Malalties del pebrot

El pebrot és un cultiu que pertany a la família de les solanàcies. De fet, es pot exposar a les mateixes malalties fúngiques i víriques que els seus altres representants, només algunes malalties afecten la planta i els seus fruits en menor mesura, i algunes poden provocar conseqüències completament tristes, i de l’espècie de pebrot cal obtenir desfeu-ho d’una vegada per totes. Les malalties del pebrot no són infreqüents. En aquest article, coneixereu detalladament cadascun d’ells.

Entre les malalties que es propaguen als cultius de pebrot, es poden distingir com:

- malalties per fongs

- malalties bacterianes

- infeccions víriques

El motiu principal de l’aparició de malalties és que es infringeixen les normes agrotècniques per plantar la planta i el jardiner no va proporcionar a la planta totes les mesures de cura necessàries, motiu pel qual també es pot debilitar i patir diverses malalties. També hi ha una altra condició important: els fertilitzants, ja que la manca de fertilització també afecta la immunitat i la resistència a l’estrès de les plantes, cosa que pot conduir al desenvolupament de diversos tipus de malalties.

Malalties del pebrot: plàntules

Les plantes de planter són de què creixen les plantes de ple dret en el futur, i la collita posterior de pebrots depèn de la seva condició. Cal protegir-lo de diversos atacs de plagues i assegurar-se que les plàntules no estiguin infectades per cap malaltia i virus, fongs i bacteris. Per tant, el jardiner hauria d’entendre quins perills esperen les plàntules en la fase de plantació en terreny obert.

Les següents malalties del pebrot són característiques de les plàntules:

- cama negra

- podridura blanca

- podridura grisa

- podridura superior

- cladospori

- tizó tardà

- Letargia de Fusarium.

Els pebrots també són propensos a l’oïdi, a l’esvaïment, a la tosca bacteriana, a l’esvaiment bacterià, a la podridura bacteriana suau, al mosaic del tabac i al pilar. Totes aquestes malalties són provocades per fongs i bacteris que es troben al sòl, a més de diverses plagues. Les malalties del pebrot solen ser provocades pel fet que el jardiner infringeix les regles més importants per al cultiu de les plantes i també tracta de manera senzilla les plàntules. És possible que no doni importància a la part trencada ni al fet que durant el processament hagi danyat el sistema arrel. Però, de fet, fins i tot el menor dany pot conduir al fet que la planta comenci a fer mal progressivament i, com a resultat, morirà completament precisament a causa d’una actitud tan descuidada per part del jardiner.

Si s’ha produït algun dany mecànic a la planta, el jardiner pot ajustar les seves accions agrotècniques i tot el procés tornarà a la normalitat. Si parlem de bacteris infecciosos, fongs i malalties concomitants, caldrà dedicar molt més temps i esforç a desfer-se’n i evitar que puguin arribar a altres plantes sanes. També hi ha la possibilitat que la planta s’infecti a causa del sòl, en què aquests bacteris i fongs s’arrelin bé i puguin acumular-s’hi i després infectin les plantes que s’hi planten.

Les mesures preventives es consideren les més necessàries, perquè les malalties del pebrot són més fàcils de prevenir que desfer-se’n quan la planta ja està afectada fins a cert punt. Els pebrots tenen diverses opcions bàsiques per evitar malalties.Les enumerarem ara mateix, en aquesta part d’aquest article.

En primer lloc, el primer tractament preventiu és necessari per a la planta a la tardor. Però, més aviat, no es refereix a les plantes ni a les plàntules, sinó al propi sòl. S’ha de desenterrar acuradament uns 25 centímetres de profunditat. L’excavació es considera un procediment preventiu ordinari, ja que gràcies a això es destruiran la majoria de les malalties fúngiques d’aquesta profunditat: el fong i els bacteris moriran per gelades severes.

En segon lloc, és molt important per al jardiner seguir totes les normes per a la rotació de cultius. Està prohibit plantar pebrots dues vegades seguides a la mateixa zona, ja que el sòl ja s’ha esgotat i simplement no serà suficient per a la nova temporada de pebrots. No es recomana plantar pebrots a la zona on abans també creixien altres solanàcies. Es poden acumular malalties i bacteris al sòl, que en qualsevol cas infectaran les plàntules de pebrot després de ser plantades a la zona adequada.

En tercer lloc, destaquem que el jardiner ha de garantir que les plantes es regin adequadament. Idealment, s’instal·larà un sistema de reg per degoteig a la zona adequada. Si el sòl està saturat d’aigua, això pot conduir encara més a la desintegració del sistema radicular, per tant, el reg en relació amb els pebrots és tot un art i és necessari tractar aquesta qüestió amb la màxima cura possible. Si el temps pressuposa precipitacions, és millor suspendre el reg artificial durant la precipitació. Fins i tot si el jardiner observa aquestes regles aparentment elementals, podrà reduir el risc de morbiditat en gairebé un 90%, cosa que és un indicador excel·lent.

