Doronicum

Doronicum és una planta perenne florida i pertany a la família Astrov. Es pot veure creixent de forma independent a les muntanyes d’Euràsia, a una altitud d’uns 3000 metres sobre el nivell del mar, i també creix en una zona on predomina un règim climàtic moderat. Podeu trobar aquesta planta, o millor dit una de les seves espècies, a l’Àfrica. Actualment, les flors de Doronicum inclouen entre 50 i 70 espècies diferents. I la planta va rebre el seu nom en honor d’una planta verinosa d’origen desconegut, traduïda de l’àrab. El cultiu d’aquesta planta es va iniciar al segle XVI i, des de llavors, el doronicum ha guanyat cada vegada més popularitat i popularitat entre els cultivadors de flors i els jardiners, principalment per la seva poca pretensió en la cura i el cultiu, així com per les seves qualitats decoratives.

Doronicum: descripció i característiques

Doronicum: foto de flors

Doronicum és una herba perenne dotada de fulles basals, disposades alternativament i envoltant la tija. Les cistelles-inflorescències tenen la forma d’un hemisferi o amples en forma de campana, que es recullen en escuts de 3 a 6 peces, tot i que també se’n poden veure de simples. Els pètals d’inflorescència formen 2-3 files. Les flors de doronicum al centre són tubulars i bisexuals, de color groc i disposades en diverses files. A més, les flors de canya al llarg de les vores són femenines i formen una fila, són grogues. El fruit d'aquesta planta és un aqueni contundent d'una estructura nervada que té una forma oblonga.

Doronicum: creix a partir de llavors

Sembra

Es considera que la forma més fiable i estesa de créixer aquesta planta és la que creix des de les llavors de doronicum fins a les plàntules. Tot i que les llavors de doronicum es poden sembrar directament a l’espai obert, ho fan just abans de l’hivern, a finals de tardor o al mes de maig. La sembra es fa en plàntules el mes d'abril, per a això, s'aboca una barreja de sòl en recipients separats, que consisteix en torba i sorra, en una proporció d'un a un. Es sembren 2-3 llavors de doronicum en un recipient, després del qual els cultius es cobreixen amb vidre o pel·lícula i es col·loquen en un lloc protegit de la llum directa del sol, ja que per a les plàntules cal una llum solar difusa. No hi ha dificultats per cuidar les plàntules. Només s’ha de ventilar periòdicament i s’ha d’eliminar el condensat format per la part superior de la pel·lícula o del vidre. També cal humitejar el sòl, si cal, per polvorització.

Normes per a la cura de les plàntules de la planta de doronicum

Amb bones condicions i una cura adequada, es poden veure les primeres plantules després de sembrar en uns 14 dies. Després d’això, s’elimina el refugi de les plàntules i es reordenen fins al lloc més assolellat, però encara val la pena evitar la llum solar directa. Amb llum natural força petita i tènue, recorren a l’ajut de làmpades fluorescents especials o fitolamps, que s’instal·len a una alçada d’uns 23 cm dels contenidors. Les làmpades convencionals no són adequades per a això, ja que tenen una característica de el sobreescalfament i els seus raigs no aportaran cap benefici a les plantes. A més, quan les plantes arriben a una alçada d’uns 4 centímetres, comencen a aprimar-les. A cada contenidor, només en queda un, el més fort i més saludable, mentre que els altres es tallen amb fortes tisores de jardí al nivell del sòl.Per tal que els arbusts siguin més grans i exuberants, recorren a aquestes mesures: mentre es formen 3-4 fulles a les plàntules, comencen a pessigar.

Doronicum: plantació en terreny obert

Doronicum groc: foto de la flor

Quan plantar doronicum?

La plantació de plàntules en un espai obert es realitza en un moment en què les gelades ja no es prefiguren i el clima és càlid. Molt sovint és a finals de maig o la primera quinzena de juny. Abans de plantar les plàntules, en uns cinc dies, comencen a endurir les plàntules. Per a això, les plàntules es treuen diàriament, amb un augment gradual del temps passat a l'aire lliure. Al començament, les plàntules haurien d’estar ben protegides de forts vents, llum solar directa i precipitacions.

