Exocordi

Exochorda és un arbust ornamental espectacular, que inclou unes set espècies, l’hàbitat natural de la planta són els territoris d’Àsia Central, la Federació de Rússia i la República de Corea. En el moment més àlgid del període de floració, que es produeix a finals de tardor i principis d’estiu, la planta presenta una gran quantitat d’inflorescències blanques com la neu, que consisteixen en flors força grans. La mida, que pot arribar als cinc centímetres en cercle, i la forma s’assembla a una pera.

Varietats

• Exochord "Grandiflora" és un visitant de la part oriental de la Xina, que prefereix terrenys rocosos i rocosos per al seu creixement. Aquesta espècie pertany a flors grans i bastant alta, arriba als tres metres de longitud, la corona estesa es compon de branques densament plantades de cendra-bordeus. Les plaques de les fulles són inversament lanceolades o ovalades, blavoses-blanquinoses i afilades des de la vora inferior i denticles des de la vora superior. Les inflorescències són de cinc a deu flors blanques com la neu, els pètals tenen forma d’ona. El període de floració dura uns vint dies, té una alta resistència a la caiguda de temperatura, a la sequera. L’espècie roman atractiva durant tota la temporada de creixement.

Exòcord: foto

• Exochorda "Racemosa" de flors grans en el seu hàbitat natural creix a la part occidental de la República Popular de la Xina. L'alçada de la mata varia de tres a cinc metres. La corona volumètrica durant el període de floració sembla estar pintada de blanc, aquestes inflorescències racemoses adornen la planta. A diferència de les espècies descrites anteriorment, Exochorda Kististaya no tolera el fred hivernal. "Racemosa" floreix a partir de les primeres setmanes de maig.

Exòcord: foto

• Exochord "Alberti" creix als boscos de muntanya d'Àsia Central, l'alçada d'un arbust adult arriba als quatre metres. Les branques que s'estenen estan cobertes de fullatge d'un ric color pantanós verd. Les plaques de les fulles són bastant grans i la seva mida oscil·la entre vores i vores de set centímetres, es formen flors blanques a la part superior dels brots i la inflorescència té un paraigua de vuit centímetres de llarg. Té una característica positiva per a la majoria de les nostres regions i consisteix en una bona resistència hivernal. Sembla especialment impressionant durant el període de floració, cosa que permet preparar el material per a la seva futura cria.

Totes les espècies d’exocordi híbrids són el resultat de creuar “Alberti” i “Racemosa”. Aquests tipus d’exocordi es distingeixen per una floració més abundant, les seves flors són més grans, però la cultura en si és inferior a les descrites anteriorment.

• Un representant molt brillant entre els híbrids de l’exocordi és "La núvia" de flors grans (exocorda Ze núvia), la varietat també es coneix com "exocorda núvia", la bella exocorda Ze núvia s'estén fins a un metre o mig i mig, les branques són fortes i flexibles, i la corona s'estén, creant un arbust de forma ovalada. El fullatge de l’exòcord Zebraid és de color verd clar i la inflorescència racemosa consta de flors blanques d’uns deu centímetres de longitud.

Exochord Ze Bride: foto

• Exochord Niagara just a sota de la exochord Bride i arriba a una alçada de vuitanta a un metre, consta de moltes branques, fullatge en forma d’un oval allargat de color verd esvaït amb inflorescències en forma de paraigua de color blanc com la neu.
• El carro de corda aserrada és un altre representant de l’exòcord. L’espècie està protegida i inclosa al Llibre Vermell del Primorsky Krai. És la "mitjana daurada" entre els híbrids i les espècies naturals de l'exocordi, la cultura no s'estén més d'un metre i mig. Les plaques de les fulles són amples lanceolades, apuntades al final i petites serrades al llarg del perímetre.El període de floració comença al voltant del 15 de maig. Al territori del nostre país, una representant tan rara de l’exòcord es pot veure al jardí botànic de la ciutat de Sant Petersburg, té uns trenta anys. Creix bé amb la cura adequada i sota la supervisió d’especialistes, congelant-se una mica només en les gelades, que se senten amb més força en el clima d’una ciutat amb molta humitat.

Exòcord: aterratge i sortida

Exocord: vídeo

Quan es cultiva un exòcord de flors grans en zones obertes, el punt més important i bàsic és triar un lloc per plantar. D'això dependrà com transcorrerà el període de floració. La planta prefereix zones ben il·luminades o ombra clara.

El pou de plantació es prepara amb antelació abans de plantar l’arbust, necessàriament es posa una capa de drenatge al fons, que es tanca amb un substrat preparat i, com a resultat, es forma una corredissa. La profunditat del pou de plantació és d’aproximadament mig metre. Després d’haver col·locat la plàntula en un turó preparat, es cobreix amb la terra restant i el perímetre de l’arrel es cobreix amb coberta per evitar que el sòl s’assequi. No hi ha recomanacions especials sobre la composició del sòl, trieu un aliment nutritiu, ric en minerals i amb acidesa mitjana.

Esquema de reg.

