Drimiopsi: creixement i cura a casa

Drimiopsis - Aquesta planta d’interior serà estimada per tothom que prefereix belles fulles de color verd brillant que flors espectaculars. No requereix una atenció especial, perdona els errors comesos en la cura i no és exigent sobre les condicions en què es cultiva. Tot i que aquesta planta és originària dels tròpics, se sent molt bé al microclima dels apartaments de la ciutat. La drimiopsis viu molt de temps, es multiplica fàcilment, té una bona resistència i és molt bonica, probablement la raó d’una popularitat tan gran entre els jardiners que cultiven plantes d’interior.

Origen i història de la Drimiopsis:

Drimiopsis és una planta herbàcia perenne que pertany a la subfamília Jacint i a la família dels espàrrecs. La planta és originària de les parts sud i est del continent africà. En condicions naturals, creix com a planta de cobertura del sòl, formant una catifa de fulla caduca contínua. Quan es cultiva a casa, sovint es formen rosetes.

De la llengua grega, el nom es tradueix de manera similar a drymiya. Probablement es deu a la seva similitud amb l’arc marí. La planta té un altre nom: Ledeburgia, sobrenomenat Escil·la. El fet és que la flor va ser descoberta per Karl Friedrich von Ledebour, naturalista i investigador de la flora al territori dels països africans i gràcies al qual es va fundar la primera escola de cultiu de flors a l’Imperi rus. També va dirigir el primer jardí botànic de Rússia. La flor va rebre el seu nom. El sobrenom d’Escil·la no es troba a la nostra època, però al segle XIX la planta es deia amb tanta freqüència, inclosos els llibres de botànica.

Descripció:

La drimiopsis es va convertir en un exemple de planta que, malgrat el seu origen africà, pot créixer en apartaments a qualsevol part del món sense necessitat d’atenció i cura especials.

Aquesta espècie pertany a una planta bulbosa, el bulb de la qual és de forma oblonga, coberta d’escates marrons. Quan es cultiva, només hi ha un terç a terra, la resta a la superfície.

Els seus bulbs s’han de mantenir separats dels que es mengen, ja que és molt fàcil confondre’ls.

La planta es compon enterament de fulles denses, gruixudes i brillants, que poden ser monocromàtiques o poden tenir patrons diferents. La seva forma pot semblar-se a les probabilitats d'un cor o d'un oval allargat, on la punta està molt punxeguda. La superfície de la fulla és de color oliva, que és un excel·lent fons per a taques fosques i punts irregulars. A les vores, les fulles són ondulades i, quan s’exposen a la llum del sol, apareixen platejades. Les fulles creixen de mitjana fins a 20 centímetres de longitud. Mantingueu-los sobre pecíols allargats de deu centímetres.

Les fulles de drimiopsis són les coses més apreciades per aquesta planta entre els amants de les plantes de fulla verda.

L’aparició de patrons a les fulles d’una flor depèn de la il·luminació de l’habitació. Si n’hi ha prou, serà clar i bonic, però a partir de mitjan tardor comença a esvair-se i desapareix gradualment, reapareixent només a la primavera.

Només amb llum brillant es pot aconseguir que aparegui un color multicolor a les fulles.

En estar al seu entorn natural, Drimiopsis floreix a la primavera o a l’estiu.Si creix a casa, la floració es pot observar gairebé tot l'any, l'única excepció és l'estat de repòs vegetatiu. En el moment de la floració, la planta està coberta de flors de color verd pàl·lid, rosat o cremós de petites dimensions, es recullen en 10 o 30 en inflorescències racemoses o espigues. El diàmetre de les flors és d’uns 0,5 centímetres. Dissolt, envolten amb el seu delicat, lleuger i molt agradable aroma que recorda el lliri de vall. S’obren lentament, començant per la part inferior i pujant cap a la part superior, cosa que fa que la floració sigui llarga.

Les flors són força discretes i no criden massa l’atenció, però durant molt de temps permeten gaudir del seu aroma discret.

