plàntules, a més de tot el que es planta a l’hivern, volen regar-se amb més freqüència. Els arbres plantats a l’hivern es regen sistemàticament una vegada a la setmana durant el primer any i, amb cada reg, s’introdueixen almenys dotze litres d’aigua al cercle dels arbres.El reg es realitza amb cura per tal que l’aigua no arribi a les agulles. Per evitar l’aparició de podridura al sistema radicular i contra la ràpida evaporació de l’aigua del sòl, la capa superficial del cercle del tronc es mulch amb una capa de 6 cm, la capa inclou agulles, encenalls de coníferes, escorça o serradures. Es col·loquen pedres decoratives al voltant de la planta o s’aboca argila expandida. Si no adobeu el sòl, haureu d’afluixar-lo sistemàticament a 7 cm de profunditat i, a més, haureu de desherbar regularment el sòl.

La fertilització també es requereix periòdicament. Tingueu en compte que en plantar a la fossa ja heu fet els fertilitzants necessaris, és a dir, que no cal alimentar la planta el primer any. Els anys següents, 1 vegada / temporada, s’aplica un complex de fertilitzants per a coníferes al cercle del tronc. Després de plantar i trasplantar arbres, es van regar primer amb aigua amb estimulants del creixement diluïts (fàrmacs: "Heteroauxin", "Epin", "Gerbamin"), les agulles es tracten amb el medicament "Ferravit". Els arbres adults no necessiten alimentació.

La poda sanitària es realitza, si cal, mentre es poden branques seques i malaltes. No oblideu que a causa d’un fort tall, l’arbre pot morir. Però menjar avet espinós necessita una poda formativa, es pot formar un xiprer a partir d’un arbre.

Replantació d’avets.

Després de la sembra, l’avet creix lentament durant els primers quinze anys, per tant, s’hi planta un arbre adult per a un paisatgisme ràpid del territori. Poques vegades un arbre que arriba als 15 m és trasplantat, però s’adapta molt bé. El trasplantament d'arbres tan grans es realitza a principis d'hivern, el sòl ja hauria de ser congelat, però les condicions de temperatura haurien de ser més altes o iguals a -8-12 graus. Podeu trasplantar a finals d’hivern i el sòl encara hauria d’estar gelat. I tot, perquè en aquestes condicions el sòl s’adhereix perfectament a les arrels, cosa que significa que les arrels difícilment es lesionaran.

Prepareu l’avet per trasplantar-lo amb antelació. Amb aquest objectiu, a la primavera, s’extreu una trinxera de vint a trenta cm d’amplada, un metre de profunditat a la circumferència de la corona, i les arrels es retallen acuradament amb una pala. La rasa s’omple de torba o humus i s’hi aboca una preparació per estimular el creixement del sistema radicular. A més, la rasa es rega abundantment. Al llarg de la temporada estival, la mescla del sòl es rega diverses vegades, especialment durant la sequera. Quan arribi la tardor, aquest coixí ja contindrà moltes arrels fines. A la tardor es prepara un pou amb parets escarpades, ha de tenir 1 m de profunditat, en secció transversal ha de ser un metre més que el diàmetre de la corona. La barreja de sòl preparada amb antelació per omplir la fossa s’elimina i s’emmagatzema sota terra, ja que no s’ha de congelar. També cal preparar llits d’avet, sorra i fulles seques.

Si l’arbre ha arribat a una alçada inferior a dos metres, es pot excavar manualment, amb aquest propòsit l’avet es cava al llarg del radi de la rasa, es picen les restes de les arrels. El sistema d’arrels d’un avet d’aquesta edat té una profunditat de seixanta cm i, per aquest motiu, s’excava un arbre fins a aquesta profunditat. Cal agafar arpillera i posar-la sota les arrels, i també s’hi envolta un terró. Després, l'arbre es retira del terra i es transfereix a un nou pou per plantar-lo. Si transplanteu un arbre de més de 2 m, en aquest cas s’utilitza un gruber, mantindrà el sistema radicular juntament amb el terró i la corona, sense causar-los lesions. El drenatge, el sòl del bosc i el fullatge sec es col·loquen al fons de la fossa. Només després d’aquest procediment es col·loca l’avet a la fossa i el coll de l’arrel ha de ser 50-70 mm més alt que la capa superficial del sòl. Tingueu en compte, també, que en plantar l’arbre s’hauria d’orientar de sud a nord. Els buits de la fossa s’omplen amb la barreja de sòl preparada i s’han de picar lleugerament.A continuació, heu de prendre diverses clavilles fortes i conduir-les al sòl al voltant del perímetre de la fossa per plantar-les; l'interval entre les clavilles hauria de ser igual. Després, un arbre amb lliteres es lliga a les clavilles, gràcies al qual la planta no caurà dels vents. La capa superficial del cercle del tronc està coberta de torba, fulles caigudes, humus o branques d’avet. Després que el sòl s’assenti al pou, el coll de l’arrel s’hauria de situar a la mateixa alçada que la capa superficial del sòl del territori.

