Alga de grosella negra
Contingut:
L’alga de grosella negra es va obtenir creuant dues varietats: aquesta Colom i compacte. La planta es va obtenir a l'Institut de l'Extrem Orient i encara s'està provant des del 2001.
Alga de grosella negra: descripció i característiques de la varietat
L’arbust de la varietat de grosella Alga té un gran vigor. Els brots adults aquí són lignificats i tenen un diàmetre bastant gran, a més d’un matís marró clar.
Les fulles de la grosella negra d’Alga tenen una forma clàssica de cinc lòbuls i de mida mitjana. L’ombra de les fulles és de color verd clar. La part superior està arrugada i la superfície sembla coriosa. Les fulles estan apuntades als extrems. En aquest cas, la fulla mitjana és més alta que les fulles laterals. El patró venós forma un angle. A la base, el full té un recés pronunciat i, al llarg de la vora, la placa del full està serrada. Cada fulla s’uneix amb un llarg pecíol de petit diàmetre.
Els cabdells són de mida mitjana i tenen la forma d’un oval punxegut. Les flors tenen un diàmetre mitjà i tenen forma de copa. Les glàndules tenen un to verd clar i estan inclinades cap amunt.
Les baies es formen en un cúmul de longitud mitjana.
Descripció de fruites
Els fruits de la varietat de grosella Alga són prou grans: més d’1 g cadascun. La seva pell és brillant, negra. Cada fruit conté un nombre mitjà de llavors. Els fruits s’uneixen amb un peduncle de longitud mitjana i tenen un calze rodó.
Els experts valoren el sabor de la grosella negra d’Alga en quatre punts. Les baies es consumeixen fresques i s’utilitzen per a la preparació de diverses preparacions. Els fruits de les groselles d’alga contenen una gran quantitat de substàncies seques, sucres, vitamina C, pectina i altres substàncies útils.
Conclusió
L’arbust de la grosella negra Alga té un gran nombre d’avantatges. Entre ells hi ha un alt rendiment, gran mida de baies, suficient resistència a les gelades, així com una gran apreciació de la palatabilitat del fruit. De les deficiències de les groselles d’alga, es distingeix la immunitat insuficient del cultiu davant de certes malalties fúngiques.