Les malalties fúngiques són les malalties més freqüents en els pebrots i en altres mores. Gairebé el 80% de totes les malalties dels pebrots són les que van ser causades precisament pel fong. Això es deu, en primer lloc, al fet que les espores dels fongs poden ser fàcilment transferides per diversos insectes, així com simplement quan bufa el vent. A més, el fong és molt tenaç, es pot acumular i emmagatzemar al sòl i, quan s’hi planta una planta, es transfereix fàcilment al seu sistema d’arrels i tija, fet pel qual la planta mor molt ràpidament.

Blackleg

Blackleg: sovint aquestes malalties del pebrot afecten les plàntules que es conreen en condicions d’hivernacle. Una àmplia varietat de patògens provoquen les cames negres, que s’estenen molt ràpidament a terra, i també es poden emmagatzemar a les restes de materials d’altres plantes. La malaltia també es pot produir pel fet que l’hivernacle no està prou ventilat o les plantules es planten massa a prop l’una de l’altra. Les plantes simplement no tenen prou aire, apareix un efecte hivernacle, una atmosfera excel·lent per a la propagació de malalties. Com a regla general, podeu trobar una tija negra observant que la tija ha començat a podrir-se i assecar-se gradualment. Al principi, la malaltia es concentra a la part inferior de la planta i després s’estén ràpidament per tot el tronc. La prevenció consisteix a tractar tant la planta com el sòl amb una solució de permanganat de potassi abans de plantar-la, això no trigarà molt, però ajudarà a salvar la planta d’aquesta malaltia. No s’ha de permetre l’embassament del sòl. Si les plantacions són massa properes entre elles, s’han d’aprimar, deixant els arbustos més potents.

Podridura grisa

La podridura grisa és una malaltia dels pebrots que apareix primer a la part inferior de les tiges. El jardiner, en examinar-lo, descobreix abundants taques marrons, que acaben cobertes d’una floració grisa. El fong s’emmagatzema durant molt de temps, és difícil eliminar-lo, tret que utilitzeu mitjans professionals especials. A més, el fong es transfereix molt fàcilment pels insectes, en temps de vent o per l’aigua. El fong es desenvolupa especialment a altes temperatures i humitat elevada. Es desenvolupa molt activament i afecta els arbustos.En major mesura, la podridura grisa es pot trobar més sovint en arbustos que es conreen en condicions d’hivernacle.

Per combatre la podridura grisa, els jardiners experimentats ofereixen diversos mètodes bàsics alhora:

- És important processar les plàntules de manera oportuna, també es recomana bussejar a temps. La sala on creixen les plàntules ha d’estar ben ventilada i les plàntules no s’han de plantar massa a prop l’una de l’altra, ja que això pot provocar una malaltia.

- Tan bon punt comencin a formar-se els arbustos de pebre, s’han d’utilitzar carbó activat o guixat. Els jardiners diuen que aquest és un remei realment eficaç per protegir les plàntules de bacteris i fongs.

- Cal detectar a temps les plantes afectades i retirar-les immediatament. Per fer-ho, el jardiner ha de fer una inspecció diària de les plantes i comprovar-ne la presència de malalties per fongs, putrefacció o taques.

- També per protegir les plantes de malalties fúngiques, la tintura a base d’alls és excel·lent.

Malalties del pebrot: Cladosporium

El cladospori és potser una altra malaltia freqüent que es produeix a les plàntules de pebrots en condicions d’hivernacle. El cladospori es propaga per les espores (cosa que es pot entendre a partir del nom d’aquesta malaltia fúngica). Aquestes espores s’estenen molt activament i s’aconsegueixen a les eines del jardí (aixades, rasclets, pales), a més de ser mogudes pel vent o a través dels insectes. La malaltia es manifesta en forma de taques marrons pronunciades, que generalment es concentren a la part caduca. Després d'això, apareix una floració grisa i, si la malaltia no es detecta a temps, això simplement pot conduir al fet que la planta comenci a podrir-se des de la tija. Els fruits, si tenien temps de formar-se en aquell moment, també comencen a podrir-se molt ràpidament.

Tan bon punt el jardiner va notar els primers signes de la malaltia, se li aconsella reduir la humitat del sòl i ventilar l'hivernacle diàriament. Els arbustos s’abracen amb medicaments antifúngics especials, que es compren a botigues especialitzades per a jardiners.

