Malalties de les pastanagues: foto, descripció i tractament

Contingut:

L’article presenta malalties de la pastanaga: foto, descripció i tractament.

Les pastanagues són una de les verdures més saludables, plena de nutrients i vitamines. No és estrany que trobés el seu lloc a gairebé totes les cuina del món, a la majoria dels plats de les nostres taules: en sopes, amanides i fins i tot sucs.
Les pastanagues són un producte baix en calories i realment saludable. No sorprèn que molta gent vulgui cultivar-la al seu jardí.
Tot i això, per desgràcia, no sempre obtenim la quantitat desitjada del cultiu. Una de les principals raons d’això són les malalties a les quals tota planta és susceptible i les pastanagues no són una excepció.
Després de llegir aquest article, aprendreu a reconèixer i, sobretot, a prevenir moltes malalties aportant fertilitat al vostre jardí.

Malalties de les pastanagues: nanisme variat

Descripció de la malaltia. El nanisme variat és una malaltia viral de les pastanagues que causa, com podríeu suposar, nanisme de fulles i fruits. El virus infecta la planta amb l'ajut del pugó del salze-pastanaga. Allà on les pastanagues silvestres o cultivades creixen constantment, el pugó, juntament amb el virus, hibernen al damunt. Com a resultat, al començament de la temporada de creixement, el virus es desperta i infecta cultius de pastanaga i julivert. En els llocs més freds, el pugó infectat hibernarà a l’alga i només després d’alimentar-se de la planta hoste infectada es converteix en una font de malalties.

Les pastanagues malaltes comencen a canviar de les fulles. La seva longitud es redueix significativament i la forma del pecíol comença a doblar-se de forma antinatural. Després d’això, les fulles comencen a canviar de color. Comencen a aparèixer patrons elegants de colors vermell, verd clar, verd fosc i fins i tot negre. Si les pastanagues han estat massa infectades pel virus, el fullatge deixarà de desenvolupar-se del tot, que serà el primer anunci de la pèrdua de tota la collita.

També comencen a produir-se canvis desagradables a l’arrel. Apareixen pèls d’arrel que detenen la formació i el creixement dels cultius d’arrel. Després d'això, comença la lignificació prematura.

Exteriorment, el nanisme abigarrat és similar a la manca de nitrogen i potassi: apareixen desordenades taques i espeluzants vermells a les vores.

Descripció de l'agent causant de la malaltia. Hi ha dos patògens principals del nanisme variat: el virus de la mossa de la pastanaga i el virus de la fulla vermella de la pastanaga. Es transmeten, com ja s’ha dit, a través de pugons i res més. En un organisme infectat, el virus pot existir durant un temps extremadament llarg, cosa que representa un perill fins i tot després de la mort del portador. Els dos virus són petits: els diàmetres dels seus virions són de 52 nm. i 25 nm. respectivament. Després d’infectar l’hoste, ataquen les cèl·lules floema i les que estan al seu costat, causant malalties.

Mesures de protecció de malalties. La millor manera de protegir els vostres cultius d’aquest terrible flagell és intentar eradicar els pugons en les primeres etapes del creixement de la pastanaga per evitar possibles infestacions.

Malalties de les pastanagues: descripció fotogràfica de la podridura negra (alternaria)

Descripció de la malaltia. La podridura negra és una malaltia fúngica que pot destruir les plàntules joves que ja es troben en l'etapa de 3-4 fulles i fins i tot abans, fins i tot durant la fase de germinació. Després d'això, la malaltia s'assecarà lentament les fulles, com a conseqüència de les quals es moriran, cosa que farà que la collita desaparegui ràpidament.A més, la podridura negra dels cultius d'arrel es pot desenvolupar directament durant l'emmagatzematge de les pastanagues. Aquelles fruites que tinguin primer defectes externs o danys. Com a resultat, no només morirà una part significativa del cultiu, sinó que el que en quedi perdrà qualsevol presentació digestible. A causa d’una infecció particularment forta a la primavera, tots els cultius d’arrel, sense excepció, es veuran totalment o parcialment afectats per aquest fong destructiu, ja que la infecció prové, en primer lloc, del sòl i de les llavors, on, per cert, pot romandre indecentament durant 8 anys.

