Aconit: plantació i cura a camp obert, propietats medicinals

L’aconita és una herba perenne verinosa que pertany a la família dels ranuncles. No obstant això, la planta pot presumir no només de la seva toxicitat, sinó també de les seves capacitats curatives. Aquesta flor també es diu lluitadora; la planta va rebre aquest nom per les inflorescències que semblen un casc de cavaller. De moment, al món es poden trobar més de 300 tipus d’aconita que pertanyen a aquest gènere. Europa, països asiàtics i Amèrica poden presumir que creixen lliurement a la natura.

Informació general sobre l'aconita:

L’aconita és una planta ornamental preciosa que exhibeix flors precioses d’una bellesa increïble i que conserva el seu encant fins i tot després d’esvair-se, deixant unes fulles estampades inusuals. Amb ell, podeu decorar qualsevol àrea afegint-la a composicions de paisatge. Un jardiner que no tingui coneixements especials podrà cultivar aconita, ja que no serà gens difícil. És important conèixer les regles bàsiques i complir-les. A continuació, es comentarà què inclouen exactament.

Varietats populars:

Aconite Dzhungarsky és una planta arbustiva herbàcia que arriba a un metre i mig d’alçada. Les fulles pintades de colors verd fosc es formen al centre de la tija o a la part inferior. La seva forma s’assembla a un cor arrodonit i es divideix en tres parts amb puntes afilades.
L’arbust està cobert de grans inflorescències de color blau fosc que es formen a la part superior del pinzell. La floració comença a l’estiu, al juliol. Les llavors són similars a les tres fulles seques, que maduren els primers dies de tardor. En el seu entorn natural, la planta es pot trobar als territoris de Kazakhstan, Xina i Caixmir.

Akonit Klobuchkovy és un altre lluitador molt popular, que pot fer 30 centímetres de llarg i pot arribar fins a un metre i mig. Les fulles estan separades per palmats amb una superfície brillant, pintades de colors verd fosc. Les inflorescències en forma de pinzells adornen l’arbust amb petites flors blaves i blaves. La floració comença a principis d’estiu. La varietat es va utilitzar molt activament per al tractament i es va domesticar al segle XVII.

Fisher's Aconite: el lloc de naixement de la varietat és Sibèria, vessants de les muntanyes dels països d'Àsia Central. Té una tija gruixuda i poderosa sobre la qual s’observen petites ranures i arriba a una alçada de dos metres. Les fulles es divideixen en parts i s’assemblen a una forma de rombe. Estan pintades de verd. La floració dura 30 dies i comença a la meitat de la temporada estival. Les inflorescències racemoses decoren les plantes amb tonalitats grises amb un to violeta o amb flors blanques.

L'aconita de farmàcia és una bellesa herbàcia perenne que arriba als metres i mig d'alçada. Les seves fulles dissecades palmades són de color verd fosc. La floració comença a la segona meitat de la temporada estival. Les inflorescències racemoses que decoren l’arbust creixen fins a 50 centímetres de llarg i estan pintades amb tons blau fosc. La maduració de les llavors es produeix el primer mes de tardor.

Aconita bicolor (bicolor): tonalitats blanques i blaves inusuals, en què es pinten inflorescències altes i semblants a pinzells, que fan que la flor sigui única i ràpidament recognoscible entre els seus "companys". La longitud de la tija arriba a un metre i mig. Les fulles en forma de diamant són de color verd fosc. La floració comença al juliol i les llavors maduren al setembre.

Aconite Karmikhela: aquesta varietat herbàcia perenne creix 140 centímetres d’alçada. La seva tija és recta i està decorada amb fulles altes tallades de color verd intens. Les grans inflorescències tenen una forma racemosa i es delecten amb la bellesa de les riques flors blaves. Aquesta planta floreix des de finals de setembre fins a principis de novembre. La maduració de les llavors es produeix a finals de tardor.

Aconite Curly: en condicions naturals es pot trobar a la regió de Sibèria, al territori de la Xina, a Mongòlia i al país del sol naixent.
La tija de quatre metres és prima i arrissada. Fulles dissecades amb els dits amb una superfície brillant. Grans grans grups d’inflorescències són de color blau fosc. La floració comença a l’agost i dura uns 30 dies. La planta va començar a créixer com a cultural a finals del segle XVII.

