Grosella negra incomparable

Algunes varietats de fruites i baies tenen noms que descriuen amb precisió aquesta subespècie. En aquest article, considerarem la incomparable grosella negra.

Grosella negra incomparable: descripció

Aquesta subespècie de cultiu de fruites i baies com les groselles pertany justament a una de les millors varietats, tant per al cultiu privat com a escala industrial. Aquesta planta és de creixement ràpid i d’alt rendiment, que es pot adaptar perfectament a les diferents condicions climàtiques. Aquesta cultura té una cura molt senzilla i està dotada d’excel·lents característiques gustatives de la fruita.

L’arbust d’aquesta subespècie de grosella té una alçada mitjana, una corona força densa, però al mateix temps és força compacta. Els brots d’aquest arbust són rectes i brillants. Tenen un color groc-verdós i una floració d’antocianina. Les fulles d’aquest arbust tenen una estructura lleugerament arrugada, densa. Els pinzells són allargats, arribant als 14 centímetres. A cada pinzell hi ha, de mitjana, 8-13 baies, de gust dolç amb una lleugera acidesa. La subespècie pertany a plantes amb un període de maduració primerenca mitjà, així com amb una autofecunditat mitjana.

Aquesta subespècie va aparèixer a l'Institut de Recerca de Genètica i Reproducció de Plantes Fruiteres de tota la Rússia a la regió de Tambov, gràcies als criadors dirigits per I. Tolmachev, per hibridació i subespècies estretament relacionades Zelenoplodnaya i 94/3 (resultant de la selecció de varietats Primorsky Campió i Sanders). El 1986, la subespècie va entrar a les proves estatals de varietats i, el 1995, es va inscriure al Registre estatal i es va zonificar per a la regió de la Terra Negra Central.

Al final de la descripció, voldria assenyalar un fet interessant: en comparar els aromes de grosella vermella i negre, el segon guanya a causa de l’enorme contingut d’olis essencials que conté. És per això que les seves fulles s’utilitzen com a additiu per a diversos plats i preparacions casolanes.

Grosella negra incomparable: característiques

Aquesta subespècie de groselles en el moment de la maduració es considera una varietat mitjana-primerenca, els fruits comencen a madurar al principi de la temporada estival gairebé simultàniament. Les baies són de grans dimensions, cadascuna pot arribar a pesar 1,2 grams, mentre que es coneix un cas d’arribar a un pes màxim de 7,5 grams. Aquests fruits són de forma rodona. La superfície d’aquesta baia es cobreix amb una pell fina, però alhora densa, d’ombra negra i estructura mat. La copa també té forma rodona, és oberta i tendeix a caure quan madura.

L’indicador de rendiment d’aquesta varietat té una mitjana de 3,7 quilograms per planta o, si es considera a escala industrial, 12,5 tones per hectàrea. Aquesta cultura comença a produir la collita més abundant 5-6 anys després de la sembra. Durant la degustació, els fruits d'aquesta subespècie van ser molt apreciats, van rebre una valoració de 4,8 punts sobre cinc possibles. El sabor d’aquestes baies és dolç, amb una petita acidesa; en resum, es pot anomenar refrescant.

Aquestes fruites són excel·lents en ús tant frescos com processats (com a compotes, melmelades, conserves i també s’utilitzen activament en pastisseria).

El valor nutritiu d’aquestes fruites és de 44 kcal per cada 100 grams de producte. Aquestes baies contenen: 1 gram de proteïna, 7,3 grams d’hidrats de carboni i 0,4 grams de greix.La composició química d’aquestes fruites conté: àcid ascòrbic 200 mil·ligrams per cada 100 grams de producte (222 per cent del valor diari), potassi 350 grams (14 per cent del valor diari), magnesi 31 grams (7,8 per cent del valor diari), Vitamina 6, 5 per cent (0,13 mil·ligrams), Vitamina H 4,8 per cent (2,4 mil·ligrams), Vitamina E 4,7 per cent (0,7 mil·ligrams), Vitamina B4 2,5 per cent (12,3 mil·ligrams), Vitamina B2 2,2 per cent (0,04 mil·ligrams), fòsfor 4,1 per cent ( 33 mil·ligrams), tots els valors són del valor diari.

