Arbre del té

L'arbre del te, o d'una altra manera Melaleuca, és tot un gènere que representa la família Myrtle. Inclou unes 200 subespècies diferents d’arbres i arbustos de fulla perenne varietal. Al seu entorn natural, creixen a Indonèsia, Austràlia, Malàisia, Nova Caledònia i Papua Nova Guinea.

Arbre del te: descripció i característiques

Foto de l'arbre del te

Les fulles simples d’aquesta planta són ovoides o lanceolades. Es localitzen a les branques alternativament amb més freqüència. Hi ha espècies que no tenen pecíols, però n'hi ha que tenen pecíols força curts. Les inflorescències són força fluixes i dotades de forma cilíndrica o esfèrica, consten de flors força perfumades. Aquestes inflorescències tenen un aspecte molt semblant a un raspall o una escombra. La principal característica distintiva d’aquestes inflorescències és que cada inflorescència continua amb el creixement d’una nova. Les flors d’aquestes inflorescències sovint consisteixen en estams recollits en cinc feixos. En aquesta flor, els pètals poden caure mentre el període de floració tot just comença. Al cap d’un temps, en lloc de flors, es formen càpsules de tipus tancat i són força fortes, contenen llavors. Aquestes càpsules estan fortament pressionades contra les tiges. En aquesta cultura, no només les inflorescències es diferencien per una forma inusual, sinó també l’escorça, que es desprèn i té un color pàl·lid. Hi ha espècies en què l’escorça es pot desprendre força gran, però en trossos prims, per això aquesta planta es pot trobar popularment amb el nom d’arbre d’escorça de paper. Val a dir que els arbustos i arbres d’aquest gènere es consideren curatius, cosa que es va demostrar a principis del segle XX. En absolutament qualsevol part d’aquesta cultura hi ha olis essencials i, en quantitats considerables, poden destruir virus, microbis i diversos fongs.

Cal dir que la melaleuca de fulla alternativa es pot confondre simplement amb la manuca (el nom científic és leptoospermum paniculata), que també s’anomena l’arbre del te de Nova Zelanda. Molt sovint fins i tot podeu veure una imatge d’aquesta planta en concret sota la descripció de l’arbre del te. Tot i que són molt semblants en les seves fulles, les seves flors són radicalment diferents. A més, aquestes cultures difereixen entre elles per les seves propietats i ús. Per tant, abans de preparar qualsevol remei popular, primer heu d’estar segur de quina planta teniu al davant.

Arbre del te: plantació i cura

Aquesta cultura es considera bastant sense pretensions i el seu cultiu a casa no causarà dificultats particulars. Però, si voleu una floració constant i abundant, haureu de crear unes condicions força favorables per al creixement d'aquesta planta.

• El sòl

La millor opció de sòl per al cultiu d'aquesta planta serà neutra o lleugerament àcida i més aviat fluixa. El sòl es pot preparar amb les seves pròpies mans, per a això només cal barrejar terra sòlida, torba i sorra en una proporció 1: 2: 1. En el cas de plantar melaleuca bonica, la proporció de sorra serà major.

• Vestit superior

Aquesta cultura durant el període de creixement actiu requereix alimentar-se dues vegades cada 4 setmanes. Per a això, s’utilitzen fertilitzants complexos, especialment fets per a flors d’interior.

• Reg

En el seu entorn natural, aquesta cultura prefereix créixer a la vora dels rius i a les zones pantanoses. Per tant, cultivant-lo a casa, cal regar-lo bé regularment. Quan el sòl està completament sec, l'arbre del te pot morir.Tampoc no s’ha de permetre l’estancament de la humitat, en cas contrari es pot produir la podridura de les arrels d’aquesta cultura. El reg s’ha de fer amb un líquid sediment i tou. Per tal que l’aigua dura es estovi, els experts recomanen afegir-hi una petita quantitat d’àcid cítric o acètic. En una temporada d'hivern força freda, s'hauria de reduir el nombre i el volum de reg. En aquest moment, el reg es realitza només quan s’asseca la capa superior del sòl.