Aconite Altai: aquest endèmic es troba als prats i a la vora del riu del territori de l’Altai. Les tiges d'aquesta varietat són lleugerament pubescents, són rodones, primes i altes. Estan completament cobertes per fulles pentagonals arrodonides amb dents obtuses, pintades d’un color verd fosc amb una tonalitat de gris al llarg de la vora inferior.
Les mates estan decorades amb grans inflorescències de color verd fosc. La floració dura durant el primer mes d’estiu. Les llavors maduren a principis de tardor.

Aconite Vysokiy: aquesta planta es pot trobar a Sibèria i Àsia Central. La varietat té una tija forta, gruixuda i pubescent de 2 metres d’alçada.
Les fulles són grans i tenen forma de diamant i tenen un color verd fosc. La decoració és de color racemós, de color blau fosc, de grans dimensions i força altes. La planta floreix a mitjan estiu, les llavors maduren al setembre.

Aconite Eleanor: aquesta planta es distingeix d'altres per la seva petita alçada. L'altura de la tija prima i pubescent és de 50 centímetres. Les fulles estan dissecades amb els dits i pintades de colors verds brillants. Les inflorescències són grans, racemoses i adornen les plantes amb flors blanques que tenen una vora blava fosc als pètals. La floració dura durant el primer mes d’estiu.
La maduració de les llavors es produeix al setembre.

Roure aconita: aquesta varietat es pot trobar al nord del país. S’utilitzen per decorar les vores del bosc. L’altura d’una tija elàstica i pubescent amb un gruix mitjà no supera l’1 metre. Les fulles dissecades amb plomes tenen un to verd fosc. Els grups d’inflorescències són alts i de color groc. Floreix a mitjan estiu durant 30 dies.

Aconite Chekanovsky: Sibèria i Mongòlia són l’hàbitat natural d’aquesta varietat. La tija pot tenir un gruix mitjà i pot créixer fins a un metre i mig d’alçada. Les fulles són dissecades de forma pinnada, de mida mitjana i de color verd. Els grups d’inflorescències són de grans dimensions i donen belles flors pintades amb tons morats foscos. Agrada amb la seva floració a mitjan estiu, les llavors maduren al setembre.

Aconite Lamarca: aquesta varietat té una tija prima i molt elàstica peluda, que creix fins a una alçada de no més de 70 centímetres. Les fulles són de mida mitjana, de color verd clar, amb forma tallada. A partir del juliol, l’arbust està decorat amb inflorescències planes, estretes, denses i llargues en forma de pinzells de color groc clar. La floració dura 30 dies.
Aconite Karmichel Arendsey: la tija d'aquesta planta és recta i pubescent. La seva alçada és d'aproximadament 1 metre. Les fulles de color verd fosc tenen un bell acabat brillant. L'arbust està decorat amb inflorescències denses i grans de color blau fosc des d'octubre fins a l'inici del fred hivernal.

Aconit en creixement: triar un lloc

Per a l'aconita, podeu triar zones obertes i assolellades. En cas que es planifiqui plantar aconita arrissada, cal escollir-ne zones exclusivament ombrívoles, ja que les fulles no són tolerants a la llum solar directa, cosa que provoca cremades, marcides i, finalment, condueix a la mort del lluitador. La resta de varietats poden créixer en qualsevol àrea. Quan escolliu un lloc per plantar, tingueu en compte que no s’acumuli aigua on creixerà la planta, cosa que pot provocar el desenvolupament de podridures al sistema radicular. Els sòls pedregosos i sorrencs no són adequats per a l’aconita. Cal triar un sòl lleuger i fluix.

Prepareu el sòl per plantar amb antelació. La preparació inclou excavar el lloc, afegir terra de jardí, matèria orgànica i torba en proporcions iguals al sòl. Cal desenterrar la terra a la primavera, després que s’escalfi.
El forat de plantació ha de ser una mica més gran que la mida de les arrels. Es posa una capa de drenatge a la part inferior. A aquests efectes, s’adapten argiles expandides i còdols grans. A la part superior s’afegeix una petita quantitat de compost i fertilitzants minerals. En plantar una plàntula, heu d’assegurar-vos que el coll de l’arrel no passi més d’un centímetre a la terra. Després, el sòl es compacta, es rega amb molta aigua i es cobreix amb una capa d’agulla de serradures de pi. El cobriment ajudarà a mantenir la terra humida durant més temps i també limitarà el creixement de males herbes i escalfarà la planta. En plantar diversos arbustos, cal deixar un buit de 70 centímetres entre els forats de plantació.