Malalties i insectes nocius.

Les efedres tenen poca immunitat davant les malalties i les plagues.

Rust de l’agulla.

Aquesta malaltia es considera fúngica. A principis d’estiu, l’avet infectat amb agulles té moltes bombolles de forma cilíndrica que tenen una secció transversal de 20-30 mm; les espores es troben en aquestes bombolles. Després de la maduració de les espores, les membranes de les vesícules esclaten, les espores es dispersen i s’assenten sobre la vegetació situada a prop. La malaltia és més perillosa per als arbres joves, ja que, a causa del fong, les agulles moren prematurament. Per tractar l'arbre i contra la seva infecció, es ruixa amb líquid bordeus (solució al 1%) o un altre fungicida del mateix efecte. Totes les agulles que han volat es recullen i es destrueixen regularment. Convé recordar l’eliminació oportuna de males herbes del territori. L’avet també es pot veure afectat per l’òxid dels cons. Els cops malalts s’eliminen de l’arbre instantàniament després de trobar-los. La lluita contra aquesta malaltia és idèntica a la lluita contra l’òxid de les agulles de pi.

Shute menjava comú.

Aquesta malaltia apareix a la primavera. En les plantes infectades dels brots de l'últim any, el color de les agulles canvia a marró i també es mor. Les agulles malaltes no es descarten, però romanen a les branques fins a la primavera vinent. Durant aquest període de temps, les apotecies del fong es formen a la part inferior de les agulles, representades per formacions brillants convexes de color negre. Els arbres afectats frenen el seu creixement, alguns moriran. Quan noteu els primers signes de la malaltia, talleu immediatament totes les branques afectades i ruixeu la planta amb un fungicida. Per al tractament, l'arbre es tracta 3-4 vegades.

Shute marró.

Aquesta malaltia afecta els arbres joves. Les agulles adquireixen un color marró marró i s’assequen, però no cauen i romanen a les branques durant molt de temps. Les branques malaltes s’eliminen, l’avet es ruixa amb un fungicida.

Schütte va menjar nevat.

Els signes d’aquesta malaltia apareixen a la tardor. Les agulles estan cobertes de taques de color vermell marró i a la primavera estan cobertes d’una floració de color blanc. En el futur, la placa adquireix una tonalitat fosca i apareix l’aparició de cossos fongs de fruites de color negre. A més, les agulles es tornen marrons, s’assequen i es moren. Totes les branques malaltes i afectades són tallades i destruïdes. Per al tractament, un arbre malalt es ruixa amb un fungicida diverses vegades.

Esponja d'arrel.

Es tracta d’una malaltia molt estesa, i tant les coníferes com els arbres de fulla caduca n’estan malalts, mentre que el sistema radicular es podreix. Els fongs fructífers apareixen al coll de l’arrel, als buits sota les arrels i al seu costat interior, hi ha casos en què els fongs es troben a la ventrada a prop de l’arbre. Els cossos fúngics es diferencien per mida i aspecte, la seva part superior té un color marró o marró, la seva cara interior és groguenca o blanca. S’assemblen al textura de suro tou. En un arbre malalt, es tallen totes les parts afectades i també es tracten amb un fungicida.

Àcar.

Aquesta plaga dels aràcnids és la més perillosa per a l’avet. La paparra és especialment activa per calor i sequera. L’insecte s’alimenta de la saba cel·lular de l’arbre de Nadal i pot extreure-la fins al final. Signes de l’aparició d’una paparra: teranyina i molts petits punts a les agulles. Amb un gran nombre de plagues, l'arbre de Nadal es torna groc i les agulles afectades per les paparres es tornen més clares, gairebé blanques. A la sequera i la calor, les agulles es ruixen com a mesura preventiva a les hores del vespre. L’arbre afectat es tracta amb acaricides. Preparacions: Flumita, Borneo, Apollo, Floromite.A més, la planta es tracta amb insectoacaricides: "Agravertin", "Oberon", "Aktellik" o "Akarin". Per destruir totes les plagues, heu de dur a terme diverses mesures de polvorització.

