Dichorisandra - Dichorisandra

Dichorizandra: descripció

Dichorizandra: foto

Dichorisandra royal és una planta herbàcia perenne que pertany a la família Kommelin. En estat salvatge, creix als boscos tropicals de la part sud-est del Brasil, a Rússia es cultiva a l'interior com a cultiu d'olla. Com que la dicorizandra és una planta de fulla perenne, conserva les seves qualitats decoratives durant tot l'any.

Dichorizandra: característiques

Com a regla general, els arbusts de dicorizandra no poden presumir d’un ritme de creixement ràpid i d’una mida excepcional: la seva alçada màxima és d’uns 0,6 m. Aquesta planta es caracteritza per la presència de fortes tiges rectes que no tenen branques. Les fulles de forma oval llarga (fins a 15 cm) amb les puntes punxegudes s’uneixen en espiral a les tiges. És típic un color de fulla de color verd fosc, però algunes varietats tenen fulles amb la part inferior morada i una taca de color porpra fosc al centre de la fulla. Hi ha espècies amb fullatge variat, que es caracteritzen per la presència de franges longitudinals de color blanc, creant un contrast amb el fons.

El període de floració de dichorizandra royal cau a l'agost i principis de setembre. A la part superior de les tiges es formen inflorescències (d’uns 20 cm de llargada), constituïdes per petites flors de delicats matisos de blau, porpra i rosa. Cadascun d’ells inclou 3 pètals i 3 sèpals, al nucli hi ha estams d’un to groc brillant. Un tret característic de les flors és la seva capacitat de respondre a la llum solar brillant tancant a la tarda. Això no passa en temps ennuvolat.

Dichorizandra: marxar

Dichorizandra: foto

Dichorizandra no requereix gaire esforç associat a cuidar-la. Aquesta planta es caracteritza per la seva capacitat de recuperació ràpida després de la poda, fins i tot si durant aquest procediment es va eliminar tota la part del sòl de l’arbust. Amb una poda radical, el nou arbust comença a créixer sobre l’antic sistema arrel. Hi ha una sèrie de recomanacions fàcils de seguir que evitaran problemes en cultivar aquest cultiu.

Règim de temperatura

Resident dels boscos tropicals, royal dichorizandra se sent molt bé en cultius interiors a temperatures normals per als habitatges. A l’hivern no està en repòs. És important assegurar-se que el termòmetre de la sala on es troba el dicorizander no baixi dels 16 graus.

Mode d'il·luminació

Com que a la natura, les dicorizandres creixen als boscos tropicals, estan acostumades a una il·luminació una mica difosa. En triar un lloc per a un test amb aquesta planta, heu de triar un racó ben il·luminat, però al mateix temps protegit de la llum solar directa. En aquest cas, també es recomana evitar ombres excessives, ja que la manca de llum fa que les tiges de la planta s’estenguin. A l’hivern, cal tenir cura de fonts de llum addicionals.

Composició del sòl

Dichorizandra prefereix terrenys àcids i ben drenats. El substrat nutritiu es pot preparar independentment barrejant torba, humus de fulles i sorra gruixuda a parts iguals.

Fertilització

Durant la temporada de creixement, el dicorizàndre real necessita fertilització addicional cada 14 dies. Aquest cultiu dóna preferència als fertilitzants orgànics.

Humitat de l’aire

Atès que els boscos tropicals de l’Amèrica del Sud es caracteritzen per una elevada humitat de l’aire, és necessari tenir cura de la humidificació regular de l’aire a la sala on es troba la dicorizandra. L'aire sec interior característic de la temporada de calefacció és perillós per a les plantes tropicals. Els corrents d’aire i les fluctuacions de temperatura associades als mesos d’hivern no són menys una amenaça. Per aquest motiu, no es recomana col·locar olles amb arbustos de dicorizandra massa a prop de les finestres, però també és millor treure-les de les bateries i dels dispositius de calefacció. Podeu augmentar la humitat de l’aire amb un humidificador d’habitació o d’una manera més senzilla, col·locant una olla de dicorizandra en una safata plena de còdols humits. A més, no s’ha d’oblidar de polvoritzar regularment la planta amb aigua a temperatura ambient.

Mode de reg

Durant tot l'any, la reg dichorizandra ha de ser moderada. Durant el descans entre els procediments d’humiteig, el sòl de l’olla s’ha d’eixugar. L’excessiva humitat del sòl durant els mesos d’hivern pot provocar una disminució del ritme de creixement de la planta, en aquest cas s’ha de regar menys sovint el dicorizànder.

Recomanacions de trasplantament

A causa de les taxes de creixement bastant lentes del dicorizander, no requereix un trasplantament freqüent. Aquest procediment es realitza a la primavera, no més d’una vegada cada 2 anys.

Alguns cultivadors prefereixen canviar l’arbust dicorizandra vell per un de nou cada any i mig o dos, ja que a mesura que creix la planta, perd el seu aspecte atractiu. El fullatge comença a esmicolar-se gradualment, la corona de l’arbust es torna menys densa i compacta. Tot i això, subjecte a les recomanacions d’atenció necessàries, una còpia de la dicorizandra pot viure amb seguretat a les habitacions durant molts anys.

Reproducció

Dichorizandra: foto

A la natura, el dicorizànder es reprodueix amb èxit mitjançant la sembra pròpia i pot crear grans colònies. En condicions interiors, podeu utilitzar el mètode de propagació de les llavors quan les llavors es sembren en recipients amb terra a la primavera. El mètode més popular són els esqueixos. Per fer-ho, es tallen talls d’uns 8 cm de llarg de l’arbust, cadascun dels quals ha de tenir almenys 5 fulles. El parell inferior de fulles es talla i els esqueixos es col·loquen en un recipient amb un substrat nutritiu: 2-3 peces en una olla. Després, els esqueixos s'han de cobrir amb una tapa de plàstic o vidre i els contenidors s'han de col·locar en un lloc càlid on la temperatura constant de l'aire es mantingui constantment a 20 graus. És important que els raigs directes del sol brillant no caiguin sobre els esqueixos. En un mes i mig, els esqueixos formaran un sistema radicular independent: no cal regar-los durant tot aquest temps. Després de 6 setmanes, podeu retirar el refugi amb seguretat i començar a regar moderadament. Al mateix temps, s’introdueix fertilitzants addicionals que contribueixen al creixement i desenvolupament de matolls joves.

Protecció contra plagues i malalties

Dichorizandra: foto

Entre els insectes nocius, el perill més gran per a dicorizandra són els àcars i els pugons. Els podeu eliminar amb insecticides.

Les malalties d’aquesta planta tropical, per regla general, són el resultat d’una cura inadequada. A continuació es mostren els problemes més freqüents i les seves causes:

• El gir de les làmines al llarg de les vores indica una manca d’humitat a l’aire de la sala on es troba el dicorizander. Aquest problema es produeix especialment sovint a una temperatura de l’aire prou alta.
• L’allargament de les tiges de la dicorizandra reial i la difuminada coloració del fullatge i de les varietats variades són un signe de manca d’il·luminació.
• La podridura del sistema radicular i de la base de la tija de la dicorizandra real indica una humitat excessiva del sòl i un estancament de la humitat.