Regles de plantació perenne de Doronicum

La planta groga de doronicum es considera amant de la llum, tot i que pot créixer amb força èxit en una zona ombrejada. Per tal que les cistelles d'inflorescència siguin més voluminoses, es selecciona un lloc amb penombra per plantar aquesta astenia. Però val la pena saber que, creixent al costat d’un tronc d’arbre, el doronicum creixerà i es desenvoluparà força malament. El sòl del lloc de plantació ha d’estar ben humit i solt. Després d’haver escollit un lloc per a aquesta planta, hauríeu de desenterrar aquesta zona, amb una profunditat aproximada de 25 cm, i també afegir fems a aquesta terra. Durant el període de plantació, val la pena recordar el fet que al cap d’uns 2-3 anys els grups d’arbustos creixeran molt i poden tenir uns 50 centímetres de diàmetre, o fins i tot més. Per tant, s’ha de deixar una distància d’uns 50 centímetres entre els forats d’aterratge. El forat s’ha de fer amb un diàmetre i una profunditat tals que la planta hi cabria fàcilment juntament amb un terreny. Després de fer el desembarcament, la superfície de la terra es compacta acuradament i s’aboca bé.

Doronicum: cura exterior

Doronicum: foto d’una flor

El doronicum en creixement no presenta cap dificultat particular, fins i tot un principiant pot fer-hi front. El període de floració d'aquesta planta es produeix dues vegades en una sola temporada. La primera vegada que el doronicum floreix a la primavera, i la més abundant i exuberant, i la segona vegada que aquesta planta dóna color des de juliol fins a finals d’agost. Per preservar les qualitats decoratives de la planta, s’ha d’eliminar la fletxa de la planta després que s’hagi esvaït.

Reg

La planta perenne Doronicum necessita un reg freqüent i constant, ja que les seves arrels es localitzen de manera superficial. Però només això s’ha de fer de manera intel·ligent i acurada perquè no es formi l’estancament de la humitat, en cas contrari el doronicum pot patir força. El reg d'aquesta flor es realitza amb aigua tèbia sedimentada, que es va escalfar durant tot el dia sota el sol. L’afluixament del sòl també s’ha de dur a terme amb prou cura per no danyar accidentalment les arrels, motiu pel qual us aconsellem desherbar manualment la zona propera a la planta. Els productors experimentats aconsellen endurir la superfície de la terra amb estelles de fusta, herba segada o encenalls de fusta, de manera que la humitat del sòl pugui persistir durant més temps, a més de frenar el creixement de les males herbes, a més de que no es formi escorça lloc.

Adob

Al començament de la temporada de creixement i just abans de la floració, les plantes es transformen en fertilitzants líquids amb complex orgànic o mineral.

- Procediment de rejoveniment arbustiu

A finals de setembre i principis d’octubre es realitza el procediment de rejoveniment de les flors doronicum. Per a això, s’utilitza la divisió dels casquets. Tot i que aquesta planta pot créixer força bé al mateix lloc durant un gran nombre d’anys, però al cap d’un temps es pot notar que les cistelles d’inflorescència s’han fet molt més petites i que les branques velles es moren al centre de l’arbust, que naturalment té molt mal efecte sobre les qualitats decoratives doronicum.Inicialment, excaven amb cura la planta del terra, després de la qual cosa es dediquen a dividir-la en diverses parts, que posteriorment es plantaran en un altre lloc en diferents forats de plantació. Sovint, aquest procediment es realitza un cop cada tres anys. Però si voleu que les inflorescències d’aquesta planta continuïn sent grans, val la pena rejovenir-la anualment. Abans d’hivernar, no s’ha de fer l’aïllament d’una planta d’aquest tipus.

