Secrets per fer créixer un tímid Aquilegia

Aquilegia: descripció de les flors

Aquilegia és ideal per a jardins de flors ombrívols, jardins de roses, racons de "bosc". La plantació independent s'utilitza al jardí per crear l'efecte de la naturalitat, la facilitat. La flor va bé amb coníferes, lliris, campanes, falgueres, cereals, lupins. Podeu plantar-lo al costat d’embassaments decoratius i d’espècies de dimensions reduïdes, en jardins de roca. Aquilegia es distingeix per belles i delicades fulles de roseta en pecíols llargs. I les pròpies flors tenen "esperons" característics (en què es produeix l'acumulació de nèctar). La gamma de colors és àmplia: tots els tons de blau, lila, violeta, rosa, gerds, etc. També hi ha varietats aquilegia bicolors.

Les plàntules d’Aquilegia es conreen sovint a casa. De vegades, els centres de jardineria també venen "planters" ja fets. El temps per plantar plàntules aquilegia a terra lliure és de maig a juny. Cal excavar els forats, tenint en compte quin tipus de sistema radicular té la planta, amb una distància de 30 cm entre si. Per fer créixer aquilegia jove, és millor plantar-los immediatament en "escoles" separades. I a la tardor, trasplantar a llocs permanents.

Aquilegia: plantació i cura a camp obert

La planta no requereix cap condició especial per a la composició del sòl. Tot i això, necessita un sòl humit, lleuger i nutritiu. És adequat el marga, que és aconsellable desenterrar amb compost. L’acidesa del sòl no és fonamentalment important.

A principis de primavera, aquilegia es fertilitza amb fertilitzants minerals complexos o infusió de mulleina. A finals d'agost i a la tardor només s'alimenten amb "aigua mineral".

Reg

Aquilegia és una planta amant de la humitat, però no sempre és necessari regar regularment a l’ombra: aquilegia estén les arrels cap a dins i pot agafar aigua de les capes inferiors. Els casos que creixen al sol necessiten regs més freqüents.

Reproducció a camp obert

Aquilegia es reprodueix bé per llavors, a més, proporciona una auto-sembra abundant. N’hi ha prou a l’estiu, després de madurar les llavors, per “batre” a fons l’arbust amb una escombra i es garanteixen noves plantes en grans quantitats. És cert que les varietats s’hibriden amb el pas del temps. Per tant, és més segur comprar llavors periòdicament a la botiga o propagar el vostre aquilegia preferit amb esqueixos.

Les llavors d'aquilegia es sembren en terreny obert abans de l'hivern o al febrer per a les plàntules en tasses grans.

Les plantes es tallen a principis de primavera, mentre que les fulles encara no han florit. Heu de tallar un brot jove amb un taló (de l’arrel), espolsar-lo amb Kornevin i plantar-lo a la sorra humida del riu durant tres o quatre setmanes, posant-hi una ampolla de plàstic tallada a la part superior.

Aquilegia: malalties i plagues

El míldiu, l’òxid i la podridura grisa són habituals a l’aquilegia. Això es deu generalment a un excés d’aiguat a l’ombra i a les plantacions engruixides. Lluito contra les malalties amb Topazi (segons les instruccions). No us importa menjar aquilegia i diverses erugues, així com pugons. En aquests casos, Fundazol, Aktara, Imidor són efectius.