No és difícil reconèixer la malaltia. Durant l’emmagatzematge, apareix una placa de forma de motlle gris a les arrels de la pastanaga. A les pròpies arrels apareixen taques seques negres clarament visibles, una mica semblants a les abolladures. Se solen trobar a la part superior de la fruita.

Descripció de l'agent causant de la malaltia. El fong que causa la podridura negra està molt estès. És difícil trobar un lloc on els jardiners no hi tinguin problemes. El fong té una mida d’espora estàndard i conidis marrons o marrons. El bolet més perillós es troba en el seu entorn habitual: a una temperatura de 22-25 ° C i amb una humitat de l’aire superior a la normal.

Es creu que, a més de les pastanagues, aquest fong també afecta julivert, api i altres cultius de paraigües. Però això no és del tot cert, perquè les seves malalties són causades per altres fongs molt similars, però, no obstant això.

Mesures de protecció de malalties. Una de les millors maneres de protegir la collita de la podridura negra és mitjançant tècniques de cultiu adequades. Com més atenció i precaució tingueu a l’hora de cuidar el vostre lloc, menys malalties el visiten i la podridura negra no és una excepció.
A més, abans de plantar i abans d’enviar pastanagues per emmagatzemar-les, s’haurien de seleccionar acuradament les arrels sanes. L'emmagatzematge només s'ha de fer en una habitació amb una temperatura de 0-1 ° C i amb un 80-85% d'humitat.
És important no oblidar eliminar les males herbes, perquè també són portadores d’aquesta desagradable malaltia. Després de la collita, també és important destruir els residus que puguin contenir patògens vius.

Si voleu protegir-vos al 100% de vosaltres i de la vostra collita, compreu varietats resistents a Alternaria i controleu-les amb la mateixa atenció que per a les pastanagues normals. Al cap i a la fi, la seva resistència no fa que les pastanagues siguin immortals.
Unes paraules més sobre l’emmagatzematge de pastanagues. Per evitar el desenvolupament de podridura negra, es recomana utilitzar la preparació biològica "Fitosporin-M". Per 1 litre. Es consumeixen 100 ml d’aigua. fons. Després del processament, no oblideu assecar les arrels.

A més, hi ha centenars de fungicides que s’utilitzen per protegir les pastanagues de la podridura negra. Un exemple excel·lent és el foundazol, un medicament que protegeix el cultiu no només del negre, sinó també de la podridura blanca, així com de la fososi. Per preparar una solució de 10 kg. l'aigua es dilueix amb 20 gr. substància activa. Les pastanagues s’han de col·locar a la solució resultant, després s’han d’assecar i, finalment, enviar-les a l’emmagatzematge. A més, en lloc de fonamentar, és permès utilitzar un remei antic anomenat "Rovral"

A Europa, durant molt de temps s’utilitza un remei anomenat Prozaro per tractar la podridura negra, però a la Federació de Rússia fins ara només s’utilitzava per als cereals.

Malalties de les pastanagues: foto, descripció i tractament de la podridura bacteriana suau

Descripció de la malaltia. Les pastanagues del primer i del segon any són susceptibles a aquesta malaltia. La infecció condueix a la mort inevitable de les fulles i la posterior decadència de la fruita sota terra o en un magatzem.

