Anís: regles de plantació i cura, que creixen a partir de llavors

Anís és un hoste bastant rar als jardins dels nostres estiuejants, i en va! Aquesta cultura no és massa capritxosa per cuidar-la i és molt capaç de fer-vos feliç amb les seves qualitats especiades. En aquest article, parlarem de com triar el lloc adequat per plantar, de les regles de plantació i cura.

Anís: informació general

Les herbes picants als jardins dels nostres estiuejants no ocupen massa espai, i és completament en va. A més de les seves propietats beneficioses per al cos, aquestes herbes solen tenir un aspecte bastant decoratiu i també són una gran addició als vostres plats en forma d’espècia. Cultivar anís pel vostre compte és molt divertit i interessant. Tot i que l’anís deu el seu origen als països de l’est, està ben adaptat a les baixes temperatures i és capaç de suportar fins i tot un lleu menys de cinc a set graus.

Tot i això, cal tenir en compte que l’anís segueix sent una planta termòfila. I per aquest motiu, heu de triar un terreny amb exposició sud o sud-oest. El sòl ha de ser conreat, suficientment solt i transpirable. Als països on l’anís creix de manera natural (mediterrani, Egipte, Àsia), l’aire està ben escalfat i sec. Per tal que l'estructura de la terra sigui prou fluixa, es pot afegir humus. També proporcionarà al sòl nutrients que ajudaran a les plantes a prosperar. Podeu barrejar la terra amb la sorra, però al cap d’un temps té la propietat d’enfonsar-se.

Com cultivar anís per llavors

L’anís no és una planta molt capritxosa; a la zona mitjana del nostre país, per exemple, se sent força bé. Perquè l’anís creixi i es desenvolupi bé, cal un sòl amb un nivell de pH neutre o lleugerament alcalí. Normalment els jardiners prefereixen plantar anís a la primavera.

Com a regla general, no s’utilitza un mètode de plantació puntual, sinó una sembra massiva amb llavors. Així, les herbes fresques complementaran bé les vostres amanides.

La plantació d’anís inclou diverses etapes. Al principi, cal afegir humus a la profunditat de la baioneta de la pala per excavar. Després d'això, el sòl ha de ser lleugerament apisonat, no hi ha hagut buits a la capa superficial, ja que, per exemple, una llavor pot enfonsar-se cinc centímetres i la segona es mantindrà a sobre del terra. A continuació, cal fer solcs poc profunds (aproximadament un centímetre i mig). Observeu un interval de trenta-cinc a quaranta centímetres entre files. Seguiu aproximadament les proporcions següents: per a un metre quadrat, necessiteu dos grams de llavors. Després de plantar, vessar aigua tèbia sobre els solcs. Alguns recomanen l’ús de torba de gran amarratge com a fertilitzant, però cal anar amb compte. El fet és que aquest fertilitzant augmenta activament el nivell d’acidesa del sòl i això afecta negativament les plantes.

El material de sembra d’anís té una capacitat germinativa força baixa, de manera que les llavors s’han de germinar abans. Només podeu posar les llavors d’anís en un recipient i abocar-hi aigua. Ha de cobrir les llavors aproximadament un centímetre com a màxim. A continuació, deixeu les llavors en remull amb aigua durant tres dies. No oblideu canviar l’aigua per una de nova cada sis a vuit hores. Quan finalitzi el procediment de remull, esteneu el material de sembra sobre un drap lleugerament humit i amagueu-lo a la nevera durant tres dies. En aquest cas, la temperatura s’ha de mantenir al nivell d’un o dos graus centígrads.Si heu fet tots aquests treballs preparatoris com cal, després de sembrar les llavors hauríeu de brotar vint dies després.

Però tingueu en compte que si l’anís no ha brotat després d’aquest temps, les coses estan malament. El sistema radicular de l’anís no s’endinsa profundament al sòl. Això vol dir que la terra on es cultiva l’anís ha d’estar ben fertilitzada i solta perquè les arrels puguin rebre fàcilment la quantitat necessària de nutrients. Si teniu en compte aquests requisits, es garanteix una bona collita.

Els grans d’anís tenen una closca densa. A més, la composició química conté una gran quantitat d’oli essencial. Per aquest motiu, les llavors no són tan bones per deixar passar la humitat.

Ja hem observat just més amunt que les llavors d’anís necessiten una germinació addicional abans de plantar-les en terreny obert. Hi ha diverses opcions per fer-ho convenientment.

1. Amb l’ajut de les plàntules.

Amb l’inici de febrer, les llavors s’han de sembrar en caixes, la profunditat a la qual s’han d’immergir les llavors ha de ser d’uns dos centímetres. Després d'això, cal regar bé el sòl i cobrir-lo amb paper d'alumini o vidre. En aquest cas, s’ha d’observar la temperatura de +10 - 15 graus. Quan hagin passat unes sis setmanes, apareixeran brots. Quan apareixen dues fulles, cal submergir les plàntules en tasses. Recordeu plantar a terra humida. Tingueu en compte que quan apareixen els brots, la temperatura del sòl depèn en gran mesura. Si el sòl s’escalfa entre tres i quatre graus, espereu els brots al cap de 25 a 30 dies. Si el sòl és més càlid, per exemple, entre +10 i 12 graus, les plantes haurien d’eclosionar en un parell de setmanes.

