Aterratge i cura dels astres

Més a prop de la tardor, quan surten els darrers dies càlids i s’acaben les vacances escolars, comença el temps per a la diversitat de colors als parterres, als jardins frontals i als parterres. Això vol dir que ha arribat el moment que els asters floreixin. Són flors molt boniques que sorprenen per la seva varietat de formes i ombres. Aquestes flors sense pretensions decoraran el lloc i crearan un estat d'ànim arc de Sant Martí. A continuació, us explicarem els tipus d’aster.

Regles per a l'aster creixement anual

Els asters anuals tenen un segon nom: callistephuses. Són les flors que es caracteritzen per una flor gran a la tija. Sovint podem veure aquests asters als parterres de flors. La tija sol ser llarga i les flors són de gran diàmetre, exuberants i d’aspecte brillant. Aquesta planta és molt popular entre els jardiners de gairebé tots els països.

Normes d’aterratge

Cal preparar el lloc d’aterratge amb antelació, el període òptim serà la tardor. Com més treball i cura us dediqueu a preparar el sòl, més brillant, més gran i més bella serà la flor. La terra s’ha d’excavar adequadament introduint-hi humus. La flor es cultiva per llavors. Podeu pre-cultivar plàntules o sembrar llavors directament a terra.

Creix amb plantules

Les llavors s’han de sembrar a principis de primavera o mitjans de primavera. Els podeu sembrar, per exemple, en un hivernacle o en contenidors especials. En primer lloc, es fabriquen solcs en els quals s’aboca la llavor. Prèviament, es recomana sucar les llavors en una solució de fungicides i utilitzar-les per conrear la terra on es plantaran els cultius. Això es fa per protegir la futura planta de la "cama negra". Els solcs s’enterren i després es regen amb una solució lleugera de permanganat de potassi. Després, les plàntules s'han de cobrir amb paper d'alumini. La caixa de plàntules s’ha de col·locar en un lloc fosc abans que apareguin els primers brots. Després d’haver aparegut els brots, i això passa al cap d’uns 4 dies, es pot retirar el refugi i els mateixos contenidors es poden exposar a la llum.

Després d’haver crescut almenys una fulla real, cal plantar les plàntules en testos separats o seleccionar un recipient més gran i plantar les plàntules, mantenint una distància d’uns 10 cm l’una de l’altra. Es pot fer el mateix trasplantament a l’hivernacle. No tingueu por de danyar la planta, ja que l’aster resisteix amb calma el trasplantament.

Al final de la primavera, ja podeu plantar plàntules de forma segura en un parterre de flors o jardí de flors. No tingueu por de les gelades recurrents, ja que els astres són prou resistents al fred i poden suportar temperatures inferiors a menys de 3 graus. El lloc d’aterratge ha de ser obert, pla i assolellat. L’aigua no s’ha d’estancar durant la precipitació o el reg.

Per tant, l’alçada de la tija de la flor no ha de ser inferior a 10 cm i el sistema radicular ha de ser força potent i fort. El millor moment per trasplantar un aster és al vespre. Cal cavar solcs al terra, observant la distància entre ells com a mínim mig metre. Els solcs es reguen amb aigua, i llavors ja és necessari trasplantar les flors. La distància entre les flors ha de ser d’uns 30 cm, tot i que aquí és millor centrar-se en la mida de la futura flor.

Després de passar uns set dies, podeu alimentar els astres amb qualsevol preparat que contingui tot un complex de fertilitzants. La següent alimentació s’ha de fer en un mes. Durant una sequera, és necessari un reg abundant, sobretot si es necessita un reg regular de sòls amb un alt contingut de sorra. També es recomana dur a terme un tractament preventiu de plantes contra malalties habituals dels àsters.

Mètode de sembra sense llavors

A principis de primavera, les llavors es sembren en solcs especialment preparats als llits. Després, el llit s’ha de regar i cobrir amb algun tipus de material protector o pel·lícula. També és possible plantar àsters a l’hivern. En aquest cas, les llavors es sembren al sòl ja congelat, també en solcs prèviament preparats.

Quan la flor té tres fulles vertaderes, les plàntules s’han d’aprimar, deixant una distància d’uns 10 cm entre elles. És millor excavar aquestes flors addicionals i després trasplantar-les a un altre lloc.

Cura

Els àsters es classifiquen com a plantes poc exigents. El més important aquí és que el sòl és fèrtil i nutritiu, ben fertilitzat. En aquest cas, només cal regar les flors a temps i treure les males herbes del jardí.

Si el temps ho permet, n’hi ha prou amb aplicar fertilitzants un parell de vegades, i els asters us donaran grans i boniques flors que creixen sobre una pota forta i sana.

Àsters perennes

Les espècies perennes d'aquesta cultura també s'han de plantar en llocs oberts, nivells i prou il·luminats pel sol on no s'acumuli una gran quantitat d'humitat. L’ombra parcial també és adequada. Els àsters perennes no tenen pretensions a l’hora de tenir cura, creixent al mateix lloc fins a sis anys. Només cal afluixar i desherbar les plantes. Cal fer-ho amb cura per no danyar el sistema radicular de la flor. També es recomana tractar plantes amb preparacions especials contra malalties tan comunes com la podridura grisa i el míldiu. Aquestes malalties es produeixen amb més freqüència en sòls amb aigua.

