Digital (Digitalis)

La digital és una herba que també es coneix biològicament com a digital. Fa molt de temps que es considera un representant de ple dret de la família Podorozhnikov, però abans es considerava un representant típic de la família Norichnikov. El gènere inclou més de trenta espècies diferents. A la natura, aquesta planta es troba més sovint al Mediterrani, així com a Europa, el nord d’Àfrica i l’Àsia occidental. Al Caucas es troben quatre tipus de guantines i dues espècies s’arrelen perfectament a la part europea de Rússia, així com a Sibèria occidental. Foxglove és una planta que prospera a les vores o clarianes dels boscos, a més de prats i matolls.

En aquest article ens detindrem amb més detall sobre les característiques de la digitalització, sobre com cultivar-la i trasplantar-la. Anem a tocar els aspectes de la cura de la planta, així com la manera de propagar el guant. Serà interessant obtenir informació sobre les espècies i varietats de guantera, així com sobre les propietats positives i negatives d’aquesta planta.

L’article serà d’interès tant per als jardiners experimentats com per als que estan començant les seves activitats hortícoles i florícoles i, per tant, recopila tota informació sobre plantes tan interessants.

Digital: una descripció de la planta i les seves característiques

La guantera és una herba molt popular que també és perenne. Al territori de la Mediterrània occidental està de moda trobar digitals en forma de semi-arbust, i de vegades es troben formes arbustives de la mateixa planta.

Els brots de la planta són força durs, ramificats, la seva alçada pot variar de trenta centímetres a un metre i mig. Les plaques de les fulles són sòlides, verdoses, poden ser lanceolades o de forma ja lleugerament oblonga. Són força nítids, es poden desplaçar gradualment també a la zona de les bràctees, que sembla molt atractiva i interessant, decorativa.

Les inflorescències racemoses apicals poden ser unilaterals o bilaterals. Consisteixen en un gran nombre de flors de forma irregular. Són de color principalment vermell clar o groc. També hi ha colors porpra, però aquí depèn molt de quina espècie i varietat pertanyi al guant.

Les pròpies flors tenen forma de campana. Contenen un dispositiu especial on solen portar-se insectes: mosques i borinots, vespes o abelles, que són insectes pol·linitzadors. L’insecte pren el pol·len de la guantera i el transfereix a un altre insecte. Així es produeix l’interessant procés de pol·linització. La floració sol començar al juny, però acaba les primeres setmanes de primavera. Es diferencia no només per la seva abundància, sinó, per descomptat, per la seva durada.

A més, la digital forma un fruit i, al seu interior, hi ha un gran nombre de llavors petites, de color marró. A més, fins i tot si les llavors es recullen i no es sembren immediatament, conservaran les seves característiques de germinació durant dos o tres anys més. Una mata de guantera pot produir de mitjana uns dos milions de llavors.

D’una manera o altra, absolutament qualsevol varietat i tipus de guant són plantes verinoses i, per tant, és millor no plantar-les en zones on hi hagi una gran concentració de nens, ja que això pot provocar intoxicacions alimentàries complexes i reaccions al·lèrgiques, i sobretot el cos del nen és susceptible a ell.

Hi ha diverses espècies diferents de guantera que són ideals per créixer com a plantes ornamentals. I hi ha varietats i alguns tipus de guantera, que tenen com a finalitat efectes mèdics i mèdics sobre el cos humà.

La composició de la part caduca d’aquestes varietats i espècies inclou una substància anomenada glicòsid, que s’utilitza en medicina tradicional i no tradicional. Aquesta planta es distingeix pel fet que és prou resistent a diverses gelades, temperatures extremes, sequeres severes i, en general, si parlem d’atenció, aquesta planta no es pot anomenar massa capritxosa i exigent. Hi ha moments, però tots estan al poder, fins i tot d’aquell florista i jardiner que encara no té prou experiència en el cultiu de la guineu o de qualsevol altre cultiu herbaci.

