Dracaena i les seves varietats

Dracaena és bonica i sense pretensions, gràcies a aquestes dues qualitats, s’ha convertit en una planta d’interior molt popular, que es manté no només a casa, sinó que també s’utilitza activament per al paisatgisme i la decoració d’espais públics. Gràcies a la varietat d’espècies, tothom pot triar una planta al seu gust: les palmeres petites tenen un aspecte fantàstic als apartaments, creant comoditat i els grans exemplars decoren les oficines amb el seu aspecte exòtic. Les dracaena són versàtils, tenen un aspecte espectacular tot sol, però, d’altra banda, s’adapten perfectament a les grans d’una gran varietat de plantes d’interior. En aquest article, parlarem dels tipus de dracaena més populars i de com cuidar-los, com reproduir-se i com fer front als problemes emergents.

Varietats de Dracaena

Entre les dracaena es poden trobar tant arbres i arbusts, com semi-arbusts. La dracaena és la més popular entre els cultivadors de flors.

- Vorejat. Aquest és el tipus de dracaena més sense pretensions, un dels més decoratius i, per tant, el més popular. Podeu comprar dracaena vorejada a gairebé totes les floreries. A la natura, aquesta planta pot créixer més de tres metres, però en condicions interiors la seva mida és molt més modesta. Aquesta dracaena té un tronc central i fulles llargues i estretes de color verd fosc amb una vora vermella fosca al voltant de les vores.

-Espiritual. Aquesta és la dracaena més gran, en condicions naturals creix fins a sis metres, fins i tot a casa, en una habitació bastant àmplia amb sostres alts, tal planta pot arribar a créixer fins a dos metres. Les fulles de Fragant Dracaena són amples i llargues, i també floreixen amb flors blanques, l’aroma de les quals s’assembla a l’olor de l’herba acabada de tallar.

-Dermskaya. Aquest arbre amb fulles de color verd fosc és originari dels subtropicals. Les fulles de la planta, sobre les quals s’acumulen pols molt ràpidament, són un problema, per la qual cosa s’han d’esborrar gairebé diàriament.

-Doblat. Una planta amb fullatge verd brillant caient cap avall. Es considera un arbre, encara que exteriorment sembla més bé un arbust. En condicions interiors, molt poques vegades es pot veure la floració del Bent Dracaena.
Una altra espècie popular és el Godsef dracaena, un arbust dracaena gairebé impossible de reconèixer. Aquesta espècie és popular per les seves fulles de color verd fosc amb taques blanques contrastades.

Cura de Dracaena

Malgrat el fet que els països càlids són la pàtria de dracaena, prefereix una temperatura bastant moderada, que no superi els + 25 graus a l’estiu i no sigui inferior a = 15 graus a l’hivern. A l’estiu, la planta es pot treure al balcó, però val la pena protegir-la de la llum solar directa. Quan trieu un lloc per a una dracaena en una habitació, assegureu-vos que la planta estarà protegida dels corrents d'aire.
Qualsevol dracaena necessita polvorització, independentment de la varietat i de l’època de l’any que es trobi fora de la finestra. En temps particularment calorós, podeu ruixar les plantes dues vegades, al matí i al vespre. A més, heu de netejar regularment el fullatge amb una esponja o un drap humit per eliminar la pols, de vegades podeu organitzar una dutxa calenta per a la planta. Si és possible, col·loqueu la dracaena al costat d’un aquari, una font d’interior o un humidificador d’aire, de manera que es sentirà més còmode i les fulles no es tornaran grogues i seques.

Si parlem d’il·luminació, hem de basar-nos en la varietat dracaena. Les plantes amb fullatge de color verd fosc se sentiran còmodes a l’ombra parcial, mentre que les plantes amb fulles ratllades o taques perden el seu color decoratiu sense prou llum.Tingueu en compte també que a l’ombra parcial la dracaena creixerà sensiblement més lentament que amb prou llum. Doncs bé, l’avantatge indubtable d’aquestes plantes és que també se senten còmodes sota la il·luminació artificial, de manera que sovint es compren per a oficines i vestíbuls enjardinats.

L'aigua per regar la dracaena s'ha de defensar durant diversos dies, la planta s'ha de regar després que els primers 2-3 cm del sòl estiguin completament secs. Tots els tipus de dracaena són amants de la humitat i durant el calorós període estiuenc s’han de regar gairebé tots els dies. Però és important assegurar-se que l’aigua no s’estanci, ja que això pot provocar la decadència de les arrels. A l’hivern, quan la majoria de les plantes estan en repòs i el creixement actiu s’atura, s’ha de reduir el reg, però no s’ha d’aturar la planta alhora.
Des de la primavera fins a finals d’estiu, la dracaena s’ha d’abonar 1-2 vegades al mes, utilitzant un fertilitzant complex per a plantes de fulla caduca decorativa. Amb l’inici del període inactiu, n’hi haurà prou amb una alimentació cada mes i mig o dos.

