Cultiu d'albergínies i cura en camp obert

Abans que les albergínies es domesticessin, creixien salvatges als països càlids. La gent no sabia ni les seves propietats útils ni la manera de cuinar-lo i amb què menjar. Aviat, quan es va descobrir que les albergínies ajudaven a reduir els nivells de colesterol, ajudaven el cor, mantenien un equilibri hídric normal al cos, es van convertir en un vegetal molt popular i van aparèixer una gran varietat de plats nous que utilitzen albergínies. A Rússia, el cultiu d’albergínies només va començar al segle XVII, ja que aquest vegetal exigent és força difícil de cultivar al nostre clima. Però amb el pas del temps, han aparegut noves varietats que han arrelat amb èxit en les nostres condicions meteorològiques. Les albergínies al camp obert requereixen una cura especial; s’han de respectar diverses condicions per obtenir una bona collita.

On es poden cultivar albergínies a l’aire lliure

El cultiu d’albergínies a l’aire lliure en les nostres condicions climàtiques és una mica diferent del cultiu d’altres cultius. En primer lloc, la condició especial més important és el sòl. Les albergínies només es poden cultivar en sòls fèrtils, preparats amb antelació, amb una estructura lleugera i molt fluixa. Aquestes verdures no toleren gens les gelades, si la temperatura sovint baixa dels 20 graus, la pol·linització pot aturar-se sense ni tan sols començar. Tampoc suporten la sequera, les flors poden caure o el fruit es deforma.

Albergínies en creixement a Sibèria

No és possible cultivar varietats del sud ordinàries a Sibèria, per tant, els criadors han desenvolupat varietats híbrides amb una major resistència al fred i un curt període de maduració. Aquestes varietats es distingeixen per una forta immunitat i donen una collita força bona. Els més populars són Robin Hood, Sailor, Violet Miracle, Trencanous.

Albergínia en creixement als Urals

Als Urals, les varietats populars són Gelius, Clarinda, Epic. Tingueu en compte que el període de maduració no pot superar els 95 dies. En general, cal esforçar-se molt per cultivar albergínies en les condicions climàtiques d’Ural, cal una cura acurada, complint totes les normes de cultiu. I no hi ha cap garantia de collita.

Albergínies en creixement a la regió de Moscou

Els residents d'estiu a prop de Moscou fa temps que conreen albergínies amb èxit. Amb una cura adequada i una selecció de varietats, podeu obtenir una collita decent d’aquestes verdures picants. Per a aquesta franja, varietats com el corredor de marató, el catxalot, Alekseevsky i Balagur. Es planten en terra oberta en plàntules, en un moment en què l’amenaça de gelades ha passat completament.

Aterratge en terreny obert: termes i normes bàsiques

Al nostre país, les albergínies només es conreen en plàntules, és necessari sembrar llavors ja a la segona quinzena de març, de manera que a finals de maig ja hagin format un sistema radicular estable i almenys 4-5 fulles. El trasplantament s'ha de realitzar després de l'establiment d'un clima càlid estable i sempre que la temperatura nocturna no baixi dels 15 graus. Al principi, és millor cobrir-lo amb una pel·lícula protectora especial a la nit. Tampoc es recomana la sobreexposició de plàntules a casa o en un hivernacle, ja que després de l’aparició de cabdells i ovaris, les albergínies no es poden acostumar a noves condicions i sovint es posen malalts o es converteixen en aliments per als insectes, per la qual cosa moren. .

Plantació de plàntules

Un cop heu seleccionat les llavors adequades per a les vostres condicions climàtiques, hi ha diversos procediments que cal seguir per millorar la germinació. En primer lloc, s’ha de tractar amb permanganat de potassi, remullar-se durant 20 minuts i després esbandir. Per a una millor germinació, les llavors es poden col·locar en una solució de nitrofask (1 culleradeta per 1 litre d’aigua de 25-28 graus), remullar-la durant un dia. Immediatament abans de plantar-lo, cal mantenir-lo en un ambient humit i càlid durant 1-2 dies. També podeu aplicar el procediment d’enduriment. Per fer-ho, posem i conservem les llavors a la nevera durant dos dies, després les traslladem a una altra habitació, on la temperatura és d’uns 18 graus durant un dia, i les tornem a tornar a la nevera. Es necessiten aquestes mesures perquè, després de la germinació, els brots arrelin millor al camp obert, fins i tot en condicions desfavorables que no morin.