Com es cultiva la flor digital mitjançant el mètode de les plàntules

La digital es pot cultivar mitjançant plantules. La sembra per a planters està prevista per a la segona quinzena de març. En aquest cas, les llavors s’han de remullar amb antelació. Per fer-ho, s’aboca acuradament amb aigua a temperatura ambient i l’aigua es canvia cada cinc a sis hores perquè els bacteris i microelements nocius no comencin a multiplicar-s’hi.

La durada del remull és d’una setmana i, si seguiu totes les regles, sobretot amb un canvi d’aigua, les llavors estaran llestes. Es distribueixen per la mateixa superfície de la barreja del sòl i, a continuació, s’escampen amb una capa molt fina de sorra. El contenidor de la part superior s’ha de cobrir amb paper de vidre o plàstic i també s’ha de retirar a un lloc més càlid, on la il·luminació sigui estable, difosa i molt suau.

Les plàntules poden començar a sorgir unes dues setmanes després de sembrar les llavors al contenidor. Al principi, pot semblar al jardiner que les plàntules es desenvolupen molt lentament o que no donen cap resultat en creixement i desenvolupament. Però això només és una impressió general. Aleshores, quan es formin les primeres plaques de fulla veritables a les plàntules, la planta ja estarà llesta per recollir les plantacions.

Estan asseguts en tasses separades o en contenidors de mida més gran que els anteriors. I entre les plàntules s’observa una distància de set a deu centímetres. Tenir cura de les plàntules de guantera és increïblement fàcil. N’hi ha prou amb regar-la regularment ja que la barreja de terra s’asseca una mica i també afluixa lleugerament el substrat després de cada reg.

A més, les plàntules han d’estar protegides de corrents d’aire, de forts vents i de la llum solar directa. En cas contrari, això conduirà al fet que l’estat de les plàntules es deteriorarà i, com a resultat, simplement no podran desenvolupar-se amb normalitat.

Unes dues setmanes abans d’enviar la guantera a terra oberta, s’hauran d’endurir les plàntules. Gràcies a aquests procediments, la planta s’adapta molt més ràpidament a les condicions del terreny obert, a les condicions del jardí. Per fer-ho, els contenidors diaris amb plàntules es treuen al balcó o la galeria, i també podeu treure les plàntules directament al carrer.

La durada del procediment s’ha d’incrementar constantment i la plantació d’una planta a terra oberta es prescriu després que puguin estar a l’aire fresc durant dies i, alhora, no reaccionin en absolut a aquests canvis de temperatura de l’aire, a el clima general. Això significarà que la planta s'ha adaptat per fi i, per tant, se sentirà gairebé completament segura al camp obert.

Foxglove: plantació en terreny obert

En terreny obert, la planta es planta exactament després de minimitzar l’amenaça de les gelades de retorn. Això és especialment cert a la primavera, des de finals de maig fins als primers dies de juny. Com que en aquest moment el clima finalment es torna més estable a diverses regions del nostre país.

Quan arriba el moment de plantar-se, s’haurien de formar cinc o sis fulles de ple dret a les plàntules. Al mateix temps, s’ha d’escalfar el sòl prou bé perquè la planta se senti còmoda i segura.

Pel que fa al lloc per a la plantació de guants, no només ha d’estar obert, sinó també ben il·luminat. Però, al mateix temps, val la pena fer una reserva de seguida: la digitalització se sentirà molt bé fins i tot amb ombres molt petites. Aquestes plantes són generalment bastant resistents a això, així que no us preocupeu massa si de sobte es forma l’ombra.

El lloc, que es troba sota els arbres del grup caducifoli, no és gens adequat per plantar guants de guineu. Com que al sòl i al cercle proper al tronc, la humitat s’acumula en aquests arbres. Pot quedar-se massa, i això no s’adapta a la guantera. La planta pot mullar-se, el sistema radicular pot començar a podrir-se i aquest ja és el motiu pel qual no hi ha floració.

També no és desitjable per al fullatge digital, que vola dels arbres amb l'inici de la tardor. Bàsicament, aquestes condicions són els únics requisits de la guantera. En cas contrari, continua essent una planta totalment sense pretensions i absolutament favorable, que no donarà problemes al jardiner ni a més.