• Humitat

Aquesta cultura requereix una humitat elevada. Per augmentar-la, haureu de ruixar regularment la planta, sobretot quan el clima és sec i calorós. Una altra manera d’augmentar la humitat és abocar argila expandida al palet i abocar aigua.

• Il·luminació

Aquesta cultura exigeix ​​una bona il·luminació brillant, però al migdia cal protegir la planta de la llum solar directa. Les hores de llum del dia per a un arbre de te haurien de ser aproximadament de 10 a 12 hores i, pel que fa al nivell d’il·luminació, d’uns 6500-7500 lux. Amb una manca d’il·luminació, el cultiu s’hauria de dotar d’il·luminació complementària de fitolamps especials. Si la planta rep bona il·luminació durant tot l'any, us delectarà amb una altra floració que es produeix a l'hivern. Amb falta de llum, les tiges d’aquesta cultura s’estenen i algunes de les fulles comencen a caure.

• Temperatura de l’aire

Si no podeu donar a la cultura aquesta il·luminació addicional, aquesta planta hauria d’hivernar a una temperatura de l’aire d’uns 10 graus. A l’estiu, l’arbre del te creix bé a altes temperatures de l’aire, tot i que al migdia val la pena ombrejar el cultiu de la llum solar directa per evitar cremades a les fulles.

• Poda

Aquesta planta requereix un procediment regular de poda durant tot l'any. És absolutament fàcil per a ell fer qualsevol forma i també donar-li forma d’arbust o arbust. Durant aquest procediment, també podeu tallar les tiges que han acabat la floració, perquè les beines de llavor que formen poden espatllar l’aspecte d’aquest cultiu. A edats primerenques, aquestes plantes són necessàries per a la poda obligatòria, perquè la mata es ramifiqui bé, per això es talla a uns deu centímetres d’alçada. Després, cada nova branca es poda fins que es produeix la ramificació desitjada.

• Transferència

Amb una edat petita de la planta, s’hauria de trasplantar aproximadament un cop a l’any i fer-ho en un recipient de mida més gran que abans. A l'edat adulta, aquesta cultura només es trasplanta si és necessari. Si les arrels d'aquesta cultura adulta deixen d'encaixar al contenidor, podeu fer-ho sense replantar la planta, sinó simplement tallar-les i canviar la terra vegetal.

• Reproducció

Hi ha diversos mètodes de propagació d’aquesta planta: llavors i esqueixos llenyosos d’un any. En el cas del mètode de les llavors, només heu d’escampar les llavors per la superfície del sòl humit i no són necessàries per aprofundir. A continuació, s’ha de cobrir el recipient amb vidre transparent i col·locar-lo en un lloc prou il·luminat. Després de 8-10 dies, es podran observar els primers brots, però a una temperatura de l’aire inferior a 20 graus, veureu els primers brots al mes. Inicialment, el creixement de les plàntules serà bastant lent i pot passar que moltes plantes joves morin. Podreu observar el primer període de floració amb el mètode de llavors després de cinc anys de vida de la planta. Si es propaguen per esqueixos semi-lignificats, haurien de tenir una longitud aproximada de 70-80 mil·límetres. Poden arrelar tant en un got de líquid com directament a terra. Per millorar l'arrelament, es recomana utilitzar un promotor de creixement d'arrel.

Plagues i malalties

Sovint, les xinxes i àcars poden aparèixer en aquests cultius que es conreen a casa. Per combatre-les, les plantes es tracten amb insecticides, per exemple, Fitoverm o Actellik. Però la cultura es posa malalta sovint a causa de la seva mala qualitat i la seva atenció prematura. En aquest cas, el cultiu pot provocar cremades a les fulles per la llum solar directa, totes les fulles poden caure, les arrels poden podrir-se o morir completament.

