Diferències de gerds negres i mores

Molt sovint, a causa de la semblança externa, i desconeixent les característiques biològiques d’aquestes plantes, els jardiners aficionats confonen mores i gerds negres. Però això està lluny de ser el mateix. Els gerds negres i les móres són fonamentalment diferents. En aquest article, considerarem les característiques principals d’aquestes dues cultures i no les confondrem mai més tard.

Gerds i mores: similituds i diferències externes

foto: diferències de gerds i mores

En primer lloc, observem la principal similitud entre els dos cultius: el color de les baies. Les dues plantes tenen baies vermelles que es tornen negres a mesura que maduren.

Forma de matoll i fulla també tenen grans similituds. Tant els gerds negres com les móres semblen un arbust amb brots espinosos. No obstant això, les tiges dels gerds negres són més curtes que les móres i són de color clar amb una floració lleugerament lila que desapareix si es frega la tija. Els brots de mora són molt més potents, creixen fins als 3 m de longitud, de color verd. Formen un arbust dens i dens, mentre que el gerd negre és escàs, les tiges creixen sense restriccions.

Pel que fa a espines, també hi ha diferències aquí. Les espines de gerds negres són similars a les espines vermelles, però són més freqüents i externes com si fossin pubescents. Les espines de mora són grans i rares, semblants a les espines de rosa.

Forma de baia també és un signe molt enganyós. Aquí tot sembla ser al revés, les móres són molt semblants als gerds vermells. Tenen una forma lleugerament allargada i, segons les característiques específiques d’una varietat en particular, poden ser brillants o amb una lleugera floració blanquinosa. Les móres s’emmagatzemen bé i es poden transportar amb èxit, ja que són més denses que els gerds.

Els gerds negres es caracteritzen per baies més rodones, buides a l’interior, amb una floració lleugera i petites vellositats a la superfície. També són densos i mantenen el seu aspecte comercial durant molt de temps.

Però no només la forma és diferent, sinó també l’estructura de la pròpia baia. Tot i que des del punt de vista biològic, el fruit de gerds negres i mores consisteix en drupes d’una sola lliga connectades per petites vellositats, hi ha diverses diferències.

Les móres formen drupes al voltant de la base, que és blanca, és a dir, les baies no estan buides a l’interior. Quan es desprenen de la tija, es desprenen juntament amb el receptacle on estaven fixats al brot.

Les baies de gerds, com hem esmentat més amunt, són buides a l’interior i, quan es treuen de l’arbust, es desprenen fàcilment del receptacle.

Gerds i mores: diferències en les característiques agrotècniques

gerds negres i mores: la diferència

Abans d’iniciar una conversa sobre la diferència dels mètodes agrotècnics per a la cura de les dues plantes, val la pena detenir-se en dues característiques biològiques més de gerds negres i mores: aquest és el període de floració i el temps de maduració de les baies.

Les dues plantes pertanyen a plantes amb tard període de floració, que és una mena de factor de protecció natural contra els danys derivats de les gelades recurrents. No obstant això, els gerds negres comencen a florir una mica abans que les móres, a la primera dècada de juny, i les móres a la segona.

Diferent i període de collita... Podeu començar a tastar gerds negres al juliol (al principi o al mig, tot depèn de la varietat i de les condicions meteorològiques), però les móres arribaran a temps a l’agost.

Entre altres coses, cal assenyalar que el gerd negre és una cultura remontant i que les baies maduren juntes i que les móres són capaces de produir cultius abans de l’aparició de les primeres gelades de tardor. En general, el nivell de rendiment obtingut d’una mora és sensiblement superior al dels gerds negres.Per a la comparació, en funció de les característiques d’una varietat en particular, es poden collir fins a 20 kg de baies d’una planta de mores i no més de 4 d’un arbust de gerds.

Ara parlem dels requisits de les plantes per a la composició del sòl, les condicions meteorològiques i les característiques de cura.

Tots dos cultius no toleren l’estancament de la humitat al sòl, sinó que necessiten un lloc ben drenat i moderadament fertilitzat.

El millor composició del sòl per al creixement de la mora amb una reacció neutra o lleugerament àcida (en cap cas sòl calcari), amb un contingut suficient d’elements traça com ferro i magnesi. Amb la manca d’aquests elements, les plantes es debiliten i estan subjectes a diverses malalties com la clorosi.

Quan planteu una mora al lloc, trieu un lloc ben il·luminat, a aquesta baia no li agrada gens l’ombra.

Per cultivar gerds negres, cal un sòl franc i ben fertilitzat, franc i arenós. Bons rendiments demostren gerd negreplantat en sòl negre o terreny forestal.

Pel que fa a il·luminació, llavors una ombra petita és adequada per als gerds negres.

La manca d’humitat al sòl no és fonamental ni per a les móres ni per als gerds negres, ja que toleren el temps sec amb força fermesa. Tot i això, les mores són una mica més dures en aquest sentit. És cert que per obtenir rendiments estables, les dues plantes necessiten un reg moderat durant la formació de les baies.

I aquí resistència a baixes temperatures les móres són molt més baixes que les gerds negres. Amb l’aparició del clima fred (sobretot en absència de capa de neu), la mora necessitarà refugi perquè les arrels i els brots no es congelin. Ja a una temperatura de l'aire inferior a -15 ° C, la mora pot morir, mentre que el gerd suportarà una caiguda de -25 ° C. Però, tot i que, si conreu gerds negres a zones on la temperatura de l’aire a l’hivern cau per sota d’aquests valors, no serà superflu cobrir gerds.

Resultat

En conclusió, també s’ha de tenir en compte que, atès que les plantes que considerem són parents propers, és millor plantar-les a una certa distància l’una de l’altra (tampoc no haurien de ser predecessores les unes per les altres) per tal d’evitar la propagació de diversos tipus de malalties a les quals ambdues plantes són susceptibles. Així, per exemple, diverses infeccions per fongs o marciment vertical poden estar a terra durant molt de temps i afectar instantàniament les plàntules joves.

Tampoc no heu de plantar móres i gerds negres al barri amb representants de la família de les solanàcies: albergínies, tomàquets i patates.

Després de llegir aquest article, és probable que mai no confongueu aquestes plantes entre si, però segur que voleu tenir les dues plantes al vostre lloc. Al cap i a la fi, tant els gerds negres com les móres, cadascun a la seva manera, són bons i saborosos i mereixen romandre al jardí durant molt de temps.