Després d’haver plantat una planta i crear-hi unes condicions confortables, podreu decorar la vostra llar durant 10 anys. Però no només com a decoració que pot servir, sinó també com a planta que refresca l’aire i el desinfecta.

La drimiopsis, quan no floreix, és molt similar a l'eucharis, però durant la floració les diferències es fan evidents. I és que l’eucharis té fulles més grans i una floració més espectacular.

L’avantatge de Drimiopsis cultivada en apartaments és la seva mida. La seva alçada rarament supera el mig metre. Creix lentament. Quan es creen bones condicions durant la vigília, no apareixen més de tres fulles noves.

Tipus de Drimiopsis:

Avui hi ha unes 22 espècies d’aquesta bella planta, però només 14 tenen una descripció científica i un registre oficial. Per cultivar a casa, només s’utilitzen dos tipus.

Drimiopsis Kirk, també anomenada Ledeburgia bortiovidny. L'alçada de la planta és d'aproximadament mig metre. El seu bulb té una gran semblança amb una ceba comuna. El seu color és blanc i rodó. Fulles de superfície coriosa i lanceolades. Arriben als 40 centímetres de llarg i als 5 centímetres d’amplada. A partir de la part central, les fulles comencen a reduir-se cap a la punta. La cara superior de la fulla és de color verd clar brillant i està coberta de taques de color marró fosc amb un to verd. Part inferior amb un to gris.

Les venes en relleu són ben visibles. Les fulles es situen sobre pecíols molt curts. Brot de floració de 30 centímetres d’alçada. En el seu hàbitat natural, la floració comença a la meitat de la temporada de primavera i només acaba amb el començament de la tardor. En aquest moment, la planta està coberta de flors de color blanc-rosa. Durant el període vegetatiu de repòs no apareixen fulles noves.

Drimiopsis detectada també es diu ledeburgia peciolada. Durant el període de repòs vegetatiu, el fullatge hi és completament absent, primer perdent el seu color abigarrat. Les fulles en forma de cor creixen fins a 12 centímetres de llarg i 7 centímetres d’amplada. Aquesta espècie té un pecíol allargat i uns 20 centímetres. La floració comença a mitjan primavera i acaba a mitjan estiu. Els brots florits, sobre els quals es formen flors de color groc beix, tenen un lleuger revolt.

Aquesta espècie és totalment coherent amb el seu nom.

A l’estiu, la planta serà còmoda al jardí o al balcó, convertint-se en una decoració.

Creació de condicions òptimes:

Independentment del fet que Drimiopsis prové dels països del sud del continent africà, ja ha aconseguit adaptar-se completament a les nostres condicions, que són sorprenentment diferents de les que es van produir.

La drimiopsis estima el sol i, per tant, s’hi sent atreta perquè no es deformi, cada setmana s’ha de girar el gerro cap a la llum en diferents direccions.

Es crearan bones condicions si la planta es troba al costat sud, sud-est o sud-oest. A l’estiu, el millor és guardar-lo a una terrassa, galeria o balcó. És important no exposar les plantes a corrents d’aire, però alhora proporcionar una ventilació constant.

Il·luminació:

Per tal que apareguin patrons a les fulles que augmentin l’efecte decoratiu de la planta, cal proporcionar-li una il·luminació difusa i brillant.La drimiopsis es sentirà bé a la llum directa del sol, però durant un període de calor intensa, especialment durant el dia, és necessari crear-hi ombra parcial perquè no apareguin cremades. És important recordar que a l’ombra, la planta es torna menys decorativa. A més, deixar la planta en condicions només d’il·luminació artificial no proporcionarà condicions confortables.

Rang de temperatura:

Quan la planta està desperta, la temperatura de l’aire ha de ser de +20 a +25 graus. Quan arriba el repòs vegetatiu, el termòmetre ha d’estar entre +12 i +16 graus, i es permet una disminució a +8 graus. Quan la calor supera els +30, la planta no serà còmoda, però no morirà.

