Dicentra - Diklitra

Dicentra (Dicentra) - planta herbàcia anual i perenne, pertany a la subfamília Dymyankovye, família de les roselles. Aquesta vegetació és coneguda per molts per les seves flors originals en forma de cor. A França, la flor es diu cor de Jeanette. Segons una vella llegenda, van aparèixer flors al lloc on es va trencar el cor de la desafortunada Jeanette, que va veure com la seva estimada es casava amb una altra. A Anglaterra, la planta es diu "la dama del bany". El nom en llatí està format per dues paraules: "dis", "kentron", que es tradueixen del grec per "dues vegades" i "esperó", com a resultat, la traducció de la paraula "dicentra" sona com "dos esperons" "o" flor amb 2 esperons ". La flor va arribar a Europa des del territori japonès el 1816 i es va popularitzar immediatament al cercle aristocràtic. A més, la cultura estava gairebé oblidada, però ara torna a ser popular tant per als cultivadors de flors professionals com per als nouvinguts al camp de la jardineria.

Característiques del dicenter

El gènere d’aquesta vegetació inclou una vintena de varietats, la majoria creixen als territoris xinesos d’Amèrica del Nord, Extrem Orient i Orient. L’arbust arriba a una alçada de 30-100 cm. La flor té una arrel densa i allargada que s’endinsa profundament al sòl. Les fulles són decoratives, de color verd, plomoses i dissecades, foses en un to blavós, també tenen pecíols. Les flors estan lleugerament comprimides, en forma de cors, de color vermell pàl·lid o de color rosa clar. De diàmetre, arriben als dos cm aproximadament, formen inflorescències que cauen, es presenten en forma d’arcs i es distingeixen per una forma de pinzell. Les corol·les contenen un parell d’esperons. El fruit és una caixa, al seu interior hi ha llavors negres brillants, que tenen un aspecte allargat. La germinació de les llavors dura dos anys.

Plantació de dicentres en terreny obert

La plantació d’una flor sota el cel obert es duu a terme des de finals d’abril fins a principis de maig, així com els dies de setembre. Quan planteu a la tardor, tingueu en compte que la supervivència de les plantes ha de ser bona i que el desenvolupament del sistema radicular s’hauria de produir abans de l’inici del període glaçat a la temporada d’hivern. Per a aquesta cultura, se selecciona un lloc amb bona il·luminació o ombrejat. Però a la zona il·luminada pels rajos del sol, l’arbust florirà moltes vegades més ràpidament. Dicenter es cultiva a qualsevol sòl, però el millor és un sòl lleuger, ben drenat, moderadament humit i fèrtil. La terra per plantar es prepara amb antelació. Quan sembreu a la temporada de primavera, prepareu el lloc a la tardor i, quan sembreu a la tardor, prepareu el lloc a la primavera. El sòl s’excava profundament a la baioneta de la pala i s’introdueix immediatament l’humus (3-4 kg / quadrat), després s’aboca el sòl amb una solució preparada a partir d’una barreja mineral (20 g de fertilitzant / galleda d’aigua).

Algorisme de treballs de plantació.

En primer lloc, els pous es preparen per plantar. En diàmetre i profunditat, el forat ha de ser de 40 cm i s’observa un interval entre els arbusts de 50 cm. El drenatge, format per maons trencats o grava, es posa al fons del forat. A continuació, s'aboca terra del jardí al forat, barrejada per endavant amb fertilitzants compostats. A continuació, es baixa una plàntula a la fossa i es cobreix amb una barreja de terra de la mateixa composició (vegeu més amunt). Amb un sòl pesat, es combina amb sorra i també es pot afegir calç, a la planta li agradarà.

Cura del dicenter

El reg s’aplica en una quantitat moderada; encara es necessiten afluixaments regulars de la capa superficial del sòl i desherbament oportú.A més, tingueu en compte que les arrels es desenvoluparan normalment amb una quantitat suficient d’oxigen, per tant, l’afluixament del sòl és inevitable. Quan apareixen brots a la primavera, es cobreixen a la nit per evitar la mort a causa de cops de fred. El reg es fa amb aigües no dures. Durant la temporada seca, la freqüència del reg augmenta, però no oblideu que si regueu excessivament la planta, el sistema radicular es podrirà. La flor necessita una alimentació regular. Els primers dies de primavera necessita alimentació que contingui nitrogen, durant el començament de la floració cal superfosfat; a la tardor, el cercle del tronc s’aboca amb infusió de mullein i es mulch amb humus. Per ampliar el període de floració, heu d’eliminar les flors que han començat a marcir-se a temps.