Tarda tardana

El tizó tardà és la malaltia més freqüent que afecta les plantes de la família de les Solanàcies. Els fruits es cobreixen de taques marrons que afecten tota la planta, les seves parts verdes i arrel. També hi apareixen taques humides, mentre que el cultiu es pot eliminar immediatament, no és adequat per al consum humà. Per prevenir la fitosporosi, podeu utilitzar els mètodes següents:

- Millorar la rotació de cultius, controlar-ne la qualitat

- Els arbustos s’han de tractar amb medicaments contra aquest fong, que s’anomena tizó tardà

- Les plantes afectades han de ser destruïdes immediatament després de la seva detecció. És aconsellable simplement cremar-los.

La malaltia també es manifesta no només com a conseqüència d’una infecció per fongs, sinó també com a senyal que la planta manca d’alguns microelements i macroelements i, per això, la seva immunitat es fa més feble. per tant, l’alimentació preventiva s’ha de fer més sovint mitjançant fertilitzants a base de manganès i iode, potassi i coure, ja que són aquests components els que poden millorar la immunitat de la planta, la seva resistència a l’estrès.

Malaltia del pebrot: fusarium

Fusarium: l'aparició de la malaltia és que el sistema radicular dels pebrots es veu afectat i, després d'això, tots els processos de síntesi també es congelen a l'interior de la tija. Com a resultat, la planta en un moment donat elimina tota la part caduca i després s’asseca. De fet, el vessament de fulles i l’assecat són els signes més bàsics pels quals el jardiner pot entendre que alguna cosa no funciona amb la planta i que necessita ajuda per eliminar la causa fonamental d’aquesta afecció.La malaltia es pot desenvolupar molt activament si hi ha una humitat excessiva del sòl o si hi ha hagut una forta caiguda de temperatura per a la qual la planta simplement no està preparada. El millor és eliminar immediatament els arbustos afectats i, després d’eliminar l’arbust, tractar el sòl amb un agent antimicrobià i antifúngic. També podeu utilitzar els mateixos mètodes de control que hem indicat a l’hora d’identificar la fitosporosi.

Podridura blanca

La podridura blanca és una altra malaltia que es pot detectar per la floració blanca de les tiges dels pebrots. A més, ja a l’interior de la tija, s’aturen tots els processos, apareix la compactació de color fosc, a partir de la qual el fong comença a manifestar-se encara amb més força, cosa que destrueix tota la planta. Com a regla general, la podridura blanca es produeix a causa d’una humitat excessiva de l’aire, així com pel fet que hi ha hagut una forta caiguda de les temperatures. Com a mesura preventiva, és adequat regar els arbustos amb aigua tèbia a temperatura ambient; si els arbustos creixen en un hivernacle, la sala s’ha de ventilar diàriament, evitant l’estancament de l’aire càlid; si es van trobar les plantes afectades, ja serà problemàtic desar-les, de manera que es recomana al jardiner que les elimini i les destrueixi de manera que el fong d’elles no arribi a plantes encara sanes.

Malalties del pebrot: floridura

El míldiu és una malaltia fúngica més freqüent en els pebrots que es conreen als hivernacles. Com a regla general, el jardiner troba grans taques a les fulles superiors i a les parts superiors, que al cap d’un temps es cobreixen d’una floració blanquinosa. Tan bon punt la malaltia comença a desenvolupar-se activament, aquestes fulles es veuen completament afectades per aquestes taques. Comencen a deformar-se, eixugar-se i adquirir un aspecte completament poc saludable. Finalment, les fulles afectades cauen i la malaltia continua atacant la planta. Com a mesures per combatre el míldiu, els jardiners i els agrònoms destaquen els aspectes següents:

- per al cultiu de pebrots, cal crear les condicions més favorables: s’han de regar i regar regularment la part superior de la planta, però no sobreeixir el sòl.

- si el jardiner troba parts malaltes de la planta, és millor eliminar-les i s’ha de desinfectar tota la terra i l’estructura de l’hivernacle.

- després de detectar la malaltia, el jardiner ha de valorar en quina etapa del desenvolupament està present. Si aquesta és la fase inicial, la planta encara es pot salvar tractant-la amb fungicides, tant sistèmics com de contacte, que seran igualment efectius en aquesta situació.

El marciment vertical dels pebrots es produeix durant el període en què la planta tot just comença a florir. Les fulles es desacceleren en el desenvolupament, es diferencien per la seva petita mida, a la part inferior es poden veure taques de creixement. Posteriorment, les fulles adquireixen un to groc, es moren i s’observa la seva caiguda massiva. La malaltia es pot desenvolupar si la temperatura de l'aire supera els 25 graus i la humitat del sòl és el més baixa possible. Pel que fa a les mesures, depèn del jardiner:

- després que els arbusts hagin abandonat el període vegetatiu, s’han d’eliminar del lloc i eliminar el sòl de qualsevol residu vegetal, ja que també es poden emmagatzemar diversos bacteris i fongs als residus.