Nivell d'humitat:

El nivell d’humitat no és important per a la Drimiopsis. Si li proporcioneu un reg adequat, se sentirà bé fins i tot quan l’aire estigui molt sec, sobretot si no és l’única planta d’interior d’aquesta habitació. Polvoritzar, rentar i netejar les fulles només és necessari per mantenir la higiene i en calor extrem, mentre que l’aigua sempre ha d’estar calenta.

Exposar la planta al costat nord o allà on la planta no veurà el sol, no li proporcionarà les condicions en què es conservarà el seu efecte decoratiu, però continuarà creixent.

Com i quan trasplantar:

Fins als tres anys, Drimiopsis necessita un trasplantament anual, i cada cop que l’olla sigui de 3 centímetres de diàmetre més gran. Els que han arribat a aquesta edat i menors de 5 anys només es trasplanten una vegada. Els adults més grans només haurien de trasplantar-se quan els bulbs de la filla ja no hi puguin cabre, normalment cada 4 anys. Aquest procediment s’hauria de dur a terme de març a abril.

La formació de bulbs filla és molt activa, però el desenvolupament del sistema radicular és bastant lent. Per tant, per a Drimiopsis, heu de triar un recipient així perquè sigui baix i ample, com un bol o un bol. Un recipient de ceràmica natural és el més adequat, ja que hi ha un millor intercanvi d’aire que protegeix els bulbs de la decadència. S'hi ha de fer un forat de drenatge.

No cal triar una olla que sigui profunda i de gran volum, ja que això pot provocar la podridura i la part del terra començarà a créixer lentament.

A la flor li encanten els sòls solts, lleugers i nutritius. Per fer-ho vosaltres mateixos, haureu d’utilitzar humus, terra frondosa, compost i sorra de riu per cuinar. Tot això es barreja en proporcions iguals i s’hi afegeix carbó vegetal, que servirà com a additiu útil.

És possible utilitzar un sòl universal format per sorra, vermiculita i perlita 3 x 1 x 2, així com un sòl universal que agradin a les plantes bulboses, a partir d’encenalls de torba i sorra gruixuda 2 x 1.

Quan torneu a plantar plantes, heu d’examinar cada cop amb atenció totes les bombetes i eliminar les zones danyades amb un ganivet net i afilat.

És molt senzill trasplantar aquesta planta, de manera que fins i tot un florista novell pot fer front a aquesta tasca. Per fer-ho, n’hi ha prou amb seguir normes senzilles.

En primer lloc, heu de fer una capa de drenatge de tres centímetres d’argila expandida, maó trencat i carbó vegetal a la part inferior de l’olla. A continuació, es posa una barreja de terra que tancarà l’olla per 3/4 i regarà sense utilitzar massa aigua.

Després d’això, heu d’aconseguir la planta des del seu lloc original, pelar la bombeta del terra i separar les filles per no causar danys.

El següent pas és netejar les bombetes de danys i zones podrides. Un cop fet això, és necessari processar les ferides amb carbó actiu, guix o cendra de fusta. També podeu baixar els bulbs amb una solució de potassi de color rosa pàl·lid o fungicida a l’1% durant 20 minuts i deixar-los assecar a l’ombra durant una hora.

Tan bon punt es realitzi el processament de les bombetes, cal fer un forat o diversos en un lloc nou i plantar-hi els bulbs.Assegureu-vos que la meitat de les bombetes quedi a la superfície.

Després d’això, haureu de colpejar el sòl i l’aigua amb cura. L’atenció de seguiment no és diferent de l’atenció anterior.

Les plantes adultes, massa cobertes, solen tenir bulbs filla que, amb el seu nombre, empenyen els bulbs mares a la superfície del sòl. A causa d’això, es veu privada d’una alimentació adequada, de manera que s’atura la formació de fulles. Si passa això, no cal desfer-se’n, només cal trasplantar-lo a un altre lloc, en un contenidor de mida petita. Aquesta planta no perd la seva capacitat de reproduir-se i alliberar les seves flors.

