Pebre decoratiu

Pebrots decoratius: descripció i finalitat

Els pebrots decoratius, que creixen a l'interior, a casa, també tenen un altre nom: pebre vermell. L’arbust, com altres pebrots, pertany al gènere Solanaceae, té aproximadament les mateixes característiques, però, a casa, els pebrots són significativament diferents. Bàsicament, els pebrots ornamentals es conreen com a elements decoratius, tot i que les verdures també poden tenir tals qualitats que es poden menjar. Però no confongueu els pebrots amb pebre negre normal, ja que no pertany a la família de les solanàcies, sinó igual a la família dels pebrots. Aquests tipus de pebrots es divideixen en dos tipus: hi ha pebrots amargs i, en conseqüència, dolços.

La cultura interior es diferencia pel fet que és força compacta. Els arbustos es ramifiquen, la seva alçada pot variar de 20 a 40 centímetres. S'hi nota una abundància de la part gruixuda i els fruits que, però, no sempre es poden menjar. A l’estiu, és millor posar la planta al balcó i, si el jardiner té aquesta oportunitat, plantar la planta en terreny obert. Abans que la temperatura de l’aire comenci a baixar, podeu tornar a trasplantar la planta a l’olla i continuar creixent a l’interior.

Quant a si és possible menjar fruits de pebre vermell, molts jardiners en general donen una resposta inequívoca. En essència, es tracta de fruits falsos que tenen les beines de llavors completament buides. Es poden utilitzar per menjar, però no frescos, sinó només com a addició picant als plats. Depenent de a quina varietat pertanyi la planta, pot tenir la seva forma, color i mida pròpia, que també sempre difereixen entre si. No obstant això, si també hi ha varietats d’aquest tipus, on els fruits no són adequats fins i tot per afegir-los en algun lloc. Les arrels d’aquests pebrots, la seva part verda i les tapes en general tenen un verí, que en gran mesura només pot perjudicar el cos humà.

Pebrots decoratius: varietats populars

Hi ha diverses de les varietats més populars de pebrots ornamentals que avui dia són molt demandades per la població.

La primera varietat, anomenada Tabasco, és un pebrot molt famós, pertany a la varietat clàssica. És un component de la famosa salsa homònima. Els fruits arriben a una longitud d’uns cinc centímetres, el color sol ser vermell taronja brillant quan és madur, ric, el sabor del pebrot és molt alt, es pot menjar.

Tepin - Aquesta varietat pertany a la natura. Els fruits són de forma rodona, el seu color és vermell i la mida és prou petita. Els pebrots tenen un gust molt calent, és millor no utilitzar-los gens frescos. Un altre nom dels pebrots Tepin és Cowboy of the Year.

Troll: és un arbust extens que pot arribar a una alçada d’uns quaranta centímetres, sense més. Al mateix temps, les fulles són brillants i variades. La fructificació és elevada; en el procés de maduració, els pebrots poden canviar de color: al principi són de color verd brillant, després comencen a fer-se grocs i, quan arriben a la maduració, es tornen perfectament vermells.

La perla negra és una altra varietat relativament inusual. En créixer, els fruits canvien el seu color de verd a negre, d’aquí el nom d’aquesta varietat. Els fruits de la planta tenen característiques, en forma de petites boles, quan es maduren, el color negre canvia al vermell al qual estem acostumats.

Les meduses són una de les varietats més boniques de pebrots ornamentals.L’arbust simplement s’escampa amb un gran nombre de fruits brillants que tenen una forma allargada. Semblen més als tentacles d'una medusa, d'aquí el seu nom exòtic. Es poden menjar pebrots, són segurs, però cal tenir en compte el seu sabor agut i molt picant.

La salutació és una varietat nana, que és la més petita de les decoratives. És ideal per créixer a casa, a les finestres o als balcons. L’alçada de l’arbust no supera els vint centímetres, els fruits són decoratius de color taronja brillant.

Goldfinder és una varietat de pebrot que també pertany a ornamentals. Els fruits no es mengen, la mata es cultiva a l'interior i està destinada principalment a decorar l'interior. Els fruits també tenen un aspecte molt estètic, el seu color és groc brillant, agradable a la vista de qualsevol que els vegi. En matèria de cura, la varietat és molt sense pretensions, només heu d’adherir-vos a les normes de tecnologia agrícola en la cura.

El pebre vermell interior és una varietat anual de pebrots ornamentals que produeix fruits bastant dolços. A diferència de les altres varietats que hem enumerat, aquesta varietat té una peculiaritat: després de recollir-ne fruits, l’arbust simplement pot assecar-se. La planta arriba a una alçada aproximada de mig metre, els fruits són de color vermell brillant. Per evitar danys a l’arbust, és millor determinar immediatament el seu propòsit i no recollir-ne els fruits resultants.

Creixent a casa

Per descomptat, si el jardiner observa algunes regles i condicions agro-tecnològiques, podrà cultivar un bell arbust ornamental que donarà fruits durant diverses estacions seguides, normalment fins a quatre anys). Però perquè això passi, heu de tractar amb cura i responsabilitat cada etapa del cultiu d’una planta.