Trasplantament.

La planta no requereix trasplantaments freqüents; pot créixer en un lloc durant 5-6 anys. Llavors necessiteu un trasplantament a un lloc nou. Un cop en un parell d’anys, es cultiva el cultiu, en cas contrari, el sistema d’arrels envaït es podrirà, cosa que farà que s’esgoti parcialment. Els primers dies de tardor després de la floració de l’arbust, o a finals d’abril i principis de maig, una planta que té entre tres i quatre anys està excavada amb cura i intenta no fer mal a les arrels. Després que les arrels s’assequin, o millor dit, el seu lleuger assecament, es divideixen ordenadament en fragments de 10-15 cm i cadascuna ha de tenir 3-4 cabdells. Les seccions estan esquitxades de cendra. Després d’aquest procediment, les plantes es planten en una nova zona i es reguen. Per a l’esplendor del dicentre, es planten 2-3 segments d’arrels en un forat alhora. El trasplantament es realitza de la mateixa manera que la sembra.

Mètodes de reproducció.

El dicenter es pot estendre dividint la mata, la descripció es mostra més amunt i la reproducció es pot dur a terme mitjançant el mètode de les llavors. El mètode de les llavors és molt difícil i requereix molt de temps, però tot i així alguns mètodes els fan servir. A més, hi ha casos d’èxit de cultiu de plantes a partir de llavors. La sembra es realitza els dies de setembre, els contenidors s’han de col·locar en un lloc fresc (temperatura - 18-20 graus). Les plàntules apareixeran al cap d’un mes aproximadament. Després que les plàntules tinguin dues fulles vertaderes, es capbussen en condicions obertes. Per a la temporada d’hivern, la planta s’ha de cobrir amb polietilè. Una planta cultivada a partir de gra començarà la seva floració al cap de tres anys.

Els esqueixos es poden dur a terme els primers dies de primavera. Va ser en aquest moment quan es cullen esqueixos, amb aquest propòsit, es tallen brots joves amb taló. Els esqueixos han de tenir uns 15 cm de llargada. Durant un dia, es col·loquen en una solució per estimular la formació d’arrels, després es planten en testos i s’hi arrelen. Les plantes s’arrelen a terra lleugera i humida; és imprescindible tapar les olles amb vidre, que s’eliminarà al cap d’unes setmanes. Després de l’arrelament, els esqueixos es trasplanten a la parcel·la del jardí només al cap d’un any.

Malalties i insectes nocius

La planta té una elevada immunitat a les malalties, però de vegades es pot veure afectada pel mosaic de tabac i la taca anellada. En una dicentra infectada, apareixen taques i ratlles al fullatge jove i anells oblongs pàl·lids semblants a les fulles de roure en silueta en un adult. En casos rars, la mata és susceptible a la malaltia del micoplasma, a causa de la qual es produeix la curvatura dels peduncles, un retard del creixement i el canvi de color a verd o groc. Mesures preventives: reg competent, perquè un excés d’aigua debilitarà la flor i es posarà malalta; tractament del sòl amb una solució de la preparació "Formalin", però la sembra en aquest sòl només es pot dur a terme després de 4 setmanes.

De les plagues, la planta és atacada per pugons. Per destruir-lo, l’arbust es tracta amb preparats antitlin o biotlin.

Accions després de la floració

Els professionals no recomanen la recol·lecció de llavors d’una planta que es cultiva a latitud mitjana. I tot, perquè en aquestes condicions és possible que no es produeixi la maduració dels grans. Tot i així, la capacitat de germinació dels grans madurs és molt baixa.

Com es prepara el dicentre per a la temporada d’hivern.