Normes de cura:

Aquest tipus de planta tropical demostra que, fins i tot cultivant-la en condicions completament alienes, no trigarà gaire temps i esforç a cuidar una planta bonica. La drimiopsis és sense pretensions i molt resistent, cosa que sens dubte delecta.

Quan regar

Des d'abril fins als primers dies d'octubre, el reg s'ha de dur a terme després que el sòl s'hagi assecat a una profunditat de 4 centímetres. Si no hi ha molta calor a l’exterior, una vegada a la setmana és suficient per regar. Aboqueu l'aigua perquè no toqui les bombetes.

L’aigua s’ha d’utilitzar suau. Descongelat o mullat. Sempre ha de fer calor.

Si això no és possible, s'ha de filtrar, bullir-lo i aixafar-lo, que s'hagi assentat durant almenys 2 dies. Podeu afegir àcid cítric a l’aigua, cosa que l’ajudarà a netejar-lo de compostos nocius.

Tot i la tolerància a la sequera, no cal assecar regularment el sòl, ja que hi apareixerà el groc. El reg excessiu per a una planta és el més perillós, si ho aboqueu regularment, segurament destruirà la flor.

Fertilització

La fertilització només és necessària quan la planta està desperta. Per a l'alimentació, són adequats els fertilitzants complexos líquids que s'apliquen a intervals de dues setmanes. També podeu utilitzar fertilitzants que alimentin cactus i plantes suculentes. Abans de preparar la solució, heu de llegir les instruccions i seguir-ne les instruccions.

Com que a Drimiopsis li encanten els sòls fèrtils, no val la pena privar la planta de fertilitzar-la.

Drimiopsis a l'hivern:

A l’hivern, la planta entra en repòs vegetatiu. En aquest moment, pot deixar tot el fullatge o simplement deixar de créixer. Depèn de l’espècie que es conrea. Tan aviat com l’octubre rodi, s’ha de reduir el reg a poc a poc, una vegada cada dues setmanes. Com més baixa sigui la temperatura de l’aire a l’habitació, menys rega es realitza. No obstant això, no s’ha de deixar assecar el coma de terra.

Pel que fa a la llum, tot hauria de continuar igual. No és necessari fer ombra a la planta durant aquest període, ja que el sol ja no té l’activitat que té a l’estiu. No es requereix fertilització.

Possibles dificultats per créixer:

Per descomptat, la drimiopsis, una flor sense pretensions, però, no obstant això, és impossible privar-la de la seva cura o fer-la malament. Aquestes accions faran que la planta perdi el seu efecte decoratiu.

Si es produeixen canvis a la tardor, no us alarmeu, el motiu és preparar la planta per al descans. Si es produeixen canvis durant el període primavera-estiu, és probable que falti en nutrients o estigui restringit i hagi de ser trasplantat.

Els canvis poden ser els següents:

Les fulles perden els seus patrons i el color es torna monòton, disminueix de mida, les tiges es fan més primes i comencen a estirar-se. Això passa si a la drimiopsis li falta llum o només té il·luminació artificial.

Els pecíols i el bulb són viscosos i comencen a tornar-se negres. Això suggereix que la planta ha començat a podrir-se. Això es pot deure a un reg massa freqüent i abundant, així com a temperatures massa baixes.

A la superfície del sòl apareix un recobriment blanquinós. Aquest problema sorgeix a causa de l’estancament del líquid a l’olla.Això es pot deure a una mala permeabilitat de l’aire i a l’aigua del sòl i a una capa de drenatge massa fina.

Si apareixen taques clares a les fulles i en aquest lloc comencen a assecar-se, la planta ha rebut una cremada.

Si les fulles van començar a arrugar-se, caure i perdre la seva elasticitat, el més probable és que no tingui prou humitat.

