Com "alimentar" i com collir adequadament una rica collita de pastanagues?

No és cap secret que les pastanagues, a més de la seva necessitat natural d’energia solar, siguin força exigents en adobs i fertilitzants. I, tot i que, a diferència d’altres cultius d’hortalisses, aquí hi ha diverses dificultats més, es pot fer front a cadascuna d’elles i fer-hi front, obtenint així una rica collita de pastanagues.

Fertilitzants i alimentació per a pastanagues

En primer lloc, cal assenyalar que els jardiners que utilitzen purins frescos per fertilitzar les pastanagues cometen un greu error; més endavant, tot i que sobreviuen els cultius d’arrel, creixen de forma extremadament poc representable, perquè tot el procés de desenvolupament i creixement previst per a les pastanagues es distorsiona. Tanmateix, l’ús d’adob fresc és permès en un altre cas, en relació amb el predecessor de les pastanagues, ja que, per regla general, una bona collita d’aquest cultiu sovint només es pot obtenir a aquelles zones on anteriorment es conreaven amb fertilitzants orgànics. Les pastanagues es caracteritzen per un baix nivell de tolerància i rebuig de la solució del sòl, però responen favorablement als fertilitzants de naturalesa mineral del seu predecessor.

L’humus podrit adequadament, els fertilitzants minerals i fins i tot la molla de torba són les millors opcions per a aquest cultiu d’hortalisses, del qual només quedarà satisfeta i, en principi, no hauria d’haver-hi problemes.

Esmentant la quantitat d’apòsits per a pastanagues durant la temporada d’estiu, cal dir que s’hauria d’alimentar exactament 2 vegades; això és especialment cert per als sòls que no contenen la quantitat necessària de nutrients necessaris per al cultiu. Per primera vegada, les pastanagues s’han d’alimentar un parell de setmanes després d’aparèixer els primers brots. La composició clàssica del vestit superior és de 20 grams de nitrat de potassi, 15 grams d’urea i una quantitat similar de superfosfat doble, tot això per 1 galleda d’aigua. El segon apòsit de la verdura es duu a terme dues setmanes després, el primer, ara amb una solució de 20 grams de fertilitzant mineral complet juntament amb la mateixa quantitat de clorur de potassi per 1 galleda d’aigua. Si prepareu una solució amb els valors proposats, hauria de ser suficient per a una superfície d’uns dos metres quadrats on es va dur a terme la sembra.

Si no hi ha fertilitzants minerals disponibles, hi ha una opció per substituir-lo per cendra i afegir-lo a les ranures.

Per tal de fer créixer eficaçment pastanagues en sòls que perden a causa del baix contingut de nitrogen de la composició, que sovint és la causa de problemes com un nivell deficient de desenvolupament i un color insaturat de les plantes, s’ha d’aplicar fertilitzants orgànics: una solució de mulleina o excrements d’ocells, observant les proporcions d’1 a 10 parts, seguides de l’addició de mitja caixa de llumins d’urea a 1 cubell de la solució preparada.

Cal tenir en compte que hi ha un mètode eficaç d’alimentació foliar amb clorur de potassi, que s’hauria de fer un mes abans de la collita. Aquesta alimentació pot servir en el futur per a la durabilitat i seguretat dels cultius d'arrel, i també hauria d'augmentar significativament la quantitat del rendiment esperat.

El punt principal és que no es pot exagerar amb fertilitzants nitrogenats, perquè el nitrogen té un efecte extremadament negatiu en un paràmetre vegetal com el manteniment de la qualitat. Seguiu totes les normes i recomanacions necessàries perquè les plantes no estiguin sobresaturades amb aquells elements que necessiten en quantitats molt més petites.

Collita de pastanagues: normes de collita

El període més adequat per collir pastanagues és l'última setmana del primer mes de tardor - setembre. Com a regla general, en aquest moment s’observa el nombre màxim de fruites madures que són estables a l’emmagatzematge a la temporada d’hivern. Si retardeu i no colliu el cultiu a temps, això no donarà absolutament cap efecte positiu, a més, amb una disminució de la temperatura i l’aparició del clima fred, s’alenteix i atura completament la sortida de tots els nutrients del fulles de la planta fins a les arrels, de manera que hi ha el risc de perdre les pastanagues. A més, si, en estar al sòl, els cultius d’arrel, en principi, poden tolerar les baixes temperatures, quan s’extreuen la seva sensibilitat augmenta bruscament, cosa que també pot afectar la qualitat del producte acabat.

Les pastanagues s’han de collir principalment en temps sec per comoditat general. Si es poden treure a mà fàcilment exemplars de mides petites, s’hauran d’eliminar varietats més grans que hagin entrat fermament a terra mitjançant eines (pala de baioneta o forquilla). Aneu amb compte de no danyar els cultius que heu conreat durant tant de temps i minuciosament durant el procés d’excavació. les pastanagues són fàcilment susceptibles a danys mecànics. Manipuleu-lo amb cura també durant el transport i l’emmagatzematge. No permeti el moment en què les pastanagues es quedin massa estirades als llits en un sol munt, ja que les verdures es marceixen ràpidament en aquestes condicions. També és convenient ordenar encara més els cultius d'arrel per tal de distribuir-los per varietat i mida per a l'emmagatzematge posterior a l'hivern, menjant immediatament o preparant una gran varietat de preparats.

La collita de pastanagues, especialment més propera al fred fred de l’hivern, pot suposar una autèntica salvació per al cos humà, especialment amb un sistema immunitari feble: sempre es pot proporcionar els elements i les vitamines que falten si s’ho pensa prudentment per endavant. Bona sort!