Malalties i plagues

Molt sovint, als pugons i trips els agrada atacar una planta doronicum. Són insectes força nocius i perillosos que xuclen el suc de la flor. Si trobeu ratlles o taques d’un to groguenc a les fulles, així com deformació o mort total d’inflorescències, heu de saber que aquestes plagues han visitat la vostra planta. Per combatre’ls, s’utilitza un procediment de polvorització d’insecticides, com Actellik o Karbofos. Però l'amenaça més greu per a aquesta planta és la de les llimacs que mengen el fullatge del doronicum. Per evitar l’aparició d’aquestes plagues, s’ha d’abocar pebre picant mòlt al lloc on creix la flor en una capa petita.

A més de les plagues, la planta de doronicum pot superar algunes infeccions, com l’òxid, la podridura grisa i el míldiu. La causa més freqüent d’infecció és la cura incorrecta i de mala qualitat o les males condicions meteorològiques. Per evitar la infecció de malalties de caràcter fúngic, heu de seguir el règim de reg correcte (assegureu-vos que no hi hagi un assecat excessiu del sòl, però que tampoc no permetrà un excés d’humitat a prop del sistema radicular), desherant-la a temps de les males herbes. Si es troben plantes infectades per la malaltia de la podridura grisa, s’han d’eliminar immediatament del jardí de flors i eliminar-les per combustió. Quan el doronicum groc està infectat amb floridura i òxid, el procediment per polvoritzar amb solucions de topazi i oxicoma s’utilitza fins a 4 vegades. I el més important que voldria assenyalar és que aquesta flor està infectada per malalties de caràcter fúngic, sovint en aquells llocs de creixement on s’introdueix regularment fems frescos a terra.

Doronicum perenne: varietats

Penseu en les varietats de Doronicum més populars i habituals entre les floristeries.

• Doronicum austríac. La pàtria d’aquesta varietat és la mediterrània. Aquesta planta pot créixer fins a una alçada de 70 centímetres i té branques rectes que es ramifiquen a la part superior. Les guineus tenen una forma ovoide i una forma oblonga a la part superior dels brots. Les inflorescències són corimboses i consisteixen en cistelles d’un color groc brillant, que poden fer mig centímetre de diàmetre. Cultiven aquesta varietat des del llunyà 1584.

• Doronicum Altai... Aquesta varietat ens va arribar d’Àsia Central, Kazakhstan Oriental i regions de Sibèria. Aquest cultiu perenne pot arribar als 70 centímetres d’alçada. La tija d'aquesta flor és ramificada i simple, recta, finament costellada i completament nua. Dotat d’un color porpra-vermellós o marró. A més, la tija té un aspecte frondós i sense fulles, i a la seva superfície sota les inflorescències hi ha pubescència, densa i glandular. Les fulles inferiors d'aquesta varietat són envoltants de tiges i en forma d'escates, i les fulles basals tenen pecíols força allargats, les fulles mitjanes i superiors poden ser foradades o embolcallades de la tija, així com espatulades o obovades. El peduncle té una longitud d’uns 30 centímetres, sobre els quals es formen fins a 4 peces d’inflorescències groguenques, que poden arribar a tenir un diàmetre d’uns 6 centímetres.

Doronicum groc: foto

• Doronicum oriental. Té un altre nom: doronicum caucàsic. Aquesta varietat es pot veure creixent de forma independent a les regions del Mediterrani, Europa Central, Ciscaucàsia, Transcaucàsia, Àsia Menor. Al doronicum oriental, el sistema radicular es troba horitzontalment i la planta pot arribar a créixer fins als 50 centímetres d’alçada.Les fulles basals del doronicum oriental llarg-peciolat estan dotades d’un matís verd i de forma rodona-ovoide. El fullatge de la tija és sèssil, té una forma el·líptic-ovoide. Els peduncles del doronicum oriental són força allargats i s’hi formen inflorescències simples, que creixen fins a un diàmetre d’uns 5 centímetres. Les inflorescències del doronicum oriental tenen flors tubulars groguenques i flors ligulades d’un color groc pàl·lid. Després del final del període de floració, els arbustos d'aquesta planta no es tornen tan bells, per tant, la majoria de les vegades es pot trobar aquesta varietat al fons durant el creixement. El doronicum oriental es conrea amb força èxit des del 1808 i les seves subespècies més famoses són: nana d’or (una flor de floració força primerenca que arriba als 15 cm d’alçada), bellesa primaveral (pot arribar a estirar-se fins als 45 cm i està dotada d’inflorescències). amb una estructura doble i un color groc brillant), Little Leo (una planta bastant compacta, amb una mida de 35 cm).