Resistència a les malalties i a les plagues:

La drimiopsis té una bona resistència a les malalties i als insectes nocius no els agrada massa. El que realment és una amenaça per a la planta és la podridura de les arrels i el dany amb una cremada vermella, que és típic de tots els bulbs. No és difícil evitar aquestes malalties, n'hi ha prou amb prendre mesures preventives.

En primer lloc, en adquirir plantes noves, s’han de posar en quarantena durant 21 dies i les flors tallades en rams han d’estar a una bona distància de les que es conreen a casa.

En segon lloc, cal ventilar regularment l’habitació perquè la circulació de l’aire sigui constant.

En tercer lloc, cal inspeccionar totes les plantes d’interior cada setmana per detectar la presència de plagues o l’aparició de danys.

En quart lloc, la planta s’ha de sentir lliure al rebord de la finestra i no pas arrissar-se.

En cinquè lloc, cal treballar només amb eines desinfectades, bona terra i testos nets quan es treballa amb plantes.

Quan es treballa amb plantes, s’ha de fer tot amb cura, sense presses, per minimitzar els possibles danys i, en cas d’aparició, tractar immediatament les seccions o les ferides.

La realització de mesures sanitàries és una part integral de la protecció de les plantes. Durant elles, heu de netejar les fulles amb una esponja humida, ruixar-les i enviar-les a la dutxa cada tres setmanes.

Fer activitats de reg sense desbordar la planta.

Apliqueu fertilitzants segons les recomanacions i no més sovint, ja que això pot causar més mal que bé.

Signes de malalties i plagues: mètodes de control

Viscós, que s’ennegreix a les escates superiors del bulb, a les tiges, a la base, i l’aparició d’olor pútrida, indica una malaltia de la planta amb podridura de l’arrel. Si es detecta, haureu d’actuar immediatament. Trasplantar la planta, eliminant totes les zones danyades fins i tot amb els més mínims signes de malaltia, canvieu la barreja del sòl i el test. Mentre prepareu el nou sòl, afegiu-hi un fungicida biològic o submergiu-hi els bulbs.

Quan apareixen taques o esquerdes vermelles primes o carmesines a la bombeta, així com dents d’aquests colors, podem parlar de la malaltia de l’estangoporosi. En aquest cas, cal aturar totes les activitats de reg durant 30 dies, eliminar tots els danys de les bombetes i processar les seccions amb iode i carbó activat.

L’aparició d’insectes d’escala a la planta s’evidencia per l’aparició de taques groc-vermelles que apareixen al costat dels creixements arrodonits d’un color gris-marró, així com el color del sòl que s’ha tornat negre. Per fer front a aquesta plaga, és necessari dissoldre sabó de roba en una petita quantitat d’aigua i aplicar aquesta barreja a la superfície de les fulles. Deixeu-ho una hora i esbandiu-ho amb una dutxa calenta. Després d’això, cal dur a terme el tractament amb insecticides i col·locar-lo en una bossa de plàstic durant tres dies.

L’aparició d’un àcar pot determinar-se mitjançant una fina tela als pecíols, taques negres a l’interior de la fulla i groc a l’exterior. Podeu eliminar-lo amb l'ajuda d'una solució d'alcohol i sabó, que s'aplica a les fulles durant 30 minuts i després es renta amb una dutxa calenta. Després del procediment, cal treure la planta en una bossa durant tres dies. Podeu utilitzar medicaments acaricides. S’apliquen quatre vegades a intervals d’una setmana. És millor canviar les drogues cada vegada.

Les xinxes es poden identificar per grumolls de color blanc trencat que es formen a la mateixa planta i a les escates dels bulbs, així com per un recobriment cerós blanquinós al substrat. Per processar les fulles, podeu utilitzar qualsevol tintura alcohòlica de la farmàcia. Després del processament, heu de rentar-lo al cap de 20 minuts. També necessitareu un tractament insecticida 4 vegades a intervals de dues setmanes.