Mosquetons comuns d’avet.

De llargada, aquestes plagues arriben als 0,6 cm, el seu color és groc o fosc. En la majoria dels casos, es localitzen en arbres de Nadal joves, però es multipliquen massivament en avets de 10-30 anys. Les plantes afectades frenen el seu creixement, s’exposen els extrems de les tiges, la corona s’arrodoneix. Les agulles adquireixen un color vermell marró i no cauen, sinó que romanen a les branques durant molt de temps. Per prevenir-lo, cal exhumar el sòl del cercle del tronc per tal de destruir els hàbitats dels insectes. Si la planta està molt infestada, les larves joves s’assequen d’insecticides. Preparatius: "Actellik", "BI-58", "Decis", "Fury".

Escarabat d’escorça d’avet.

Aquest és també un insecte nociu força perillós. Rosseja un gran nombre de moviments a l’escorça, amb moltes plagues, es pot produir la mort d’un avet. Per als arbres de Nadal decoratius, l’escarabat d’escorça és el més perillós. Els medicaments més eficaços per eliminar les plagues: Clipper, Bifentrin, Krona-Antip, BI-58. Però sabeu que lluitar contra els insectes és llarg i difícil.

Menjador d’agulles d’avet.

Aquesta papallona és de color marró, l’envergadura de les ales és de 1,3 a 1,4 cm. Les erugues, pintades d’un groc pàl·lid pàl·lid, perjudiquen l’arbre de Nadal; tenen dues franges de color fosc a l’esquena. Signes de l’aparició d’un insecte: les agulles s’oxiden, s’acumulen, estan connectades entre si per una rara fibra delicada. Les erugues posen agulles, fan forats rodons als extrems. Si les lesions són petites, es tallen i es destrueixen i l’arbre es ruixa amb aigua sabonosa (sabó verd).

Escut fals d’avet.

Aquest insecte nociu té una closca protectora de color marró brillant i suau, per la qual cosa serà ineficaç tractar l’avet afectat amb un insecticida. L’oviposició es produeix sota l’escutell, amb uns tres mil ous, dels quals apareixen larves de color rosa clar els dies de juliol. S’alimenten amb suc d’avet. A causa de les larves, els extrems de les tiges estan doblegats i es moren, les agulles es tornen més petites, es tornen marrons i cauen. L’arbre afectat comença a créixer lentament. A més, a causa d’aquest insecte nociu que deixa melada, apareixen fongs que es troben just a la rosada. Aquests insectes són especialment perillosos per als avets, que es conreen en terrenys secs o a l’ombra. Les mesures preventives seran el compliment de les normes agrotècniques i la polvorització regular d’arbres de Nadal joves amb insecticides, especialment quan apareixen larves.

L’arbre de Nadal pot ser colpejat per floridures grises, escarabats de barb, avets i pòmids que poden atacar-lo. No oblideu que, en casos freqüents, les plagues ataquen l’avet feble o amb poc desenvolupament. Això normalment es pot deure a males atencions o a condicions de cultiu inadequades. A més, és més probable que aquestes plantes emmalalteixin. Si l’arbre és fort i sa, les malalties i els insectes nocius no l’amenacen.

Mètodes de reproducció.

Els professionals propaguen un avet empeltant un tall d’una varietat decorativa sobre el brou d’una altra efedra amb un alt nivell de resistència a les gelades. Els jardiners aficionats en la majoria dels casos propaguen l'arbre de Nadal amb llavors i esqueixos.

Cultiu d'un arbre de Nadal de manera llavorosa.

Fer créixer un avet amb llavors és una tasca bastant llarga i laboriosa. Però si al jardiner no li importa el temps dedicat i no té por de les dificultats, podeu cultivar un arbre de Nadal per llavors.