Grosella negra incomparable: avantatges i desavantatges

A més, com qualsevol altra varietat de groselles, aquesta subespècie té les seves pròpies qualitats positives i negatives, malgrat tota la seva superioritat. Els avantatges d’aquesta planta inclouen:

• - Bon nivell de resistència a les gelades i resistència a l’aire humit.
• - Un alt nivell de maduresa primerenca, l’arbust comença el seu període de fructificació ja al segon o tercer any després de la sembra.
• - Un bon indicador de productivitat.
• - Immunitat a malalties de naturalesa fúngica, així com a l'atac d'un àcar del ronyó.
• - Cures sense pretensions.
• - Valorable contingut bioquímic de les fruites.
• - Excel·lent sabor i sucositat de la fruita, per tant, com a resultat, hi ha una gran demanda a les empreses.

Els desavantatges de la varietat inclouen els següents punts:

• - De tant en tant passa que amb l'arribada del període primaveral, els cabdells es fan malbé a causa de la caiguda de la temperatura de l'aire, que en última instància condueix a una forta disminució del rendiment d'aquest cultiu.
• - Sovint es transmeten diverses malalties de les zones infectades veïnes a aquesta planta amb el vent i les plagues.
• - Baix nivell de resistència a l’estació seca, a causa del clima força calorós, aquesta planta és capaç de desprendre fullatge i fruits, motiu pel qual en aquest moment aquest cultiu requereix un reg suficient i abundant.

Grosella negra incomparable: creixement i cura

Vegem ara de prop les característiques de la sembra i el moviment d’aquesta subespècie de grosella negra. El rizoma d'aquesta cultura consisteix en arrels ramificades fibroses, bastant poc profundes, a una profunditat aproximada de 15-35 centímetres. Les tiges de l’arbust de diferents edats es troben a diferents nivells, a causa de les quals l’arbust pot donar fruits fins a 15 anys. Aquesta subespècie es considera autofecunda, de manera que no necessita pol·linitzadors per fructificar.

Selecció i desembarcament del lloc

La grosella negra incomparable li encanta créixer i donar fruits perfectament amb bona llum. Aquest requisit de llum significa que el lloc d’aterratge ha d’estar obert a la llum solar. Serà millor si no hi ha arbres a prop de l’arbust que puguin fer ombra a l’arbust. A més, el lloc per al futur creixement ha d’estar completament protegit dels vents forts i freds. Val a dir que una cultura de baies com la grosella negra es considera una planta força amant de la humitat, per tant el seu sistema radicular es troba a prop de la superfície del sòl. És per això que sovint es pot veure l’arbust salvatge d’aquesta cultura creixent a la vora dels embassaments i als boscos pantanosos.

Cal tenir en compte que, tot i que aquesta cultura adora la humitat, però al jardí no tolera l’aigua estancada, comença a donar un creixement deficient al mateix temps, està completament coberta de líquens i envelleix ràpidament.

La grosella negra Incomparable és dolenta per als sòls salins, àcids i podzòlics. La millor opció per plantar serien sòls argilosos, però no densos. Tot i que hi ha altres sòls possibles, sempre que aquests sòls estiguin prou ben fertilitzats amb fertilitzants orgànics i humitats. L’índex d’acidesa del sòl òptim per al cultiu d’aquest cultiu és de 6-6,5.

El millor període per al procediment per plantar aquesta varietat de groselles és la temporada de tardor, fins aproximadament a la segona quinzena d'octubre.Els jardiners experimentats intenten no plantar aquesta planta durant el període primaveral de l'any, perquè els brots es desperten força d'hora en el cultiu i pot passar l'estrès.

El pla de plantació s’ha d’elaborar amb antelació per no trasplantar aquest arbust després. La millor distància que queda entre arbustos quan es planten diversos exemplars alhora es considera d’un metre i mig, mentre que per a la mel en fileres aquesta distància hauria de ser igual a dos metres. Si una plàntula d’aquesta subespècie es planta prop d’una tanca o tanca, la distància d’aquesta hauria de ser d’un metre, ni més ni menys. Amb aquest esquema de plantació, aquest cultiu de baies donarà fruits perfectament i molt poques vegades emmalaltirà.

