Cirera negra: varietats populars, cura

Tot i que actualment s’han criat un gran nombre d’una gran varietat de cireres, que poden adaptar-se i donar fruits perfectament a diferents regions del nostre país, la cirera negra continua sent molt popular i demandada. Els fruits que s’obtenen dels jardiners tenen un color granat atípic profund, gairebé negre, preparen excel·lents preparacions per a l’hivern, compotes i melmelades, conserves i salses i begudes. A més, pel que fa al gust, la cirera negra és més preferible que la cirera dolça. Les varietats híbrides de cirera negra es van obtenir gràcies a la cerca de criadors que volien obtenir varietats de grans fruits que es distingissin per una excel·lent resistència a les condicions climàtiques i climàtiques no més favorables i per la poca pretensió, si parlem directament de mesures de cura.

Fins ara s’han criat diverses de les varietats més populars, de les quals parlarem amb més detall en aquest article. També descriurem els detalls de la plantació de cireres i la cura de les cireres negres, de manera que sigui més fàcil per al jardiner seguir totes les normes agrotècniques possibles i, en conseqüència, obtenir un cultiu abundant, saborós i sa que s’emmagatzemarà durant molt de temps i transportat a llargues distàncies. Aquest article serà útil no només per a jardiners novells que encara no tenen experiència en el cultiu de fruites i baies, sinó també per a aquells jardiners que ja tenen experiència i estan a la recerca constant de varietats completament noves que destaquen perfectament en el context de cultius de cirerer clàssics.

Cirera negra: varietats demandades en jardineria moderna

El cirerer de cirerer negre pot arribar a fer cinc metres d’alçada. Al mateix temps, la corona té una forma piramidal bastant ampla. Les flors apareixen molt abundant al voltant del tercer any després de plantar les plàntules en terreny obert. A finals de juliol, les baies de mida mitjana fosca maduren a les branques, el pes d’una cirera pot arribar als sis grams. Avui en dia hi ha més de deu varietats diferents de cireres, els fruits de les quals s’obtenen amb una profunda ombra fosca.

La cirera Vladimirskaya és una varietat alta i autofecunda que és molt comuna a diverses regions del nostre país. Aquest arbre pot tolerar perfectament les temperatures extremes i la sequera. Cal tenir en compte que a causa de les gelades severes, especialment de les gelades recurrents, la majoria de les flors poden esmicolar-se. Com a resultat, cauen i és possible que no en produeixi cap collita. Per evitar que això passi, cal tenir cura de l’arbre, donar-li suport addicional, protegir-lo, realitzar podes i també embolicar la planta a l’hivern. Les baies són de color marró fosc, de color profund, gairebé negres. La polpa és densa, desprèn un agradable aroma floral a baia, es pot collir a finals de juliol. Les llavors dins dels fruits són prou petites, quan maduren els fruits, estan perfectament separats de la polpa. Si cuideu adequadament la planta, seguiu totes les regles de la tecnologia agrícola i, també, si es desenvolupen les condicions climàtiques i meteorològiques més favorables, llavors d’un arbre es podran recollir uns vint quilograms de fruites d’alta qualitat i molt saboroses. També cal assenyalar que la planta també necessita atenció pel fet que és susceptible a infeccions per fongs. Per això, val la pena prendre mesures preventives constantment perquè la planta no es posi malalta i el rendiment no disminueixi.La planta fructifica de mitjana fins a quinze anys, la collita és regular, saborosa i força abundant.

