Bromèlia

La bromèliade és un epífit de fulla perenne del grup herbaci, que pertany a la família de les bromèliades amb gairebé el mateix nom. Per naturalesa, aquesta planta és molt freqüent al Brasil, però el cultiu gradual ha fet que actualment es puguin trobar bromèlies a tot arreu a l'Argentina i Mèxic, a Bolívia, així com a països situats a Amèrica Central i del Sud. Això es deu al fet que les condicions climàtiques que s’hi han format es consideren les més adequades i ideals per a la planta. El gènere inclou més de 60 espècies diferents, però hi ha criadors que diuen que aquest nombre està lluny del límit. Algunes d’aquestes espècies són molt populars entre els cultivadors de flors moderns, ja que la planta en conjunt no imposa cap requisit especial per a la cura o la plantació, però al mateix temps resulta suficientment decorativa i atractiva.

Característiques de la cultura, cura de la bromèlia

La bromèlia interior, com ja hem indicat, és una herba que pertany a la família de les plantacions perennes. El sistema radicular de la planta es desenvolupa a un nivell increïblement elevat, i és per això que manté perfectament les plantacions en la composició del sòl. Normalment la tija no és molt llarga i, en general, es caracteritza més com una escurçada. Les fulles de la planta són molt atractives: són coriàcies, variegades, sovint també es formen petites espines. El color de les fulles sol ser pàl·lid, verd, però això no fa que la planta sigui d’alguna manera impersonal. El peduncle té un vèrtex sobre el qual es situen les inflorescències, pintades ja sigui en una tonalitat groc intens o bé en un color vermell brillant. La forma de la inflorescència pot ser diferent (hi ha inflorescències racemoses, inflorescències capitate o en forma d’espiga), tot depèn de a quina varietat pertanyi aquesta planta.

Al mateix temps, en qualsevol cas, la inflorescència tindrà un aspecte increïblement atractiu, precisament pel fet que les seves bràctees són de grans dimensions i destaquen en el fons d’una planta comuna. Quan l’arbust deixa de florir, s’hi formen caixes: baies sucoses, que també poden créixer juntes en algunes espècies i formar plàntules senceres i grans. Alhora, avui en dia els cultivadors de flors conreen unes 35 espècies de bromèlies, cada espècie té les seves pròpies característiques i característiques, el més important és poder distingir-les i identificar-les, ja que segons l’espècie i la varietat hi ha enfocament especial i separat de la sembra i la cura de les bromèlies.

Si la bromèlia creix a l’ampit de la finestra a l’apartament, val la pena proporcionar totes les condicions més necessàries perquè la planta creixi i es desenvolupi amb normalitat. La planta no reacciona molt bé si de sobte es forma un estancament de l'aire a l'habitació i la bromèlia també exigeix ​​prou per tenir una bona il·luminació a l'habitació. En aquest cas, la llum no s’ha d’expressar mitjançant la llum solar directa, sinó que s’ha de dispersar, ja que a causa de l’exposició directa al sol a la part verda de la bromèlia, es poden formar cremades amb el pas del temps, que, per descomptat, tenen un efecte extremadament negatiu aspecte de la planta i sobre la seva salut, estat intern. La sala on es troba el contenidor amb la planta ha de ser ventilada sistemàticament i s’ha de fer molt sovint, ja que es poden formar signes d’infeccions o malalties a causa de l’aire estancat.

L'arbust de bromèlies ha d'estar protegit de fortes ratxes de vent i corrents d'aire, i tampoc no s'ha de deixar a prop dels aparells d'aire condicionat o ventiladors, ja que poden provocar diverses reaccions negatives de la planta. Si la llum solar directa cau sobtadament sobre la bromèlia, val la pena protegir la planta dels raigs precisament al migdia, ja que el sol durant aquest període és especialment agressiu i pot passar que es formin cremades massa greus a la part verda de la planta.És millor (i si hi ha aquesta oportunitat), poseu la planta al davall de la finestra, les finestres de la qual estan orientades a l’est. Amb l’inici del període hivernal, la durada de les hores de llum es redueix notablement, de manera que l’arbust hauria de rebre una il·luminació artificial addicional. En aquest cas, la font de llum no s’hauria d’adreçar directament a la pròpia flor; és millor dirigir-la cap al sostre i la llum de forma difusa arribarà de manera independent a la bromèlia mateixa.

