Purista

El gènere Stachys, o stachis, són arbusts nans, plantes herbàcies i plantes perennes, que formen part de la família de les Lamiaceae. "Stakhis" significa "orella", la planta es diu així perquè les seves inflorescències tenen la forma d'una orella. Pàtria: territoris asiàtics menors i balcànics, després Chistets es va estendre per espais europeus i asiàtics i finalment es va domesticar. Aquest gènere inclou més de tres-centes varietats, es troben salvatges gairebé a tot arreu, excloent el continent australià i Nova Zelanda. La cultura es conrea com a decorativa i medicinal.

Descripció i característiques més netes

Fragments sobre el terra, densament pubescents, inclosos fulletons. Per tant, aquesta vegetació també s’anomena “espigues d’ovella”. Un arbust pot créixer fins a un metre. Els fulletons són oposats, sencers o amb denticles al llarg de les vores. Els falsos verticils es componen de flors, formant inflorescències en forma d’orella. Les flors poden ser de color porpra, groc, lila, blanc o rosa. El fruit és una nou, formada per tres cares, allargades o en forma d’ou.

Conreu de llavors

Temps de sembra.

La bossa herbàcia es propaga per llavors, esqueixos, dividint un arbust, plantant tubercles. La germinació de les llavors és bona. La sembra es realitza a finals d’hivern o principis de primavera en un substrat del sòl. Després de la sembra, es realitza el reg, es cobreix l'olla amb polietilè i es col·loca en un lloc càlid. Les plàntules sorgiran quatre setmanes després o abans. Les plàntules bussegen després del creixement del primer parell de fulles vertaderes.

Aterratge sota el cel obert.

Les plantes es planten en condicions obertes a finals de maig i les gelades repetides ja no haurien d’amenaçar. Per plantar, es selecciona un lloc amb bona il·luminació o ombrejat. El sòl pot ser gairebé qualsevol, però la planta se sent més còmoda en sòls rocosos o sorrencs amb una reacció alcalina o neutra. No oblideu que el sòl ha d’absorbir l’aigua sense cap defalliment.

L'interval entre les fosses per plantar és de quinze a vint cm. A la part inferior de les fosses, el drenatge de còdols, còdols o sorra es posa en gra gruixut. A la part superior del drenatge es cobreix el sòl barrejat amb humus. Després d’això, les plantes, juntament amb el terròs, s’enrotllen cap a les fosses. Les plàntules s’han de regar abundantment.

Cures més netes

Plantar i fer créixer una quitosa és bastant senzill. Tot el que cal és regar, desherbar i afluixar el sòl regularment. El muntatge es realitza abans de la floració. El reg es fa amb moderació, perquè l’estaquis no respon bé al líquid estancat de les arrels. Per tant, la planta només s’ha de regar en un llarg temps sec, en cas contrari les fulles poden caure. Alimenten la bossa amb fem, que és guatlla. S'aplica al sòl només una vegada durant tota la temporada.

Per tal d’evitar el desplaçament d’altres vegetacions per estacis i la propagació incontrolada pel jardí, és necessari podar sistemàticament els seus brots. En sembrar un calze, no oblideu que no serà fàcil treure’l més endavant, ja que s’estén per auto-sembra. Per evitar la sembra pròpia, tots els brots de les flors es tallen quan es formen brots. Tingueu en compte que les inflorescències no són decoratives, però poden empitjorar l’aspecte del parterre, per aquest motiu, els cultivadors de flors amb experiència aconsellen tallar-los sense defecte.

Una cultura pot créixer en un lloc durant diversos anys. Tot i això, amb el pas del temps, la meitat de l’arbust es queda buida. Per tant, un cop cada tres o quatre anys, es planten rosetes joves al centre de l’arbust.

Insectes i malalties nocives.

La planta té una forta immunitat contra malalties i insectes nocius.

Planta després del període de floració

La perenne perenne té una bona resistència als períodes de gelades. Tot i això, si les previsions diuen que a la temporada d’hivern hi haurà poca neu i molta gelada, s’està construint un refugi per als arbusts amb l’ajut de branques d’avet. No oblideu que els estacis poden morir a la primavera si les seves arrels estan a l’aigua durant molt de temps, que va aparèixer a causa de la fusió de la neu. Per aquest motiu, a l’hora d’escollir un lloc per plantar, no oblideu recordar-ho.

Varietats

Stachys lanata, o bizantí, o de llana, o Stachys byzantiana.

Les floristeries cultiven només un petit nombre de varietats, però aquest tipus és el més popular. Aquest stakhis prové del nord-oest dels territoris iranià i turc, de les parts del Transcaucas i del sud d’Europa de les extensions russes. Aquesta rizoma perenne creix fins als vint a seixanta cm. Els brots consten de quatre cares, creixen verticalment, cobertes amb un petit nombre de fulles. Les fulles són engrossides, oblonges, lineals o en forma d’espadat, estretes a la base. El seu costat exterior és pubescent, cobert de feltre blanc. Les flors són petites, de color rosa lila o de color lila, formen inflorescències grassonetes en forma d’orella. El cultiu d'aquesta espècie va començar el 1782. La varietat més popular és Silver Carpet. L'arbust creix fins a quinze cm i els arbustos formen una catifa gruixuda i platejada.

