Heura del diable: vegeu Epipremnum.

Aquesta planta herbàcia perenne pertany a la família Aroid. El gènere Epipremnum inclou de vuit a trenta varietats, tal com s’indica en diverses fonts. Traducció del nom "epipremnum" - "als troncs". La cultura s’anomena així perquè és així i creix... Creix en estat salvatge i es troba als boscos dels tròpics des del territori indi fins al nord del continent australià. En el nostre temps, el major nombre de varietats es pot trobar al territori sud-est asiàtic. Però aquestes varietats creixen salvatges en llocs on abans no hi eren, per exemple, a Hawaii.

El més popular entre els jardiners és l'epipremnum "Daurat", sovint anomenat per la gent com "scindapsus". Tot i això, Scindapsus i Epipremnum són dues cultures diferents, tot i que provenen de la mateixa família. Però quan es conreen en condicions d’interior, aquests exemplars de plantes s’han de tenir cura de la mateixa manera i han de créixer en condicions idèntiques.

Breument sobre el cultiu de plantes.

Aquesta cultura en condicions interiors es cultiva com a fulla caduca ornamental. La floració d’una planta cultivada és poc freqüent.

Els cultivars suculents requereixen una llum més brillant que els de fulla verda. Les varietats amb fulles verdes poden créixer tant a l’ombra com a la llum brillant difusa. Però qualsevol forma necessita fer ombra del sol directe.

Epipremnum se sent còmode en condicions normals de temperatura ambient. No obstant això, la mort de les plantes es pot produir a causa de corrents d’aire.

El reg es duu a terme regularment immediatament després que la capa superficial del sòl del recipient s’hagi assecat, però, el reg es requereix amb moderació.

Si hi ha dispositius de calefacció a l'habitació que funcionen, és necessari ruixar sovint les fulles.

La Liana s’alimenta dels dies d’abril a setembre una vegada cada catorze dies, amb aquest propòsit s’utilitza un complex líquid de minerals per a lianes. Durant el període inactiu, també es fabriquen vestits superiors, però en casos rars (un cop cada quatre setmanes).

El període de descans no és especialment pronunciat, sol caure els dies d’octubre a març.

Les plantes es trasplanten els dies d’abril. El trasplantament d’espècimens joves es realitza un cop a l’any i els adults, un cop cada dos o tres anys.

Mètodes de reproducció. Amb l'ajuda de capes, divisió del brot, esqueixos.

Malalties. Infeccions per fongs.

Insectes nocius. Trips, insectes escamosos, àcars aranyes.

Característic.

És una planta perenne herbàcia perenne. Epipremnum pot ser un paràsit en arbres grans o créixer sense hoste. El sistema radicular és fibrós, a través del qual es subministren les bateries a la vinya. A més, la mata té nombroses arrels aèries, si cal, formen un altre sistema radicular. Hi ha dos tipus d’arrels d’aire. Els primers creixen des dels nusos i atrapen els arbres o altres suports, els segons creixen a partir dels entrenusos, actuen com a arrels d'alimentació d'aire.Posteriorment, es produeix la lignificació de totes les arrels aèries, les arrels nutritives es converteixen en llenyoses, es cobreixen amb una escorça formada per fibres en forma de cintes i les arrels de suport es tornen sureres.

Els disparos s’aferren a gairebé qualsevol suport i el seu arrelament es pot produir al llarg de tot el suport. Les fulles són simples, en forma de cor, denses o primes. En els exemplars adults, les fulles creixen fins a seixanta cm de llargada i fins a quaranta cm d’amplada. En les plantes joves, les fulles no són tan grans. En el futur, es produirà un canvi en el tipus de fulles, des de les senceres a les pinnatipartides o dissecades de forma pinnada. En algunes situacions, poden aparèixer forats a les fulles, per exemple, com una monstera.

Quan l’arbust floreix, s’hi formen flors poc atractives. Formen una inflorescència-orella, que es redueix cap a la part superior. Una coberta que sembla una canoa que l’envolta. La floració només es pot veure quan les fulles maduren, però a casa aquest és un cas molt rar. El fruit és una baia, hi ha llavors al seu interior.

Agrotècnia per al cultiu interior.

Nivell d’il·luminació.