A l’estiu, la planta se sent molt bé si la temperatura de l’aire varia de 20 a 25 graus, és a dir, no hi ha d’haver massa calor ni sequera. A l’hivern, la temperatura no ha de ser inferior a 15 graus ni superior a 18. No permetre que baixi massa ni massa, ja que les bromèlies no s’han de mantenir durant molt de temps a temperatures molt baixes. En cas contrari, la flor simplement es congelarà, cosa que significa que deixarà de mostrar indicadors de creixement i desenvolupament i, encara més, no s’ha d’esperar indicadors de desenvolupament pendents de les bromèlies, en aquest cas, no florirà, la part verda esdevindrà completament minvat i dolorós. Aquesta planta clarament no decorarà cap ampit ni cap casa.

Quan la planta es troba a l’interior, necessita un reg més freqüent. A més, si el clima és massa calorós, gairebé sensacional, també es recomana regar la bromèlia diàriament. Els jardiners i experts amb experiència diuen que és millor abocar aigua directament a l’embut que formen les plaques de fulles. És el fullatge que absorbeix la major part d’humitat i és a través d’ella que la planta rep no només humitat, sinó també tots els nutrients i components útils necessaris, de manera que la introducció d’humitat i oligoelements es porta a terme precisament a través de l’embut de la fulla. Al mateix temps, s’ha de dir de seguida que regar d’aquesta manera és tècnicament molt difícil, de manera que abans s’ha de practicar una mica i aprendre a fer-ho per no causar cap mal a la planta. Si el cultivador encara no té experiència amb el reg de bromèlies, només podeu omplir la barreja de terra amb humitat, com es fa habitualment amb la resta de plantes. Val la pena regar-la només quan s’assequi la terra vegetal del recipient. El líquid no s’ha d’estancar al sòl ni al contenidor, ja que això pot provocar el desenvolupament de malalties, especialment fongs i podridura a la zona del sistema radicular. Tot i així, val la pena aclarir que al palet on es troba el contenidor amb la plantació sempre hi ha d’haver una mica d’aigua. Quan arriba l’hivern, també s’hauria de reduir la quantitat de reg. Per exemple, el reg és òptim un cop per setmana, no més sovint. En general, a l’hivern es recomana no tocar la planta, reduir el reg i cancel·lar completament tots els fertilitzants, ja que això pot provocar una activitat excessiva de la planta i, per això, a la primavera estarà massa debilitat per desenvolupar-se i funcionar amb normalitat .

Una planta com la bromèlia té una gran necessitat d’augmentar la humitat de l’aire, perquè inicialment va créixer a zones on el clima era justament així. Normalment, la humitat ha de ser com a mínim del 70%. Per tal d'aconseguir aquests indicadors, es recomana hidratar sistemàticament la planta ruixant fangs amb una ampolla. També es recomana reservar un recipient obert amb aigua no gaire lluny del lloc on es troba la bromèlia, o bé podeu omplir contenidors en forma de conques o aquaris que, quan s’evaporen, proporcionaran també a l’aire el nivell necessari d’humitat. Si el jardiner té les capacitats tècniques, també podeu fer servir un humidificador d’aire domèstic i abocar còdols al palet i omplir-lo amb una mica d’aigua i, tot seguit, posar-hi l’olla on es planta la bromèlia.