Malalties i insectes nocius

Entre els paràsits, els principals enemics de la dracaena són els àcars, els trips i els insectes escamosos. Si trobeu els primers signes de plagues, utilitzeu preparats insecticides que es poden utilitzar en un apartament. Observeu la dosi recomanada i totes les precaucions.
A més de la invasió de plagues, es poden produir canvis amb la planta, que són evidències de qualsevol molèstia.
Si les fulles de la dracaena es cobreixen amb taques marrons i s’assequen, és probable que això sigui degut al baix nivell d’humitat de l’habitació i al reg insuficient. Aquesta situació és fàcil de solucionar i aviat la dracaena tornarà a tenir un aspecte sa.
De vegades apareixen taques a les fulles a causa de les cremades solars, això passa si la dracaena està parada al davall de la finestra durant el dia, quan els raigs del sol són especialment agressius. Aquest problema també es pot resoldre de manera senzilla: traslladeu la planta a un lloc més adequat.
Si les fulles inferiors de la dracaena s’assequen i cauen, no us haureu de preocupar, ja que això forma part d’un procés natural. Però si les fulles superiors s’assequen, el problema torna a tenir una humitat insuficient de l’aire i hauríeu de ruixar la planta més sovint.

Reproducció de dracaena

La dracaena vorejada és bonica sempre que la seva alçada sigui de 30-70 cm. Amb un creixement superior, l'arbre perd el seu efecte decoratiu anterior i, per no adquirir una nova planta, podeu rejovenir l'existent arrelant-ne els esqueixos. Això s’ha de fer durant el període de creixement actiu, a la primera meitat o a mitjans de la primavera, per la qual cosa serà possible obtenir els millors resultats.

L’arrelament de talls apicals és un mètode més fàcil i més comú. Cal tallar una tija d’uns quinze centímetres de mida, mitjançant un instrument molt afilat i pre-desinfectat. Aleshores podeu actuar de diferents maneres.

La forma més senzilla és posar el tall a l’aigua i esperar que arreli. L’aigua no ha de ser freda, a la mínima terbolesa s’ha de canviar (s’ha de fer de mitjana cada tres dies). Podeu afegir una pastilla de carbó actiu a l’aigua, que mantindrà la frescor de l’aigua, o la preparació "Zircon", que estimula el creixement i afavoreix l’arrelament.

També podeu arrelar els esqueixos al sòl (és adequat un sòl especial per a palmeres o plantes suculentes i cactus). Baixeu els esqueixos amb l'estimulador del creixement ("Zircon", "Epin") i, a continuació, aprofundiu al sòl uns quants centímetres. Cobriu-lo amb un pot o bossa a la part superior, creant així un hivernacle. Tingueu molta cura d’humitejar el sòl; no deixeu que s’assequi ni s’encorregui, ambdós conduiran a la mort del tall.Aixequeu el refugi diàriament i ruixeu les fulles tallants, cada 6-7 dies quan feu la polvorització, afegiu fertilitzant complex per a les palmeres a l’aigua, ja que en absència d’arrels, la planta rep nutrició del fullatge.

Si, per alguna raó, la part superior de la palmera es va esvair, hi ha la possibilitat d’aconseguir una nova planta arrelant els esqueixos de la tija. Necessitareu una secció sana del tronc que tingui uns dos centímetres de gruix i una longitud de 5 a 10 centímetres. El sòl per a l’arrelament és el mateix que en arrelar els esqueixos apicals. Després podeu actuar de dues maneres, arrelant els esqueixos verticalment o horitzontalment.
Amb un arrelament vertical, actuen de la mateixa manera que quan s’arrela la part superior, només la superfície del sòl s’escampa amb una gruixuda capa de sorra de manera que les arrels emergents de la palmera es troben primer a la sorra i després han brotat al sòl.

Quan s’arrela horitzontalment, els esqueixos es col·loquen sobre terra humida i s’hi pressionen una mica, s’hi instal·la un refugi transparent, humitejat i ventilat segons calgui.
En arrelar els esqueixos apicals, només apareixen arrels i els brots també brollen dels esqueixos de la tija. De mitjana, l’arrelament triga d’un a un mes i mig, triga almenys dos mesos a germinar els brots, de manera que haureu de tenir paciència i no intentar excavar el sòl per comprovar si hi ha arrels. Tan bon punt apareixen les fulles joves, podem suposar que l’arrelament s’ha produït. Si això no va passar durant dos mesos, vau fer alguna cosa malament i el procediment s'hauria de repetir des del principi utilitzant esqueixos nous.