Gerd negre: descripció, plantació i cura

Els gerds negres són extremadament rars a les cases d’estiu. Més sovint es poden veure varietats grogues. Però les baies pintades de negre sovint es confonen amb mores. Els científics van ser capaços de criar mores i gerds negres de tal manera que és extremadament difícil per a un jove jardiner poc implicat distingir aquestes baies les unes de les altres.

A continuació, compartirem amb vosaltres informació sobre la varietat de gerds Cumberland. I també com cuidar-lo i com distingir-lo d’una mora.

Quina diferència hi ha entre els gerds negres i les móres?

La millor manera d’entendre quin tipus de baies creixen davant nostre és triar-ne una. quan s’elimina d’un arbust dels gerds, queda un recipient. L’interior de la baia és buit. La mora es desprèn amb la tija.

També els podeu definir per la seva forma. La forma de la mora és molt similar a la forma del gerd vermell. És el mateix oblong. I en els gerds negres, la forma de les baies és semiesfèrica.

Tot i això, aquests dos cultius de fruites i baies difereixen els uns dels altres pel que fa a la maduració. Gairebé totes les varietats de mores maduren més tard que les gerds.

Si examineu detingudament els arbustos d’ambdues plantes, podreu trobar diferències entre els brots. La longitud de les branques d’una mora arriba als tres metres. Per regla general, es cobreixen amb agulles resistents. També es pinten de verd. Estan molt a prop els uns dels altres. I semblen un cablejat rígid en una bola.

Pel que fa als gerds, aquí les branques són més curtes. La seva longitud, per regla general, no supera els 2,5 metres. Són més prims, pintats de color pàl·lid amb matisos blavosos. I tampoc tenen tantes espines punxegudes com mores.

La història de l’aparició d’un híbrid de mores i gerds vermells

Hi ha un híbrid molt interessant que es va obtenir gràcies al treball de científics escocesos als anys 70 del segle XX. Van creuar una mora anomenada Aurora amb gerds. Gràcies a això, va aparèixer la varietat Tayberry. Els fruits d’aquesta varietat tenen una forma determinada. I també un color vermell amb un marcat to morat. Tayberry sempre proporciona elevats rendiments de baies increïblement saboroses i aromàtiques.

Els brots d’aquesta planta arriben als 2,5 metres. També estan coberts de petites espines. Els cultius es poden retirar des de mitjans d’estiu fins a principis d’hivern. La varietat és molt resistent al clima fred, a diverses malalties i insectes nocius. Cal cuidar-lo de la mateixa manera que per a altres varietats de gerds. La reproducció es realitza mitjançant esqueixos, capes. I també dividint les arrels.

Tayberry es diferencia del gerd negre de color baia. El primer té un vermell intens i té una tonalitat morada. I els gerds negres tenen un color fosc profund.

Gerds negres: varietats

Per primera vegada, els gerds negres van aparèixer al segle XIX, gràcies al treball de científics nord-americans. Als territoris del nostre país, s’han popularitzat especialment els tipus següents:

1. Cumberland: aquesta varietat va aparèixer gràcies a l'encreuament de gerds amb mores i, en aquest moment, és la més popular entre els jardiners. Madura aviat, té rendiments constantment elevats, els seus brots són llargs, molt potents i capaços de prendre la forma d’un arc. Els fruits de colors grans tenen un color negre amb un to blau i el seu sabor recorda a les mores. La planta és resistent a les gelades, de manera que es pot cultivar a la majoria de regions del nostre país. Es diferencia de la seva alta immunitat capaç de resistir diverses malalties i insectes nocius.
2. Boysenberry: aquesta varietat ocupa un lloc honorable a la llista de les més populars. Els arbusts de maduració primerenca sempre aporten grans rendiments, i els seus fruits són de grans dimensions i tenen un sabor dolç increïblement agradable. No hi ha absolutament cap espina als brots, cosa que facilita la collita. Té una alta resistència al fred i una elevada immunitat, que fa front a malalties i plagues.
3. New Logan: aquesta varietat ens la van portar de països d’ultramar. L'alçada de la planta no supera els 2 metres, però, malgrat el seu petit creixement, proporciona uns rendiments excel·lents. La varietat pertany als primers. La planta no és molt resistent al clima fred, per la qual cosa s’ha de cobrir bé durant l’hivern.

Varietats russes de gerds negres

1. El carbó és una varietat primerenca que dóna grans rendiments de fruites petites amb un sabor agredolç.
2. Regal de Sibèria: aquesta varietat dóna fruits de fruites petites que tenen una estructura densa i un gust de postres. Posseeix una major resistència a les gelades severes, per tant es pot cultivar a qualsevol racó del nostre país.
3. Sort i Twist: aquestes varietats són molt similars. Tots dos donen un alt rendiment; es poden collir aproximadament 6 quilograms de grans baies de l’arbust. A causa de la seva densitat, els fruits conserven el seu aspecte atractiu durant l’emmagatzematge.
4. Litach: aquesta varietat es va criar a Polònia el 2008. Els fruits són arrodonits i coberts amb una floració blavosa. Creix brots llargs coberts d’espines punxegudes.