La malaltia és especialment contagiosa a altes temperatures i humitat elevada. No obstant això, el bacil no pot suportar condicions massa extremes. El seu límit màxim és de 37 ° С.
El portador de la infecció és el microbi Erwinia carotovora, que infecta les pastanagues en fase de creixement.Les pastanagues es poden infectar tant directament pel sòl com pels insectes (mosques, erugues, etc.). La pròpia decadència comença ja al magatzem i comporta conseqüències extremadament desastroses. Comencen a aparèixer petits creixements blancs a l’arrel. Semblen inofensius, però amb el pas del temps creixen i es converteixen en tumors sòlids i foscos de fins a 7 cm de mida. La seva naturalesa és molt similar al càncer: en lloc de matar les cèl·lules del fetus, la malaltia fa que es divideixin aleatòriament. Si les pastanagues infectades no s’eliminen del sòl a temps, els creixements s’enfonsaran completament, fent que el sòl no sigui adequat per al creixement de les plantes de pastanaga durant molt de temps.

Si de sobte un tumor cobreix tota l’arrel d’una pastanaga, absorbirà molts nutrients i contaminarà encara més el sòl on encara no han crescut les seves futures verdures.

Mesures de protecció contra les malalties. L’única manera segura de protegir les plantacions del càncer bacterià al cent per cent és comprar varietats resistents a les malalties. Malauradament, no hi ha manera de protegir-se completament d’un enemic invisible tan perillós com són els bacteris. Tanmateix, sempre que sigui possible, intenteu descontaminar el sòl i netejar-lo de tot tipus d’insectes i plagues. També és possible utilitzar diversos medicaments químics i biopatògens, però això no és tan senzill, ja que requereix una dosi i una composició calibrades amb molta precisió per a la vostra situació específica.

Malalties de la pastanaga: tractament de la icterícia de la pastanaga

Descripció de la malaltia. Les pastanagues del primer i del segon any solen infectar-se amb aquesta malaltia. Normalment, la malaltia es produeix durant l’aparició dels primers brots. Posteriorment, els cultius d'arrel no prenen el millor aspecte i estan extremadament mal emmagatzemats. Altres cultius també són susceptibles a la malaltia, així com flors i males herbes que presenten símptomes similars després de la infecció.

La malaltia s’estén d’una planta malalta a una planta sana i la propagació no té res a veure amb el dany físic en els cultius d’arrel. A més, les pastanagues no es poden infectar amb icterícia a través de les llavors de fruites malaltes.

Passat el temps després de la malaltia, les fulles de pastanaga comencen a fer-se notablement grogues i després adquireixen completament un color bordeus.

Des de la part superior del fruit, comencen a brotar petits brots febles, que donen lloc a l'anomenada "Escombra de la bruixa". La planta deixa de desenvolupar-se i comença a créixer coberta de pèls d’arrels i petites arrels laterals. Com que el cultiu d’arrels deixa de desenvolupar-se, comença la seva lignificació intempestiva gradual.

Descripció de l'agent causant de la malaltia. El patogen hivernen als cossos de les cigales infectades, a les arrels de les plantes velles infectades i a les males herbes. A més, no oblideu que el julivert infectat plantat a prop pot convertir-se en una font de perill.

Mesures de protecció contra les malalties. Com passa amb moltes malalties d'aquesta llista, les pràctiques agrícoles adequades són un element important per protegir el vostre lloc. A més, no oblideu que algunes varietats han desenvolupat immunitat contra aquesta malaltia. Tanmateix, no oblideu assegurar-vos que les pastanagues estan aïllades de les plantes infectades, així com que el vostre jardí no sigui aterroritzat per insectes i males herbes no desitjats, ja que no són menys perillosos que el contacte directe amb una planta malalta.

Crosta de pastanaga

Descripció de la malaltia. La malaltia comença a afectar les arrels a partir de la fase de tres fulles vertaderes. És especialment "voraç" en temps inusualment sec. Els cultius d'arrel que tenen la mala sort de ser afectats per la crosta perden la seva bellesa i es converteixen en un objectiu fàcil per a la podridura bacteriana humida al magatzem. A més de les pastanagues, el patogen de la crosta també infecta molts altres cultius i flors, de manera que és possible que no vulgueu plantar-los un al costat de l’altre quan planifiqueu la propera plantació.

Amb el pas del temps, apareixen creixements llenyosos a la superfície de l’arrel infectada, semblant a l’escorça d’un suro. Sovint creixen a través de la pastanaga, envoltant-la com anells.

