10 plantes perennes més sense pretensions
Contingut:
Una solució excel·lent per a aquells que no tenen l’oportunitat de proporcionar una cura constant als jardins florals de les seves zones és plantar plantes perennes, plantes ornamentals perennes que no requereixen tenir cura. Les atractives composicions creades a partir de plantes perennes de diferent alçada, color, forma de fulla, inflorescències no són en cap cas inferiors als parterres amb anuals brillants. Una planta perenne és una opció excel·lent per a la vostra casa d'estiu.
Astilba
Astilba
Astilba és una planta perenne, una de les nombroses famílies de saxifrags, que uneix diversos centenars d'espècies. La majoria de les plantes d'aquesta espècie són comunes a latituds amb un clima moderadament fred, moltes es troben a les terres altes. D'aquí, probablement, la resistència de la planta a condicions meteorològiques desfavorables, així com una cura sense pretensions. Aquest és un dels motius de la seva demanda en el disseny de jardins. A més, la planta és molt decorativa. Astilba creix en forma d’arbust, i algunes de les seves varietats arriben a una alçada de fins a 2 metres, té fulles tallades inusuals i inflorescències paniculades de colors molt diferents, des de la lletosa fins al rosa brillant.
La planta es propaga tant per les llavors com per la divisió de l’arbust. Aquesta última opció és molt més senzilla, ja que el delenka arrela bé i un arbust trasplantat a principis d’estiu pot florir a la mateixa temporada. Astilba creix bé a l'ombra parcial, però per a una floració exuberant es planta millor en llocs il·luminats. La cura consisteix a regar la planta abundantment, sobretot si no és regular. En aquest cas, per mantenir la humitat, es pot adobar el sòl prop de l’arbust. L’arbust té un aspecte fantàstic en qualsevol frontera mixta, també es planta sovint a prop d’embassaments artificials i el barri amb l’amfitrió ja és una opció de disseny clàssica.
Collita perenne
Captació
I també aquilegia, àguila, a Anglaterra –colombina–, són tots els noms d’una herba perenne que pertany a la família dels ranuncles. Aquilegia és una planta biennal que floreix a partir del segon any. Les flors tenen una forma interessant en forma de campana, situada sobre una tija llarga i prima, que s’alça sobre la roseta. La gamma de colors és enorme. El color és monocromàtic i multicolor. En alçada, l'aquilegia arriba als 40 - 80 cm. La planta es propaga per llavors, esqueixos i arbustos divisors. Cal tenir en compte que, en absència de control, aquilegia pot "capturar" ràpidament el territori. Per tant, després de la floració, es tallen les tiges amb beines de llavors. Si us perdeu aquest moment l'any vinent, obtindreu un gran nombre de petits brots. Les llavors de la planta són resistents a les gelades i romanen viables durant 12 mesos.
La planta no exigeix absolutament cap lloc de plantació ni cura.
Aquilegia complementa perfectament els parterres amb iris, falgueres, banyadors i les varietats amb peduncles baixos quedaran bé amb el saxifràg, la genciana i el clavell.
Dicentre perenne
Dicenter
Dicentra és una planta perenne de la família de les roselles. El dicentre es desenvolupa en forma d’arbust, fins a 1 metre d’alçada. També hi ha varietats de poc creixement que no superen els 15 cm. La forma de les flors dicentra és tan intricada que no es pot confondre aquesta planta amb cap altra. Les flors s’assemblen a cors, dissecats a la part inferior, amb pètals blancs sortints. Són com gotes, que pengen en gran nombre d’inflorescències arcuades. Els arbustos florits de la dicentra criden l'atenció per la seva bellesa. L’única llàstima és que el període de floració només dura un mes, de maig a juny.No obstant això, el verd brillant de l’arbust, amb belles fulles tallades, us delectarà tota la temporada i complementarà perfectament les plantacions amb plantes d’estiu amb flor.
La planta es propaga per llavors, brots aeris i esqueixos. Arrela a qualsevol sòl, però, si és possible, és millor triar un sòl nutritiu, moderadament humit i ben drenat. La dicentra creixerà a l’ombra parcial i en zones ben il·luminades. Cal tenir en compte que, en el primer cas, la floració serà tardana, però, al mateix temps, més llarga. La cura de les plantes consisteix en regar, desherbar i afluixar.