La primera etapa és l’elecció del material per plantar. Perquè creixi un arbust bonic i decoratiu a l’olla d’un jardiner, s’ha de prendre seriosament aquest pas. El millor és propagar les plantes per llavors, però per tal que els arbusts brotin de les llavors, cal el següent:

- per plantar quan es recol·lectin llavors de fruites, cal assecar primer els pebrots per tal d’eliminar l’excés d’humitat i sucs

- Les llavors s’han de collir d’un arbust fort, que al jardiner li agradava més per la seva forma i mida

- no cal vendre immediatament totes les llavors: a partir de pebrots picants en les condicions adequades, es poden guardar entre quatre i cinc anys. No obstant això, cal tenir en compte que la millor germinació només desapareixerà de les llavors que es van obtenir un any abans de plantar-les. Aquesta regla senzilla pot proporcionar rendiments excel·lents i un aspecte atractiu i saludable.

- Les llavors no haurien d’estar afectades per cap malaltia i no haurien de tenir danys mecànics en putrefacció

- si el material té totes les propietats correctes, les llavors han de tenir un color groc brillant.

Segons els termes de maduració de la fruita, totes les varietats de pebrots ornamentals es divideixen en diverses categories principals: varietats de maduració primerenca, pebrots ornamentals de maduració mitjana i tardana. Les varietats de maduració primerenca maduren uns 95 dies després de la plantació de les llavors al test. Les varietats de temporada mitjana necessiten uns 110 dies per a això. Pel que fa a les varietats de maduració tardana, cal esperar uns cent trenta dies. L'elecció d'una o altra espècie o varietat depèn completament dels resultats que vulgui obtenir el jardiner i de quin arbust després de quin temps vol veure al seu amanidor de la finestra de l'apartament.

Una olla serà suficient per plantar llavors. Al mateix temps, s’ha d’efectuar un aterratge reeixit en diverses etapes alhora, que s’hauria de tenir en compte i seguir:

- Es col·loca una capa de drenatge a la part inferior del test, que consisteix en argila expandida, maó trencat

- El sòl ha de ser neutre, per això es pot prendre el substrat més comú que es ven a les botigues per a jardiners. També podeu recollir el sòl de les parcel·les, però abans cal escalfar-lo i desinfectar-lo.

- Abans de plantar les llavors al substrat, és millor remullar-les durant dues o tres hores amb aigua. Durant aquest temps, les llavors s’inflaran notablement i es poden processar amb estimulants biològics del creixement

- Les llavors es distribueixen per la superfície del sòl, mentre que el jardiner hauria de mantenir una certa distància entre elles. El sòl ha d’estar humit, però en cap cas ha d’estar humit

- les llavors es cobreixen amb un substrat d’uns 0,5 centímetres, és a dir, no cal aprofundir-les profundament al sòl

- El sòl és millor ruixar-se amb aigua tèbia i calenta procedent d’una ampolla de ruixat

- Les llavors es cobreixen amb paper d'alumini o vidre per crear un efecte hivernacle durant un temps i mantenir un nivell d'humitat adequat.

Després que apareguin els primers brots del sòl, cal inspeccionar-los regularment. A mesura que s’asseca el sòl, s’haurà d’humitejar, però s’ha de tenir molta cura a l’hora de regar. Si es produeix un embassament sobtat, el sistema arrel corre el risc de podrir-se. La planta s’ha de ventilar diàriament, per això s’eleva la pel·lícula de l’olla o caixa. Tan bon punt la planta creixi una mica i apareguin almenys dues fulles formades, el pebrot es planta en un test separat, en el qual creixerà constantment. Per a un pebrot, s’utilitza una olla, respectivament. No es recomana plantar varietats decoratives en grans quantitats, no estan pensades per a això.

En alguns casos, cal estimular la fructificació i la floració. Per fer-ho, s’ha de sacsejar de tant en tant el recipient on es troba la planta i, per això, el nombre d’ovaris del pebrot augmentarà en el futur. La planta és fidel a la llum solar, com més sigui, millor. De manera sistemàtica, el jardiner hauria de regar bé la planta, però en aquest procés, observeu les normes i els marcs per no perjudicar el sistema radicular. És important recordar que les primeres inflorescències poden esmicolar-se, però en apareixen de noves i són precisament les responsables de la funció fructífera.

Els pebrots ornamentals solen propagar-se i cultivar-se amb llavors, però també hi ha jardiners que prefereixen més el mètode d’esqueixos. Per cultivar pebrots d’interior amb el mètode de les llavors, heu de comprar material d’alta qualitat, així com preparar el recipient de cultiu i la terra amb antelació. Les llavors es planten, el conreador espera que apareguin els brots i després tendeix els brots a estimular el seu creixement. El desembarcament es realitza normalment a finals d’hivern.

Si el jardiner ha escollit el mètode dels esqueixos, ha de recordar que és millor cultivar pebrots i propagar-los per aquest mètode a la primavera i a l’estiu. Per fer-ho, es tallen brots laterals viables de l’arbust principal, col·locats en un recipient que conté una barreja de terra i sorra. El sòl es rega regularment a mesura que comença a assecar-se. En contenidors, també és millor disposar per endavant una capa de drenatge d’argila expandida, maó. És millor que no es necessiti una tija que hagi arrelat perquè, perquè el procés pugui avançar el més ràpidament possible, hauríeu de pessigar lleugerament la tija.