Per regar la planta, en cap cas s’ha de prendre aigua freda corrent: s’ha de sedimentar i adquirir temperatura ambient. També val la pena prendre aigua bullida perquè s’evapori tot el clor. El fullatge és la part de la bromèlia que absorbeix més oxigen, per la qual cosa val la pena vigilar la neteja del fullatge. Les fulles s’eixuguen suaument amb un drap humit o una esponja, el procediment es repeteix amb força freqüència, aproximadament un cop per setmana.

Per alimentar les bromèlies, val la pena utilitzar solucions basades en suplements i mescles minerals. Aquests haurien de ser fertilitzants especials, només destinats a plantes d’interior amb flor. A la primavera i estiu, els arbustos s’han d’alimentar regularment. Si parlem de la freqüència de la fecundació, és aproximadament un cop cada 3-4 setmanes. Molt depèn de l'estat general de la pròpia plantació, així com de la temperatura i les condicions climàtiques. Amb l’inici de l’hivern, s’hauria de reduir l’alimentació, normalment n’hi ha prou amb una alimentació cada 6 setmanes. La solució, que es prepara a base d’adobs i mescles minerals, s’aboca directament al sòl. Hi ha una altra manera: s’alimenta directament del fullatge, ja que a través de la part verda, els oligoelements i components arribaran al sistema general de bromèlies molt més ràpidament. Però d’aquesta manera, només aquells jardiners que tinguin experiència i coneixements suficients poden alimentar les plantes, ja que en alguns casos és possible alimentar-les de manera incorrecta i, per tant, la pròpia plantació es farà malbé.

Normalment l’arbust de bromèlia floreix molt a l’estiu. Per tal que la floració arribi una mica abans i el cultivador prefereixi gaudir dels seus resultats, es recomana recórrer a alguns trucs. Un d’ells és el següent: heu de posar uns fruits de la poma a prop del test. A més, la florista els cobreix i la planta amb una bossa de plàstic i el refugi es retira al cap d’uns 7-10 dies. Les fruites com les pomes emeten diverses substàncies, etilens, que estimulen la floració de l’arbust i, per tant, es poden gaudir de les flors una mica abans del període que solen indicar els propis cultivadors.

En general, voldria mencionar que, en general, les flors de bromèlia no representen absolutament cap valor decoratiu. Però amb les bràctees, una història completament diferent: semblen no només espectaculars, sinó també molt atractives. La durada de la floració de les bromèlies depèn directament de a quina espècie pertany la planta. Normalment, la floració pot durar fins a diverses setmanes i hi ha espècies que poden florir durant diversos mesos, de manera que són encara més apreciades pels cultivadors de flors. Quan l’arbust deixa de florir, val la pena tallar la fletxa, però s’ha de fer amb molt de compte. En aquest cas, cal tenir temps per tallar la fletxa exactament abans que comenci a assecar-se, en cas contrari provocarà l’expulsió de llavors. Amb la cura adequada, podeu recollir les fletxes i seleccionar-ne un de plantació de ple dret: sempre s’obtenen plantes excel·lents i de ple dret dels nens, que també fan les delícies del cultivador per la seva poca pretensió i el seu aspecte força atractiu ja com a plantes adultes.

Si el jardiner decideix trasplantar-lo, ha de recordar que això només es fa si cal. A més, normalment la necessitat sorgeix quan la planta queda massa estreta al contenidor on anteriorment creixia. Les arrels poden començar a protegir-se gradualment cap a l'exterior, penjant dels forats que originalment estaven destinats al drenatge i a eliminar l'excés d'humitat del recipient. A més, aquesta imatge fa malbé notablement l’aspecte de la planta, de manera que aquí només cal fer un trasplantament. La freqüència és una vegada cada dos o tres anys. Aquest procediment només es realitza quan la planta es troba en una fase de creixement molt actiu i intensiu.Perquè la bromèliade creixi amb normalitat, haureu d’utilitzar un recipient de fusta o ceràmica; el millor és no prendre recipients de plàstic, ja que són totalment poc fiables per a una planta amb un sistema radicular tan potent i la plantació es veuen completament no decoratius. Durant el trasplantament, només s’han de prendre recipients nous, el diàmetre del test ha de ser uns 2-3 centímetres més gran que l’anterior, de manera que la planta tingui on instal·lar el seu sistema arrel i on créixer, respectivament.

