Arpa al jardí o saüc comú!

Ancià comú (sambuca) ve del grec sambyque, que significa "sembla una petita arpa".

És un arbust perenne i caducifoli amb un sistema radicular fort i profund, que forma nombroses tiges erectes i llenyoses de color gris platejat, que poden arribar als 6 metres d’alçada.

Pertany a la família de les Caprifoliaceae. Origen del nord d’Àfrica, Àsia occidental, Europa. El gènere inclou 25 espècies de plantes, arbres i arbustos perennes.

És una planta aromàtica comestible que es cultiva fàcilment al jardí i apreciada pel seu hàbit elegant i decoratiu arbustiu, per la seva gran floració i per les baies negruzques molt decoratives.

Les flors simples tenen forma d’estrella i estan formades per 5 pètals, fusionats a la base, que formen 4 estams que sobresurten. Flors de saüc, blanques i groguenques, en paraigües, molt perfumades.

Floreix des de finals de primavera fins a principis d’estiu al maig-juny. Es converteixen en petites baies que es tornen negres. El seu diàmetre pot arribar als 25 cm. El saüc, amb un aroma agradable i intens, atrau les abelles i altres insectes.

Fruites, petites baies esfèriques, de color negre-porpra brillant. Els ocells consumeixen els fruits i redistribueixen les llavors abundantment.

Les baies de saüc o drupa, recollides en raïms densos i penjants, maduren a la tardor i són apreciades pel seu alt contingut en vitamina C i diverses altres qualitats.

El saüc comú és una planta medicinal amb moltes virtuts. Les flors que s’utilitzen com a infusions poden afectar infeccions respiratòries, infeccions urinàries i càlculs renals.

L’escorça verda interna té un efecte laxant i diürètic. Les fulles es poden utilitzar com a cataplasma per tractar èczemes, contusions o mal de queixal.

Les fruites i les flors es poden fer per fer melmelades o begudes amb vi, almívar o llimonada: la recepta de saüc és molt senzilla.

Tot i això, no es recomana consumir fruites crues de saüc, amb poca toxicitat, que pot provocar vòmits; cuinar-los elimina aquesta toxicitat.

Qualsevol tipus de sòl pot ser adequat per a saücs, fins i tot de pedra calcària, seca o humida. L'arbust pot estar exposat al sol o a l'ombra parcial.

Tot i que creix bé en zones parcialment ombrejades, gaudeix de llocs assolellats durant moltes hores al dia per tal de maximitzar la floració i, per tant, produir moltes baies.

L’ancià comú no pateix calor; tolera molt bé les baixes temperatures, però té por dels vents freds. Es pot integrar en una bardissa florida, on participarà en el manteniment i conservació de la fauna, insectes i aus. També ideal per enjardinar un racó salvatge al jardí.

El primer any s’ha de regar regularment a l’estiu per afavorir l’arrelament.

La sembra de saüc es duu a terme enterrant baies ben madures en forats d’uns 3 cm de profunditat. El sòl s’ha de mantenir constantment humit durant tot el temps necessari per a la germinació de les llavors.

Plantes obtingudes de les llavors del saüc comú, s’aprimen i es redueixen les plantes fins a una profunditat d’uns 2,5 centímetres. Els esqueixos s’han d’enterrar a una profunditat d’uns trenta centímetres i s’han de separar durant la tardor.

La planta sol tenir aigua de pluja suficient, però si vius en climes secs, s’ha de regar regularment cada 2-3 setmanes.Si el sòl s’asseca completament, regar-lo durant diversos dies.

A la primavera, quan comença el creixement vegetatiu, enterrar els fems madurs o un fertilitzant ric al peu de les plantes. El saüc necessita especialment nitrogen. El mateix en un fertilitzant equilibrat amb fòsfor i potassi. Això afavorirà la floració i la maduració del fruit.

A la tardor, mitjançant tisores ben esmolades i desinfectades, es prenen esqueixos d’uns 30 cm de llarg i es col·loquen en una barreja de torba i sorra a parts iguals. Un cop arrelades, al cap d’uns dos mesos, les noves plantes de saüc es poden trasplantar a la seva última llar.

Propagació d’esqueixos comuns de saüc

A la tardor, mitjançant tisores ben esmolades i desinfectades, es prenen esqueixos d’uns 30 cm de llarg i es col·loquen en una barreja de torba i sorra a parts iguals. Després de l’arrelament, al cap d’uns dos mesos, les noves plantes de saüc es poden trasplantar a la seva llar permanent.

Cada any, abans de reprendre la temporada de creixement, per afavorir l’aparició de noves branques, la floració i la producció de baies, és necessari tallar les velles branques de l’arbust a pocs centímetres del terra.

Les branques joves, especialment les laterals, s’han de podar a aproximadament 1 metre del terra al febrer o al març. S’han de tractar les ferides causades per talls.

Les fulles i les flors de saüc es cullen d'abril a maig, els fruits es cullen a finals d'agost i l'escorça es cull a la tardor.

El saüc negre és una planta medicinal. El xarop a base de flors s’utilitza per tractar els refredats i les investigacions han demostrat que és eficaç per millorar les afeccions gripals.

A més, fregant fulles de saüc a la pell calmarà les cremades d’ortiga o les picades d’insectes, cosa que de vegades és molt útil a l’hora de fer jardineria.