En plantar una plàntula d'aquesta subespècie, cal la següent seqüència d'accions:

• - El forat de plantació s’ha d’excavar tenint en compte el rizoma d’aquest planter, ha de tenir una mida de 60 per 60 centímetres i la profunditat ha de ser la mateixa, de 60 centímetres.
• - Al fons del forat de plantació, cal abocar una capa de fertilitzants minerals i matèria orgànica. Per fer-ho, heu de barrejar dos cubells de compost, humus i torba, aproximadament mig quilogram de superfosfat i la mateixa quantitat de cendra de fusta.
• - El coll d’escorça de la planta s’ha d’aprofundir en plantar entre 8 i 10 centímetres, de manera que hi hagi un gran nombre de cabdells basals a terra. Si no ho feu, es formarà un arbust improductiu i de curta durada.
• - La plàntula plantada s’ha de regar abundantment, independentment del nivell d’humitat del sòl.
• - La poda es requereix a una alçada de 20-25 centímetres de la superfície del sòl, tot deixant 4-5 cabdells. Això ajuda a estimular el creixement de forts brots zero al fons de l’arbust, futurs portadors de fruits.
• - Al voltant d’aquest arbust, cal aplicar una capa de cobertura, que són fertilitzants orgànics, com ara humus, serradures i torba.

Funcions de cura

Aquest cultiu de fruites i baies s’ha de regar unes 4-5 vegades en una sola temporada. I durant el clima calorós i sec de la temporada estival, el procediment de reg es realitza un cop cada 7 dies. Amb la manca d’humitat al sòl, els fruits d’aquesta subespècie seran de mida petita i el creixement dels brots es desaccelerarà força. El reg d’aquest arbust es fa a l’arrel i amb aigua sedimentada i en un volum de 8-10 litres per a cada planta. Serà millor fer el reg a la nit, després de la posta de sol.

Com s’ha assenyalat reiteradament, la incomparable grosella negra produeix bells fruits grans només en un terreny viu ric en fertilitzants orgànics. Per tant, és imprescindible afluixar el sòl i adobar-lo al voltant de l’arbust amb torba, fems podrits i humus. La mala herba obtinguda durant el desherbament també és adequada per a la cobertura, a més, pot atraure cucs de terra que afluixen el sòl, contribueixen a la seva humitat, així com la saturació amb nitrogen, fan que el sòl sigui força fèrtil. Val la pena assenyalar que la capa de cobertura hauria de tenir com a mínim 6-7 centímetres.

Grosella negra Incomparable alimentació amb fòsfor, potassi i nitrogen. Al mateix temps, el nitrogen es considera força necessari en el moment del brot a principis de primavera. Amb una quantitat suficient, la mida dels fruits i el rendiment també augmentaran. Els fertilitzants secs de nitrogen són perfectes, com ara la urea (50 grams per planta), el nitrat d’amoni (60 grams per planta). Aquests fertilitzants es distribueixen uniformement al voltant de l’arbust i s’escampen amb una capa de cobertura.

D'aquesta manera es realitza una altra alimentació i processament d'aquesta planta:

• - Als ronyons adormits. La planta es tracta amb aigua bullent o DNOC d’una regadora contra tot un complex d’insectes nocius.
• - Durant la ruptura de brots. Mentre s’afluixa el sòl, s’ha d’afegir nitrat d’amoni, una caixa de llumins per cada planta.
• - Durant el creixement dels brots.L'arbust es ruixa amb topazi per a la malaltia de l'oïdi.
• - El període de floració és millor durant el període de brotació. Els arbusts es tracten amb àcid bòric o quelat de ferro, en una proporció de 10 grams per cada 10 litres d’aigua.
• - El final del període de floració. Els arbustos s’alimenten amb excrements d’ocells (1:15) o mullein (1: 5) i sota reg.
• - Durant el creixement i l’ompliment de fruites. En aquest moment, es realitza un reg i tractament constants de la planta a partir de l’estrès (per calor) amb el medicament Immunocitòfit.
• - Durant el període de maduració del cultiu. Immediatament després de collir fruits madurs, cal tallar els brots afectats pel vidre, així com ruixar la planta amb preparats de Topazi i Fufanon.
• - El període del final del creixement dels brots. Els arbustos s’alimenten amb sulfat de potassi i superfosfat, dues caixes de llumins per a cada planta.
• - El període de caiguda de les fulles. En aquest moment, es realitza el tall dels extrems de les tiges, afectades per la malaltia del míldiu, així com l’eliminació d’aquests brots que han patit l’àcar i el vidre.

En primer lloc, el potassi afecta el contingut de sucre de les fruites, així com el rendiment. Per tant, a partir del tercer any després de la sembra, al període de tardor, aquesta planta s’alimenta amb sulfat de potassi (uns 50 grams per cada arbust). El fòsfor no és menys important i necessari per a aquest arbust. S'introdueix a la tardor de l'any, abans de desenterrar el sòl, en una quantitat de 35 grams per planta en forma de superfosfat doble. En combinació amb matèria orgànica, els fertilitzants minerals donen un resultat excel·lent pel que fa al nivell i la qualitat del rendiment.