2. Remullant-se.

Amb aquest mètode, cal remullar les llavors en aigua durant tres o quatre dies. Haurien de ser de setze a divuit graus. Cada dia cal canviar l’aigua per ser fresca. Quan finalitzi el terme, poseu-los en un drap mullat i guardeu-los en una habitació amb temperatura ambient (+18 - 22 graus) durant dos dies.

Després, les plàntules s’han d’assecar i després refrigerar-les durant vint dies. Aquest procés també s'anomena "vernalització". Aquest procediment és necessari per adaptar-se millor a les condicions meteorològiques canviants de les seves plantes. Sovint passa que a la primavera el temps canvia dràsticament, això té un efecte molt perjudicial per a les plantes. Però si s’endureixen de l’estat d’un petit brot, aquestes dificultats en el futur els seran molt més fàcils de sobreviure.

A més, les llavors brollaran el més aviat possible, ja en el desè-onzè dia.

Cada jardiner tria un mètode de germinació basat en paràmetres individuals: condicions climàtiques, estructura i composició química del sòl. Tot això també afecta fortament el creixement i el desenvolupament de futures plantes.

Plantació d'anís a l'aire lliure

Sovint el temps no és molt previsible, a la primavera hi pot haver tant clima calorós sec com pluges prolongades. Les fileres de reg d'anís s'han de regar regularment. És millor fer-ho al vespre o al matí, quan el sol encara no és tan brillant i abrasador. Si utilitzeu aigua de l’aixeta, és millor defensar-la abans de regar almenys dos dies. L’aigua ha de ser càlida, preferiblement aigua de pluja. Després de regar, és convenient eliminar la zona de les males herbes. Això s’ha de fer prou regularment. Recordeu mantenir la distància entre plantes. Si creixen massa a prop l’un de l’altre, es pot produir un procés de podridura i el desenvolupament de les plantes serà lent a causa de la manca de llum, calor i nutrients. Per tant, si cal, assegureu-vos d’aprimar les plantules d’anís.

En triar un lloc, recordeu que és millor triar un terreny obert i ben il·luminat. No hauria d’haver cap vent fort als llits i cap corrent d’aire hauria de “caminar”. En cas contrari, hi ha el risc que les ratxes de vent simplement posin les plantes a terra.

Comproveu periòdicament el nivell d’humitat del sòl. Si plou durant molt de temps, té sentit cobrir les plantes.El fet és que si hi ha un excés d’humitat al terra, no esperareu una bona collita, a més, és molt perillós des del punt de vista del desenvolupament de malalties del sistema radicular de l’anís.

No oblideu alimentar l’anís. El primer mes, s’han d’aplicar fertilitzants orgànics al sòl i una mica més tard s’han d’aplicar apòsits minerals complexos. És millor utilitzar solucions amb una concentració feble per a això.

Si és evident que algunes plantes han patit algun tipus de malaltia, elimineu aquestes inflorescències de manera oportuna per evitar la contaminació de les plantes del barri. Si voleu que el vostre anís us delecti amb una vegetació exuberant, penseu o talleu els brots joves amb paraigües. Quan les vostres plantes ja hagin guanyat força i s’enfortissin, tingueu en compte que ja no necessiten molta aigua. Quan desembarqueu, intenteu tenir cultius que pertanyen al paraigua com a veïns de l’anís. Si seguiu l’agrotecnia correcta per al cultiu de l’anís, aquesta cultura us delectarà no només amb verds, sinó també amb un gran nombre de llavors. Per exemple, es poden obtenir més d’un quilogram de llavors a partir de deu metres quadrats.

Com collir correctament l’anís

Quan les plantes d’anís fan uns quaranta centímetres d’alçada, ja es poden collir els verds. Tingueu en compte que els paraigües han de portar una orkaska verda. Les llavors només han de formar ovaris. Quan les "estrelles" estan madures, és hora de tallar les tiges grogues. També s’han d’eliminar les inflorescències d’un to marronós. Després, formeu les plantes en raïms. Assecar bé, i després triturar i recollir les llavors.

Cal guardar l’espècia en un recipient ben tancat que no permeti el pas de la humitat i les olors. Emmagatzemeu l’anís en un lloc fresc i sec, fora de la llum solar directa. La germinació de les llavors és rellevant durant uns dos anys.

Si es cultiva anís amb finalitats mèdiques, la verema es fa normalment al setembre. Durant aquest temps, els paraigües prenen un color marró clar. Cal posar les branquetes sobre un drap gruixut i assecar-les. A més, aquest procediment es pot dur a terme en un armari d'assecat, la temperatura ha de ser d'aproximadament +50 graus.

L'anís pot ser un gran complement per a les vostres altres plantacions verdes. A la primavera es recullen fragants verdures per a amanides, l’estiu és un període d’aroma meravellós al jardí, a l’hivern es pot utilitzar una espècie brillant que s’ha cultivat amb les seves pròpies mans. I tenint en compte que ara ja sabeu cultivar adequadament aquest cultiu, no hi hauria d’haver dificultats.

Foto d’anís

SONY DSC