El sòl per a la sembra digital ha de ser necessàriament molt nutritiu i solt, així com permeable i ventilat. Al mateix temps, la humitat del sòl no s’ha d’estancar en cap cas, en cas contrari pot provocar conseqüències força tristes.

El lloc s’ha de preparar amb antelació. Per fer-ho, està excavat amb cura, la profunditat és una pala de baioneta. La matèria orgànica s’introdueix al sòl: el compost o l’humus són ideals. Aproximadament un metre quadrat de la superfície excavada requerirà de quatre a cinc quilograms de matèria orgànica.

Durant la plantació de plàntules digitals, s’observa una distància de 15 a 20 centímetres entre els arbustos. Però si el guant es planta en diverses files, la distància entre les files ha de ser d’uns trenta centímetres.

Quan el lloc està completament preparat, s’hi fan forats. La seva mida pot ser lleugerament superior a la mida del sistema radicular format en els materials de plantació. A més, les plantes dels gots es transfereixen amb molta cura directament als forats. Al mateix temps, el terreny hauria de ser sa i segur, ja que el futur estat de la planta en dependrà en gran mesura.

Si les plàntules es troben en un recipient comú, s’han de treure d’allà amb molta cura i cura, com si es tractés d’una joieria. I després, juntament amb el sòl, les plantules ja es col·loquen als forats preparats.

Quan la guantera es planta en terreny obert, la superfície del sòl s’ha d’aprimar lleugerament amb les palmes, mentre les plantes s’humitegen amb aigua tèbia o filtrada.

El primer any, la guantera desenvoluparà una roseta de fulles estable. I la primera floració arribarà només la temporada vinent, així que tingueu paciència perquè la planta agafi força i doni un resultat decoratiu excel·lent.

Per descomptat, molt només depèn del jardiner, de manera que ha de ser extremadament acurat i acurat en el seu treball, i llavors la planta se sentirà segura, demostrarà excel·lents resultats de creixement, desenvolupament i floració.

Mesures bàsiques d’atenció

En condicions de jardí, la guantera es cultiva exactament de la mateixa manera que molts altres cultius destinats a la plantació de jardins. De vegades s’ha de desherbar la flor, s’ha d’afluixar el sòl que l’envolta, s’ha d’eliminar les males herbes i també s’ha de donar a la planta una humitat oportuna, una capa superior i s’ha de tractar els arbusts contra possibles plagues o malalties.Normalment, això es fa d’acord amb el pla elaborat o segons calgui, però en cap cas s’ha d’oblidar d’aquestes activitats.

Regar guantera es manté només quan s’estableix un clima àrid i excessivament sec. Si plou regularment a l’estiu, la planta en general pot prescindir d’humitat addicional. Quan la pluja ha passat o la planta es rega, es recomana amb molta cura el cercle del tronc afluixar-se... A més, l’afluixament no hauria de ser a gran profunditat, sinó lleuger.

El sistema radicular de guantera és horitzontal i, per aquest motiu, es troba molt, molt a prop de la superfície del sòl. Per tant, haureu de tenir molta precaució a l’hora d’afluixar-vos, ja que hi ha un alt risc de tocar el sistema arrel i provocar-li danys mecànics múltiples.

Durant tota la temporada de creixement alimentació s’ha de dur a terme una o dues vegades, tot depèn de l’estat general de la plantació. Els mateixos complexos minerals i fertilitzants en forma líquida s'utilitzen per a l'alimentació, com per a molts altres cultius hortícoles.

Cal barrejar una solució de minerals amb aigua i regar-la amb la barreja resultant. Per tal que la floració duri més del període indicat i els arbustos siguin els mateixos espectaculars i decoratius fins a la tardor, val la pena tallar ràpidament aquelles branques que han tingut temps de marcir-se o assecar-se.