• Plàtan de Doronicum... Aquesta flor es pot veure creixent de forma independent a Europa, més precisament al sud-oest. El plàtan perenne doronicum pot estirar-se fins a 140 centímetres. Les fulles basals tenen una forma ovoide-oval, no serrades fortament a les vores, que es redueixen en un pecíol llarg. L’inici del període de floració del plàtan doronicum cau a finals de maig. Les inflorescències de plàtan Doronicum tenen un to groguenc i arriben a un diàmetre de 12 centímetres. Els darrers dies de juny, les fulles de la planta s’esvaeixen. El plàtan Doronicum es conrea des del llunyà 1560 i les seves subespècies més famoses són: Excelsium (la flor s’estén fins a 150 centímetres i té cistelles d’inflorescència amb un diàmetre de 10 centímetres), Miss Mason (aquesta planta pot créixer fins a 60 cm) .
• Columnes Doronicum. La pàtria d’aquesta varietat és l’Europa central, els Balcans, Àsia Menor. L’arrel de la flor té una forma tuberosa i és bastant llarga. En alçada, aquesta cultura pot créixer fins a 80 centímetres. Els caps tenen un diàmetre de 6 centímetres i són flors ligulades força estretes que es formen sobre peduncles quasi nus. La subespècie més famosa entre les floristeries és l'estruç daurat, amb tiges ramificades, a causa de les quals el període de floració és força abundant.

Doronicum perenne

• Doronicum perenne Clusa. Hi ha pubescència a la superfície d’aquesta espècie. Aquesta flor pot fer 30 centímetres d’alçada. La pàtria és considerada el cinturó subalpí i alpí dels prats europeus d’alta muntanya. La planta té un sistema d’arrels curt, també rastrejant i prim. Sota inflorescències individuals de tonalitat groga, que arriben a un diàmetre de 6 centímetres, hi ha una pubescència força densa als peduncles. Les fulles tenen forma de punta de llança dentada i hi ha pèls a la superfície de les fulles.

• Doronicum Turkestan... Aquesta planta perenne pot fer 75 centímetres d’alçada. Es pot veure creixent de forma independent a la regió de Sibèria, Kazakhstan, així com a l'est d'Àsia Central. La part inferior, més precisament un terç, d’una sola tija consisteix en una coberta, que inclou pèls glandulars poc freqüents, i les fulles la cobreixen durant els dos terços restants. Hi ha una tija bastant gruixuda i pubescent sota les inflorescències. Més a prop de la part superior de la tija, el nombre de fulles es fa més petit i la seva forma és el·líptica, oblonga, rodona o lobulada obovada. Les inflorescències són solitàries, aconseguint un diàmetre de 4 centímetres, en què les flors de canya són de color groc clar i al centre de color groc fosc.
• Doronicum de fulla oblonga. Aquesta flor es pot veure creixent de forma independent al Caucas, al territori de Kazakhstan, a les muntanyes d'Àsia Central, a la regió de Sibèria. A la planta de fulla oblonga de doronicum li encanta créixer als prats alpins i subalpins, a la vora dels rierols i sobre superfícies rocoses.Aquesta planta perenne pot fer 50 centímetres d’alçada i té arrels curtes. La tija única de la planta es torça i és gruixuda sota les inflorescències, dotada de pubescència força densa i, de vegades, té la punta vermell-porpra. Les fulles de la tija inferior tenen una forma oblonga obovada i es troben en pecíols d’ales amples, i les fulles properes a les arrels són el·líptiques i obtuses, i també tenen pecíols allargats, pel que fa a les fulles de la tija superior, són de mida força petita i tenen una forma oblonga punxeguda. El peduncle és força allargat i s’hi formen inflorescències simples, amb un diàmetre de 50 mm, en què les flors de canya tenen un to groc.

Doronicum: foto d’una flor