Els jardiners i jardiners experimentats, per augmentar els rendiments, recomanen alimentar-se amb infusió de pell de patata durant la floració. Per fer-ho, s'aboca un litre de pell de patata seca a 10 litres de líquid bullent i, després de refredar-se, aboqueu la mata amb aquesta infusió (tres litres per planta).

Malalties i plagues

La grosella negra incomparable té una bona immunitat contra les malalties fúngiques, però la probabilitat de patir malalties comunes i perilloses encara hi és. Les malalties més famoses, habituals i perilloses d’aquest cultiu de baies són l’òxid, la podridura grisa, l’antracnosa, la septòria i el míldiu. Si observeu una floració fluixa de matisos blancs a les fulles dels vostres arbusts joves, que s'estén gradualment fins als propis fruits, això significa que la vostra cultura s'ha vist afectada per la malaltia del míldiu americà. Per combatre aquesta malaltia, s’utilitza sulfat de coure en una proporció de 300 grams per cada 10 litres de líquid. La polvorització del cultiu es realitza a principis de la primavera abans de la ruptura dels brots. Durant la temporada de creixement, abans i després de la floració, la planta es tracta 4 vegades amb una solució de sosa i sabó (50 grams de sosa i sabó per cada 10 litres de líquid). La malaltia de Septoria es manifesta com fulles blanquejades, sobre les quals apareixen petites taques fosques. Aquesta malaltia també té un nom: taca blanca. En aquest cas, el cultiu es tracta amb sulfat de coure, en una proporció de 40 grams de substància per cada 10 litres de líquid. Quan un arbust es veu afectat per l’antracnosa, en primer lloc, es formen taques d’un to verd-groc a les fulles, brots i fruits, i després d’un color marró. Per combatre aquesta malaltia, s’utilitza polvorització amb sulfat de coure (100 grams per cada 10 litres de líquid) i després s’aboca amb aigua neta. Abans del trencament de les gemmes, s’utilitza nitrafèn, en una proporció de 300 grams per cada 10 litres de líquid). La malaltia de la podridura grisa es manifesta com l’aparició de taques marrons a les vores de les fulles i, durant el temps humit, es forma un recobriment gris. Per combatre, el cultiu s’ha de tractar amb una infusió de cendra de fusta, en una proporció de tres quilograms per cada 10 litres de líquid.A més, s’ha de fer abans del període de floració i després de la seva fi, i fins i tot després de la collita de fruits madurs. A més, la sosa i el sabó seran un excel·lent remei alhora. Si es troben bonys o punts d’un to taronja al fullatge d’aquest arbust, significa que la planta s’ha vist afectada per una malaltia d’òxid. Per combatre aquesta malaltia, s’utilitza la droga Fitosporina, que actua d’acord amb les instruccions. És una llàstima, però aquesta cultura és atacada sovint per un àcar del ronyó. Bàsicament, aquesta plaga té la seva distribució entre les plàntules i també amb la pluja, el vent i altres insectes. Aquesta plaga infecta els brots de la planta, com a conseqüència de la qual deixen de formar-se fulles i flors. A més, aquesta plaga és portadora d’una malaltia viral: el terry, que no es pot tractar. El resultat d’aquesta malaltia és un canvi de fulles, que es tornen trilobades i asimètriques. Les flors s’assequen i els fruits, respectivament, són absents. Per tant, és molt important comprar plantules només a venedors de confiança, sense signes de danys i malalties. Per combatre aquesta plaga, inicialment heu d’eliminar les tiges i els brots que hi habiten i cremar-la. Abans del període de floració i immediatament després d’acabar, el cultiu s’ha de tractar amb una solució de karbofos al 50%. El mateix mètode serà força eficaç en la lluita contra els àcars. Una plaga com l’arna de ronyó de grosella afecta els cabdells de la planta i pobla els fruits verds amb les seves larves. Cal afluixar el sòl abans del període de floració, per no permetre que les erugues pupin. Durant la inflamació dels ronyons, s’utilitza el medicament nitrafèn (solució de 300 grams per cada 10 litres de líquid). Aquesta preparació en les mateixes proporcions és perfecta per combatre la plaga dels pugons del brot de grosella, que sovint ataquen els arbustos d'aquesta cultura de baies.