Griot Rossoshansky és una varietat que arrela bé a la part sud del nostre país. La diferència entre el cultiu és que les cireres no tenen gens por de la podridura grisa o blanca i, alhora, donen una collita molt abundant i estable. Si creixen altres arbres al costat de l’arbre, que es poden convertir en pol·linitzadors, el rendiment pot augmentar significativament, cosa que tampoc no es pot ignorar. En general, és una varietat autofèrtil, però els pol·linitzadors addicionals de la rodalia mai no seran redundants, i és el cas de moltes altres varietats de cirerers que inicialment afirmen ser autofèrtils. L’alçada de l’arbre arriba als sis metres, normalment els darrers dies de juny, el jardiner ja pot començar a collir. En condicions favorables i subjectes a totes les condicions agrotècniques, és possible recollir fins a setze quilograms de fruites excel·lents, que difereixen per algunes característiques especials. Les baies tenen un sabor dolç pronunciat, la pell és molt bonica, de color vermell fosc, cosa que fa que la fruita sigui també una presentació molt atractiva. La polpa és tendra i sucosa, de manera que la planta es pot menjar fresca i es poden elaborar diversos plats, preparacions i begudes a partir dels fruits, cosa que fa que les baies siguin universals. Al mateix temps, val la pena parar atenció en alguns aspectes. Aquesta varietat de cireres pràcticament no està adaptada per al transport a llarga distància i la planta també pot estar exposada a diverses malalties fúngiques i virals, inclòs un fong especialment perillós: la coccomicosi. Al mateix temps, es poden prevenir malalties, es pot fer una polvorització preventiva de la corona amb insecticides i fungicides per tal de prevenir simplement aquesta malaltia, ja que en realitat és molt perillosa i, després d’ella, la planta rarament es recupera, per no parlar el fet que pugui donar fruits o créixer ... En general, si s’observen totes aquestes condicions, es pot obtenir una collita excel·lent, abundant i saborosa, que s’adaptarà a la preparació de diversos plats i begudes, però no funcionarà en absolut per transportar-la a distàncies llargues. també s’ha de tenir en compte. Més detalls sobre aquesta varietat de cirera aquí.

La cirera Zhukovskaya és una altra varietat de cirera, els fruits de la qual són de color fosc, gairebé negre. Els arbres comencen a florir i després donen fruits ja el quart any després de la plantació de la plàntula a terra oberta. La polpa, com la pell, té un color negre i la varietat en el seu conjunt presenta alguns dels avantatges més bàsics que no es poden ignorar, perquè són ells els que determinen en gran mesura per què l’elecció dels jardiners recau sobre aquesta planta i aquesta cirera en particular. varietat. Per tant, els avantatges inclouen les funcions següents:

- Un alt nivell de productivitat: es poden collir fins a tres cubs complets de baies de cirerer d’un arbre, de vegades encara més, si el jardiner segueix totes les regles de plantació i cura posterior

- El sabor de les baies és realment excel·lent; són molt dolços i sucosos, alhora que són universals

- El transport a llarg recorregut d’aquesta varietat no és absolutament cap novetat, ja que els fruits la toleren perfectament, també es poden emmagatzemar durant molt de temps sense perdre les seves qualitats i propietats útils i gustatives.

- la varietat és excel·lentment resistent a les malalties, però cal subratllar que la varietat necessita un suport addicional del jardiner per no infectar-se amb el fong i perquè la malaltia, si es produeix, no es propagui massa activament, es podria localitzar en les primeres etapes, també és molt, molt important.

Una baia pot pesar fins a set grams, cosa que fa que la collita sigui gran.L’arbre pot donar fruits de manera regular i durant molt de temps; en dues dècades serà possible collir una generosa collita, però val la pena tenir en compte algunes peculiaritats. Una d’elles és que durant les gelades (petites, retornables, en general qualsevol), les flors d’un cirerer es poden esmicolar molt ràpidament. Això fa que el cultiu no estigui a la planta, per la qual cosa cal tenir en compte aquest aspecte, vigilar acuradament la planta. Per descomptat, es recomana plantar l’arbre inicialment en condicions climàtiques adequades, perquè només així podrà donar una collita abundant i digna i donar fruits anualment, sense interrupcions ni pèrdues de collita.

La cirera negra de Rossoshanskaya és una varietat que s’arrela idealment en condicions climàtiques favorables que prevalen al nord del Caucas i a la regió del Baix Volga. En general, aquesta varietat necessita calor i il·luminació constant. La cirera resulta ser molt gran, ja es pot collir el tercer any després de la plantació del terreny a terra oberta. Al mateix temps, quan l’arbre s’adapta, es fa més vell, és possible recollir-ne de quinze a vint quilograms de fruites d’alta qualitat, que es consumiran tant fresques com per preparar diverses preparacions. Les flors es poden formar molt tard, però els fruits es poden collir cap al juny, de manera que la varietat pertany al grup primerenc o mitjà-primerenc. Les cireres tenen una presentació excel·lent, tenen un color de pell marró fosc, gairebé negre. Les baies toleren perfectament el transport a llargues distàncies, es recomana preparar-ne begudes: compotes o vi, tot depèn dels gustos i desitjos del propi jardiner. Una vegada més, molt depèn exclusivament de les mesures assistencials. Tot i que la cirera no és una cultura especialment capritxosa i capritxosa, val la pena cuidar la planta, donar-li una cura addicional, tractar la corona i donar-li forma mitjançant la poda. Més informació sobre la varietat aquí.

