Violeta alpí

Violeta alpí - descripció botànica i tipus de flors. Requisits previs per sortir: temperatura i humitat durant el període actiu i durant el descans. Mètodes de reproducció: podeu obtenir la informació més completa sobre tot això en aquest article.

Violeta alpí: foto de flors

Violeta alpí: descripció de la flor i característiques detallades

Absolutament les flors que creixen a casa donen a les floristeries un gran plaer estètic. Una de les flors preferides és el violeta alpí, que sol créixer a les finestres. El violeta alpí pertany al gènere de les plantes perennes, per regla general, ni tan sols les flors, sinó les herbes, que al mateix temps no tenen res a veure amb el violeta. Aquesta flor és tuberosa, del gènere de les prímules, i va rebre el seu nom pel fet que s’adapta amb més rapidesa i èxit a les condicions climàtiques de muntanya. El nom correcte del violeta alpí pot semblar encara més familiar per a molts, perquè és un ciclamen.

Moltes de les espècies de violetes alpines existents avui en dia (i n’hi ha aproximadament 22) es reconeixen en perill d’extinció, de manera que se’ls ha de prestar més atenció i cura per no perdre completament aquestes plantes úniques. El ciclamen prové de zones muntanyoses i costaneres situades a la Mediterrània, però també es poden trobar molt sovint a la natura, que es concentra principalment a les regions del Caspi i a les muntanyes del continent africà. Si parlem d’Àfrica, el ciclamen arrela millor al nord-est i, a les regions massa assolellades i caloroses, és gairebé impossible trobar-lo.

Per descomptat, també hauríeu de fixar-vos en el cicle vital del violeta alpí. Es divideix principalment en dues etapes principals: l’etapa de vegetació i l’etapa inactiva. Mentre es troba en fase de latència, la planta pot descansar gradualment i aquest període recau principalment a l’estiu. Durant la calor estiuenca, que pot esgotar moltes plantes, el violeta simplement dorm. Desprèn fullatge i la humitat s’obté principalment dels tubercles per preservar l’energia vital. La majoria dels cultivadors de flors tenen pèrdues quan veuen aquesta reacció per part de la planta, però no us haureu de tenir por i preocupar-vos: es tracta d’un estat completament natural de la planta, que es repeteix periòdicament i només en beneficia, en lloc de el seu perjudici.

Si parlem de la temporada de creixement, al violeta alpí cau cap a la tardor. La floració violeta, segons el seu tipus, es pot produir a l'octubre i al març. Per descomptat, el jardiner tria la varietat pel seu compte d’acord amb els seus interessos i expectatives, de manera que haureu de prestar més atenció a les instruccions, als consells d’altres jardiners que puguin aconsellar una determinada varietat i dissuadir-ne d’una altra pel fet que no s’adapta del tot al jardiner o no és adequat per al cultiu en condicions climàtiques, en sòl, en llocs.

A causa del fet que el violeta alpí té el costum de deixar fulles, espanta molt els cultivadors de flors. Després d’haver comprat una flor bonica i atractiva, una persona espera que sempre sigui així, però amb el començament d’un període de “caiguda de fulles”, la flor acaba a les escombraries i la floristeria ni tan sols s’adona de què greu error que comet per falta d’informació i desconeixement.Però, si sou conscients de totes les complexitats de la cura d’una planta, podeu admirar la seva bella i atractiva floració durant molts anys.

Moltes violetes alpines també poden donar un gran aroma, que també és utilitzat sovint pels perfumistes per crear composicions delicades i femenines. Els pètals del violeta alpí són similars a les ales de les papallones, són llisos, decorats amb ratlles. La flor té un aspecte molt decoratiu i, per tant, és molt popular entre els criadors.

Violeta alpí: foto de flors

A més, també cal subratllar el fet que el violeta alpí també té algunes propietats medicinals, que molts coneixen des de fa molts segles. Avui en dia, tant els herbolaris com els curanderos utilitzen aquesta planta per fabricar un extracte i utilitzar-la en medicaments. D’una manera o altra, el ciclamen és reconegut com una planta verinosa i s’hauria d’utilitzar d’aquesta forma amb molta precaució. El més segur és adquirir tintures ja preparades o altres medicaments que incloguin un extracte de violetes alpines.

Espècies vegetals

El violeta alpí es va començar a cultivar a Europa i cap al segle XIX es va convertir en una planta ornamental de ple dret, sobretot quan van entrar a la moda espècies de flors espectaculars, que van atraure la mirada de tothom que les veia. Més tard, van tornar a primer pla varietats més modestes, però la varietat d’espècies ha sobreviscut fins als nostres dies.

Si parlem de les espècies que arrelen millor a casa, es tracta de ciclamens de color porpra i persa. A continuació analitzarem amb més detall les característiques de cadascun d’ells.

Violeta alpí persa

Violeta alpí: foto de flors

És una planta herbàcia que té arrels en forma de tubercle. El seu diàmetre pot arribar als 15 centímetres i les arrels comencen a créixer a la part inferior. Les fulles del ciclamen persa tenen forma de cor, el diàmetre de les fulles és bastant gran: uns 10-13 centímetres. La fulla és verda, hi ha un patró platejat a la part superior i els pètals són allargats, la seva longitud és d’uns 5 centímetres. Les espècies poden ser dels colors següents: rosa i porpra, amb taques i una ombra fosca a la base mateixa de la inflorescència. El període latent del ciclamen persa comença, com ja hem dit, al començament de l’estiu. Les fulles comencen a agafar un to groguenc i desapareixen generalment. Només queda el tubercle al lloc de la planta. Però no us preocupeu: aquest és l'estat natural de la flor i, després d'un temps, en el pròxim període de floració, es restaura completament.