A l'olla, abans del trasplantament, el jardiner fa una capa de drenatge sòlida i només després s'envia una nova barreja de terra humida a l'olla, que ha de permetre que l'aire passi molt bé. La composició del sòl ha d’incloure torba i sorra gruixuda, ja que es consideren les més adequades per al creixement i desenvolupament de la planta. Al mig de tota la barreja, val la pena fer un forat poc profund, que s’omple d’humitat. L’arbust s’elimina de l’antic contenidor amb molta cura per no danyar el sistema radicular, després de la qual cosa s’ha de deixar les arrels en un forat preparat prèviament, on s’aboca el sòl per omplir completament el recipient. No oblideu que el substrat s’ha de compactar lleugerament, sobretot a la zona que envolta el propi arbust.

La reproducció és una altra pregunta que respondrem en aquest article. La bromèlia es reprodueix només després de completar la seva floració. El període òptim és de febrer a abril. A la base de l’arbust creixen els brots, que només creixen i guanyen força en 8-12 setmanes. Després d’això, es poden separar de l’arbust mare, per a això s’utilitza un ganivet ben esmolat, que es desinfecta prèviament perquè els bacteris o les plagues no entrin als llocs de tall. Les retallades també es poden tractar amb carbó triturat per protegir aquests punts vulnerables. A més, els brots es deixen en un lloc obert perquè s’assequin lleugerament, després dels quals es poden plantar immediatament en contenidors. S'omplen amb un substrat humit i preparat prèviament, que inclou sorra i torba. És desitjable una sorra de gra gruixut, però podeu fer servir qualsevol que estigui disponible al propi productor. Perquè el brot arreli amb la màxima rapidesa i èxit, s’ha de deixar en un recipient a una temperatura mínima de 20 graus. La primera floració d’aquests materials de plantació es pot observar en aproximadament un any i mig o dos anys: en general, si seguiu totes les regles de la tecnologia agrícola, la floració serà força atractiva i l’arbust en si és, de fet, molt interessant. i planta ornamental.

Plagues i malalties, varietats de bromèlies

La bromèlia és una planta que poques vegades es veu afectada per malalties fúngiques. A més, gairebé mai no es pot emmalaltir amb fongs com l’òxid o l’oïdi, tot i que es consideren els més habituals. Per curar una planta que de sobte ha patit aquestes malalties fúngiques, es recomana ruixar la barreja de sòl amb solucions a base de fungicides, així com amb aquelles preparacions que tinguin un alt contingut en coure. La flor també s’ha de protegir de la llum solar directa, que pot causar cremades i danys. Les cremades apareixen com petites taques marrons o marrons. Per evitar que apareguin, la planta ha d'estar lleugerament ombrejada al sol abrasador del migdia i la finestra es pot cortinar amb una cortina lleugera perquè la llum caigui sobre la bromèlia, però es difongui.

Si l’aigua s’estanca a les arrels de les bromèlies i la humitat és massa forta, les fulles de la planta perden el seu color, començaran a tornar-se grogues, sobretot si la temperatura ambient és inferior a la norma establerta.Si el reg no és suficient per a la planta i la humitat de l’aire és inferior a la normal, les fulles començaran a tornar-se marrons, el procés començarà a partir de les seves puntes i, a continuació, aquesta sequedat començarà a estendre’s per tota la placa foliar. D’això podem veure que l’arbust és principalment susceptible a malalties precisament pel fet que el mateix florista infringeix totes les regles d’atenció i no compleix les normes agrotècniques elementals.