Totes les varietats d’exocordi prefereixen un sòl ben humit i la vostra tasca principal és mantenir el nivell d’aigua adequat. Això tindrà un efecte positiu sobre el creixement i el desenvolupament i no serà superflu per la calor, tot i que una de les principals característiques del cultiu és la seva alta tolerància a la sequera. L’aigua per al reg no ha de ser dura, millor assentada ni aigua de pluja, és millor regar l’exòcord a les hores del vespre.

Nutrició d’exocordi.

Alimenten la planta durant el període de floració activa o al final d’aquest procés. Els fertilitzants orgànics naturals, com fem o humus, i els químics, que inclouen els components necessaris per al creixement normal de l’arbust, s’utilitzen com a fertilitzants. La freqüència de fertilització és aproximadament un cop cada 40 - 45 dies, no és necessària una aplicació més freqüent al sòl, només cal seguir les instruccions d'ús.

Poda.

Tallar Exochorda de flors grans es realitza amb finalitats decoratives (donar forma a la planta i la seva corona) i sanitàries (eliminar branques dolentes, velles i desiguals). Aquest procediment es realitza al final del període de floració. Si us salteu aquest moment, podeu interrompre la floració la propera temporada, ja que les noves branques simplement no poden desenvolupar-se a l’estat adequat. Però en la variant oposada, tampoc no hi ha cap efecte positiu, és possible eliminar els brots preparats per a la floració, ja que només les branques de l'any passat entren a la fase de floració.

Un punt important en la poda és activar el creixement de branques noves i sanes, perquè només s’elimina un terç de les antigues.

Període de floració.

En el moment més àlgid del període de floració, l’arbust de l’exocordi es transforma en una meravellosa planta fabulosa, que està coberta amb una catifa blanca com la neu d’un gran nombre de flors. L’arbust elegant és tan ple de petites flors que la planta es converteix en un núvol quasi blanc com la neu, en el qual les fulles verdes són pràcticament invisibles.

Els dissenyadors de paisatges i jardiners que simplement estimen la bellesa del seu lloc sovint combinen la cultura descrita en combinació amb plantes similars, per exemple Spirea.

Hivernant.

La resistència de l’exocord a les gelades depèn del tipus i la varietat de la planta; algunes d’elles poden tolerar amb seguretat una caiguda de temperatura de fins a menys de quaranta graus. Però, a l’hora de preparar-se per l’hivern, val la pena recordar que les branques es fixen pressionant-les al tronc o es doblegen el més a prop possible del terra, en cas contrari hi ha una amenaça de fractura sota la massa de neu que ha caigut.

El cercle del tronc es cobreix amb mulch; les branques d’avet, l’humus o la torba són perfectes per a això. A més, l’exòcord té una gran capacitat de recuperació i els danys menors causats pel clima fred desapareixen ràpidament amb l’arribada del clima càlid.

Exòcord: reproducció arbustiva

Exocorda de flors grans: foto

Reproducció de l’arbust Exochord per llavors.

Quan trieu un mètode de propagació de llavors per a la reproducció, prepareu-vos pel fet que aquest mètode requereix molt de temps i esforç. A més, l'objectiu principal: la floració de l'arbust, només s'aconseguirà després d'almenys set, o fins i tot deu anys des de la sembra de llavors. En primer lloc, les llavors es sembren en recipients especials, es cobreixen amb terra barrejada amb serradures i es col·loquen en un lloc fresc fins a la primavera. I al març-abril es trasplanten a la zona oberta seleccionada.

Reproducció per capes.

El mètode de segrest es realitza quan s'estableix un clima càlid sense l'amenaça de gelades. Per a aquest mètode, es preparen petits rebaixos i es col·loquen les branques inferiors, omplint-les de terra prèviament preparada i fixant-les. En uns 20 - 30 dies, la tija torna a créixer i es cobreix de terra un cinquanta per cent. La separació de l’arbust mare es realitza amb l’inici de la tardor.

Propagació per esqueixos.

El mètode d'empelt es porta a terme un cop finalitzat el període de floració. Per a esqueixos, seleccioneu aquella part de les branques que encara no s’han lignificat completament. El tall ha de tenir uns quinze centímetres de mida. Els entorns es realitzen en un angle, al seu lloc sota el ronyó.

El tall acabat es col·loca en un recipient ple d’un substrat format per terra, sorra i humus, i es completa el procés cobrint la plantació amb una pel·lícula. La plàntula es trasllada a terra oberta al cap d’un any.

Malalties i plagues de l'exocordi de flors grans

Exòcord: foto

Exochorda de flors grans té una bona immunitat contra les malalties i les plagues. Les infeccions són possibles si es infringeix l'esquema de reg. Amb un excés d’aigua al sòl, l’estat general de la planta es deteriora, les branques perden la seva elasticitat, el fullatge es torna letàrgic i perd el seu atractiu. A més, la manca de llum condueix a l’allargament de l’arbust i a la pobra formació de brots florals, i això ja es converteix en el motiu de la reducció de la mida i del deteriorament de l’estat de les inflorescències de l’exocord.