Mesures de protecció contra les malalties. L’adob de potassa i el sòl barrejat amb calç us poden servir per combatre aquesta malaltia. A més, no oblideu que aquesta malaltia no és exclusiva de les pastanagues, i heu de tenir especial precaució quan comproveu si hi ha remolatxa, naps o raves a prop.

Malalties de les pastanagues: tractament de la podridura de les arrels

Descripció de la malaltia. La putrefacció del pou és una de les malalties de la pastanaga més freqüents al món. Aquesta malaltia és causada per fongs del gènere Pithyum, que, de fet, són innombrables. Si la infecció és molt greu, fins a la meitat de tot el cultiu pot morir.

La infecció és molt aficionada al clima càlid habitual amb una humitat constantment elevada, que sovint acompanya fortes pluges. A més, els factors del ràpid desenvolupament de la infecció poden ser una acidesa sobreestimada del sòl, una quantitat excessiva de fertilitzants nitrogenats i l’ús de fertilitzants de fem no podrits. La malaltia s’estén pel sòl a causa dels nematodes del sòl.

La podridura del pou causa principalment la podridura de les llavors a les pastanagues, així com el debilitament i la mort prematura de les plàntules. Aquelles plàntules que encara van sobreviure deixen de desenvolupar-se i les arrels perden la seva presentació. La seva superfície està esquitxada de suaus taques fosques, que després es converteixen en esquerdes. Es poden convertir en un focus de supuració. Aquestes pastanagues es poden llençar amb seguretat.

Aquesta malaltia en els seus primers estadis és molt similar a la fososi i a l’atternariasis.

Descripció de l'agent causant de la malaltia. Tots els tipus de fongs Pithyum viuen a terra, alimentant-se de les arrels de les plàntules infectades amb ells. Tenen òrgans especials adaptats per penetrar les pastanagues. Després que el bolet estigui a dins, comença a destruir lentament però amb seguretat els teixits de l’arrel des de l’interior. A les zones mortes, apareixen nous esporangis, que no només infecten les arrels d'altres fruits, sinó que també romanen al sòl durant molt de temps després de retirar les pastanagues.

Mesures de protecció contra les malalties. No ens cansem de repetir que la millor prevenció per a la protecció contra qualsevol malaltia de les plantes és, en primer lloc, una tecnologia agrícola correcta. I tampoc no oblideu que hi ha varietats especials i espècies híbrides que poden resistir fàcilment aquesta malaltia. Si el sòl ja està infectat amb fongs i el voleu netejar, es recomana desinfectar-lo completament i reprendre la sembra només al cap de 4 anys.

Taca marró

Descripció de la malaltia. L’agent causant de la malaltia també és un fong, conegut pels jardiners com a patogen de les fulles. Tanmateix, prestant atenció al seu efecte destructiu sobre les fulles, sovint s’obliden de l’efecte igualment destructiu sobre el cultiu d’arrels i de causar podridura. Apareix com taques petites i marrons brillants. La frontera del teixit sa i moribund és clara, com en una ferida, i la decadència penetra profundament a la polpa.

Els factors que acceleren la malaltia són el vent, la humitat excessiva i la calor perllongada. Amb malalties prolongades, es pot perdre una proporció enorme de la collita.

Com moltes malalties fúngiques, la taca marró provoca la podridura del cultiu de l’arrel sota terra i directament durant l’emmagatzematge. Amb el pas del temps, la podridura es fa cada vegada més profunda, fins que destrueix completament l’arrel.

Descripció de l'agent causant de la malaltia. Tots els bolets de les espècies d’espècies marrons viuen a tot el món i presenten condicions similars per a un ràpid desenvolupament i infecció. Els bolets s’estenen pel sòl a través de les arrels. Persisteixen al sòl durant molt de temps. Depenent de la gravetat de la infestació, la taca marró mata entre el 50% i el 60% del cultiu. Els fruits no morts perden les seves qualitats nutricionals i externes, el seu pes i els sucres que contenen. A més, és increïblement difícil eliminar les pastanagues infectades sense infectar el sòl: les pastanagues s’hi enganxen.Per als jardiners, aquesta és una de les pitjors malalties de les pastanagues, ja que priva l’hort de productivitat durant molt de temps.