Les varietats amb fulles verdes no tenen pretensions a la il·luminació, se senten còmodes a l’ombra parcial i a la llum ambiental brillant. Els cultivars suculents, en canvi, requereixen molta il·luminació brillant, en cas contrari el color de les fulles esdevindrà menys decoratiu. A l’hora d’escollir un lloc per créixer, tingueu en compte que el sol directe pot perjudicar totes les formes d’aquesta planta. Amb una estada perllongada de la vinya sota el sol abrasador, les fulles s’esvaeixen, flascor i suavitat. Passat el temps, les fulles cauran i els brots també en patiran (aturada de creixement). El millor lloc per al cultiu d’aquesta cultura és l’ampit de la finestra oriental o occidental, és allà on la il·luminació és brillant i difusa.

Condicions de temperatura.

A casa, s’observa un bon desenvolupament i creixement de l’arbust a condicions ambientals. No obstant això, l’epipremnum s’ha de protegir de corrents d’aire que puguin matar la planta. Per tant, a la primavera i a l’estiu, la vinya no es treu a la parcel·la del jardí o al balcó; la substitució d’aquesta consisteix a ventilar sistemàticament l’habitació.

Reg.

La humectació es realitza només després d’un bon assecat de la capa superficial del sòl a l’olla. No oblideu que l'estancament sistemàtic de l'aigua a les arrels causarà més danys que un període sec no molt llarg. A causa de l'excés regular d'humitat, la planta es pot veure afectada per la malaltia. Per tant, si la cara interna de les fulles té gotes d’aigua, el líquid s’ha estancat al substrat. Llavors es requereix regar rarament i en un volum més petit.

A la temporada d’hivern, amb el funcionament actiu dels dispositius de calefacció, la humidificació de l’aire disminueix molt, en aquest cas, s’ha de ruixar regularment la mata. Sovint també és humitejar la liana de l'ampolla de polvorització durant la temporada d'estiu, és a dir, a la calor. El reg i la polvorització es realitzen exclusivament amb aigua suau. Es pot filtrar, fondre o líquid ben assentat durant el dia.

Amaniment superior.

L’arbust s’alimenta sistemàticament un cop cada quinze dies, amb aquest propòsit s’utilitza un complex de minerals per a vinyes en forma líquida. El vestit superior es duu a terme d'abril a setembre. A la tardor i a l’hivern, també s’apliquen fertilitzants, però amb menys freqüència (un cop al mes).

Trasplantament.

Les plantes només es trasplanten si és necessari, és a dir, després que les arrels comencin a ficar-se al contenidor. De ben jove, la mata es trasplanta anualment, però, amb el pas dels anys, es trasplanten cada vegada menys, un cop cada dos o tres anys.

El trasplantament es realitza a principis de primavera, immediatament després del començament del creixement intensiu de la planta. Aquest sol ser el començament del segon mes de primavera. En triar un test per a un trasplantament, no oblideu que no hauria de ser massa gran. El contenidor nou hauria de ser només vint mm més gran que l’antic.

El matoll se sentirà més còmode en una barreja de terra humus fluix amb una reacció neutra. Si ho desitgeu, podeu comprar terres ja preparats per a la vegetació de fulla caduca decorativa en una botiga especial. En primer lloc, es col·loca una capa de drenatge engrossida a la part inferior de la nova olla, després de la qual cosa l’epipremnum s’enrotlla amb cura al contenidor. Per a una extracció més fàcil de l’arbust de l’olla vella, es realitza un reg abundant aproximadament un parell d’hores abans del trasplantament. Cal instal·lar la planta a la part central del contenidor i, a continuació, omplir amb cura tots els llocs buits amb substrat fresc. Abans del trasplantament, s’escurcen tots els brots excessivament allargats.

Reproducció.

Aquesta cultura a casa sol propagar-se vegetativament. Podeu propagar-lo per esqueixos, mitjançant capes, i la tija també es divideix.

Reproducció per esqueixos apicals.

Per dur a terme esqueixos, la part superior de la tija està tallada; ha de tenir dues o tres fulles. Per arrelar, el tall es planta en una proporció un-a-un de sorra i torba. El millor arrelament s’observa en condicions de temperatura compreses entre els vint-i-dos i vint-i-cinc graus. Durant aquest període, els esqueixos s'han de ruixar regularment. Normalment, l’aparició d’arrels es produeix de quinze a vint dies després de la sembra.