Cirerer gran negre - una varietat de cirera híbrida, que va aparèixer amb la participació de criadors soviètics. Es tracta d’un arbre força reduït, que té una corona molt densa, mentre que els brots són llargs, lleugerament caiguts. La particularitat de la planta és que es formen baies molt grans en un arbust tan petit. La seva pell és gairebé negra, molt fina, la polpa és dolça i sucosa i el color de la fruita i de la polpa és molt ric. El sabor és agredolç, però les baies tenen un propòsit universal, de manera que es poden consumir fresques i també podeu preparar-ne una gran varietat de begudes i plats, conserves, melmelades i vi. El sabor és ric, igual que el color de la beguda o melmelada, salsa o melmelada resultants. Un fruit en pes pot arribar als vuit grams, la fructificació comença quan la planta arriba als quatre anys. Al mateix temps, les cireres es poden començar a collir cap a finals de juny, les fruites s’emmagatzemen perfectament, no es deterioren a la nevera, s’hi poden quedar i s’emmagatzemen durant dos mesos sense perdre les seves propietats útils. També hi ha desavantatges d’aquesta varietat. El fet és que la planta viu molt de temps: més de vint anys i, al mateix temps, l’arbre es pot veure afectat per diverses malalties fúngiques, cosa que, per descomptat, suposa un enorme desavantatge. Al mateix temps, podeu tenir cura de la planta i, en aquest cas, se sentirà molt més còmoda i millor adaptada.

Morel Bryanskaya és una cirera negra que va ser criada per criadors holandesos i que va guanyar ràpidament la seva popularitat al nostre país i a tot el món. Depenent de a quina varietat pertanyi aquesta planta, pot ser de forma arbustiva o pot ser un arbre amb una corona exuberant especial. La moreneta es pot plantar en parcel·les personals, així com en jardins, mentre que ha de ser cuidada per un jardiner.La cultura es distingeix per l’absència de capricis especials, és despretensiosa, mentre que la varietat tolera perfectament les gelades i els cops de fred, no és atacada per bacteris i espores, que provoquen malalties fúngiques. Per tal de mantenir l'activitat vital de la planta, la corona es pot tractar amb insecticides, mentre que el tractament no s'ha de fer més d'una vegada per temporada, la planta estarà protegida de manera fiable. Els fruits són grans, són prou fàcils d’escollir entre arbustos o arbres, la floració es produeix cap a finals de maig. Això significa que a finals de juny es pot observar la maduració dels primers fruits. A més, aquest període de floració protegeix la planta de les gelades recurrents, de manera que les flors són segures, no s’esfondren i es pot comptar amb una collita abundant.

Els béns de consum negre són una altra varietat de cirera negra que té molta demanda entre els jardiners. Aquesta és una varietat molt popular, ja que les baies semblen increïblement atractives i el seu sabor no és inferior al gust d'altres varietats, i fins i tot en alguns aspectes supera. La varietat va ser criada pels criadors nacionals a principis del segle passat i ha recorregut un llarg i difícil camí per ser reconeguda com una de les varietats més famoses i populars no només al nostre país, sinó a tot el món. Els primers fruits comencen a assentar-se molt ràpidament: ja al segon any després de plantar les plàntules a terra obert, les cireres maduren al juliol, que difereixen en algunes propietats fruiteres: la polpa és molt tendra, al mateix temps molt densa i forta, el gust és dolç, agradable, molt atractiu, però hi ha acidesa, que no fa malbé les sensacions gustatives generals, cosa que, per descomptat, és un gran avantatge d’aquesta varietat de baies. Al mateix temps, els fruits són força petits: el pes d’un sol ser d’uns quatre grams, el rendiment pot ser molt més gran i millor si també creixen varietats pol·linitzadores al costat d’aquesta varietat. Entre elles hi ha les varietats de cireres Vladimirskaya o Zhukovskaya. Al mateix temps, hi ha inconvenients: l’arbre difícilment pot suportar hiverns greus i també pot patir molt les gelades de retorn al maig, ja que a causa d’elles la majoria de les flors es poden esmicolar i, per tant, el rendiment pot disminuir. o potser no ho serà en algunes d’aquestes temporades perilloses.