A causa del fet que la planta es tracta amb menyspreu, els bacteris i les plagues es poden instal·lar a l’arbust, cosa que també es debilita. El més freqüent és que l’arbust sigui atacat per insectes de mida petita o xinxes. En aquest cas, les plagues es poden eliminar manualment, ja que no tenen mides tan petites, després d’haver estat retirades de l’arbust, es recomana netejar les fulles pels dos costats amb aigua amb sabó. Al cap d’un temps, quan la mata es recuperi una mica, val la pena esbandir-la amb aigua absolutament neta i sense impureses addicionals, mentre que la barreja de terra s’ha de cobrir amb polietilè. Si no era completament possible eliminar les plagues, llavors l’arbust ja s’està tractant amb l’ajut de solucions i preparats especials que tenen un efecte insecticida. Entre els medicaments més populars, hi ha com l’aktara, el fitoverm o l’actèl·lic, que són perfectament percebuts per les plantes i, si es segueixen les instruccions d’ús, aquests medicaments resulten ser completament segurs no només per a la bromèlia en si, sinó també per a el propi cultivador. Però encara és impossible que la preparació caigui accidentalment a l'embut de la fulla durant el processament. Si el jardiner no vol utilitzar preparats insecticides químics, es recomana substituir-los per una tintura a base de tabac. El seu aroma espantarà les plagues, de manera que és perfecte per eliminar les plagues existents i evitar que s’instal·lin noves colònies.

També m’agradaria parlar d’algunes espècies i varietats de bromèlies que són d’interès particular.

• La primera espècie és el pingüí bromèlia, ja que de totes les altres espècies i varietats, és aquesta la que més sovint és cultivada pels propis cultivadors. El pingüí bromèlia és originari de l’Equador, Costa Rica, Mèxic i Veneçuela, per la qual cosa no és d’estranyar que de vegades aquesta planta pugui exigir alguna cosa pel que fa a la preparació i plantació. La planta conté un enzim biològicament actiu anomenat penguinina, i és per això que les bromèlies tenen aquest nom. En un arbust que creix en un entorn natural, es formen plantules força massives i grans, i a l'interior hi ha un fruit que té una forma oblonga. Però, a la societat dels cultivadors de flors, la bromèlia no s’anomena només plantes que pertanyen a aquest gènere, sinó també a altres plantes que poden pertànyer a famílies completament diferents i que també presenten característiques externes pràcticament similars.
• Guzmania (guzmania) és una planta sense tija que es pot trobar molt sovint en condicions naturals i naturals, especialment al sud de Florida, Equador, Brasil, Índia Oriental i Colòmbia. Les bromèlies són molt populars entre els cultivadors de flors, principalment pel fet que tenen característiques i característiques realment decoratives. Les fulles tenen una forma semblant a un cinturó, mentre que l’aigua de pluja o la rosada del matí es poden acumular als arbusts, de manera que poden mantenir de forma independent l’activitat vital normal en alguns períodes. Al mateix temps, les inflorescències inclouen flors que no tenen cap valor atractiu ni decoratiu, les bràctees es poden pintar en una varietat de tons: taronja ric o porpra, groc o vermell. Potser es deu a ells que aquest tipus de bromèlia en general resulta ser molt valuosa.També cridem l’atenció que els cultivadors de flors més populars són espècies i cultivars d’aquesta planta com la canya gusmania i la gusmania nicaragüenca. Tenen els seus propis trets i característiques, si parlem de les característiques externes de la planta, així com si parlem directament de la sembra i la cura de les plantes. A casa, també es poden cultivar espècies com la gusmania de mosaic, la tricolor i la gusmania de color vermell sang. Igualment popular és Ostara, la Donnella-Smith amb un sol cap. Tots ells també tenen els seus propis trets característics, són molt diferents entre ells i és aquesta varietat la que atreu en gran mesura l’atenció dels cultivadors de flors. En particular, els jardiners experimentats estan preparats per a experiments, ja que s’esforcen per ampliar el seu coneixement de les varietats i tipus de bromèlies i, per tant, estan preparats per assumir el cultiu d’una gran varietat d’espècies d’aquest cultiu.
  