També val la pena eliminar inflorescències que ja s’estan marcint. A causa d’ells, la planta ja no pot funcionar amb normalitat. Li treuen una mica de vitalitat i energia, i això afecta de manera especial només a les característiques externes de la guantera, a la part superior, terra, més aviat decorativa.

Transferència - El procés és bastant senzill, ja que el sistema radicular de la guantera té una posició horitzontal i no és tan difícil extreure’l del sòl. L’arbust s’extreu acuradament del sòl i es col·loca en un forat preparat amb antelació. En aquest cas, és millor fer que la mida del nou forat sigui més gran que el sistema radicular de la planta. Com que haurà de créixer en algun altre lloc, el que significa que hi hauria d’haver almenys una mica d’espai, però més.

Quan finalment es trasplanten els arbustos, cal regar-los amb molta cura i això significarà que el procediment de trasplantament s’ha completat. Com podeu veure, això no té res de complicat, sobretot si seguiu les regles més elementals de la tecnologia agrícola.

Malalties i plagues

El més freqüent és que el guant de ratlla pateix taques, així com mosaics virals, podridura i oïdi. Si l’arbust es veu molt afectat per les taques i el jardiner no se n’ha adonat immediatament, i també si tots els símptomes de l’oïdi s’han trobat a l’arbust, aquest arbust s’hauria d’excavar del lloc i cremar-lo. I les plantes que queden al lloc s’han de tractar amb una solució a base de fungicides, preparant-la d’acord amb les instruccions.

També val la pena recordar que malalties víriques com el mosaic, la podridura dels peduncles i la podridura de les arrels són malalties que no es poden tractar en absolut. Per tant, els arbustos també s’eliminen del sòl i es destrueixen perquè la malaltia no continuï estenent-se.

A més, es pot triar el guant per diferents tipus de pugons. En principi, es pot desfer. Per fer-ho, s’ha de tractar la planta amb fàrmacs com Antitlin, Biotlin o Espurna, ja que es consideren els mitjans més eficaços i alhora força pressupostaris en jardineria i floricultura modernes.

A més, el jardiner ha de tenir en compte que els insectes xucladors, com els pugons, són portadors de virus i fongs molt perillosos, de manera que els pugons s’han de tractar exactament quan el jardiner va notar els primers signes del seu aspecte. En general, per descomptat, perquè això no passi, s’ha de revisar periòdicament la guantera per controlar qualsevol canvi que es produeixi en les seves característiques externes.

És molt important dur a terme mesures i tractaments preventius a temps, observar tècniques agrícoles i mesures de cura. Al cap i a la fi, aquesta és l’única manera de protegir la planta de plagues i bacteris i, per descomptat, de malalties.

Preparació per a l’hivern

Com ja hem dit, el sistema radicular de les guants es troba força a prop de la superfície mateixa del sòl i, en aquest sentit, hi ha situacions en què les arrels poden quedar simplement exposades. Si això passa, al període de tardor les arrels exposades s’han d’escampar amb sòl fèrtil i la planta no patirà durant l’hivernada.

Les plantes perennes d’aquest gènere, així com les varietats perennes, es distingeixen pel fet que tenen un alt nivell de resistència a les gelades. Però si de sobte l’hivern és fred, però del tot no nevat, hi ha un gran risc que la flor es congeli.

Quan els peduncles comencen a perdre gradualment la seva saturació de color, es tornen grocs i es marceixen, això suggereix que seria millor tallar-los del tot. La roseta es cobreix amb serradures o palla, branques d’avet o fulles ja assecades. Tot i que els arbustos encara són joves, haurien d’estar coberts definitivament durant l’hivern. En cas contrari, hi ha un gran risc que simplement morin o es danyin tant que perdin els seus trets decoratius i, certament, ja no floreixin, com feien abans.

Com es reprodueix la guantera

Podeu propagar guant-guant utilitzant llavor (aquest mètode es diferencia de plàntules i sense llavors, és comprensible per què), i també es pot multiplicar la digitalització gràcies a la crescuda arrel branques.

