7 millors varietats de pebrots decoratius d’interior: atenció domèstica

Quan s’inicia el fred de tardor i hivern, una persona comença a experimentar una deficiència aguda en l’obtenció de certs nutrients que va rebre a través de fruites i verdures casolanes. A més, realment li falten colors brillants que puguin alegrar-se a casa. Una planta que pot solucionar aquesta situació és el pebrot de pebre interior.

Aquest és el nom del pebre utilitzat en botànica. Dit d’una altra manera, el pebre vermell és un vegetal o pebre vermell, que és molt modest per cuidar. Pot ser un arbust anual o perenne, o un arbust nan que pertany a la família de les Solanàcies.

Pebre d’interior: descripció

pebrot d’interior

El lloc de naixement del piment és Amèrica Central. Però gràcies als criadors, es van criar una gran varietat d'altres varietats, que es van popularitzar als territoris d'altres estats.

Com a norma general, a tot el món, el pebrot d’interior es cultiva com a planta ornamental i també com a cultiu vegetal. Ja que és adequat per als dos papers.

Les varietats es poden dividir en dos grups més amplis: varietats dolces i amargues.

Parlant d’amargs, val la pena destacar que contenen un percentatge molt elevat de l’alcaloide capsacina. Degut al seu gust amarg i ardent. I, per tant, el millor és utilitzar-los exclusivament com a condiment o additiu. Però no com a plat principal.

Les plantes ornamentals de pebrot són varietats compactes, bastant ramificades. La seva alçada varia de 20 centímetres a mig metre. El fullatge és molt dens i, amb la cura adequada, l’obtentor obté un arbust literalment ple de pebrots.

Aquestes varietats decoratives es conreen a casa, en tests. A l’estiu, la planta pot passar molt de temps al balcó o al jardí a l’aire lliure.

Alguns jardiners també trasplanten pebrots a l’aire lliure. I abans que comenci el clima fred, el pebrot es torna a plantar a l’olla i s’envia a casa més còmoda, les condicions de l’habitació per sobreviure a l’hivern.

Molta gent es pregunta si els pebrots ornamentals es poden menjar directament. Com a regla general, els fruits del càpsic són baies falses, la càpsula de les llavors és buida.

No té propietats nutricionals especials. Però sovint s’utilitza en aliments més aviat com a additiu o espècia. Però no el plat principal.

La forma dels fruits, el seu color i mida, tot depèn exclusivament de la varietat que el jardiner hagi escollit per plantar la planta. I també quines propietats necessita per cultivar aquesta planta.

És possible que algunes fruites de pebrots ornamentals no siguin comestibles en absolut. Per tant, abans de comprar, és millor llegir les instruccions de plantació i ús posterior amb la màxima atenció possible.

Com les mores de sol, els verds de la planta, els seus cims i les arrels són parts tòxiques que no s’han de menjar més. Ja que això pot provocar una intoxicació del cos i una forta reacció tòxica.

Pebre decoratiu d’interior. Varietats populars

Per descomptat, parlant de pebrots decoratius i casolans, és molt interessant entendre quines varietats són les més populars actualment. A quins jardiners i criadors s’hauria de prestar la major atenció per obtenir el cultiu o l’efecte que el propi productor espera més.

Varietat Tabasco

Aquest és un clàssic entre els pebrots casolans.Els fruits d’aquesta varietat són el component més bàsic que s’utilitza per fer la salsa tabasco del mateix nom.

Els fruits creixen fins a una longitud d’uns cinc centímetres. Es recullen en petits ramells i s’enganxen. El color de la fruita pot variar, des del taronja fins al vermell.

El millor és no tastar només la fruita, ja que té un sabor molt brillant i picant. I això no sempre agrada a molts jardiners o només a gourmets.

Varietat de Tepin

És una varietat salvatge que produeix fruits vermells especialment picants. La forma del fruit és rodona, no més gran que una mongeta.

Bàsicament, els fruits d’aquesta varietat els menjaven els vaquers per estimular el cos i desenvolupar la immunitat. Potser d’aquí va sortir la famosa expressió argotiana: Cowboy Berry, que es va convertir en el segon nom dels pebrots Tepin.

Troll

La tercera varietat que voldria mencionar en aquest article sobre els pebrots ornamentals casolans. És un arbust extens que dóna una fructificació abundant. La seva alçada varia de 30 a 40 centímetres, les fulles són molt brillants i variades.