• Vriezia és una planta tropical que ens va arribar del continent sud-americà. Les inflorescències són molt grans i tenen un color molt brillant, mentre que tenen una forma semblant a una espiga, de vegades es troben vriezia paniculades.
  
  Les fulles de les fulles són molt llargues i sucoses, es reuneixen en una roseta força espectacular i per això són molt decoratives. Vriese també es pot representar en algunes formes molt interessants. Molt sovint, a l'interior i a casa, podeu cultivar tipus de vriezia com:
  - Vriezia Sanders
  - Vriezia brillant (bonica).
• Vriezia Sanders és una planta que pot arribar als 60 centímetres d’alçada. A més, consisteix en un gran nombre de plaques de fulls força sucoses i denses que, per la seva suavitat i brillantor, tenen un aspecte molt decoratiu. De vegades les plaques poden tenir un to verd platejat i, de vegades, de color porpra, cosa que també aporta decorativitat i originalitat a la planta. Pel que fa a la brillant (bella) Vriezia, tals Bromèlies en el seu entorn natural només es poden trobar al bosc tropical. La roseta també consta de plàstics de fulla ampla, la seva longitud pot arribar als quaranta centímetres, mentre que són brillants i variats, i la superfície està coberta de traços transversals, que també tenen un aspecte increïblement interessant en el fons de moltes altres plantes, i més encara de les espècies. de bromèlies. A més, en condicions d’interior, sovint es planten plantes com les quilades i reials, perforades, jeroglífiques i gegants, cadascuna de les quals té les seves pròpies característiques i característiques decoratives externes i crida l’atenció de jardiners i floristes.
• Ehmeya - Es tracta d’una altra bromèlia epífita, la terra natal de la qual es considera Amèrica Central i del Sud. Les rosetes tenen forma d’embut, estan formades per làmines força massives. El peduncle és molt allargat i potent, s’hi acaben de formar inflorescències espectaculars, que són l’objecte principal que crida l’atenció dels cultivadors de flors. Si parlem de créixer a l'interior, aquí són populars espècies com l'equmea vermella mat i l'echmea brillant. A partir dels noms, en principi, queda clar quines característiques decoratives i externes tenen aquestes plantes. En general, s’ha de dir que la ehmeya és molt popular a causa del fet que aquesta planta és completament poc exigent i sense pretensions a l’hora de tenir cura, però al mateix temps dóna un aspecte i un resultat increïblement atractius.
• Tillandsia és un gènere de plantes herbàcies que inclou gairebé cinc-centes espècies de les més diverses. La família és considerada una de les més extenses entre totes les altres. En condicions naturals, aquesta planta es pot trobar amb més freqüència als territoris d’Amèrica del Nord o del Sud, tot i que ara es cultiva gairebé a tot arreu, ja que, en principi, tampoc no imposa cap requisit especial.La majoria de les espècies d’aquesta planta són epífites, però també es poden trobar litòfits, que poden créixer simplement en terrenys rocosos i semblar increïblement atractius. Algunes espècies es poden cultivar simplement a casa, n’hi ha prou amb crear l’entorn necessari perquè les plantes se sentin còmodes. Entre aquestes espècies hi ha el cap de medusa de Tillandsia i el blau de Tillandsia. Les espècies i varietats són seleccionades pels jardiners segons els seus interessos i necessitats, així com segons el grau de immersió en el procés de floricultura per tenir cura de la planta.
  

En general, esperem que aquest article sigui útil no només per a jardiners novells, sinó també per a aquells jardiners que ja tenen experiència en el cultiu de plantes de les espècies de bromèlies, però que s’esforcen per ampliar les seves habilitats i capacitats florícoles precisament plantant nous tipus de plantes. . Podem dir que Bromelia és una planta molt original i que potser no és adequada per a tots els cultivadors, de manera que una descripció més detallada que es presenta en aquest article ajudarà un cultivador a decidir si vol cultivar aquest cultiu a casa, o no representen per a ell absolutament cap valor.