Violeta alpí europeu

El segon tipus, que pertany a les cultures domèstiques. És una planta tuberosa de fulla perenne que forma part del gènere herbaci. Les arrels es situen sobre el tubercle, allunyant-se d’ell per tots els costats. Les fulles de les fulles són cordades, el seu color és verd fosc, l’ornament de la part superior dels fulletons s’expressa, platejat. Les flors són de mida petita, poden fer fins a dos centímetres de llarg, tenen un color rosat delicat i també emeten un aroma atractiu molt agradable.

Violeta alpí: foto de flors

Aquest violeta alpí floreix a la primavera i dura aproximadament tot l’estiu. A diferència de molts altres, aquest tipus particular de violeta no té un període latent pronunciat, motiu pel qual els productors estan tan preocupats. Però, a més d’aquests tipus de ciclamen tan populars, també n’hi ha de menys populars, però força comuns.

Cyclamen intarium.

És un violeta alpí d’origen turc. És la flor més petita d’aquest tipus, que té petites flors blanques. El ciclamen d’heura és molt perfumat, quan fa calor, la flor queda literalment calba, però amb l’arribada de la tardor apareixen flors increïblement delicades. Aquest gènere de ciclamens pertany a fetges llargs i pot florir en un sol lloc i romandre durant uns 120 anys.Un tubercle de diàmetre pot créixer fins a 25 centímetres, que és molt.

Ciclamen libanès.

Pel nom queda clar que és de Líbia. Aquesta espècie té en realitat el període de floració més llarg. Hi apareixen unes delicades flors roses sobre les quals es poden distingir unes venes vermelles molt fines. A més, les flors són molt grans. Per la seva aparença, és realment únic, de fins a tres centímetres de longitud, i realment té una mida molt gran.

Violeta alpí: atenció domiciliària

Per descomptat, tenint en compte les característiques i els tipus de violeta alpina, no es poden ignorar les peculiaritats de la cura d’aquesta planta. El violeta alpí és una flor molt bonica i alhora molt capritxosa. Per mantenir el seu aspecte atractiu, és extremadament important tenir en compte alguns dels matisos de tenir-ne cura.

Per començar, cal tenir en compte el règim de temperatura de la planta i el grau d’il·luminació. Com a regla general, les violetes alpines agraden molt el clima fresc i, en major mesura, la flor se sent còmoda a temperatures que varien de 10 a 19 graus. Si hi ha un augment de la temperatura de més de 25 graus, els ciclamen poden considerar-ho com un senyal que és possible entrar en estat de repòs i deixar les fulles.

Mentre la temperatura de l’aire al voltant no hagi baixat dels 8 graus, la flor es pot transferir perfectament a la part obaga de la lògia, o s’adaptarà força a les condicions adossades del jardí. Com a norma general, són les fresques temperatures nocturnes les que contribuiran al desenvolupament i formació de brots florals a la planta, i això determina en gran mesura la intensitat amb què florirà el violeta alpí quan arribi el seu moment. Si el violeta alpí ja ha entrat a l’etapa de floració, és millor que triï un lloc més il·luminat i, alhora, el lloc més fresc de l’apartament. Com qualsevol altra planta que floreix majoritàriament a l’hivern, el ciclamen també és prou exigent per tenir una il·luminació estable.

El reg per a la floració de les violetes alpines s’organitza millor regularment, en cas contrari les fulles es marceixen molt ràpidament, cosa que arruïnarà completament l’aspecte de la planta. Un cop s’atura la floració, podeu regar la planta una mica menys sovint. Quan entra en l'etapa de repòs complet, el sòl es pot humitejar de tant en tant perquè la planta no s'assequi completament i s'assequi, però en general, en aquest moment, el reg hauria de ser regulat i limitat. Els ciclamens també es poden regar simplement omplint les safates sota l’olla amb aigua. Les fulles de color violeta alpí no són especialment acollidores si hi arriba humitat. Si això passa, l’aigua s’ha d’eliminar immediatament de la superfície de la fulla, en cas contrari la planta començarà a morir lentament.

No es recomana sobreeixir el violeta alpí, ja que pot provocar algunes malalties fúngiques que afecten el sistema radicular. Per tant, és millor regar el violeta poques vegades, però amb abundància, mentre que després de cada reg, espereu fins que el terró terreny estigui completament sec i, a continuació, realitzeu el següent reg. A més, no es pot privar l’atenció de la humitat de l’aire: a les fulles no els agrada l’entrada d’humitat, el millor és utilitzar una pistola de dispersió finament dispersa, que ruixarà l’aire al voltant de la planta, però al mateix temps no caurà sobre la seva part caduca. en quantitats abundants.

Violeta alpí: foto de flors

Alimentació violeta alpina... S’hauria d’organitzar en diverses etapes, cosa que permetrà que aquest procés aporti encara més beneficis a la planta, evitant una sobreabundància de substàncies o la seva manca:

• durant la temporada de creixement, l'alimentació és especialment necessària per al violeta alpí; normalment es tracta de fertilitzacions entre octubre i març;
• l'alimentació s'ha de fer un cop cada dues setmanes, però no més sovint;
• durant la latència, és millor no alimentar la planta amb res;
• les mescles més versàtils s’utilitzen com a fertilitzants per a les violetes alpines. Són benvinguts complexos de potassi i fòsfor. El nitrogen, que és molt popular com a component dels fertilitzants, pot, per contra, perjudicar el violeta alpí, per la qual cosa no s’ha d’utilitzar.

Els tipus d'apòsits es poden alternar entre si per saturar uniformement el sòl amb substàncies útils. Per tant, aconseguim una planta encantadora bastant capritxosa: el violeta alpí agradarà a tothom que prefereixi plantes perennes amb una història inusual i qualitats externes.