La sembra es realitza només amb llavors fresques. Els grans s’extreuen d’un con madur i sense obrir, abans d’aquest procediment s’asseca. Abans de sembrar, les llavors s’estratifiquen. Amb aquesta finalitat, es barregen amb sorra seca o amb sorra i torba, i després es posen a la nevera durant 1-1,5 mesos a una temperatura de 2-3 graus.La sembra es realitza a finals d’hivern o principis de primavera. Les plantacions s’han de regar abundantment, es col·loquen els contenidors allà on fa calor i hi ha una bona il·luminació. Després que apareixen les plàntules, el reg es duu a terme de manera més moderada. Les plantules es trasplanten a terra oberta l'any següent i cal plantar-les en un lloc permanent.

Les plàntules d’arbres de Nadal creixen lentament, a més de malalties i insectes nocius, poden ser danyades pels raigs solars directes, les pluges i els forts vents.

Esqueixos.

Es recomana propagar l'arbre per esqueixos a la temporada primaveral abans que els cabdells de l'arbre comencin a inflar-se. Les tisores de podar tallen les tiges de 60-100 mm de llarg, i hi queden branques del segon ordre. L'extrem inferior de la tija està submergit en una solució per estimular el creixement durant un parell de minuts, i després la plantació es planta amb un angle de 20-30 graus. Per plantar esqueixos, s’utilitza una capa de barreja de sòl, que consisteix en torba i sorra en una proporció d’1: 3 o perlita fina i sorra, la proporció és la mateixa; a sobre de la barreja de sòl, cal posar un drenatge De 5 cm de gruix, recobert de terra sòlida, la seva capa fa uns 10 cm. Després de plantar-se, els esqueixos s’humitegen per polvorització i es cobreix el recipient amb un tap de polietilè a la part superior, gràcies al qual es mantindrà la humitat òptima de l’aire. L'interval entre els esqueixos plantats ha de ser de 50 mm, la distància des de la tapa fins a la part superior dels esqueixos ha de ser d'almenys 25-30 cm. En el futur, les plantes hauran de ser ruixades amb freqüència i regularment, i no s’humitejaran les plàntules, sinó el polietilè. Està prohibit ruixar al vespre. Tingueu també en compte que les condicions de temperatura del microclima han de ser de 25 graus o menys, en cas contrari, els esqueixos es cremaran. Per evitar-ho, feu petits forats al polietilè per tal que l’hivernacle es ventili.

Després que les plàntules han format el seu sistema radicular, es trasplanten a altres recipients per créixer. Les plantes es trasplanten a terra oberta al cap d’un any.

Cura de l’avet a la temporada d’hivern.

Com cuidar un arbre de Nadal a la temporada de tardor.

Quan compreu una plàntula, trieu-ne una de cultivada en les vostres condicions climàtiques, perquè en un futur la planta serà resistent als períodes de gelades. Les espècies exòtiques amants de la calor poden morir si l’hivern és sec. L’avet és bastant resistent a les gelades, però l’excepció són els avets “Vostochnaya” i “Brevera”. Però tingueu en compte que la preparació de l’arbre de Nadal per a la temporada d’hivern és obligatòria, no depèn de la varietat i la varietat.

El reg extrem de càrrega d’aigua es realitza abans de les gelades del novembre. Amb aquest propòsit, s’aboca 20 litres d’aigua sota una planta que ha arribat a una alçada inferior a 1 m, s’aboca entre 30 i 50 litres d’aigua sota arbres de gran alçada. Els planters d’1 a 2 anys tenen més necessitat d’aquest reg perquè el sistema radicular està poc desenvolupat i també els arbres de Nadal amb poca resistència a les gelades i els arbres que han estat tallats formativament aquesta temporada. Des dels primers dies d’agost, l’alimentació amb nitrogen s’atura, gràcies a això, els brots joves no es congelaran a l’hivern. A causa del nitrogen, la massa verda comença a créixer activament, però a la tardor l'arbre de Nadal ha de fer tots els esforços possibles per madurar els brots ja cultivats abans de l'aparició dels períodes de gelada. Per accelerar la lignificació de les branques i enfortir el sistema radicular, l’arbre s’alimenta de potassi i fòsfor el primer mes de tardor, s’aplica fertilitzant al sòl del cercle del tronc.

