Dolors de cirera dolça

L’article presenta cireres dolces: una descripció de la varietat, una foto, una guia per a la sembra, el cultiu i la cura.

Dolors de cirera dolça: descripció i característiques de la varietat

Dolors de cirera dolça: foto de la varietat

La varietat de cireres dolces Dolores es va obtenir gràcies al treball a l’estació experimental del Daguestan, els autors són A.S. Pokrovskaya i F-Kh.G. Kasumov. La varietat ha estat en proves estatals des del 1998 aproximadament, però des de llavors ha aconseguit establir-se com una plantació especial i força interessant. Dolors de cireres dolces és el resultat de creuar dues varietats - Napoleó negre i cireres de la varietat Lyubskaya. La varietat de cireres dolces Dolores va manllevar un gran nombre de característiques positives dels cultius parentals i molt aviat es va popularitzar molt. En aquest article, esbossarem alguns dels trets característics de la varietat, els seus trets externs, i també parlarem de quines mesures s’haurien de prendre per plantar adequadament l’arbre i cuidar-lo. L’agrotecnologia té un paper molt important, ja que en ella dependrà en el futur la fructificació i el benestar de la plantació.

L’arbre de la varietat de cirerer Dolores resulta ser de mida mitjana, en alçada pot arribar fins als quatre metres, creix uniformement i els jardiners experimentats assenyalen que, en principi, és bastant convenient cuidar-lo. La corona és gruixuda, frondosa, sembla una bola de peluix; això dóna a la varietat comentaris encara més positius, ja que les plantacions no només han de ser fèrtils, sinó que també han d'atreure l'atenció dels jardiners i jardiners amb el seu aspecte.

Dolors de cirera dolça: foto de la varietat

Les cireres dolces són rodones, el seu pes arriba als set grams, de manera que, en general, les plantacions es consideren de gran fruit. Les característiques externes són molt atractives, les baies tenen un aspecte comercial, per tant, la varietat és molt demandada per créixer a gran escala industrial. La pedra es separa fàcilment de la polpa, és petita, de manera que les cireres són fàcils de processar. Es recomana plantar la varietat de cireres dolces Dolores a totes les regions de Rússia, excepte a les més septentrionals. Això es deu al fet que l’arbre s’adapta notablement a diferents zones i zones climàtiques, però encara en algunes zones val la pena prendre mesures addicionals per protegir les plantacions, de manera que es sentiran encara més còmodes.

La fruita gran permet a Dolores competir amb moltes altres plantacions, considerades entre les més populars del món. L’arbre és bastant alt, arriba als cinc metres d’alçada, els brots són rectes, espessits, molt forts, capaços de suportar grans volums de collita, que sens dubte es formaran si el jardiner observa totes les normes i regulacions de la tecnologia agrícola. La corona és esfèrica, té un espessiment mitjà, té un aspecte força solemne i atractiu, de fet, durant la floració, crida molta atenció. L’escorça en si té un color lleugerament marró, però amb el pas del temps es pot enfosquir, pelar-se, cosa que indica que l’arbre va madurant gradualment i val la pena cuidar-lo amb més cura perquè fructifiqui el major temps possible i agradi als jardiners. amb la seva abundant i saborosa collita.

Dolors de cirera dolça: foto de la varietat

La temporada de creixement és d’uns 70 dies. Les cireres dolors són grans, el pes d’una baia pot ser d’uns set grams, i en forma recorden més els cors lleugerament arrodonits. Tant el color de la pell com de la polpa és vermell, el suc també resulta vermell.Les característiques gustatives de la varietat de cireres Dolores són força elevades, els tastadors destaquen el sabor dolç de les baies i la densitat de la polpa, que permet guardar els fruits durant molt de temps i transportar-los a llargues distàncies. Les baies també conserven la seva integritat durant molt de temps quan es recol·lecten, un altre avantatge per a aquells que encara no saben com fer-ho plenament. Aquesta varietat es recomana per al cultiu en climes temperats, principalment a la zona sud o central de Rússia. Però hi ha jardiners experimentats que diuen que van aconseguir cultivar cireres en zones menys estables, i la collita va ser igual de bona en qualitat.

