Jardí de cirerers dolços

De la mateixa manera que la pruna de cirera es confon amb la pruna, també molts continuen confonent la cirera dolça amb la cirera. El cirerer del jardí és una cultura del sud que ara agafa força en termes de cultiu en diverses zones climàtiques, i els residents estiuencs aficionats aconsegueixen fer front a la seva aparent disposició de manera diferent.

Intentarem plantejar-nos com plantar adequadament el cirerer del jardí al nostre territori i aconseguir el millor resultat possible. L’ideal seria que la parcel·la per cultivar cireres de jardí s’hagi de situar a la zona del vessant sud o sud-oest, a la seva part mitjana o superior.

La cirera dolça, com molts cultius, és sensible als efectes dels vents del nord, de manera que només heu d’equipar-la amb un refugi: col·loqueu-la a prop d’una bardissa o tanca, també teniu molta sort si trobeu un lloc adequat a prop d’un bosc amb arbres alts i densos adjacents a una zona forestal.

Pel que fa al sòl per a la plantació de cireres dolces, aquí s’adapta millor un tipus d’estructura lleugera francosa o argilosa, conreada anteriorment, que té un nivell elevat de fertilitat. El nivell d’acidesa del sòl no ha de superar el límit de 7,2 unitats.

La plantació de forats per plantar cireres de jardí s’hauria de cavar de 80 a 80 per 80 centímetres de mida, i també preparar-la omplint-la de sòl fèrtil, aplicant-se a la velocitat de fertilitzants d’origen orgànic i mineral de la mateixa manera que en el cas de les cireres.

Atès que la cirera dolça és un cultiu del sud, exigeix ​​un augment de la calor i de la quantitat d'humitat, i tampoc tolera l'aigua estancada, que afecta negativament el seu creixement i desenvolupament. Abans de plantar-lo, cal comprovar la proximitat de les aigües subterrànies, organitzar un sistema de drenatge per eliminar l'excés i només llavors iniciar el procés.

La cultura es distingeix per una gran necessitat de llum natural, per la qual cosa està estrictament prohibit plantar cireres en llocs ombrejats, on els rajos del sol solen caure.

Les millors dinàmiques de fructificació de les cireres de jardí i un alt rendiment s’observen quan la pol·linització es pol·linitza creuadament, per tant, com les cireres, serà aconsellable plantar en forma de diverses varietats, situades relativament a prop l’una de l’altra.

Si tanmateix decidiu cultivar cireres de jardí a la regió del nord, és millor utilitzar un arbre per a això que un arbust, ja que aquest últim és menys resistent a les temperatures extremes, les úniques excepcions són els arbustos de diverses tiges.

Pel que fa als arbres, fins i tot malgrat les condicions extremes, l’estrès climàtic i les baixes temperatures, poden sobreviure i créixer amb branques esquelètiques i sistemes radicals ben desenvolupats. Les varietats altes poden arribar fins als 5 metres fàcilment, mentre que per a les varietats mitjanes, els valors de 3 o 4 metres són més característics.

Recordeu que s’ha d’observar la distància òptima entre arbres veïns per a la seva comoditat en el procés de creixement i desenvolupament: per als arbres alts aquest valor és de 5 metres, en el cas dels arbres de mida mitjana, podeu fer-ho amb 3 metres.

El creixement de la part superior de l’arbre dura 12 anys i la fructificació es produeix ja a l’edat de 3 a 5 anys. Si seguiu totes les recomanacions per a la cura i protecció dels arbres, la seva vida pot arribar, en els millors casos, dels 25 als 30 anys.

Com que el cirerer del jardí, com ja hem après, és un cultiu de creixement ràpid i intensiu, necessita una quantitat suficient de recursos, nutrients, així com una àrea àmplia per a la lliure expansió del sistema radicular.

Cal alimentar el cirerer del jardí almenys 3 vegades. La primera alimentació s’ha de fer a la temporada de primavera abans que floreixin els brots florals: es prepara una solució a partir d’una cullerada d’urea i sulfat de potassi per 10 litres d’aigua, s’afegeixen 20-25 litres a cada arbre o arbust.

La segona vegada que necessiteu alimentar el cirerer del jardí després de finalitzar la floració, per a això prenen 2 cullerades d’agricultura per a cultius de baies, 2 gots de fertilitzant orgànic i es dilueixen amb 10 litres d’aigua. El consum de la solució és de mitjana de 20 a 30 litres per arbre.

Pel que fa a la tercera alimentació, s’ha de fer després d’haver collit la fruita: 100 grams de sulfat de potassi, 200 grams de superfosfat, 100 grams d’agricultura per a cultius de baies es reparteixen uniformement pel perímetre d’un arbust o arbre, i després el sòl s’ha d’humitejar regant.

També es permet l’aparició foliar de cireres de jardí amb ajuda d’estimulants del creixement durant el període de l’aparició de brots florals. Però les cireres no s’han de fertilitzar amb fem, ja que durant les gelades hivernals l’arbre corre el risc de congelar-se i es redueix el nombre de cabdells fruiters que necessita.

Al final, hauríeu d’entendre d’una vegada per totes la diferència entre la cirera dolça i la cirera. Principalment, les cireres del jardí es distingeixen per períodes de maduració anteriors i intensitat de creixement, el seu sabor és superior a les cireres pel contingut de sucre natural, no tan àcid, sovint de mida més gran.

És per això que les cireres del jardí són més populars entre els jardiners que les cireres. Per tant, cal tenir en compte el color més fosc, el contingut d’elements com magnesi, carotè, potassi, etc. en la composició de la fruita. No confongueu aquests fruits i cultiveu el que us agradi personalment. Bona sort!