Per a una bona tolerància amb l’avet a la temporada d’hivern, la capa superficial del sòl del cercle del tronc està necessàriament aïllada, coberta d’escorça d’arbre. L’escorça és el millor aïllament de l’arbre de Nadal, ja que no serà un obstacle per a la penetració de l’aire i l’evaporació de l’excés d’aigua, cosa que significa que el sistema radicular no s’assecarà sota l’escorça, en comparació amb el cobert en forma de serradures o fulles caigudes. Els arbres adults i les plàntules cultivades en les seves condicions climàtiques són més resistents a les gelades, per tant, la capa superficial del sòl del cercle proper al tronc no necessita ser coberta.

Com els hiverns d’avet al jardí.

A la temporada d’hivern, és perillós per a l’arbre de Nadal. Per exemple, quan cau una gran quantitat de neu a l'hivern i, per tant, la neu mullada s'adhereix a un arbre, com a resultat, les branques esquelètiques es poden trencar i es poden danyar les branques primes. Per treure la neu de l’avet, no sacsegeu l’arbre, ja que a la temporada d’hivern les branques són molt fràgils, es poden esquerdar. Aquelles branques a les que s’arriba s’alliberen de la neu amb l’ajut d’una escombra o un pinzell, eliminant la neu del final de la branca fins al tronc. La resta de branques, situades a l’altura, es netegen de la capa de neu per altres mètodes, amb aquest propòsit s’adopta una taula llarga i el seu extrem s’embolica amb un material de tela suau. Les branques s’empenyen al seu torn amb el tauler, després de les quals es mouen suaument amunt i avall. Si la corona té la forma d’una columna o una bola, a la tardor no s’estira molt fortament amb l’ajut de la corda, i les branques s’han de prémer fermament contra el tronc, però no pessigar-les. Gràcies a aquest procediment, les branques es protegiran i no s’esquerden. Si a l’hivern hi ha un fort canvi de les condicions de temperatura a la nit i durant el dia, les potes d’avet es poden cobrir amb una escorça de gel, a causa d’això es pot produir la seva forta inclinació i esquerdes. En aquest cas, els suports es col·loquen sota les branques de manera que suportin les branques, amb l’aparició de calor, el gel descongelat es lliscarà tot sol.

Les ratxes de vent a l’hivern també són perilloses per als arbres de Nadal. Són especialment perillosos per als arbres de fort creixement, perquè els forts vents els poden treure directament de les arrels, si l’avet de creixement baix no molesta el vent. Les estries protegeixen els avets alts. Amb aquest propòsit, a la mateixa distància de l'avet, s'instal·len 4 estacs forts al voltant del perímetre i, en alçada, haurien de ser lleugerament superiors a la meitat de l'alçada de l'arbre. El tram està fet de cordill, un extrem està lligat al tronc, embolicat per endavant amb feltre de sostre, l’altre extrem està fixat a l’estaca. Aquest procediment es realitza amb cada estaca. La instal·lació de les estaques es realitza a la tardor abans que el sòl es congeli.

Varietats d'avets.

Hi ha aproximadament 40 varietats d’arbres de Nadal, la majoria decoratius.

Avet Ayan (Picea ajanensis) o avet Hokkaid.

Es tracta d’una varietat antiga, la podeu trobar al territori de l’extrem orient. L'espiga arriba a una alçada de 40-50 m. La capçada té una part superior afilada de forma cònica regular. L’escorça jove és llisa, la més gran es pot desprendre en plats. El color de l’escorça és gris fosc. Els brots són de color groc marró, groc verd o groguenc. Les agulles són planes, fan uns 20 mm de llarg, la part superior és de color verd fosc, la inferior té un to blavós brillant. Els cons són decoratius, lleugerament brillants, d’uns 65 mm de llargada, en forma de cilindre ovalat, pintats de color marró pàl·lid. L’arbre és resistent a les gelades, adora l’ombra, però capritxós per al sòl i pot morir en terrenys pantanosos. Aquesta espècie de planta viu uns 350 anys. Aquesta varietat té una subespècie: l’avet Khond. Aquest arbre de Nadal no és tan alt, és més resistent als cops de fred repetits a la primavera, els coixins de les fulles estan inflats i els cabdells es llancen en un to violeta.

Avet de Brever (Picea breweriana).