Els pugons no són difícils de detectar. S’instal·la en colònies al costat costerós de la placa foliar. Gràcies a elles, les fulles estan cobertes de petites taques beix i apareix adhesivitat. Si es troben abans de tenir temps per reproduir-se, l’ús de la infusió d’all serà suficient. Si la situació es produeix, s’han d’utilitzar insecticides, realitzant el tractament 3 vegades amb un interval de dues setmanes.

És important saber que la podridura de les arrels només es pot tractar en una etapa primerenca, si la planta ja té una forta derrota, cal eliminar-la i destruir-la.

Els pugons són una plaga que s’assenta a gairebé totes les plantes, inclosa la Drimiopsis.

Mètodes de cria:

La drimiopsis es pot propagar mitjançant bulbs, esqueixos i llavors filles. Això no és difícil de fer, és important quin mètode serà adequat per al propi jardiner.

Utilització de bombetes filles per a la propagació

Aquest mètode és el més comú, ja que es considera el més senzill. Per fer-ho, n’hi ha prou amb separar les filles del bulb mare durant el trasplantament i traslladar-les a testos separats. Això no només es pot fer en el moment del trasplantament.

A l’hora de dur a terme aquestes activitats, és important separar les bombetes per causar el menor dany possible. Si apareixen ferides, s’han de tractar amb iode i cendra de fusta. També són adequats el guix triturat, la canyella i el sofre col·loïdal.

Abans de plantar-les, heu de preparar olles petites omplint-les d’humus, humus de fulles i sorra gruixuda en proporcions 2x1x1 i humitejant-la.

Després de plantar, els testos s’han de traslladar a un lloc on hi hagi molta llum brillant i difusa. La temperatura de l’aire ha de ser de +25 graus i no ha de baixar. Regueu-lo cada tres dies amb una quantitat moderada d’aigua tèbia.

L'arrelament tindrà lloc d'aquí a 21 dies. Quan arriben als 4 centímetres de longitud, s’han de trasplantar al sòl habitual.

Esqueixos

Només es pot propagar d'aquesta manera Drimiopsis Kirk.

Per fer-ho, traieu la fulla amb cura, deixant una base blanca al pecíol. Podeu dividir el material de sembra si no n’hi ha prou en parts, la longitud de les quals oscil·larà entre els 5 i els 7 centímetres.

Abans de col·locar els pecíols, cal preparar recipients de poca profunditat, omplint-los de torba i sorra en quantitats iguals. No cal regar la planta i humitejar el sòl. Per a l’arrelament, podeu utilitzar aigua neta o un estimulant del creixement de l’arrel en el qual es col·loquen els pecíols. Si s’utilitza aigua per arrelar, s’ha de canviar cada tres dies.

Els contenidors s’han de guardar en un hivernacle o sota bosses de plàstic, creant així condicions d’hivernacle.

La temperatura no ha de baixar de +22 graus. Cada dia és necessari ventilar els contenidors i ruixar el terra cada 3 dies.

Per a aquest mètode de reproducció, cal escollir fulles sobre les quals no hi hagi signes de malaltia o plagues, així com cap dany.

Si els creeu bones condicions, l’arrelament es produirà al cap de 30 dies i, després de dues setmanes més, es podran trasplantar a testos el diàmetre dels quals no superi els 10 centímetres. Han de contenir gespa, humus de fulles i sorra en proporcions iguals.

Més tard, necessitareu un altre trasplantament en un recipient ple d’una barreja de terra, en el qual haurien de créixer plantes adultes.

Mètode de cultiu de llavors

Les floristes rarament utilitzen llavors per créixer. Drimiopsis... Això es deu al fet que la fruita a la planta és força feble i que les llavors, si no es planten immediatament, no germinen.

Resultat:

Drimiopsis - pertany a les plantes més modestes i resistents, que perdona els errors dels cultivadors de flors.Subjecte a regles simples, podeu cultivar una planta que es convertirà en una decoració de casa vostra durant molt de temps.