Consells valuosos per cultivar l'api al jardí

Els beneficis de l’api

L’api al jardí és una verdura que té un gran nombre de propietats medicinals: alenteix l’envelliment, millora el color de la pell, ajuda a la digestió i té un efecte calmant sobre el sistema nerviós. Té un efecte beneficiós sobre el cor i es recomana per a malalties renals, reumatismes i gota. Conté una gran quantitat de vitamines, àcids, proteïnes i minerals. L’api també millora el metabolisme de la sal i l’aigua al cos, per això es recomana a les persones grans. L’arrel i la tija de la planta contenen un oli essencial molt útil que estimula la secreció de suc gàstric. Gràcies a això, es recomana a pacients amb diabetis mellitus. També conté carotè, tirosina, asparagina i niacina. Totes les parts d’api són útils en vitamines B, C, K, E, provitamina A i àcid ascòrbic. L’api és una planta biennal de la família Umbrella, per tant, sembla un julivert. El primer any forma una roseta de verd amb una tija gruixuda i una arrel potent o arrel vegetal, segons la varietat. L’any següent floreix, les llavors maduren i després l’api s’asseca.

Tipus i varietats d’api

L’api és una planta completament comestible. Les seves varietats es crien per ressaltar les seves parts: arrel, tiges i fulles, que són completament comestibles. Es divideix en tres tipus: Arrel: un gran cultiu d'arrel; peciolades: són tiges sucoses i carnoses; de fulla: verds perfumats.

Arrel: "Prague Giant" és una varietat de maduració primerenca que pesa fins a 800 g., "Poma" a mitja temporada, "Monarch" de maduració tardana, que pesa fins a 500 g. (plantat només amb plantules). Peciolat: La "malaquita" és una varietat precoç; "Utah" és una varietat a mitja temporada; "Tango" és una varietat de maduració tardana i d'alt rendiment. Full: "Kartuli" és una varietat de mitjan temporada; "Zakhar" és una varietat de mitja temporada, té el màxim rendiment; "Parus" és una varietat d'alt rendiment de maduració primerenca.

Com cultivar api al jardí

L’api es cultiva principalment com a plàntules. Només al sud es sembra a terra. Per a les tres espècies, totes les etapes del desembarcament són iguals. L’api adora la humitat, el més important és no exagerar-la. El sòl hauria de ser fluix, la zona és oberta i ben il·luminada, però cal protecció contra els vents.

La preparació de les llavors comença a principis de març, amb el càlcul de la plantació en 75-80 dies. Les varietats de maduració tardana es preparen 10 dies abans i les de fulla frondosa 10 dies després. En solcs poc profunds de 2 cm i espolsar-los amb sorra, espolsar-los amb aigua, és millor fer-ho amb una ampolla de polvorització i cobrir-los amb una pel·lícula, posar-los en un lloc fosc.

Després de la germinació, s’exposen a la finestra a una temperatura de 16-18 graus i, al cap d’un parell de dies, s’elimina la pel·lícula. Si no hi ha prou llum, posen llums com a il·luminació addicional. I quan apareix la segona fulla real, es trasplanten a contenidors separats, les plàntules hi creixen fins que es planten a terra. L’api és una cultura molt delicada que no tolera les gelades. El sòl per plantar s’ha d’escalfar fins a 8-10 graus. Una setmana abans de plantar, les plantes s’endureixen traient-les a l’exterior, augmentant gradualment el temps.

Quan l’aire cau per sota dels 10 graus durant molt de temps, l’api dispara una fletxa. Quan es trasplanten a terra, les plantes joves es submergeixen en forats i s’afegeixen gota a gota. El principal per cuidar l’api és el reg regular i l’afluixament del sòl. Es pot ruixar amb serradures o herba acabada de tallar perquè la humitat no s’evapori ràpidament.

És impossible plantar plàntules en profunditat, en cas contrari poden aparèixer processos radicals i no permetran que el tubercle es formi correctament.

Per contra, l’api peciolat s’afegeix gota a gota al genoll cotiledònic. Durant la plantació, per a patrons de fulles de 30cm x 30cm, per a arrels i pecíols de 40cm x 40cm.