La pàtria d’aquesta espècie és el continent nord-americà. L’arbre creix fins a 20-25 m, el tronc en secció transversal és de 0,45-0,75 m. Les branques del segon ordre ploren. Brots resinosos en forma d’el·lipse o fus. Els brots joves tenen solcs profunds, coloració de color vermell marronós, la seva superfície és pubescent. Al cap d’una estona, el color canvia a gris-plata. Les agulles són planes, contundents a la part superior, arriben a 1,5-3 cm de longitud. La part superior de les agulles és verda, a la part inferior tenen fileres d’estomes blancs. Cons en forma de cilindres estrets, tenen una part superior tallada, creixen en longitud de 60-100 mm. Les escates s’espesseixen, quan maduren les llavors, els cons s’obren de bat a bat. Als territoris europeus, aquesta varietat es conrea en poques ocasions.

Avet oriental (Picea orientalis).

Aquesta espècie forma els boscos caucàsics, també creix salvatge al nord del territori d'Àsia Menor. La planta assoleix una alçada de 35-50 m, fa uns 2 m de diàmetre Les branques de la corona, còniques. L’escorça és escamosa, gris fosc o marró. Els brots joves són de color vermell clar o gris groc, i també són densament pubescents, els brots adults són de color grisenc o gris. Les agulles són curtes, brillants, lleugerament aplanades, tenen 4 vores, obtuses a la part superior. Els cons tenen forma de fus i cilindre, estan pintats de color porpra, fan uns 10 cm de longitud, més tard el color canvia a marró pàl·lid. L’espècie es conrea des del 1837. La resistència als períodes de gelada és baixa. A continuació es presentaran les millors subespècies decoratives.

Aurea (Aureaspikata). La corona és estreta, de forma cònica. Els brots laterals cauen, disposats de manera asimètrica. L’avet creix fins als 10-12 m, el diàmetre de la corona és de 4-6 m. Les agulles dels brots joves es pinten d’un color daurat pàl·lid, més tard el color canvia a verd fosc, les agulles comencen a brillar i perden la seva suavitat. .

Earley Gold. Aquesta varietat és idèntica a l'anterior, però el repintat de les seves agulles és de color groc-verd.

Skylands (Aurea Compact). Aquesta subespècie és la més popular entre totes les subespècies d'avet oriental. Les agulles són de color daurat durant tot l’any. L'arbre creix fins a uns 11 m, la corona té forma de piràmide, les agulles són denses i curtes.

Natanz. L'arbre creix fins a uns 20 m. La corona està compactada, conté branques ploroses penjants. Les agulles són de color verd fosc, curtes, brillants i no suaus. Els cons joves són de color porpra, però més tard el color canvia a marró.

També compartirem amb vosaltres les millors subespècies en miniatura.

Bergmanz Jam. L'arbre arriba a una alçada de 0,6 m, les agulles estan pintades d'un color verd fosc, la corona en secció transversal és de 0,9 metres. Un arbre jove té una corona oblonga, més tard la forma canvia a la forma d’una bola i després a la forma d’un coixí.

Professor Lengner. L’arbre creix fins a 0,3 m, el diàmetre de la planta és de la mateixa mida. La corona té forma de bola, compactada, les agulles són curtes, té un color verd fosc.

Avet coreà (Picea koraiensis).

La pàtria d'aquesta espècie són els territoris de Corea del Nord i de l'Extrem Orient. L’arbre està protegit per les reserves naturals. L'arbre creix fins a uns 30 m. La corona té forma de piràmide i conté brots caiguts. L’escorça és de color marró-vermellós. Els brots joves tenen un color marró clar o groc; amb el pas del temps, canvia a vermell marró. Les agulles són de color verd, la seva longitud és de 0,9-2,2 cm Els cons són allargats, en forma d’ou, que arriben als 80-100 mm de longitud. Els territoris estan enjardinats amb aquests arbres, ja que són resistents a un entorn desfavorable. Al carril central, el cultiu d’aquesta varietat només es troba en plans.

Avet negre (Picea mariana).

La pàtria d’aquest arbre és el continent nord-americà. L'arbre arriba a una alçada de 20-30 m, el tronc a la circumferència és de 0,3-0,9 m. La capçada és estreta-cònica, irregular. L’escorça fina és de color vermell marronós o gris marronós, té esquerdes i escates. Els brots joves són de color vermell marronós, estan coberts de pelussa glandular. Aquesta espècie es distingeix per agulles primes, la seva part interna és de color blau-verd fosc, i la part exterior presenta fileres d’estomes. Els cons són petits o tenen forma d’ou a una edat primerenca i tenen un color marró-porpra, amb el pas del temps comencen a esvair-se i el color canvia a marró. Aquesta varietat adora l’ombra, és resistent a les gelades, sense pretensions al sòl. Es conrea al territori europeu des del 1700. L’avet d’aquest tipus en termes de qualitats decoratives només pot quedar en segon lloc per l’arbre canadenc.