- Les regles de rotació de cultius, que hem esmentat anteriorment en aquest article, també són extremadament importants a seguir per preservar la planta i protegir-la del marciment.

- Les plàntules només han de créixer en sòls tractats i descontaminats

- durant la temporada de creixement, s’ha d’humitejar el sòl entre un 75-80%

- per prevenir el marciment, podeu utilitzar el biofungicida Trichodermin, que és excel·lent per desinfectar el sòl i augmentar la immunitat de la planta.

Malalties bacterianes

També hi ha algunes malalties bacterianes que també són molt freqüents en les plantes de pebrot.Aquestes malalties són molt insidioses, ja que potser no presenten símptomes i signes i, un dia, la planta simplement mor. Els símptomes poden ser similars als de qualsevol altra malaltia que provoqui tant lesions locals com lesions vegetals generalitzades, després de les quals s’hauria d’eliminar del lloc i destruir-la i desinfectar el sòl.

Les malalties bacterianes es propaguen a través dels insectes i també penetren fins i tot en els forats més petits, com ara esquerdes a la tija. Poden provocar la desintegració de diverses parts de la planta, necrosi i cremades, fins i tot a tumors. Tot això es pot determinar mitjançant una inspecció visual de la planta, però fins i tot llavors quedarà clar que és dolorosa i caldria prendre qualsevol mesura per resoldre aquest problema.

Taca bacteriana negra

Una malaltia bacteriana que es manifesta en forma de taques creixents que s’enfosqueixen amb el pas del temps. Com a resultat, l’arbust simplement mor, ja que la malaltia el "menja" des de dins. Pel que fa a les mesures efectives, el millor és començar amb el tractament de la llavor: les llavors es remullen en una solució de manganès, a causa de la qual es desinfecten. El sòl també s’ha de desinfectar mitjançant qualsevol mètode disponible; periòdicament, les plàntules es poden tractar amb un líquid eficaç de Bordeus. Si la planta ja està infectada, s’ha d’eliminar del lloc i eliminar-la perquè els bacteris d’aquesta no s’escampin a plantes sanes.

Marciment bacterià ràpid

Els bacteris penetren en el sistema vascular de la planta, per la qual cosa no poden alimentar-se i desenvolupar-se amb normalitat, cosa que provoca la mort. Per combatre el marciment, cal eliminar les plantes infectades immediatament després de la detecció, ja que els bacteris són molt agressius; les llavors es tracten en una solució a base d’alls abans de plantar-les, després s’assequen i es planten en testos; l'alimentació s'ha de fer d'acord amb el calendari, observeu la regla que els pebrots no es poden plantar als mateixos territoris durant dos anys seguits, ja que això infringeix les regles de rotació de cultius i tecnologia agrícola.

La podridura bacteriana suau pot afectar molt ràpidament el sistema vascular de l’arbust, motiu pel qual mor al cap de poc temps. Els signes d’aquesta malaltia són que la tija és buida i les fulles perden el color. Per combatre la malaltia, és necessari desinfectar no només les llavors, sinó també el sòl abans de sembrar, aquesta és una regla molt important; ventileu regularment l’hivernacle i assegureu-vos que la humitat no s’estanci després del reg; tots els arbustos afectats són retirats immediatament del lloc i cremats.

El càncer bacterià de pebre es desenvolupa en condicions d’alta humitat i poden ser portadors no només dels insectes, sinó també de la persona que va processar arbustos sans amb eines infectades. Als pebrots apareixen abundants taques marrons, que es fonen gradualment en un punt, la planta es cobreix amb una escorça. Els arbustos que han aconseguit infectar-se s’han de tractar amb una solució de sulfat de coure, així com altres medicaments que tinguin un alt contingut de coure. Si la planta està profundament afectada, no s’ha d’intentar reanimar-la, sinó eliminar-la immediatament.

Malalties víriques

Les malalties víriques inclouen el mosaic del tabac, l’estolbur. Els virus es propaguen a través dels insectes, per tant, en primer lloc, us heu de centrar en la lluita contra els pugons, els trips i els nematodes, i només gràcies a aquestes mesures preventives es pot evitar la propagació de virus entre els pebrots. Les llavors s’han de processar acuradament abans de plantar-les; en recollir-les o trasplantar-les a terra oberta no es pot fer mal a la planta i al seu sistema radicular. A més, periòdicament, les plantes es tracten amb preparacions especials per combatre els portadors d’insectes d’infecció i virus.Només gràcies a aquestes mesures preventives és possible prevenir malalties, ja que amb els virus la planta no es pot preservar, s’ha de destruir immediatament.