Mètodes de reproducció

Aquest tipus de cultiu es propaga amb més freqüència per esqueixos. Això s’ha de fer a la primavera. La mateixa regla s'aplica al trasplantament de flors. Els brots que apareixen a les tiges són ideals per a la propagació com esqueixos. Les noves plàntules arrelen molt ràpidament i produeixen tiges potents. Algunes varietats també es propaguen dividint les arrels. Aquest tipus d’aster no es propaga per les llavors.

Aquesta cultura es cultiva activament sobre grava, en un jardí de roses. A més, les flors tindran un aspecte espectacular en combinació amb geranis, violetes i altres flors de colors.

Classificació dels cultius

Les espècies anuals d’aquesta flor es divideixen en tres tipus. La divisió es basa en la forma dels pètals.

Hi ha àsters de canyís, àsters de transició i flors tubulars.

Cada tipus es divideix en diverses varietats més, segons l’àrea d’aplicació.

Les anomenades varietats de tall aster són adequades per fer rams. Tenen tiges llargues i boniques flors exuberants. Les varietats de carcassa són àsters amb un llarg període de floració, més sovint tenen diverses inflorescències alhora. I les varietats universals són adequades tant per a un ram com per decorar un parterre o un jardí de flors.

Les flors tubulars es distingeixen per una forma de pètal tubular corresponent.

Les varietats de tall inclouen els asters tubulars i pinnats. La varietat de carcassa és, per exemple, la varietat nana. És adequat per al cultiu, tant al lloc com a l’ampit de la finestra.

Per al tipus de transició d’aster, són característics tant els pètals tubulars com les inflorescències de canyís. Així doncs, podeu trobar en aquesta forma flors simples, coronals i semi-dobles.

Els àsters simples es distingeixen per un centre groc, que té una forma plana, i està compost per molts tubs grocs. Al voltant hi ha diverses files de pètals en forma de llengua. Aquestes varietats inclouen: varietats per a rams Sonnenshine i Margarita, varietats de carcassa: Edelweiss, Apollo i altres.

Els àsters semi-dobles inclouen inflorescències més exuberants, que tenen moltes files de pètals, però el centre és ben visible. Aquestes varietats inclouen les varietats Anemonovidnaya i Madeleine: flors tallades. Roseta i Victoria Baum: revestiment de flors.

Si el centre de l’aster és molt difícil de veure i les flors mateixes són exuberants, en forma de pompons, es tracta d’asteres coronals. Aquests inclouen varietats com Princess, Fantasy i altres. Les varietats de carcassa són Pomponnaya i altres.

Varietat universal - Bouquet Princess.

Varietats de canya d'aster

Aquesta cultura es caracteritza per unes flors molt exuberants que semblen una bola, entre les quals és impossible distingir el centre tubular groc.

Aquí es distingeixen els asters arrissats, els raigs i els cultius d’agulles.

Els asters arrissats tenen boniques inflorescències exuberants, els pètals dels quals s’enrotllen des de la vora. Les varietats a partir de les quals es fan els rams: Queen of the Market, Hohenzollern i altres. Les varietats universals inclouen: Miracle primerenc, Crisantem i Cometa.

Els àsters de feix inclouen flors que tenen pètals llargs i estrets que es poden enrotllar. Es tracta de Radio, Unicum i Corallen.

Riviera, Valquíria: aquestes varietats d'aster es coneixen com a raigs. Els seus pètals semblen agulles fines, ja que es trenquen al llarg de tota la seva longitud.

Parlant d'asteres perennes, l'aster alpí, l'aster italià, l'aster americà i l'aster belga nou són populars.

Les dues darreres varietats són un arbust amb una tija bastant alta, aproximadament d’un metre i, de vegades, fins i tot un metre i mig d’alçada. No obstant això, aquests arbustos no són forts i poden trencar-se o perdre el seu aspecte, caient-se a trossos enmig del jardí de flors. Les plantes comencen a florir cap a finals d’estiu, però el període de floració pot durar fins a finals de tardor.

L'aster americà, o com també se l'anomena - Nova Anglaterra - pot créixer a més d'un metre i mig d'alçada. Els seus arbustos són prims, bells i forts, que recorden una columna. No cal lligar aquest arbust. Les flors semi-dobles es distingeixen per una varietat de colors, generalment groc o taronja.

La flor floreix a principis de tardor i pot durar fins que aparegui la primera neu.

Conclusió

Asters - Són flors molt boniques, amb una gran varietat d'espècies i varietats, a més de completament poc exigents per a la cura i sense pretensions per al medi ambient. Tot el que necessiten les flors és un sòl enriquit i nutritiu. I llavors els asters us respondran amb una floració exuberant i bonica.