Dolors de cirera dolça: varietats plantadores

Dolors de cireres dolces: descripció d'un lloc adequat

Per descomptat, val la pena prestar molta atenció a on i en quina zona creixeran les cireres dolores. Els jardiners experimentats diuen que per plantar plàntules es recomana seleccionar zones més uniformes i elevades on caurà prou llum solar. En cap cas heu de plantar cireres a zones baixes, ja que hi poden caure boires més fredes i les aigües subterrànies poden apropar-se massa al sistema radicular. A causa de les aigües subterrànies, el sistema radicular es pot congelar sota humitat constant. Com a resultat, comencen processos putrefactius i formacions de fongs, que condueixen al fet que les plantacions es tornen més febles i, com a resultat, generalment moren. El millor és plantar cireres a les parts sud o est de la parcel·la del jardí, que quedaran perfectament il·luminades pel sol, però protegides de les ràfegues de vent sobtades i les corrents d’aire.

També hi ha certes restriccions sobre els cultius que es poden plantar a prop de les cireres i els que no s’han de plantar al costat d’un arbre, ja que un barri així pot causar-li un gran mal. Per exemple, no s’ha de plantar al costat de cireres i pomeres, ja que aquests cultius són capaços d’extreure de manera molt activa tots els oligoelements i substàncies útils del sòl, i les cireres simplement no tindran on rebre aliment per al desenvolupament i el creixement. Tampoc es recomana plantar coníferes al costat de til·lers i bedolls, ja que són força agressius pel que fa a la barreja del sòl.

Com es planten les cireres dolces?

Els planters de la varietat de cirerer Dolores són els més elegits per aquells que han complert els dos anys. La longitud del sistema radicular ha de ser com a mínim de 20-25 centímetres, ja que aquesta longitud ja és adequada per plantar en terreny obert i, al mateix temps, la planta se sentirà el més còmoda possible. En general, les arrels han de ser sanes, no han de tenir danys mecànics o putrefactius visibles i l’alçada de les plàntules ha de ser aproximadament d’un metre, ni més ni menys. En principi, sempre us heu de centrar en les característiques externes del material de plantació i en com se sent la plantació, de manera que la cirera arrelarà amb èxit en el futur, s’adapti i mostri el seu màxim creixement i desenvolupament. si el jardiner nota alguna deformació o dany, és millor que abandoni la idea de plantar aquesta plantació al seu lloc i opti per una plàntula més sana i forta. Abans de plantar una plàntula a terra oberta, es recomana mantenir-la en una solució durant diverses hores, que consisteix en aigua i un estimulador del creixement: Kornevin. Aleshores, el sistema radicular es saturarà d’aigua i serà més fàcil germinar després d’estar al camp obert.

Dolors de cirera dolça: descripció del forat d'aterratge

La fossa s’ha de preparar amb antelació: la seva mida és de 70x70 centímetres. La profunditat també hauria de ser com a mínim de mig metre, però, en general, la mida de la fossa s’ha de guiar per la mida dels materials de plantació, perquè la plàntula ha de sentir-se còmoda a la fossa, no n’hi hauria d’haver espai reduït. Al centre de la fossa, val la pena omplir una mica de terra fèrtil, a la qual s’afegeix per endavant sofre potassi i superfosfat, que tenen un efecte excel·lent sobre la immunitat del material de plantació i li permeten arrelar el més aviat possible . Es forma un petit túmul sobre el qual es troba la pròpia plàntula.Es recomana que no hi participin un, sinó dos jardiners, per plantar una planteta des de dalt, mentre que la segona redreçarà el sistema radicular i hi abocarà gradualment terra perquè no es formin bosses d'aire. Les arrels s’han de redreçar amb cura i ordre, no

Dolors de cireres dolces: cura de la varietat

Quan la cirera dolça de la varietat Dolores s’acaba de plantar a terra oberta, necessita components que contenen nitrogen i fertilització addicional, ja que el nitrogen participa de manera directa i activa en el creixement i desenvolupament del brot de la planta. Per a això, s’afegeix urea al sòl. Si l’arbre ja és madur, es poden aplicar fertilitzants minerals complexos i fertilitzants amb una gran quantitat de microelements. L’apòsit mineral s’ha de combinar amb matèria orgànica i els personatges més importants aquí són l’humus o el compost, que el jardiner pot collir tot sol. A més, cal afegir una petita quantitat de cendra al sòl, ja que conté potassi.