Ja hem descrit una mica més amunt com es pot cultivar guant de fulla i plantar-lo a terra. Però també hi ha l'opinió de jardiners experimentats que és més fàcil cultivar un guant. imprudent manera... En aquest cas, envieu les llavors directament a terra oberta.

Les llavors es sembren en terreny obert a la primavera o a finals d'abril o a principis de maig. Abans de sembrar, les llavors se sotmeten a la mateixa preparació que si les preparéssim per al cultiu de plàntules en contenidors. Es posen en remull durant una setmana, cada sis hores l’aigua es canvia a fresca.

A la superfície, les llavors es col·loquen de manera que es mantingui una distància de vint centímetres entre elles, sense més. No cal enterrar les llavors per si mateixes; es poden espolvorear lleugerament amb una capa de terra molt fina.

Si la primavera és molt fresca, els cultius es poden cobrir amb agrofibra o lutrasil, que es ven en botigues especialitzades per a jardiners. Si les plantules van resultar ser molt denses, es poden aprimar amb molt de compte, les rosetes seran encara més grans i, en el futur, la planta es reproduirà de manera que es pugui auto-sembrar. En principi, les característiques de la sembra pròpia són de vegades les més beneficioses, ja que el jardiner estalvia una part important del seu temps i se centra en això com a característica positiva de la planta.

A més, a més del mètode de les llavors, els jardiners utilitzen la reproducció digital vegetativament arrel dispara, i per a molts, aquest mètode és gairebé el més bàsic. Per fer-ho, val la pena eliminar els pinzells de tots els peduncles, que ja han començat a esvair-se o assecar-se, i deixar només les inflorescències més grosses i viables i denses, que després jugaran el seu paper de material de llavor.

Al cap d’unes tres setmanes, poden créixer diversos dents basals petits a la base dels peduncles tallats. Després que el nombre de sortides arribi a vuit plaques de fulla, s'han de separar amb molta cura i trasplantar-les a un lloc completament nou, on es desenvoluparan en el futur.

Els brots arrelaran fins i tot abans que arribi la tardor, i després seran força estables tant davant de les adversitats hivernals com davant de diferents temperatures extremes. Ja amb l’inici de la propera temporada, es podrà observar com creixen abundants tiges de flors i com floreix la planta.A més, es conserven completament els trets i les característiques de la planta mare, cosa que també és, per descomptat, molt important.

Digitalis perenne: espècies i varietats

A continuació farem una descripció d’algunes espècies i varietats de guantera, que avui són especialment populars entre els jardiners i floristes, així com que es conreen amb més freqüència, per tant estan ben estudiades.

Guant guilla porpra

Es considera que la seva terra natal és Europa: sud, central i occidental. Aquesta planta pertany a la categoria de plantes perennes i, més sovint, encara es cultiva com a biennal. L'alçada d'aquesta espècie de guantera és d'aproximadament un metre i mig.

Es pot observar una pubescència molt lleugera a la superfície dels brots dempeus. La roseta està formada per plaques de fulles basals, sembla molt interessant i original. Les fulles superiors són allargades; també s’hi pot trobar una pubescència molt lleu.

La flor és racemosa, d’un sol costat, arriba a gairebé 80 centímetres de longitud, consta de grans flors que es poden pintar en diferents tonalitats: hi ha flors de color crema i carmí, roses i blanques, i fins i tot es poden observar inflorescències de color porpra. Hi ha una pinzellada fosca decorativa a l’interior de la corol·la i a la superfície es localitzen pèls molt petits. La floració és molt llarga, la podeu gaudir tot l’estiu i encara més. Aquesta espècie es conrea des de temps molt antics, per la qual cosa es considera una de les més estudiades, i això és realment molt important.

Aquesta espècie té diverses varietats que també són destacables: són taques, de flors grans i gloxiniformes. De totes les varietats híbrides enumerades, la més interessant és la gloxiniforme, és a dir, la varietat Shirley... L’alçada de l’arbust arriba a un metre i mig, la floració és molt llarga i atractiva, les inflorescències són unilaterals, consisteixen principalment en flors caigudes i obertes amb un color taques, a l’interior tenen un to violeta, rosa o crema. , depèn molt de la regió en què creixi aquesta varietat i de com el cuidi un jardiner.