Les llavors es poden plantar en contenidors. Omplim el recipient amb terra preparada amb antelació fins a una profunditat superior a la meitat, no tapem res, les albergínies adoren el sòl solt, sembrem llavors a una distància de 5 mm, ho cobrim amb una capa d’1 cm. per regar-la. El tanquem amb una pel·lícula o una bossa, el posem en un lloc ben escalfat i, tan bon punt veiem els primers brots, traiem el refugi i el traslladem a un lloc més fresc, la temperatura és d’uns 18 graus. Al cap d’una setmana, el tornem a posar en un lloc càlid i ben escalfat. Després de formar-se 5-6 fulles i arribar a una alçada de 10 cm, es pot trasplantar a terra oberta. Una setmana abans del trasplantament, les plàntules s’han de treure al carrer, a un balcó o a un hivernacle, però s’han d’evitar els corrents d’aire i la llum solar directa almenys per primera vegada.

El millor lloc per albergínia al jardí és un lloc on cau bé la llum, la terra s’escalfa bé, però s’exclouen les corrents d’aire i els vents. Si és possible, els podeu plantar al costat de petites mates. Dels antecessors, és millor triar col, perennes, cogombre i ceba, però no es poden plantar patates, tomàquets, physalis i pebrots al seu lloc. Tingueu cura de triar un lloc amb antelació, és millor assignar llocs per plantar cultius a la tardor, després de la collita.

Les albergínies adoren el sòl fèrtil i amb textura clara. És important no exagerar-ho amb fertilitzants orgànics, en cas contrari, en lloc d’un cultiu, només obtindreu cims, si hi ha acidificació del sòl, podeu introduir farina de dolomita o calç triturada.

En dosis moderades, podeu utilitzar fem, i necessàriament podrits, i no frescos, amb el càlcul de 3-4 kg. per 1m2. Podeu prendre fertilitzants minerals ja fets com superfosfat, potassi o nitrat d’amoni. El sistema radicular de l’albergínia es desenvolupa exclusivament en sòls solts, ni tan sols s’ha d’intentar cultivar-los en terres argiloses i pesades. Cal afluixar el sòl constantment, podeu introduir torba, humus o sorra, després de barrejar-lo bé amb la terra.

És habitual plantar tots els cultius d’hortalisses al vespre, és possible en temps ennuvolat, però relativament càlid. Excavem forats a intervals de 23-30 cm per a la maduració primerenca, de 34-40 cm per a les varietats tardanes, respectivament. Deixem entre 55 i 70 cm entre les files. És millor triar l’esquema entre les instruccions de l’envàs de llavors, cada varietat té els seus propis matisos.

Cura

Com ja hem dit, les albergínies són una cultura molt capritxosa, s’acostumen a un lloc nou, requereixen la màxima cura, si no, simplement moriran o no arrelaran gens. Comencem a marxar immediatament després del trasplantament a terra oberta. El reg ha de ser abundant, dos cops per setmana, subjecte al clima sec i calorós, si plou, no regueu. Ens centrem en l’estat del sòl. L’aigua només està assentada, càlida, la pluja és la més adequada. Si no és possible regar diverses vegades a la setmana, és millor abocar més aigua, estrictament a l'arrel, almenys un cop a la setmana.

Les albergínies també són exigents sobre les condicions meteorològiques, no els agrada ni la calor ni el fred, la temperatura hauria de fluctuar de 22 a 26 graus.En èpoques calentes i seques, fabriquem ombres amb mitjans improvisats i, a temperatures inferiors a 20 graus a la nit, cal cobrir-les amb una pel·lícula o un altre material per a aquests efectes. Quan el creixement de la planta arriba als 30 cm, cal fer una pinça per a la roba a la part superior, de manera que els brots vagin als costats, deixem només el més saludable d’ells, retirem la resta. No cal fixar-se.

Desherbem un cop per setmana, pel camí cal afluixar el sòl, intentar evitar la formació de grumolls i escorces al sòl, el sistema radicular necessita oxigen. Les males herbes també atrapen l’oxigen i poden atraure les plagues.