Mesures de control de malalties. Anteriorment, en la lluita contra la taca marró, els jardiners preferien utilitzar un producte anomenat "Rovral". Actualment, es considera que els biofungicides "Falcon" i "Prozaro" són medicaments extremadament eficaços. Malauradament, no estan registrats. A més, no oblideu la tecnologia agrícola adequada i les espècies i híbrids resistents a aquesta malaltia.

A més, si voleu plantar pastanagues durant la temporada de creixement o deixar-les en dipòsit, us heu d’encarregar de tractar-les amb un biofungicida.

Malalties de les pastanagues: tractament del fusarium

Descripció de la malaltia. Aquesta malaltia pot superar les pastanagues tant a la primavera com a l’estiu. Els fongs, que són els agents causants d’aquesta malaltia, no només ataquen les arrels, sinó que també fan que tota la planta s’esvaeixi. Aquests bolets entren a les pastanagues penetrant en una arrel sana. Hi ha una altra manera: la infecció pot entrar a la planta a través dels seus cotiledons. Les arrels són les primeres que pateixen la penetració de la malaltia a la pastanaga. Són els primers a començar a podrir-se, privant les pastanagues de la seva capacitat de reproduir-se amb eficàcia. Les llavors de les plantes infectades es formen febles i suaus. Això afecta significativament el rendiment de les pastanagues per a pitjor.

Tot i això, aquests bolets fan el major dany durant l’emmagatzematge. A més, com més gran sigui el cultiu d’arrels, menys resistent serà a les malalties. Això es deu al fet que amb l’edat disminueix la seva capacitat per acumular compostos protectors. A més, l’edat de l’arrel vegetal també depèn de com l’infectarà el fong.

Els agents causants de la infecció fongs causen creixements secs a la superfície de l’arrel. A poc a poc, la podridura progressa i cobreix tota la pastanaga fins a l’arrel, en un cert sentit, “momificant-la”.

Molt sovint, la infecció es produeix a la tardor càlida, quan es fa malbé més sovint. El fong s’obre pas a les "ferides" obertes de la pastanaga i comença a enverinar-la des de l’interior.

En el cas d’un atac de fongs a pastanagues joves, els símptomes comencen amb una tinció marró de les arrels de les fulles. Després, les fulles es marceixen i moren. Després d'això, la infecció marró s'estén a la part superior de la pastanaga, causant podridura i tots els símptomes descrits anteriorment.

Si la planta es va infectar el primer any de vida, primer el coll arrel comença a patir la malaltia. Els seus teixits, sota la influència de substàncies secretades pel fong, s’estoven i moren. Els brots no tenen temps de créixer prou per irrompre a la superfície. Les plàntules també deixen de desenvolupar-se, es tornen grogues gradualment i també moren. Si el dany no va ser massa intens, la planta té possibilitats de sobreviure, però sens dubte perdrà qualsevol presentació, així com la capacitat d’absorbir aigua, cosa que perjudicarà significativament el gust del fruit.

Si s'ha infectat una planta més madura, Fusarium no facilitarà la seva informació. Les arrels es desenvoluparan més lentament i apareixerà un groc subtil a la punta de les fulles. Poc a poc i poc a poc, la fulla encara s’assecarà, però definitivament no s’haurien d’esperar conseqüències tan greus, com en les plantes joves.