Gerd negre de Cumberland

Com que Cumberlent és la varietat més popular entre els gerds negres, és ell qui servirà d'exemple per considerar les característiques.

Els fruits de mides grans són de color negre, el pes d’una baia pot arribar als 6 grams. Un arbust és capaç de produir 10 quilograms de collita, si seguiu les regles de cura.

La varietat és resistent a les gelades prolongades, però és millor cobrir-la durant l'hivern. Si seguiu aquest procediment, serà possible conrear gerds negres a tota Rússia.

Cultivant-los al carril mitjà, cal escollir llocs protegits del vent i el calat.

El sistema radicular dels gerds negres és diferent dels vermells, és més potent i va a 1,5 metres de profunditat al terra, cosa que ajuda a la planta a sobreviure durant llargs períodes de sequera. Tot i això, la seva tolerància a la sequera no significa que es pugui descuidar el reg, ja que això afecta negativament la formació d’ovaris i, per tant, el volum del cultiu.

Els arbustos de la varietat Cumberland semblen increïblement bells i adornen el jardí, especialment en el moment en què els fruits comencen a madurar-los i els cobreixen completament. La longitud dels brots és de 3 metres, les tiges cobertes d’una floració blavosa s’escampen d’espines.

Gerd negre: avantatges i desavantatges

De moment, els gerds negres encara no han esdevingut tan populars com el vermell i el groc, però tenen molts més avantatges que els seus parents.

Els principals avantatges inclouen rendiments elevats constantment, resistència a llargs períodes de sequera, excel·lent immunitat a moltes malalties i insectes nocius. La planta no és exigent al sòl, es pot utilitzar en el disseny de paisatges com a bardissa, no reparteix les seves arrels per àrees extenses, de manera que es pot plantar a qualsevol lloc. Els fruits d’aquesta varietat tenen propietats medicinals.

Quant als desavantatges, inclouen una resistència a les gelades més feble que la de les varietats negres i una baixa resistència a les malalties víriques.

Funcions beneficioses

Els gerds negres són un magatzem de vitamines, micro i macroelements. La seva quantitat supera significativament el contingut de baies vermelles i grogues. Conté una gran quantitat de vitamina P, que enforteix els vasos sanguinis.

La presència d’antocianines ajuda a enfortir el capil·lar i a netejar els vasos sanguinis de la placa. A més, menjant els fruits d’aquesta planta, es pot reduir la protrombina i, per tant, millorar la coagulació de la sang. Les baies també contenen grans quantitats de coure, ferro i manganès. El seu sabor és dolç amb presència d’acidesa com la de les móres.Les baies fresques es poden emmagatzemar durant diversos dies i poden transportar-se perfectament a diferents distàncies.

Gerd negre: característic

Els arbusts de gerds negres difereixen en aparença dels arbustos tradicionals.

Llançament de tret fins a 3 metres. La planta té un bon aspecte al jardí, ja que les seves branques pengen gairebé fins al terra mateix, formen arcs i, per tant, creen un arc. Tanmateix, això no és tan beneficiós per a la planta, de manera que cal lligar-lo.

Els gerds negres són plantes biennals, ja que els fruits es desenvolupen en brots laterals que arriben als 100 centímetres. Apareixen a les tiges del primer any de vida, és per aquest motiu que la poda dels brots situats als costats és important per dur a terme correctament, així com tallar les tiges velles. Cal deixar només les tiges del primer any de vida, que siguin capaces de donar brots fructífers.

Poda

Podar la planta dues vegades. La primera vegada que es duu a terme al juny, els brots es tallen a la part superior a nivell de creixement humà. Això contribueix a l’acceleració de la formació de brots situats als costats. Durant aquest període, és necessari eliminar tots els brots debilitats que espesseixin l’arbust.

A la tardor, es tallen tots els brots de l'any passat i només queden els que tenen un any. S'han de tallar de manera que no quedin més de 50 centímetres des de la base fins als seus extrems.

La poda s’ha de fer abans de la primera gelada.

Reproducció

La reproducció de gerds negres és un exercici bastant senzill. Per fer-ho, podeu utilitzar capes. Aquest procediment es realitza al setembre, després que els brots hagin deixat de donar fruits. Cal fer un llarg procés, inclinar-lo cap a una ranura prèviament preparada, feta a una profunditat de 10 centímetres, posar-hi la punta del brot i cobrir-la amb terra. A sobre s’ha de col·locar una petita càrrega de serradures o palla. Amb l’inici de la primavera, les capes arrelaran i apareixeran brots, després la planta es separa de la mare i es trasplantarà a un altre lloc.