L’aconita serà un excel·lent veí per a lliris i peònies, per a delphinium i rudbeckia. Utilitzant-los tots per a la composició del paisatge, podeu fer que el vostre jardí sigui únic.

Reg correcte:

El més important en la cura es considera el reg correcte de la planta. L’aconita no pertany a les plantes que estimen la humitat constant, no tolera l’embassament i en pot patir. Durant la sequera estival, el reg s’ha de dur a terme cada dues setmanes, tot i que és important vigilar la terra vegetal, però no s’ha d’eixugar. Després de cada reg, cal afluixar el sòl. Això permetrà un millor flux d’oxigen i nutrients a les arrels. També cal netejar la terra de males herbes, que s’alimenten de nutrients, prenent-les de la planta.

Sòl adequat:

A causa de l'amor per l'aconita pels terrenys lleugers i solts, abans de plantar-lo, cal desenterrar el sòl i afegir-hi matèria orgànica juntament amb torba. Aquestes condicions seran excel·lents per a la planta i li permetran créixer i desenvolupar-se més ràpidament i millor.

Normes de transferència:

Com a regla general, el trasplantament es realitza a la primavera, després que s’hagi preparat amb antelació el lloc per a la plàntula. Però, alguns amants de l’aconita prefereixen realitzar activitats de plantació a la tardor.
El trasplantament s’hauria de fer un cop excavat el lloc i aplicat la torba i el compost. La planta del lloc anterior es pren juntament amb un terròs i es transfereix de la mateixa forma i es planta a un altre lloc. Una bola de terra ajudarà a protegir les arrels del dany. El drenatge dels maons trencats es posa al fons del forat. La mida del forat ha de ser una mica més gran que la mida del coma terrestre. A sobre de la capa de drenatge, s’han d’aplicar fertilitzants minerals en les proporcions indicades a les instruccions.
Després de baixar la planta al forat, esquitxar-la amb una barreja de sòl nutritiva i regar-la amb molta aigua.
Perquè una planta s’adapti a les noves condicions, trigarà aproximadament un mes i mig. Durant tot aquest temps, se li ha de prestar atenció i cura.

Fecundació:

L’aconita és una planta que té molts litres i durant la seva vida al jardí consumeix molts nutrients del sòl on creix. Per tant, s’ha de recolzar la planta alimentant el sòl amb fertilitzants. Els fertilitzants minerals i orgànics complexos són adequats per alimentar-se. S’introdueixen a principis de primavera. L’ús de compost durant aquest període és una bona opció. S’ha d’aplicar sota cada planta. Aquest fertilitzant afavorirà una floració viva i farà que la planta sigui més resistent. L'apòsit superior s'ha d'aplicar un cop a l'any, però també podeu complaure la planta abans de florir.

Període de floració:

Totes les varietats d’aconita floreixen en diferents moments. La majoria floreixen a la meitat de la temporada d’estiu, alguns comencen a delectar-se amb els seus colors a l’agost, i n’hi ha que a la tardor, quan totes les altres plantes s’han esvaït, comencen a mostrar els colors de les seves flors i ho fan fins al gelades.Totes les inflorescències són llargues, grans, soltes, semblants als pinzells, però tenen tons diferents. També podeu trobar aquells arbustos que tenen flors de dos colors.

Retall:

Perquè la floració sigui exuberant i la planta no perdi el seu efecte decoratiu, cal eliminar totes les inflorescències que s’han marcit dels arbustos. L’aconita té un temps de floració curt i la poda pot donar un impuls a una altra floració.
Per obtenir llavor, només s’ha de deixar una part de les inflorescències als arbustos. A continuació, espereu la maduració completa i recolliu les llavors.

Mesures preparatòries per al fred hivernal:

Tot i la resistència a les gelades de l'aconita, és impossible descuidar la preparació per al període hivernal. Les activitats obligatòries inclouen amagatalls. Abans de l’aparició del fred, es fa una poda, durant la qual es tallen les branques molt aviat. A continuació, s'ha d'aplicar una capa de coberta de 20 centímetres al cercle del tronc. Per a això, són adequades la torba seca i el fullatge sec. Tan bon punt les gelades desapareixen, s’elimina el refugi, de manera que s’asseca el sòl i els arbustos tenen temps de preparar-se per a la nova temporada després de la hibernació.