Hi ha una altra barreja híbrida popular anomenada Excelsior - Els peduncles arriben a gairebé dos metres de longitud, de mitjana - 180 centímetres. Les flors són molt grans, es col·loquen sobre el peduncle en espiral recta, que sembla molt interessant.

Una altra barreja popular és Peloric... L’alçada del peduncle també fa una mitjana de 180 centímetres. Al mateix temps, també hi ha flors grans, que literalment estan cobertes amb elles. La varietat és d’un color, selectiva, també anomenada Champagne Rosat. La seva alçada sol variar d’un metre a 120 centímetres, el seu aspecte és molt eficaç, digne de l’atenció dels jardiners. A més, la varietat és totalment sense pretensions, de manera que, amb el menor temps i costos físics, es pot obtenir una planta que encantarà la vista de qualsevol cultivador.

Guantera de flors grans

Si voleu conèixer aquesta espècie en les seves condicions naturals, hauríeu d’anar a Europa occidental. També podeu trobar guantera de flors grans a la part europea del nostre país, a Ucraïna i a la Mediterrània.

L’alçada d’aquesta espècie no supera els 120 centímetres, les fulles són oblongues, lanceolades, tenen una pubescència molt lleugera. La pubescència es troba a les venes, així com a la vora del fulletó. Les inflorescències racemoses cauen, consten de flors, que fan aproximadament sis centímetres de llarg, pintades amb un to groc brillant. Hi ha pronunciades venes marrons dins de la pròpia corol·la.

La superfície exterior de la flor també està coberta de pubescència molt lleugera, tot això sembla realment molt interessant i atractiu. El cultiu d'aquesta espècie va començar cap al 1561 i, per tant, també s'ha estudiat bastant l'espècie.Realment gaudeix d’una popularitat increïble, de manera que hauríeu de prestar-li atenció, perquè aquesta planta pot ser una decoració de qualsevol lloc.

Foxglove rovellat

Aquesta és una de les vistes més atractives i belles que mai coneixereu. L’alçada de l’arbust pot variar: pot arribar a fer 70 centímetres i arribar als 120 centímetres. També hi ha exemplars d’aquest tipus que arriben a una alçada de dos metres i que tenen un aspecte molt net alhora.

Les fulles poden ser nues o lleugerament pubescents, oblonges, lanceolades. Les flors fan uns quatre centímetres de llarg, més aviat s’assemblen a una forma d’orquídia. Al mateix temps, el llavi inferior és encara més pronunciat i, per descomptat, destaca molt. Les flors estan pintades en diversos tons. Són de color gris groguenc, que es converteix en un to daurat rovellat, i de color groguenc amb un to rosat.

En qualsevol cas, les plantes tenen un aspecte molt atractiu i les inflorescències, a causa del color, són força inusuals. La superfície interna de la corol·la està coberta de venes, que poden ser de color marró, vermellós o lila.

Les flors d'aquesta espècie formen part de grans inflorescències racemoses, tot i que semblen extremadament decoratives i atractives. Realment criden l'atenció de molts jardiners i visitants de les seves parcel·les del jardí.

La floració comença a mitjans de juny i s’allarga fins a l’agost aproximadament, i el cultiu d’aquesta espècie va començar a finals del segle XVI. Ara es coneix prou informació sobre ell i, per això, la planta també és un hoste benvingut a qualsevol lloc. És fàcil cuidar-lo, rebent a canvi només meravelloses inflorescències decoratives i els mateixos atractius arbustos.

Guant llana de guineu

Aquesta espècie, tot i que es cultiva, a diferència de totes les altres, és bastant plana. En estat salvatge, el guant de llana es troba sovint a Moldàvia. La planta es cultiva en gran part per les seves propietats medicinals. I, al mateix temps, per descomptat, també té algunes altres característiques positives que simplement no es poden ignorar.