En memòria de Voronchikhina, aquesta cirera negra es va obtenir creuant dos coneguts morts: cirera espectacular i varietat Prima. L'arbre arriba a una alçada de cinc metres, la seva capçada està molt estesa, té valors mitjans d'espessiment. Els cabdells semblen molt grans, mentre que els fruits que pesen fins a cinc grams són de color negre, la pell d’ells és molt densa. La pedra es separa amb molta dificultat fins i tot quan els fruits estan completament madurs, i aquest és probablement un dels desavantatges d’aquesta varietat. En general, quan l’arbre aconsegueix el seu màxim creixement, es poden collir dos o tres derivats de fruites d’alta qualitat i molt saborosos d’un arbre que tenen un propòsit universal. Si arriben períodes molt freds, l’arbre els tolera tranquil·lament, no hi ha tendència a congelar-se. La floració comença molt aviat i, cap a finals de juny, es pot collir la cirera.

Noia de xocolata - una altra varietat de cirera negra, que va ser criada pels criadors nacionals. Aquesta varietat és molt resistent a les temperatures extremes i a les gelades, mentre que la fructificació es produeix tres anys després que la plàntula s’hagi col·locat al camp obert. Els fruits es distingeixen pel fet que són molt fàcils i senzills de transportar a llargues distàncies, mentre que la varietat també es distingeix pel fet que aquesta cirera es pot cultivar a escala industrial, ja que és molt adaptable i proporciona uns resultats excel·lents. . Al mateix temps, l’alçada de l’arbre és d’uns 2,5 metres, la capçada és compacta, molt atractiva i respon bé a la poda formativa.També hi ha diversos avantatges d’aquesta varietat:

- la varietat és molt resistent al període sec, fins i tot si es retarda, això no afecta especialment l'estat de la planta

És una varietat autofèrtil, de manera que no cal plantar altres varietats a prop perquè es produeixi la pol·linització

- la presentació de les fruites és al més alt nivell, per la qual cosa sovint es conreen a escala industrial per tal de vendre-les als mercats i als supermercats

- Les fruites tenen un gust molt agradable, l’acidesa pràcticament no s’expressa de cap manera, de manera que es poden consumir fins i tot fresques.

Aquesta varietat només se sent molt bé als vessants ben il·luminats i també prefereix créixer en sòls lleugers i fèrtils, per la qual cosa, en aquest sentit, el jardiner hauria de tenir cura de preparar el sòl i el lloc per plantar la varietat cirera. Al mateix temps, la planta sol estar exposada a malalties, ja que no té la immunitat més alta. Però si seguiu això, els resultats seran excel·lents i el rendiment sorprendrà qualsevol jardiner, fins i tot un principiant.

El cirerer antracita és una varietat que és un petit arbre sobre el qual hi ha una gran quantitat de fruits de cirerer. La varietat és ideal per cultivar-la en parcel·les personals i, idealment, l'arbre es pot convertir en una decoració decorativa del lloc. Les baies pesen uns cinc grams i tenen forma de cor. Al mateix temps, no es pot dir que el rendiment sigui molt alt, ja que la cirera tendeix a caure. Però la collita resultant es pot consumir fresca, a base de baies, melmelades, begudes, vi, melmelades, salses. Quan es transporten a llargues distàncies, les fruites no s’arruguen en absolut, no perden la presentació i, el més important, no perden el gust i les característiques útils. Les baies contenen una gran quantitat d'antioxidants, així com vitamina C, que són increïblement beneficiosos per a la salut humana i el cos.