Mètodes de cria:

Molt sovint, l'aconita es propaga per llavors i per la divisió de l'arbust. A l’hora d’escollir la primera opció, és important recordar que no es garanteix la preservació de les característiques varietals. Probablement per aquest motiu, el més popular és la divisió del matoll.
És possible realitzar activitats per dividir l’arbust no més d’una vegada en 4 anys, en cas contrari la planta pot créixer fortament i perdre el seu efecte decoratiu. Per dividir-lo, heu d’excavar-ne una part i tallar-la amb un ganivet afilat i desinfectat, de manera que quedi com a mínim tres ronyons sans en aquesta part. Després d'això, la part tallada s'ha de plantar al forat d'aterratge, que s'ha de preparar amb antelació. A continuació, s’escampa la planta amb una barreja nutritiva de terra, es rega abundantment i s’aplica una capa de coberta a la superfície de la terra.

La propagació tuberosa es duu a terme en aquells aconits que es reprodueixen d’aquesta manera i els separen a principis de tardor. Primer de tot, heu de saltar-vos els tubercles individualment, abans que els brots comencin a aparèixer-hi. Només després es divideixen en parts de manera que queden un parell de cabdells a cadascuna de les parts, i després s’asseuen als forats del jardí. En plantar, és important assegurar-se que quedi un brot de creixement a la superfície. L’espai entre plantes ha de ser de 30 centímetres o més. Tan bon punt es plantin els tubercles, cal regar i aplicar una capa de coberta al sòl.

Per tal d’aconseguir esqueixos per a la propagació de l’aconita, cal tallar els brots del primer any de vida de l’arbust. Els esqueixos han de tenir una longitud de 15 centímetres. Aquest procediment s'hauria de dur a terme els primers dies de maig i, a continuació, col·loqueu brots joves en condicions d'hivernacle per a la germinació.
Tan bon punt apareguin les primeres fulles, es poden plantar els esqueixos al jardí.

La propagació de les llavors es realitza a la tardor. Es poden sembrar directament a una zona oberta del jardí. En aquestes condicions naturals, podran experimentar estratificació, cosa que proporcionarà el millor creixement a la primavera. La profunditat dels forats no ha de ser superior a un centímetre. Després de la sembra, s’han d’aïllar. Una capa gruixuda de mullein és adequada per a això. Amb l’inici de la primavera i l’escalfament de la terra, es podrà observar l’aparició dels primers aconits joves.

Malalties i plagues: mètodes de control

Alguns tipus d’insectes nocius no es confonen amb la verinositat de la planta i s’hi instal·len. A més, la planta pot emmalaltir amb infeccions víriques i fúngiques.
El míldiu és una de les malalties que es poden identificar per les taques blanques de les fulles. Després d’haver descobert una malaltia, haureu d’iniciar immediatament el tractament, en cas contrari s’haurà d’eliminar completament la planta. En primer lloc, per fer front a la malaltia, cal eliminar totes les zones afectades i canviar la capa superior de terra sota l’arbust.Després d'això, cal dur a terme el tractament amb l'ús de fungicides.

Mosaic anell: podeu identificar la malaltia per les taques marrons, grises o grogues que apareixen a les fulles de la planta. Aquesta malaltia és sovint portada per pugons. Quan apareguin signes de malaltia, s’han d’eliminar immediatament totes les zones danyades. Aquesta serà la manera d’afrontar la malaltia.

Ecologització viral: durant la malaltia, les inflorescències es deformen i els seus tons canvien. No hi ha cura per a aquesta malaltia. La planta s’ha de desenterrar i cremar perquè la malaltia no s’escampi per tot el lloc.

Els pugons s’han convertit en un visitant freqüent de les plantes. Se’n pot desfer amb l’ajut d’insecticides. Quan utilitzeu, heu de complir estrictament les instruccions de les instruccions.
Escarabat de colza: les invasions d’aquesta plaga són inacceptables si solteu regularment el sòl. Aquest procediment destrueix les seves pupes.
Nematodes: aquestes plagues són perilloses perquè és molt difícil detectar-les. Són capaços de destruir completament la planta en pocs dies. Per combatre-ho, necessitareu preparats fungicides.

Dificultats sorgides durant el cultiu:

No només les malalties i les plagues poden convertir-se en un problema, sinó que de vegades es pot enfrontar a una manca total de floració o es formaran inflorescències molt més tard del que haurien de fer. Això es deu a una cura incorrecta de la planta. Això pot ser: reg massa poc freqüent, elevada acidesa al sòl, baixa permeabilitat a l’aire, nutrients insuficients a causa de la falta de fertilització o la causa poden ser plagues.
Tan bon punt s’eliminin tots els motius anteriors, la planta tornarà a pintar el jardí amb bells colors de les seves flors.
Les inflorescències poden aparèixer tard per dos motius: en triar una planta, es va produir un error i es va comprar una varietat que floreix no a mitjan estiu, sinó a l'octubre; l'estiu era massa fred.