Amaniment superior

Les albergínies adoren el sòl fèrtil, s’hauran d’alimentar sovint. El primer s’ha de fer al cap de 20 dies, després durant el període de creixement actiu (a mitjans de juliol), l’últim apòsit es fa a la tardor, durant la fructificació. Com a apòsit, escollim fertilitzants que continguin fòsfor, ajuda a desenvolupar els ovaris, el nitrogen és útil al començament del creixement per a la formació de flors, el potassi és un auxiliar indispensable durant el període de creixement actiu dels fruits, ajuda a formar la immunitat a les condicions meteorològiques, el ferro i el manganès perllonguen el període de fructificació. Simplement podeu comprar tots aquests elements en forma de fertilitzants ja fets, com el popular superfosfat, el nitrofask igualment conegut. Es pot utilitzar sulfat d’amoni i nitrat de potassi.

A les zones rurals, és molt popular alimentar-se amb purins o purins. Aquesta espècie és adequada per a la primera i la segona alimentació. El més important és que els fems s’hagin podrit, preparats amb antelació, en cas contrari l’excés de nitrogen contingut en els purins frescs pot destruir la planta. Podeu barrejar-ho amb excrements d’aviram o compost.

A més dels tipus d’alimentació habituals, també n’hi ha de populars. Els jardiners experimentats utilitzen aquest mètode juntament amb altres. Per exemple, la infusió de bolets aporta bons resultats en el procés de maduració de la fruita. Agafem ½ tassa de bolets secs, aboquem 5 litres d’aigua tèbia, insistim per un dia. La solució també es pot fer amb cendra de fusta, aboqueu 2 gots de cendra amb 5 litres d’aigua tèbia. Podeu preparar una solució de llevat, agafar un paquet de llevat que pesi 1 kg, omplir-lo amb una galleda d’aigua, esperar un dia i tornar a afegir aigua. Aboqueu aquesta solució sota l’arrel de la planta.

També podeu fabricar fertilitzants a partir de diverses plantes. Per exemple, podeu elaborar dent de lleó. Un got de dent de lleó per 7 litres d’aigua, i aboqueu-hi sobre l’albergínia. Preparem camamilla medicinal en 2 litres d’aigua, esperem un dia i afegim 9 litres més. És molt popular utilitzar closques d’ou com a guarniment, es pot moldre i espolvorear sota l’arrel o fer una solució i aigua.

Albergínies en creixement: com fer front a les plagues

L’enemic més perillós de l’albergínia és l’escarabat de la patata de Colorado. Destrueixen molt ràpidament les fulles sucoses i grassonetes de la planta. No és difícil notar-los, els ous de taronja sota les fulles són familiars per a tothom. Cal prendre mesures immediatament. En primer lloc, intenteu tractar-ho amb una solució de donzell, farina salada o cendra de fusta. Inicialment, la plantem lluny de les patates, en cas contrari no es podran guardar les albergínies d’aquests escarabats.

Les xinxes o els àcars també poden atacar. Si no va ser possible eliminar les plagues mitjançant mètodes populars, cal tractar-les amb productes químics com Prestige, Zircon, Fitasporin. Com a mesura preventiva, fem servir tintura de ceba o dent de lleó, hi podeu afegir sabó de roba o quitrà.

Normes de collita i emmagatzematge

Per determinar la maduresa de les fruites d’albergínia, cal calcular el temps de maduració. Les varietats primerenques necessiten 90-110 dies, mitjanes - 115-130 dies, tardanes - 130-140 dies. Aquestes dates poden variar a causa de diversos factors, per exemple, les condicions meteorològiques adverses, els estius freds, poden allargar significativament les dates o pot afectar la no adhesió a les dates de plantació.

És difícil determinar-ne l’aspecte, principalment observen la longitud del fetus, tot i que es tracta d’una estimació errònia.També és impossible determinar-ne el color, perquè adquireix el color morat intens habitual de forma immediata. La millor manera és provar de fer clic a l’albergínia. Si es va doblegar i, al mateix temps, va tornar a la seva posició original, és probable que la verdura estigui madura. Si voleu allargar la vida útil de l’albergínia, haureu de classificar-les, deixant les més saludables, no trencades i intactes al cremador posterior. Cal emmagatzemar, com tots els cultius d’hortalisses, a habitacions fosques, fredes i seques.

Si compliu les regles bàsiques i escolliu la varietat adequada per a les vostres condicions climàtiques, es poden cultivar albergínies i gaudir del seu ric i inusual sabor fins a l’hivern. El més important és la paciència i la cura constant. Pot trigar més d’un any a triar el lloc i la varietat adequats. Però l’esforç gastat quedarà completament justificat.