Els cultius d’arrel infectats amb bolets sovint comencen a marcir-se abans de collir-los. Si, després, s’emmagatzemen en condicions d’humitat superiors a les permeses, començaran a aparèixer flors blanques i petits tumors blancs a les pastanagues. A més, les úlceres començaran a aparèixer a l’arrel, com si estiguessin cobertes d’esquerdes. Tot el cultiu d'arrel es cobrirà amb una pel·lícula seca, després de la qual cosa es completarà de color blanc-rosat. A mesura que la malaltia progressa, les taques creixeran i es cobriran no només amb esquerdes, sinó també amb plecs. En tallar el cultiu d’arrels, es podrà rastrejar clarament per on passa la frontera entre teixits sans i infectats. A més, de vegades es poden formar cavitats a l’interior de l’arrel.

En les darreres etapes d’emmagatzematge, no queda res viu a les pastanagues.Es fa completament sec, cobert de nafres i podridura de diverses mides. A vegades també s’anomena podridura seca, causada per més d’un patogen. Aquest estat de pastanagues només pot significar que s’hi hagin instal·lat moltes malalties. En aquesta situació, amb una elevada humitat, els cultius d'arrel poden tornar-se marrons-marrons completament i quedar coberts de podridura humida, esborrant completament la frontera entre el teixit sa i el infectat.

Mesures de control de malalties. La principal manera de protegir les pastanagues del fusarium és l’equip agrícola correcte, com sempre. És molt important donar a les plantes tot el que necessiten per al creixement i el desenvolupament adequats, però al mateix temps, no exagereu amb cura. També haureu de recordar examinar detingudament les arrels per detectar infeccions no desitjades i desfer-vos dels infectats tant com sigui possible. Recordeu també que el sòl en què creixen les pastanagues és un factor igualment important. Feu-lo més saludable i mateu les males herbes a temps.

També es poden utilitzar productes químics. Per exemple, un medicament anomenat "Fundazol" us permet garantir la salut i la seguretat de les arrels si estan immerses en una solució durant un temps.

A més, per al tractament d’aquesta malaltia als països europeus, s’utilitza el medicament "Prozaro", que no està registrat a la Federació de Rússia com a medicament per a pastanagues.

Cal tenir en compte tots aquests punts, ja que el fusarium és una de les malalties més perilloses que amenaça tota la vostra collita.

També és necessari controlar de prop la salut de les arrels que envieu per emmagatzemar i desfer-se de les infectades a temps.

I no us oblideu del bon material de plantació, que és la meitat de l’èxit de la vostra collita futura.

Cercosporosi

Descripció de la malaltia. La cercosporosi és una malaltia de les pastanagues que provoca múltiples taques marrons brillants amb un centre clar a les fulles de la planta. Les primeres taques es formen exclusivament a les vores de les fulles, com a resultat de les quals es doblegen de forma antinatural. Amb el pas del temps, petites taques es fusionen en una gran massa fosca que cobreix completament la fulla. Després d’això, comencen a aparèixer taques als pecíols de la fulla, que s’endureixen amb el pas del temps i es converteixen en úlceres dures. Ells, com un anell, envolten la fulla i això, sense aportació de nutrients, s’asseca i mor. Després de la pluja, en temps especialment humit, les taques es cobreixen amb una "pelusa" de color gris.

Descripció de l'agent causant de la malaltia. El fong que infecta les pastanagues amb cercosporosi és molt aficionat a la humitat i a una temperatura determinada: de 22 ° C a 27 ° C.
El fong es desenvolupa en aquestes condicions en menys d’una setmana: en només 4 dies, després dels quals comença la infecció i la malaltia. El patogen s’estén per l’aire o per l’aigua. És especialment necessari controlar de prop els residus vegetals després de la collita, ja que és en ells que un bolet pot amagar-se desapercebut durant molt de temps i infectar futurs cultius.

Mesures de protecció contra les malalties. La vostra experiència = la salut dels vostres cultius. Com més correcta sigui la vostra tècnica agrícola, menys sovint les pastanagues emmalaltiran de cercospora. A més, algunes varietats híbrides són resistents a aquesta malaltia fúngica. No obstant això, si la malaltia és greu, s’ha d’utilitzar un medicament anomenat Kwardis.

Malalties de les pastanagues