Els beneficis i els danys de l'aconita:

A causa del contingut d’alcaloides, àcids, resines, macro i microelements, la planta esdevé molt útil per a la salut humana. Els alcaloides són un ingredient important en molts medicaments.
Aquestes substàncies tenen un ampli efecte terapèutic. Els medicaments basats en ells tenen un efecte sedant, antiespasmòdic, estimulant, hormonal, analgèsic i hipotensor.
Els tanins aturen la sang, tenen un efecte bactericida i antiinflamatori. L’aconit s’utilitza per tractar el càncer. Els flavonoides que conté la planta alenteixen les cèl·lules cancerígenes, se suprimeix la inflamació, el sistema immunitari combat les cèl·lules cancerígenes de manera més activa i també faciliten la tolerància del pacient a la radioteràpia.
L’extracte, a partir del qual s’elaboren preparacions medicinals, té un efecte estrogènic, bactericida i diürètic. Aquests medicaments es prescriuen a persones amb úlceres, malalties de transmissió sexual, problemes del sistema cardiovascular i del sistema nerviós central.
La medicina tradicional utilitza sovint l'arrel d'aquesta planta per a la preparació d'infusions i decoccions.

Els medicaments basats en l'aconit estan contraindicats per a persones que pateixen reaccions al·lèrgiques, hipertensió, durant l'embaràs, la lactància i també durant la infància. Aconita, es tracta d'una planta verinosa, de manera que s'ha de prendre només segons les indicacions d'un metge i estrictament en les dosis indicades. L’ús inadequat de l’aconita provoca la mort.

Tintura d’aconita contra el càncer i l’adenoma: preparació i ús
Només és possible tractar malalties oncològiques amb aconita després de consultar un metge i de seguir totes les normes.
Es requereix la preparació correcta de les arrels, el compliment estricte de les dosis i una durada clarament establerta del curs de la presa del medicament. A causa de l’alta toxicitat i agressivitat de la planta, es destrueixen tant les cèl·lules cancerígenes com les cèl·lules sanes.No obstant això, els curanderos tradicionals l’utilitzen per fabricar tintures destinades a combatre el càncer.
Us permeten recuperar la salut, tot i que els mètodes de la medicina tradicional no podrien fer front. Les tintures fetes a partir de l’arrel de la planta s’utilitzen principalment per combatre el càncer.

Com es preparen?

Tintura d’aconita per al càncer
Per preparar la tintura, necessiteu 50 grams de l’arrel de la planta, peleu-la i talleu-la finament. Després es col·loca en un pot de vidre i s’omple amb un 40% d’alcohol, 0,5 litres. Després, el banc es tanca i es retira a un lloc inaccessible a la llum durant 14 dies. La recepció de la tintura preparada s’ha d’iniciar amb petites dosis, augmentant-les gradualment. El primer dia, amb una sola gota, el segon dia, afegiu-ne una altra i així durant 11 dies. Cada dia més una gota. Mentre es prenen 11 gotes, s’han de diluir en 100 ml. aigua.
A més, la tintura es pren disminuint una gota cada dia.
Després d’això, heu de fer un descans de 30 dies i repetir el curs. El tractament es realitza en sis cursos i després de cadascun hi ha un descans d’un mes.

Tintura d’aconita per al tractament de l’adenoma

Per preparar la tintura, necessiteu un rizoma sec de -3 grams.
Es col·loquen en un pot de vidre i s’omplen amb 100 ml. vodka. Després de tapar el dipòsit i netejar-lo durant dues setmanes en una habitació fosca.
Per a la recepció, s’utilitza l’esquema 1-20-1. La recepció comença amb una gota i s’afegeix una gota diàriament. En arribar a 20, les gotes comencen a disminuir diàriament, disminuint a una.

Abans d’utilitzar tintures per tractar malalties, hauríeu de consultar definitivament el vostre metge. L’automedicació amb aconita pot agreujar les condicions de salut i ser fatal.

Com es pot veure en aquest article, l'aconita, malgrat la seva toxicitat, pot ser una meravellosa decoració per al jardí i pot ajudar en el tractament de diverses malalties.