El peduncle de la planta és senzill, hi floreixen flors més aviat petites, que estan pintades amb un to marró groguenc, i també es poden veure fines vetes de color porpra als pètals.

Tot l’eix de la inflorescència està cobert d’una pubescència molt densa i el nom d’aquest tipus de guant està relacionat precisament amb aquest tret característic. La planta comença a florir al juliol i dura aproximadament un mes i mig. La floració és prou estable i interessant. Tot i així, la planta és popular precisament per les seves propietats medicinals i no perquè pugui semblar una mica més elegant que algunes altres plantacions de jardí estàndard.

Guant guilla groc

En condicions naturals, aquesta espècie és més comuna a la part sud-oest del continent europeu. L'alçada de la mata varia de 80 centímetres a un metre. No hi ha pubescència als brots, igual que a les fulles oblongues o ovals.

Les flors, segons el nom, són de color groc, la seva longitud és d’uns 2,5 centímetres. La floració comença una mica més tard que en altres espècies, al juliol. La planta també es conrea des de finals del segle XVI, la més popular de tota la línia varietal d’aquesta espècie és la varietat anomenada Gelb Janus - El color de les seves flors és groguenc i la planta en si mateixa és totalment sense pretensions, de manera que pot sobreviure i mostrar el seu màxim decoratiu fins i tot on, en principi, inicialment no hi hagi condicions excepcionals per a aquesta planta.

A més, aquests tipus de digitals es conreen com a foscos (poc clars), Tapsi i Merton, Guant de nevada de Nevada, ciliats i algunes altres formes i espècies que pertanyen a la categoria d'híbrids. Tots es diferencien entre ells per mida i forma, però cadascun pot atraure el jardiner amb alguna cosa que des de fa temps busca en les plantacions per decorar la seva trama.

Propietats útils de la digitalització i el dany

Des de temps antics, molts curanderos i metges han utilitzat el guant per tractar malalties del pit i de les cavitats abdominals. I també la guantera de ratlla va ajudar perfectament amb l’hidropesia i l’epilèpsia. Amb l’ajut d’ell, era possible calmar el dolor, sobretot si una persona patia malalties de la pell.

Foxglove també va fer front a l'obstrucció intestinal i va netejar el cos humà. Tanmateix, si de sobte el metge o la pròpia persona van calcular incorrectament la dosi, això va provocar que es pogués provocar intoxicacions, vòmits i diarrea. De vegades, també es van observar morts per això, tot i que molt poques vegades, però van succeir.

Des del segle XVIII aproximadament, la guantera s’ha utilitzat com a element de la medicina tradicional. En aquest moment, ja es van trobar propietats encara més inusuals d’aquesta planta. Per exemple, les fulles eren la matèria primera medicinal més útil. Incloïen una gran quantitat d’elements traça, vitamines, que també coexistien amb substàncies biològicament actives. I, en conjunt, van tenir un efecte increïblement positiu directament sobre el cos humà si va patir algun tipus de malaltia.

El digital es va utilitzar per enfortir les parets vasculars, millorar el subministrament de sang als músculs i els teixits, normalitzar l’hemodinàmica del cos, desfer-se de la cardiosclerosi i de la fibril·lació auricular, que podria aparèixer en una persona fins i tot a una edat molt jove. aquesta malaltia és una de les més perilloses.

Normalment, per obtenir matèries primeres medicinals, s’utilitzen llanós digital... Es poden extreure suficients àcids orgànics i microelements de la planta. I el fullatge s’utilitza per fer pols, que s’afegeix a la fabricació d’espelmes i tauletes.

En medicina alternativa, s’utilitza més sovint una tintura d’aquesta planta, que té moltes propietats i components positius.

Per descomptat, no oblideu que el guant també inclou verins que poden ser perillosos per a la vida i la salut, però només si la mateixa persona utilitza aquesta planta sense pensar-ho i no compleix cap norma. L’automedicació amb aquesta planta també està completament exclosa. Al cap i a la fi, si és incorrecte extreure'n substàncies útils, llavors el guant pot literalment matar una persona.