Pebre decoratiu: cura i propietats dels pebrots

Hi ha diverses regles que s’han de seguir si parlem d’organitzar les condicions més adequades per conservar els pebrots decoratius i cuidar-los.

El primer factor és la humitat i la temperatura de l’aire. Els capsis són plantes força termòfiles. Creixen bé i mostren els resultats ideals del seu desenvolupament a la primavera i l’estiu, quan la temperatura de l’aire es manté al voltant dels 25 graus.Si cuidem els pebrots a l’hivern, durant aquest període la temperatura al voltant del pebre ornamental no hauria de baixar dels 15 graus, en cas contrari simplement no sobreviurà aquesta vegada. La planta, però, és resistent a temperatures extremes; a l’estiu és millor exposar els pebrots al jardí o al balcó. Pel que fa a la humitat, el millor és mantenir-se amb moderació.

La il·luminació és un altre factor important. Quan un jardiner s’encarrega de les plantes d’interior i, en particular, dels pebrots, ha de recordar que es tracta de cultius molt termòfils que simplement s’han d’encendre constantment. Però si parlem de llum solar directa, s’han de proporcionar als pebrots durant un màxim de quatre hores. Si sobreexposeu les plantes al sol, es poden escalfar i cremar. A l’estiu, fins i tot es poden enfosquir lleugerament les plantes, ja que el sol és especialment actiu en aquest moment i això pot perjudicar tant la planta mateixa com els fruits ornamentals. Si hi ha tan poca llum a l’habitació, es pot crear il·luminació artificial, també serà molt útil per a la planta. Al mateix temps, la quantitat de collita i, en general, les qualitats externes de la planta depenen del grau d'il·luminació.

Sòl: per al cultiu de pebrots ornamentals, el millor és utilitzar sòls lleugers que tinguin una reacció àcida neutra. El substrat es compra a botigues especialitzades de jardineria. A més, els jardiners experimentats poden barrejar el sòl per si mateixos: per a això utilitzen terres de terra baixa, humus caducifoli i sorra a parts iguals.

Reg: durant els períodes de primavera i tardor, la planta s’ha de regar abundantment i vigilar fins a quin punt s’asseca el grum de terra; sempre ha d’estar humida, però no humida. Al mateix temps, els pebrots s’escampen regularment: en moments especialment calorosos, és millor ruixar la part verda cada dos dies per tal que la planta s’alimenti uniformement. L’aigua per al reg s’ha de col·locar a temperatura ambient. Si els pebrots creixen a prop de les piles, és millor regar-los més sovint. A la tardor, el reg pot disminuir i, a l’hivern, es redueix completament als indicadors mínims. Els pebrots d’interior no suporten el fet que el sòl pugui assecar-se completament. Normalment expressen insatisfacció amb les seves fulles marcides i els fruits s’esfondren completament. Si no actueu a temps, la planta mor després d'un curt període de temps.

Com totes les plantes, els pebrots decoratius també necessiten fertilitzants i alimentació addicionals. Sovint es tracta de fertilitzants amb un alt contingut de fòsfor, a més de mescles de nitrogen. Els fertilitzants d’arrel s’apliquen millor amb reg un cop cada dues setmanes, no més sovint. Periòdicament, els pebrots també s’han de podar, ja que això millorarà els rendiments i crearà una atractiva corona per a la planta. De vegades, les branques s’haurien de tallar gairebé per la meitat, ja que aquesta és l’única manera d’aconseguir bons resultats a l’hora de el rendiment dels arbusts de pebre i el seu aspecte.

El repottatge no és la millor idea per als pebrots ornamentals, però encara és més una necessitat i es fa millor cada any. Aquest procés s’ha de tractar amb tota responsabilitat i serietat, la planta es transfereix a un test, s’afegeix sòl nou, sense pertorbar la bola del sòl, en la qual es concentra tot el sistema radicular. El propòsit del trasplantament en general és crear un sòl nou.

Els pebrots poden ser atacats per plagues. Les més freqüents entre elles, així com entre les malalties dels pebrots, són les següents:

- àcar aranya

- xinxa, que provoca oïdi

- pugó

- floridura

- cama negra

- tizó tardà.

A més, entre les malalties, destaquem la podridura de les arrels, el despreniment de fulles, la reducció, el blanqueig i l’esgotament de la coberta caduca de pebrots decoratius.És necessari dur a terme tractaments preventius, preparar amb competència el sòl i el material de sembra per evitar manifestacions negatives, ja que de vegades els pebrots ornamentals simplement no estan preparats per a això. Els pebrots tenen moltes qualitats útils, són adequats per a la preparació de molts plats nacionals, condiments, salses. Aquesta opció és força econòmica. El pebre també augmenta la immunitat humana, millora el metabolisme i el metabolisme, cosa ideal per a aquells que segueixen una dieta i somien amb perdre pes.