Cirera negra: ubicació i plantació

Per descomptat, perquè les cireres negres pateixin menys malalties fúngiques i danys causats per virus i plagues, val la pena observar algunes regles agrotècniques. És imprescindible tenir molta precaució a l’hora d’escollir un lloc per plantar, ja que les cireres negres s’han de sentir còmodes per tal de donar una collita abundant i saborosa. Als arbres no els agrada especialment estar a l’ombra, de manera que és millor plantar-los a la part sud, prop de les parets de la casa o de les tanques, de manera que no hi hagi corrents d’aire i vents forts. Les plàntules s’han d’inspeccionar acuradament, no s’han de deformar ni danyar. Es recomana plantar a la primavera, de manera que l’arbre tingui temps per adaptar-se a les noves condicions. També val la pena assenyalar que abans de plantar-lo s’hauria de desenterrar el lloc i afegir-hi una mica de fertilitzants orgànics. El forat hauria de tenir més de mig metre de profunditat, però l’amplada hauria de ser aproximadament d’un metre; és la quantitat que necessita la planta per desenvolupar-se amb normalitat i donar uns resultats excel·lents en termes de creixement. La plàntula també s’ha de tractar amb estimulants del creixement just abans de plantar-la. Idealment, Kornevin és adequat per a això, la plàntula s'hi manté no més de deu hores, després de la qual cosa el sistema radicular s'ha d'assecar una mica i després enviar-lo directament a terra.

Per tal que la plàntula arreli amb èxit, s’han d’observar diverses regles bàsiques:

- Es clava una clavilla al forat, la seva alçada ha de ser aproximadament d’un metre i mig. Aquesta clavilla és llavors adequada per lligar-hi una plàntula en creixement.

- Les cendres de fusta, el sòl i l'humus es col·loquen al fons del forat, que són necessaris per saturar la terra per plantar

- l'arbre es col·loca en un forat, mentre s'aboca un monticle molt petit. El coll de l’arrel s’hauria de situar per sobre de la superfície del sòl, però no hauria d’augmentar més de sis centímetres

- Les arrels s’escampen amb terra, lleugerament compactades, després es reguen amb aigua tèbia i sedimentada

- la plàntula està unida a la clavilla, però no molt estretament, no s’ha d’exprimir amb força, ja que en cas contrari la planta començarà a triturar-se, a causa de la qual algunes de les seves parts no estaran saturades dels nutrients necessaris, es marciran i moriran.

També s’ha de cobrir el sòl, per a això, idealment, s’utilitza compost o humus, és a dir, és preferible triar matèria orgànica per a aquests propòsits. La capa hauria de fer uns set centímetres, no més. Això permetrà que la humitat s’evapori molt més lentament i la planta se sentirà més còmoda. Perquè la planta es desenvolupi bé i doni una collita abundant, cal cuidar-la, vigilar-la. Això requereix l’eliminació regular de males herbes, així com l’afluixament del sòl, sobretot després de cada reg. Això evitarà que l’aigua s’estanci a les capes superiors del sòl i el sòl mateix estarà ben ventilat. Com demostra la pràctica, les plantes joves necessiten sobretot humitat que les que ja han crescut i donen una collita estable. En cas de sequera, cal regar la planta unes tres vegades en un mes.

Reg

Les cireres que ja han entrat en la fase de fructificació s’han de regar diverses vegades. La primera vegada: quan es formen els ovaris, el segon reg es realitza quan es posen nous cabdells i, per tercera vegada, és millor humitejar la planta abans de l’hivern i comença la gelada principal. Aproximadament un cop cada dos anys, els arbres s’han d’alimentar amb fertilitzants orgànics i les mescles minerals també són excel·lents per a això. La conformació de la corona és un pas important. Per a això, es realitza una poda tant formativa com sanitària per tal de desfer-se de fulles i branques que ja s’han marcit o assecat. En temps fred o humit, la planta està en perill: aquesta vegada es pot convertir en risc, es poden formar malalties fúngiques o virals. Si el jardiner va notar els primers signes, s’hauran de prendre mesures de protecció immediatament, en cas contrari la planta simplement morirà i serà impossible salvar-la. En general, si teniu cura de la planta constantment, si li doneu totes les mesures de cura necessàries, hi ha una alta probabilitat que sigui segura i que no sigui susceptible a malalties i plagues. Això significa que la collita també serà completament segura. També podeu tractar la corona i l’escorça amb insecticides i fungicides per prevenir i prevenir el desenvolupament de malalties i infeccions en mesures preventives. En general, si seguiu totes aquestes activitats que depenen del jardiner, el resultat no trigarà a arribar, cosa que, per descomptat, és increïblement bona i tindrà un efecte excel·lent sobre l’estat general de la planta, la seva longevitat. , resistència a la tensió i immunitat.