El procediment per podar i donar forma a un arbust

Cada tija d’aquest arbust dóna fruits excel·lents durant uns tres o cinc anys. L'arbust ha de contenir de 12 a 14 tiges de diverses edats amb forts creixements de la temporada anterior. S’han de deixar anualment 3-4 brots d’arrel, els més forts i sans. Durant el procediment per formar un arbust, no hauríeu d’espessir el centre, sobretot si té una base bastant ampla. Per tant, haureu de deixar una distància entre els brots basals d’uns 10-15 centímetres. En el següent procediment de poda, s’han d’eliminar les tiges debilitades de 4 a 6 anys d’edat, així com les seques que es troben a la superfície del sòl, amb signes de danys causats per diverses malalties i insectes. Cada any es requereix aprofundir el coll de l’arrel de la planta per tal que l’arbust tingui forma, perquè els brots escampats a la primavera donaran brots zero força forts. Amb la poda oportuna de tiges velles, el vostre arbust sempre serà jove. Després de 9-10 anys després de la sembra, el rendiment d’aquest cultiu disminueix, de manera que ja es desenterren arbusts molt vells i se’n planten de nous. El procediment de poda és necessari ja sigui a principis de primavera o a la tardor. No ho sentiu, però heu d’excavar arbustos infectats amb àcars de pèl i ronyó. Ja no es poden guardar, només cal eliminar-los i cremar-los per no infectar altres cultius.

Hivernant

Les mesures per a la preparació d’aquest cultiu de fruites i baies per al període hivernal inclouen el tractament d’arbustos a la tardor de malalties fúngiques, així com el procediment de poda, que hem esmentat anteriorment. També heu de desenterrar el sòl a prop de la planta, però només amb molta cura i no a fons, per no perjudicar el sistema radicular de l’arbust per accident. Després d’això, haureu d’aplicar una capa de cobertura, que serà perfecta: serradures, fenc, herba seca. Això ajudarà a mantenir les arrels calentes.

Amb l’arribada de la primera gelada, és millor embolicar l’arbust donat amb cordill, tot tirant amb compte les tiges cap amunt. La primera neu que cau (amb una capa de 10 centímetres) és necessària per ruixar la base del matoll i compactar-la una mica. Aleshores, quan el període hivernal està en ple apogeu, aquest arbust s’hauria de cobrir completament de neu, cosa que l’ajudarà a sobreviure a la temporada de gelades i, posteriorment, a produir collites excel·lents.

Verema i emmagatzematge

Abans de recollir aquests fruits, determineu la temperatura a la qual maduren aquests fruits: en temps sec i calorós, maduren més ràpidament que en temps plujós i ennuvolat. Tasta aquestes baies i inspecciona la uniformitat del color de les baies al pinzell de fruites. També heu de tenir en compte l’edat de l’arbust: a una edat jove de la planta, les dades són més uniformes i millor il·luminades a causa del poc nombre de tiges, per tant, la collita d’aquests arbusts madura molt més ràpid que en arbustos madurs. .

És millor no retardar l’eliminació d’aquests fruits, ja que les baies madures d’aquesta subespècie tenen tendència a esmicolar-se, esquerdar-se i perdre la seva elasticitat, cosa que té un efecte força negatiu en la seva transportabilitat posterior i en l’emmagatzematge. En temps molt calorós, tampoc no paga la pena recollir aquests fruits, ja que contribueix al deteriorament de les seves qualitats. Es recollirà millor al matí o al vespre. Es recomana recollir aquestes baies en recipients secs i nets on es conservaran en el futur, ja que no val la pena abocar-les després de collir-les, ja que poden arrugar-se i esquerdar-se.

Les fruites fresques d’aquesta subespècie de groselles es poden guardar a la nevera fins a 15 dies, però heu de saber que cal rentar aquestes baies just abans d’utilitzar-les. I si estan mullats, eixugueu-los bé abans de guardar-los. Pel que fa a la congelació d’aquestes fruites, al contrari, abans d’aquest procediment, primer s’haurien de rentar bé, després assecar-les i posar-les al congelador, on podran mantenir totes les seves característiques fins a un any.

Conclusió

Per mantenir aquest arbust de grosella en un estat saludable i fructífer, cal tenir-ne cura constantment, prendre mesures preventives per protegir-lo de diverses malalties i insectes nocius. Només així la vostra planta us donarà anualment una collita abundant, sana i saborosa de baies madures.