Gerds negres al jardí

Abans de plantar la planta, trieu una zona assolellada i protegida pel vent.

Una solució excel·lent seria plantar-la al llarg de la tanca, de manera que no només apareixerà protecció contra el vent, sinó també suport per a les branques. La planta també pot servir de defensa contra els hooligans, perquè les seves espines afilades poden espantar-ne moltes.

No heu de triar un lloc per plantar on anteriorment es cultivessin hortalisses de la família de les solanàcies i que no es trobessin a menys de 10 metres dels arbustos de gerds vermells.

Un lloc excel·lent serà el que abans es conreava, pebrots, cebes, pastanagues i calèndules.

A l’hora de preparar forats de plantació, tingueu en compte que la distància entre plantes seguides ha de ser d’1 metre i l’espaiat entre files ha de ser de 2 metres.

El gerd negre prefereix terres argilosos o negres, però es desenvoluparà bé en altres sòls. La plantació es produeix a principis de primavera o finals de setembre o principis d'octubre.

Abans de plantar-lo, cal preparar els forats d’aterratge per endavant. Han d’anar a 50 centímetres de profunditat al terra. Els fertilitzants s’han de posar a la part inferior. L’humus, el fosfat i el potassi en proporcions de 8 kg són bons. x 200 gr. x 80 gr. La cendra de fusta de 0,5 quilograms també és bona. La barreja preparada es barreja amb el sòl i es fa un petit túmul sobre el qual es planten les plàntules. Les arrels s’han d’estendre ordenadament i apuntar cap avall. Estan coberts de terra, que es compacta per capes a mà.

Assegureu-vos que el coll de la planta es mantingui per sobre del nivell del terra. A més, les plàntules es reguen abundantment, el sòl està cobert amb una capa de 5 cm de mulch de serradures, palla o humus.

Per tal que les plantes creixin de forma compacta i al mateix temps siguin fortes, cal estimular el creixement dels brots als costats. Per a això, els brots del primer any de vida es pessiguen a una distància de 50 centímetres del terra.

Fertilització

Per tal que la planta creixi bé i es desenvolupi, aportant grans rendiments de fruites saboroses, cal fertilitzar els arbustos.

S'ha d'afegir compost al sòl almenys una vegada cada 3 anys, utilitzant 5 quilograms per a un arbust.

La primera alimentació es realitza un cop acabada la floració. Per fer-ho, utilitzeu fertilitzants orgànics líquids de fem de vaca barrejats amb aigua en proporcions d’1 part a 6. Afegiu 1 litre de cendra de fusta i 50 grams de fosfat a la infusió. A més, es fa el mateix amaniment superior durant el període de maduració de les baies i abans de la collita.

Malalties i plagues: mètodes de control i prevenció

Els gerds negres tenen una immunitat excel·lent, per tant són capaços de fer front a moltes malalties i plagues diferents. El marciment de Verticillium, un virus capaç de matar una planta sense poder curar-la, és extremadament rar a Jelimalina que al vermell clàssic. Per no provocar aquesta malaltia, cal plantar gerds negres i negres a una distància de 10 metres.

És molt important assegurar-se que no hi hagi estancament de l’aigua al sòl, ja que a la planta no li agrada i es poden desenvolupar malalties per fongs. Com a profilaxi contra ells, els preparats que contenen coure i insecticides són molt adequats.

L’antracosi és una malaltia que pot infectar els matolls de gerds negres. Podeu determinar el seu aspecte per la floració blanca de les fulles. Les decoccions basades en fungicides i cues de cavall ajudaran a fer front a la malaltia. Per preparar el brou, necessitareu un quilogram de cua de cavall i una galleda d’aigua. La infusió ha de reposar durant 24 hores, després de la qual es bull durant 30 minuts. A continuació, s’ha de filtrar la solució, diluir-la amb aigua de l’1 al 5. En lloc de la cua de cavall, podeu utilitzar ortiga, en aquest cas caldrà insistir durant 14 dies.

Quant a les plagues, aquí podeu desconfiar d’un escarabat de gerds, que pot perjudicar l’ezemalin. Una solució de nitròfen al 2% ajudarà a fer-hi front, que necessiten processar les plantes abans que els brots comencin a despertar-se. El següent tractament es realitza quan apareixen brots florals amb l’ajut d’una infusió feta de ajenjo i calèndula. Per fer-ho, cal diluir-los amb aigua en una proporció de 200 grams. per 1 galleda d’aigua i deixeu-la coure durant 24 hores.

Conclusió

Els gerds negres tenen les millors qualitats que provenen de les móres i els gerds clàssics. Els fruits tenen un sabor excel·lent i moltes propietats medicinals. Els arbustos sempre proporcionen rendiments elevats, no són exigents per a la seva cura i són resistents a les gelades, malalties i plagues.

Gràcies a la seva poca pretensió, fins i tot un jardiner novell pot cultivar-los i obtenir un alt rendiment.