Subespècies.

Baysneri. La planta arriba a una alçada de 5 m, la capçada també té 5 m de diàmetre Les agulles estan pintades d’un color platejat blavós.Hi ha una varietat compacta - Baysneri "Compact", d'uns 2 m d'alçada.

Vinga. La planta és resistent a les gelades, arriba a una alçada d’uns 6 m. La capçada és àmplia i de forma cònica. L’arbre té un gran nombre de brots ascendents. Les agulles blavoses fan que la corona sigui exuberant. El creixement dels cons es produeix al tronc.

Kobold. Aquesta varietat híbrida es va criar creuant l’avet serbi amb la varietat Doumeti. L’arbre arriba a una alçada d’uns 1 m, la corona també té un diàmetre d’1 m. La corona té forma de bola, es distingeix per la seva esplendor. Agulles de color verd fosc.

Nana. Subespècie nana, creix fins a 0,5 m, resistent a les gelades. La corona és uniforme, rodona. Agulles fines d’un color blau-verd pàl·lid.

Subespècies: "Aurea", "Erikoides", "Emproides", "Pendula".

Avet de Noruega (Piecea abies) o avet europeu.

L’arbre és originari del territori europeu. La planta arriba a una alçada d’uns 50 m, però la majoria dels arbres no arriben ni als 35 m. El diàmetre del tronc és d’1-1,5 m. La corona té forma de con, els brots s’allunyen del tronc. o caure i pujar pels extrems. L’escorça és prima, de color marró-vermell o gris, llisa o fissurada. Els brots nus són de color marró o groc oxidat. Els cabdells en forma d’ou tenen un color marró. Les agulles arriben a una longitud de 8-20 mm, tenen 4 vores, brillants, de color verd fosc, apuntades a la part superior. Les agulles romanen a les branques durant 6-12 anys. Els cons són allargats, en forma d’ou, arriben als 10-16 cm de longitud, al principi tenen un color verdós o porpra fosc, més tard canvia a marró. De mitjana, un arbre viu entre 250 i 300 anys, però l’edat pot arribar als 500 anys. Les subespècies difereixen en la ramificació.

Tipus de pinta. Les branques del primer ordre es situen en el pla horitzontal, el segon ordre: primes, creixen en forma de pinta i es pengen.

Tipus de pinta incorrecta. Les branques del segon ordre es disposen en forma de pinta, però irregulars.

Tipus compacte. Branques del 1r ordre de longitud mitjana, densament cobertes de branques del 2n ordre, que branca.

Tipus pla. Les branques del primer ordre es ramifiquen àmpliament en el pla horitzontal.

Tipus de pinzell. Les branques del primer ordre tenen branques curtes engrossides amb branques petites penjades en forma de pinzell.

Subespècie popular.

Agrokona. La subespècie va ser criada per criadors finlandesos. Té una resistència moderada a les gelades. La planta arriba a una alçada de 2-3 m. La corona és ampla, en forma de con, de 2 a 4 m de diàmetre. L’escorça és llisa, de color marró pàl·lid, més tard es torna rugosa, el color canvia a marró -red. Les agulles són afilades al final, tenen 4 vores i tenen un color verd fosc. Grans cons en forma de cilindre.

Reparació. Arbre de baixa estatura, arriba a una alçada de 3 m. La corona es compacta, en forma d’ou o de con. Els cabdells en forma d’ou són de color taronja, les agulles són de color verd.

Pumila Glauka. Bonsai. Arriba a una alçada d'1 m. La forma rodona aplanada de Crohn, en secció transversal, és de 5-6 m. Dispara un al costat de l'altre, lleugerament inclinat a la part superior. Agulles de color verd fosc, foses amb un to blavós.

També són força populars les següents subespècies: "Aurea", "Berry", "Columnaris", "Konica", "Cranstoni", "Krasnoplodnaya", "Formanek", "Gregoriana", "Inversa", "Little Jam", Maxwelli , Reflexa, Virgata.

També es conreen les següents varietats d'avet: "canadenc", "Glena", "espinós", "vermell", "Lutza", "Maksimovich", "Pochkovataya", "siberiana", "finès", "Engelman".