A mesura que maduren, els fruits poden canviar de color diverses vegades: de verd a porpra, així com de porpra a vermell.

Perla Negra

Una varietat molt poc habitual de pebrots decoratius domèstics. A mesura que la planta creix cada cop més, pot canviar completament de color. Al principi és verd i després es torna negre molt ràpidament.

I això no vol dir en absolut que la planta estigui malalta o que li falti substància. Només diu que aquestes són totes les característiques d’aquesta varietat de pebrot.

Els fruits també són negres, esfèrics. Són petites i es tornen vermelles a mesura que la fruita madura.

Meduses

Es tracta d’un arbust molt bonic des del punt de vista estètic. Els fruits de l’arbust són allargats, de gust moderadament picant, cosa que converteix el pebrot d’aquesta varietat en un dels favorits entre els jardiners i els criadors. Els fruits s’enganxen, semblant als tentacles d’una medusa. Per descomptat, d’aquí ve el nom original i eloqüent de la fruita i la pròpia varietat en el seu conjunt.

Salut

Es refereix a les varietats arbustives nanes de pebrots ornamentals domèstics. És ideal per cultivar un arbust a casa i l’alçada de l’arbust no supera els vint centímetres. Els pebrots són uniformes i de color taronja.

Goldfinder

Pebre casolà decoratiu que, a diferència de les altres varietats esmentades anteriorment, no es menja. Bàsicament, la planta d’aquesta varietat està destinada a decorar interiors interiors.

Els fruits no són grans, tenen una forma allargada i un color groc brillant. Aquesta és la seva peculiaritat. No es recomana menjar les fruites. Són molt amargs i alguns dels components que contenen els fruits poden perjudicar el cos humà fins a cert punt.

Normes de plantació i cura a domicili, que requereixen pebrots calents d’interior

Per a tots els cultius domèstics, i en particular per als pebrots, hi ha les regles generals més bàsiques de plantació. La reproducció es produeix principalment per les llavors, que les prenen de fruits ja madurs i es preparen durant un temps per plantar-les.

Podeu sembrar llavors en qualsevol època de l’any, sense excepció. Les condicions de la llar redueixen el risc que la planta estigui exposada a una sequera excessiva o viceversa: gelades.

Anteriorment, abans de plantar, les llavors, per regla general, es col·loquen en aigua per remullar-se durant diverses hores. Per tal de germinar-les s’ha d’utilitzar un drap o gasa humit.

Destaquem que hauria de ser una superfície humida, però no excessivament humida. En aquestes condicions, la llavor té més probabilitats de podrir-se que de germinar.

Tan bon punt les arrels surten de les llavors, es col·loquen al terra a una profunditat aproximada de mig centímetre.I també podeu plantar les llavors immediatament després de sucar-les: això no implica que estiguin en ordre, sinó que han de sortir.

Pel que fa al sòl, ha de ser fluix i ventilat, a més de nutritiu. Cap ambient àcid, només una reacció neutra, perquè els pebrots s’arrelen millor en aquest sòl.

Per tal que les llavors germinin més ràpidament i amb més seguretat, és necessari humitejar constantment el sòl. Però assegureu-vos que estigui massa humit, ja que això només pot conduir a una supuració gradual de les llavors, però no a la seva germinació.

La temperatura de l’aire, que és més còmoda per cultivar pebrots ornamentals, oscil·la entre els 20 i els 25 graus centígrads. Si l’ampit de la finestra és fred i es congela, és millor posar-hi un tros de fusta entre l’olla i l’olla.

Tan bon punt apareguin les plàntules, se'ls ha de proporcionar una il·luminació contínua. Fins i tot si prové de fitolamps. Tan bon punt els brots tinguin una longitud de fins a cinc centímetres, es poden plantar gradualment en testos separats.

En l’atenció, també heu d’adherir-vos als procediments més estàndards.

Il·luminació en forma de llum difusa brillant, que és la més beneficiosa per als pebrots. La temperatura és moderada, no inferior a 15 graus ni superior a 25, de manera que la planta creix constantment i no es ralenteix en desenvolupament.

Reg: la seva intensitat i freqüència, per regla general, depèn exclusivament de l'època de l'any i del període en què la planta comença a florir i després dóna fruits.

També heu de tenir molta cura pel que fa al nivell d’humitat del sòl (com hem dit, el sòl no hauria d’estar excessivament humit). I també parar atenció a l'alimentació, ja que el pebre vermell respon molt favorablement a l'alimentació amb fertilitzants complexos.

foto