La poda és una altra condició i activitat necessàries en el marc de la tecnologia agrícola i la cura de les plantacions. Un cop finalitzat el període hivernal, el jardiner està obligat a treure totes les branques congelades o danyades, debilitades després d’un període tan dur: aquest tipus de poda s’anomena sanitària. Un cop acabat, els llocs tallats es processen amb sulfat de coure i, després, s’enganxen amb vernís de jardí perquè la infecció no arribi a aquestes zones vulnerables i no comencin les infeccions. Per a l’hivern, la plantació no es pot cobrir, en principi, ja que les cireres suporten tranquil·lament aquest període. Però el tronc es protegeix millor, en primer lloc de plagues i rosegadors, que no s’oposen gens a menjar escorça. Les plàntules joves també estan cobertes durant l'hivern. Cap al novembre, val la pena endurir les arrels per protegir-les de les plagues i de la forta congelació del sòl. El tronc està recobert de materials com lutrasil, esponja o simplement podeu utilitzar branques d’avet que permetin passar prou oxigen i, al mateix temps, també poden protegir de forma fiable les plàntules joves de manifestacions adverses de l’exterior.

Dolors de cireres dolces: descripció de la protecció contra malalties, plagues

Punt de forat - Es manifesta en el fet que a les fulles es formen gradualment taques estranyes, pintades amb un to marró o de maó vermellós. Després apareixen forats en lloc de les taques. Els brots comencen a esquerdar-se, se’n surt una geniva, cosa que també suggereix que s’estan produint alguns canvis negatius amb la plantació i s’han de prendre mesures immediatament per combatre el punt del forat. Normalment, tots els brots malalts es tallen immediatament de l'arbre i es cremen fora del camp. El cercle proper al tronc està excavat acuradament, amb el tronc i l’arbre s’han de ruixar completament amb una solució de barreja bordelesa al 3%. Si cal, es pot repetir aquest procediment, però val la pena centrar-se en l’estat general de la plantació.

Moniliosi (és a dir, aquesta malaltia s’anomena podridura grisa) - normalment la malaltia es forma a una humitat de l’aire molt elevada, perquè és aquest microclima el que es considera molt favorable per al desenvolupament de diverses malalties fúngiques. Les taques també comencen a formar-se a les fulles, que afecten gradualment els propis fruits. Per desfer-se de la moniliosi, cal tallar totes les branques danyades amb la captura de parts sanes que ja poden haver estat infectades, però la infecció encara no s’ha manifestat. L'arbre s'ha de ruixar amb preparacions especials que pertanyin al grup fungicida: es tracta de l'azocè, Topsin, Horus, que es venen en botigues especialitzades per a jardiners, així com en vivers on es compren les pròpies plantules.

De les plagues, l’anomenada mosca de cirera viscosa és molt perillosa: es tracta de plagues en forma de larves, que per les seves característiques externes s’assemblen més a les llimacs típics. S’alimenten activament de fulles, deixant esquelets nus al seu lloc. Per dur a terme un tractament preventiu de la fusta, podeu utilitzar un mètode com una excavació completa del cercle del tronc. Però la larva, si ja ha aparegut, es pot destruir si la planta s’abriga amb medicaments com Aktara i Confidor. Els jardiners experimentats diuen que els remeis populars no són menys efectius en aquest cas, per exemple, una tintura a base de camamilla o cendra, que es troba en qualsevol lloc.

Pic de cirerer (trubovert) És un escarabat que té una probòscide molt llarga. Bàsicament, sobreviu a l’hivern al sòl, però a la primavera es trasllada a l’arbre, comença a rosegar les branques i les fulles i després passa als fruits formats. Com a resultat, les cireres s’esfondren gairebé massivament, cosa que significa que també es perd tota la collita. Per desfer-se del morrut de la cirera, val la pena desenterrar el sòl amb l’inici de la tardor, establint trampes. També podeu tractar la plantació i el sòl amb Inta-vir o Fufanon, que es consideren medicaments econòmics i, alhora, molt eficaços en la lluita contra les plagues del jardí.