Arbre del te: varietats

Considerem amb més detall aquelles subespècies d’aquesta planta que són més freqüents quan es cultiven en interiors. Aquí estan:

- La melaleuca té fulles alternes. Aquesta planta també es pot trobar amb el nom d’arbre del te australià. Bàsicament, aquest tipus de planta es cultiva a casa. I aquesta cultura va aparèixer inicialment al nord-est d’Austràlia. Aquesta espècie és un arbre de poca alçada, que té un creixement bastant lent i fulles verdes allargades i estretes, comparades exteriorment amb agulles d’avet. A més, aquestes fulles tenen una longitud mitjana de fins a tres centímetres i una amplada d'aproximadament un mil·límetre. El període de floració d’aquesta espècie arriba a finals de primavera i s’allarga fins a la temporada d’estiu i floreix amb força. Les inflorescències d’aquesta cultura són força denses i tenen un to blanc pur, i també tenen una longitud de fins a cinc cm. Per les seves dades externes, aquestes inflorescències s’assemblen a pinzells cilíndrics i són de mida petita.

Foto de fulla alternativa de Melaleuca

- Melaleuca de llinosa. Es considera que la pàtria d’aquesta cultura és la costa est del sud de Queensland i Nova Gal·les del Sud. Aquesta espècie és un petit arbre de fulla perenne. Té la principal diferència en el seu ràpid creixement. Les fulles tenen una disposició regular i un to gris verdós, exteriorment semblen llinosa. Poden fer fins a 40 mm de llarg i fins a 4 mm d’amplada. L’època de color comença a l’estiu, mentre que les flors que floreixen recorden força a les plomes dels ocells. Aquestes flors es recullen en inflorescències, més aviat curtes, de fins a 40 mil·límetres de llarg, amb un color blanc pur. Exteriorment, aquestes inflorescències semblen panícules. El període de floració és molt magnífic, ja que les flors que floreixen cobreixen gairebé completament tota la cultura. A causa d’aquest fet, en alguns països, aquesta planta s’anomena neu d’estiu. Entre les varietats més populars i estimades d'aquesta espècie, hi ha una subespècie com la tempesta de neu, que és una forma de melaleuca de lli nan.

Foto de llinosa Melaleuca

- Melaleuca és nesophila. Aquesta cultura també s’anomena murta rosa de mel. Sembla un arbust alt, originari d’Austràlia Occidental. Les fulles d’aquesta planta són de color gris verdós i poden arribar a tenir una longitud de 20 mil·límetres. Les inflorescències són esfèriques i de mida petita, poden arribar a fer una circumferència de 30 mil·límetres. Aquestes inflorescències consisteixen en flors de color rosa-porpra. El període de floració comença a finals de primavera i s’allarga fins a mitjans d’estiu. La subespècie Little Nessie, que és un arbust nan amb un aspecte bastant espectacular i bell, s’ha guanyat un fort amor.

Fotos de melaleuca nesofila

- Melaleca diosmolítica. Aquesta espècie també es pot trobar amb el nom de murta verda mel. Aquesta espècie està molt estesa en el cultiu casolà. Austràlia Occidental es considera el lloc de naixement d’aquesta planta. És un petit arbust de fulles verdes, de forma ovalada i de petites dimensions, aproximadament d’un centímetre de llarg. La disposició d’aquestes fulles a les branques en forma d’espiral i força densa. Les inflorescències són petites, amb una longitud aproximada de fins a 50 mil·límetres, consten de flors de color verd llimona. Aquestes inflorescències tenen forma cilíndrica i es troben a les branques curtes laterals.El període de floració comença a finals de primavera i continua fins al començament de la tardor.

Foto de Melaleka diosmolistnaya

- Melaleuka és preciosa. El segon nom d’aquesta espècie és la murta arpa de mel. Austràlia Occidental es considera el lloc de naixement d’aquesta planta. Aquesta espècie és un arbust rastrejant de baix creixement. Les fulles d’aquesta planta tenen un color verd fosc i una forma ovalada, són de mida força petita, poden arribar a tenir una longitud de fins a 6 mil·límetres. Les inflorescències d’aquesta cultura són força rares, consisteixen en flors de color rosa porpra i tenen una forma inusual i interessant. Aquestes flors tenen cinc grups d’estams allargats fusionats entre si, situats a prop dels sèpals. Les flors estan dominades per una forma corbada cap a dins, cosa que fa que sembli que es veuen els dits amb urpes en forma d’anteres. És per això que aquesta cultura també s’anomena flor de les urpes.