Stachys annua.

Aquesta espècie creix salvatge als territoris asiàtics menors, europeus i de Sibèria occidental. Els brots són simples o ramificats, creixen fins a quinze a trenta-cinc cm. El seu fons és nu, la part és poc pubescent. Fulles inferiors amb denticles, allargades, en forma de falca a la base, superiors amb dents, punxegudes, lanceolades, sense pecíols. La inflorescència és allargada, en forma d’espiga, conté flors de color blanc-groc. El fruit és una nou. Aquesta planta és una bona planta melífera.

Cisell de Lesnoy (Stachys sylvatica).

La varietat de cultiu silvestre es troba als territoris caucàsic, asiàtic central, rus, turc, europeu i xinès. L’arbust creix fins a trenta cinc a cent vint cm. Els brots són verticals, coberts de pèls suaus. Les fulles que creixen a les tiges tenen denticles, es presenten en forma d’òvul o cor, seuen sobre pecíols, estan apuntades a la part superior. Les fulles, situades a la part superior, són allargades, sòlides, sense pecíols, la cara exterior està pintada de color verd pàl·lid i la cara interior és verd-grisenca. Les inflorescències són força allargades, contenen de sis a vuit flors.

Stachys palustris, o Chernozyabennik, o Zhivuchka, o Kolutik, o Kolosnitsa.

Aquesta varietat es pot trobar salvatge al territori turc, europeu, rus, des del territori iranià fins al xinès. L’arbust creix fins a cent vint cm. Els fragments aeris són densament pubescents, amb pèls allargats i rugositats. Les fulles inferiors són punxegudes, les seves vores són en un petit denticle, allargat, rodó a la base o en forma de cor. Les fulles superiors són en forma d’ou, lanceolades, allargades, esmolades, senceres, sense pecíols. La inflorescència és picant, conté de sis a deu flors de color porpra lila.

Cisell "de flors grans" (Stachys grandiflora).

Aquesta espècie es pot trobar salvatge als territoris asiàtics menors i caucàsics. Aquesta planta perenne creix fins a vint o trenta cm Les fulles es situen en llargs pecíols, tenen vores en forma de denticles, són rodones o en forma de cor. Un peduncle sense fulles creix fins a cinquanta cm, el cap de la inflorescència està format per grans flors. Aquesta varietat té diverses subespècies decoratives. "Alba": flors blanques. "Superba": les flors poden ser de porpra a rosa.

Stachys officinalis.

Aquesta varietat euroasiàtica està molt estesa. L'arbust creix fins a cinquanta-cent cm. Fulles amb denticles allargats a la base en forma de cor. Les fulles superiors són gairebé sense pecíols, les fulles de les arrels són de llarg pesiolat. La inflorescència és picant, conté flors amb pèls de color rosa fosc o porpra.

A més, els jardiners conreen aquestes varietats de quitosa: esponjosa, alpina, espígol, de fulla estreta, recta, de camp, cretenca, alemanya.

Purista: benefici i perjudici

Entre el gran nombre de varietats d’aquesta cultura, n’hi ha que destaquen per les seves qualitats medicinals. Són força habituals en la medicina no tradicional. Per exemple, "Woolly" no és una vegetació farmacopea, però, en casos freqüents, s'utilitza per la medicina popular, ja que té efectes hipotensors, antiespasmòdics, cardiotònics i hemostàtics. Els preparats que es preparen a partir del purificador (tintura, decocció o extracte sec) tracten els refredats, la tuberculosi, la mastopatia, els trastorns nerviosos, l’èczema, l’escòrfula i també redueixen la pressió arterial.

"Lesnoy" s'utilitza en ginecologia, en medicina oficial i no oficial. Els preparats fets d’aquesta planta tenen un fort efecte hemostàtic i s’utilitzen per a l’hemorràgia de l’úter. Els preparats obtinguts a partir de fragments aeris de l’arbust, curen ferides i s’utilitzen contra la inflamació, així com tracten hemorroides, úlceres, èczemes, ferides purulentes i talls. A més, la cultura és un ingredient en preparats que milloren el subministrament de sang al cervell, s’utilitzen per tractar l’epilèpsia, la histèria i els desmais.

No oblideu que hi ha contraindicacions. No es poden utilitzar medicaments basats en la puresa per a nefritis, hipertensió, hepatitis, asma bronquial, convulsions, angina de pit, així com per a nens, dones embarassades i lactància materna. Es prohibeix el tractament amb l’ajut d’aquesta cultura per a persones amb intolerància individual.