A la tardor, la part sobre el sòl es talla gairebé fins a la capa superficial del sòl. Les soques haurien de tenir una alçada de 3-5 cm. Tot i la resistència a les gelades, el centre de sagnat encara està protegit per a la temporada d’hivern. Amb aquest propòsit, la planta s’escampa amb torba (capa - 5-8 cm). No facis que la capa sigui més gruixuda, ja que en cas contrari les arrels poden podrir-se.

Dicenter: varietats

Dicentra "Magnífica" (Dicentra eximia), o dicentra "Excepcional", o "Excel·lent".

La flor prové de l'oest nord-americà. Aquesta planta perenne creix fins a 0,2 m. Els brots són densos, no hi ha fulles. Les fulles en forma de dit, dividides, contenen petits lòbuls i les fulles s’inclouen en exuberants rosetes basals. Les flors són de color rosat, creixen fins a uns 25 mm de diàmetre, formen inflorescències en forma d’arcs, en forma de pinzell, que arriben a una longitud de 15 cm. La floració comença el 20 de maig, dura tres mesos. L’arbust és altament resistent a les gelades (tolera el fred fins a -35 graus), però la capa superficial del sòl es mantega a la tardor. La varietat es conrea des del 1812. Hi ha una espècie de flors blanques.

Dicentra "Bella" (Dicentra Formosa).

A Europa, l’espècie provenia del territori colombià. Allà la flor es troba des del centre de Califòrnia fins al bosc humit. La planta creix fins a 30 cm. Les fulles són verdes, en forma de dit, dividides, la seva part interna desprèn una mica de to blavós. Les fulles es mantenen en pecíols allargats, inclosos en la roseta basal. Les inflorescències creixen fins a 10-15 cm, contenen petites flors de color porpra rosat, de 20 mm de diàmetre. L’arbust comença a florir a finals de maig i continua fins a la temporada de tardor. El centre és resistent a les gelades, però tot i així s’ha de cobrir durant la temporada d’hivern. L’espècie es conrea des del 1796.

Varietats famoses.

"Aurora". Els pètals inferiors són blancs, els superiors estan pintats de colors rosa clar al costat de la tija de la flor.

Rei dels Cors. Les flors són de color rosa intens, les fulles són de color blau clar blavós.

Aquesta varietat té una subespècie: el dicentre "orenga". És una planta endèmica de Califòrnia i Oregon. Les flors són de color rosa brillant o blanc-crema amb un to rosat. La forma "Alba" es distingeix per les flors blanques.

Dicentra "Klobuchkovaya" (Dicentra cuccularia).

Pàtria: la part oriental del territori nord-americà (estats d'Oregon i Washington). El rizoma està format per petits nòduls. Les fulles són de color gris verdós, fines, dissecades, i fan catifes amb rosetes. El peduncle creix fins a 30 cm, porta flors blanques que tenen l’esperó allargat. Aquesta varietat es cultiva sovint en interiors. També té una forma cultivada - "Pittsburgh", les seves flors són de color rosa. No fa gaire, hi ha una forma que té flors d’un color groc llimona.

Dicentra "Flor daurada" (Dicentra chrysantha).

La planta és originària del territori mexicà, així com dels vessants californians. L'arbust pot créixer fins als 45-152 cm. Comença a florir a l'equador de la primavera i continua fins a principis de tardor. Les flors són de color groc brillant i porten dos pètals originalment corbats. Si conreu un dicèntric en una zona enjardinada, espereu capricis; una planta salvatge creix ràpidament a les zones després dels incendis.

Dicentra "Una flor" (Dicentra uniflora).

L’espècie es troba salvatge a Idaho, al nord d’Utah i al territori nord-americà, des de Sierra Nevada fins a l’estat de Washington. La gent sol anomenar aquesta flor com a "cap de bou" perquè té una forma original. Les flors simples apareixen els dies de febrer a juliol i els peduncles arriben a una longitud de només 10 cm. Separadament dels peduncles, les fulles plomoses creixen de nou. Aquesta varietat és força eficaç, però la seva cura no és fàcil.

També podeu cultivar els següents tipus de dicentra: "Maloflor", "Groc blanquinós", "Canadenc".