Reproducció per capes.

Amb aquest mètode de reproducció, es posa una olla plena de substrat a prop de l’arbust. S’ha de col·locar un brot a la seva capa superficial i després fixar-lo. A continuació, escampeu amb la barreja de terra. El tall es talla i es planta en un recipient individual després que les seves arrels tornin a créixer.

Reproducció per divisió del rodatge.

Aquest mètode és el més difícil. El brot es talla i es talla en diversos fragments, cada divisió ha de tenir almenys una fulla. Les parts separades s’arrelen en petites olles farcides de barreja de terra. Després es transfereixen a un lloc fosc. Delenki no es rocia ni es rega. Per al seu arrelament precís, es pot realitzar un tractament amb preparats fitohormonals.

Malalties i insectes nocius.

Malalties.

Aquesta cultura té una immunitat bastant pobra contra les infeccions per fongs. Per tant, aneu amb compte amb el règim i el volum de reg i no heu de mantenir la planta en condicions de temperatura freda i exagerar-la amb la introducció de fertilitzants nitrogenats a la barreja del sòl. Observant aquestes regles, la podridura no apareixerà a les arrels de l’arbust.

Insectes nocius.

Epipremnum pot ser atacat per insectes de mida petita, àcars i trips. Es tracta de xuclar insectes nocius. Mosseguen la superfície del brot o les fulles i xuclen la saba de la planta. Quan aquests enemics s’instal·len en una planta, es torna letàrgica, feble, les fulles es tornen grogues i es marceixen. A més, a causa d’aquests insectes nocius, la vinya es pot veure afectada per un virus perillós.

Per destruir els trips i els insectes escamosos, l'arbust es tracta amb una solució insecticida diverses vegades. Quan les plantes són atacades per àcars aranyes, se’n desfan amb agents acaricides. Els medicaments es poden comprar a les botigues especialitzades.

Varietats.

Epipremnum "Daurat" (Epipremnum aureum), o epipremnum "Aureum".

Aquesta varietat és la més popular entre les floristeries. Aquesta planta herbàcia perenne s’enfila per un suport amb l’ajut d’arrels adventícies. Els brots creixen d’un a dos metres. Estan decorades amb fulles verdes coriàcies en forma de cors. Les fulles tenen un to daurat, que es nota més amb llum intensa.

Les millors varietats.

Golden Potos... Les fulles estan foses de colors groc daurat.

"Marble Queen"... Aquesta varietat es conrea molt popular, la superfície de les fulles d’un color blanquinós-platejat està coberta de traços verds.

"Ange". Les fulles són ondulades, de color verd, decorades amb traços i traços blancs. Aquest epipremnum s’assembla molt al ficus de Pumila.

"Perles i Jade"... Una planta tan compacta va ser criada per criadors d’Amèrica. La base per obtenir-lo va ser la "Marble Queen". Les fulles estan acolorides amb taques de color verd, blanc i gris verdós. A més, no és tan fàcil trobar dues fulles del mateix color.

Epipremnum "Cirrus" (Epipremnum pinnatum).

Aquesta varietat prové dels territoris xinès i indi. Aquesta planta s’inclou a la llista de les més grans: en estat salvatge pot arribar a fer quinze metres. No obstant això, quan es cultiva a casa, les tiges de l’arbust s’escurcen. Les fulles són brillants, llargament peciolades, oblonges, ovalades o el·líptiques, senceres o pinnades amb lòbuls iguals. Estan pintats de colors blau verdós o verd fosc. La superfície de les fulles de les plantes madures sovint pot tenir forats en forma d’oval o cercle. Per tant, durant molt de temps aquesta varietat es va atribuir al gènere Monstera. En condicions interiors, aquest epipremnum es cultiva en casos rars.

Epipremnum "Bosc" (Epipremnum silvaticum).

Aquesta espècie creix salvatge als boscos pantanosos d'Indonèsia i als boscos de Sumatra. Aquest epipremnum creix fins a uns sis metres. Les fulles són brillants, de color verd, senceres, lanceolades, de forma ovalada, afilades a la part superior. Les fulles fan aproximadament sis cm d'amplada i fins a vint cm de llargada. Aquesta varietat normalment només es pot trobar en col·leccionistes privats.