Maneres efectives de combatre el míldiu

Oïdi: formes de propagació

Molt sovint, el míldiu es pot trobar en cogombres, cebes, plantacions de raïm, col i remolatxa. En general, gairebé qualsevol cultiu hortícola pot estar exposat a la floridura, de manera que hauríeu de vigilar atentament l'estat del material de plantació. Aquesta malaltia també es pot produir en pereres i pomeres, que requereixen un tractament a llarg termini.

L'agent causant del míldiu no és un, sinó diversos alhora, i cadascun dels fongs és responsable de la propagació de la rosada en una planta en particular:

1. Erysiphe cichoracearum i Sphaerotheca fuliginea: fongs que s’estenen als cultius de carbassa, infecten la part caduca i després destrueixen molt ràpidament el tronc i el propi cultiu, causant la podridura;

2. Uncinula necator: aquest fong es pot trobar al raïm, a les vinyes. S'han d'eliminar immediatament, ja que el fong s'estén molt intensament a tota la cultura;

3. Erysiphe communis és un fong de la remolatxa, el míldiu infecta activament les parts superiors.

Pel que fa a la propagació del míldiu en pols, cal dir que el fong es transfereix ràpidament a noves parts de la planta, i això passa pel fet que la transferència es realitza mitjançant gotes aerotransportades. Les plantes també es poden infectar d’altres maneres: barrejant fongs amb aigua de pluja o líquid que els jardiners utilitzen per regar posteriorment les plantes; també, el fong pot aparèixer als guants si el jardiner ja els ha processat una planta infectada i ha continuat processant-ne altres; el fong s’instal·la a la superfície de les tisores de podar amb les quals es tracten les plantes arbustives, que també és una manera de transferir l’oïdi d’una planta malalta a una planta sana.

Manifestacions i tractament

Com mostra la pràctica, el míldiu no és tan difícil d’identificar, ja que els signes són obvis fins i tot per al jardiner més experimentat. Considerem els signes més característics de la manifestació del míldiu amb l'exemple dels cogombres:

1. Les fulles de la planta del cogombre es van cobrint gradualment amb taques de tons blanquinosos o grisos, que es distingeixen per la seva rugositat. Si inicialment aquestes inclusions són petites, amb el pas del temps augmenten, cobreixen més superfície i afecten la planta gairebé per complet;

2. A mesura que les taques creixen, les fulles es tornen gris-blanquinoses, comencen a assecar-se ràpidament, s’arrissen i adquireixen un aspecte clarament poc saludable;

3. Les lesions poden anar més enllà de les fulles si el tractament no s’inicia a temps. Això condueix a la captura de flors, fruits que es podreixen ràpidament. Per tant, el míldiu no dóna possibilitat de recuperació si la malaltia no es detecta a temps i no s’inicia la lluita contra ella.

Per descomptat, com més aviat el productor detecti la presència de floridura, més possibilitats hi ha de salvar la planta. Si les espores arriben als fruits, llavors no hi ha solucions, el vestit superior pot ajudar-lo. En general, avui en dia hi ha diversos mètodes que permeten tractar el míldiu en les primeres etapes de la seva detecció: l’ús de preparats biològics, l’ús de productes químics (tots dos mètodes es poden implementar comprant productes especials a les botigues) o mètodes alternatius que existeixen principalment en la vida quotidiana jardiners més professionals.