Per cert, per la forma de la flor, el dicentre també es diu "cor trencat", segons la llegenda, aquestes flors van aparèixer al lloc on una noia anomenada Jeannette va veure com el seu amant conduïa un altre pel passadís i el cor li va trencar. Aquesta planta és força comuna en el disseny de jardins a tot el món, per tant, a gairebé tots els països té el seu propi nom. Per exemple, els britànics van veure una "dama al bany" en forma de flor.
Iris perenne
Iris
L’iris és una planta rizoma perenne de la família de l’iris o de l’iris. L'iris creix com un arbust, la seva alçada pot superar els 1,5 metres. Les fulles són llargues, planes, apuntades a les puntes. Les flors dels iris són força grans, consten de 6 pètals, tres dels quals es doblegen cap a la part inferior i tres miren cap amunt. En el moment de la floració, l’arbust agafa força massa verda i les flors de llargues inflorescències s’observen fantàsticament a causa de les fulles llargues. Les flors d’iris són de les més diverses en color i combinació de colors. Una manera molt comuna i senzilla de reproduir les flors és dividint el rizoma. Iris s’adapta ràpidament a un lloc nou i comença a créixer. Tot i que el sistema radicular de la planta es troba a les capes superiors del sòl, els iris toleren bé els hiverns freds. És millor plantar plantes en zones ben il·luminades amb un sòl moderadament fèrtil i humit. Si el lloc era "del gust" de l'iris, cuidar-lo només consistirà en regar regularment i en alimentar-se amb massa freqüència.
Els lliris de diverses varietats, plantats en una flor mono, es convertiran en una autèntica decoració de qualsevol jardí. Els iris baixos es planten sovint en vorades al llarg de la gespa o a les muntanyes rocoses.
Llopí perenne
Lupí
Lupin, traduït del llatí, significa "llop", entre la gent se l'anomena més sovint "mongetes del llop". La planta és una planta perenne pertanyent a la família de les lleguminoses. El lupí es desenvolupa en forma d’arbust amb fulles lleugerament esteses i brots erectes de flors erectes, sobre els quals floreixen un gran nombre de flors petites. La longitud d’aquesta inflorescència pot arribar a mig metre. Molt sovint, els lupins es propaguen per llavors, de vegades per esqueixos.
No es recomana plantar la planta en sòls argilosos i inundats amb un entorn àcid i alcalí. El sistema radicular del lupí és fonamental i penetra al sòl força profundament, per tant, el sòl ha de ser absorbent d’humitat i transpirable. El lloc hauria d’estar ben il·luminat, ja que en llocs ombrejats el lupí s’estira i perd el seu efecte decoratiu. La cura de les plantes, a més de regar, inclou l’eliminació de les males herbes, l’afluixament i, per a les plantes adultes, també l’esforç.
El lupí es veu bé en parterres amb lliris, lliris i hostes. Les plantacions grupals de lupins de diferents colors tenen un aspecte espectacular.
És important seguir algunes regles per crear composicions de diversos nivells. Per tant, si el jardí de flors es troba al llarg de la tanca o els edificis, aleshores es planten plantes altes al fons. Quan el llit de flors es fa en forma d’illa, les flors més altes, soles o en grups, es planten al centre.
Peònies herbàcies
Peònies
La peònia és una planta perenne que no necessita cap presentació, perquè un lloc rar no té aquestes flors. Han guanyat l’amor i la popularitat dels jardiners no només per la seva bellesa, sinó també per la seva cura sense pretensions, així com per la bona resistència a les gelades.
Les peonies es reprodueixen simplement en trossos petits.És millor plantar plantes en zones ben il·luminades amb sòls argilosos. La peònia no requereix cap cura especial, excepte per regar, afluixar i desherbar. Durant el període de brotació i floració, és necessari fertilitzar amb fertilitzants minerals complexos.
Plantar peònies té un aspecte molt impressionant en el fons de la gespa. Estan decorades amb parterres, distribuïdes a la façana d'una casa, una terrassa o un mirador. Després de la floració de les peonies, el verd dels arbusts pot servir de teló de fons excel·lent per a altres plantes amb flors.
Jardí de camamilla
Jardí de camamilla
La camamilla del jardí (o margarida) és una herba perenne pertanyent a la gran família dels Aster. L'alçada de la tija de la planta pot arribar a 1 metre. I la flor coneguda per tothom, amb un centre groc envoltat de pètals blancs, pot tenir un altre color més brillant: hi ha margarides amb pètals grocs, marrons, roses i liles.
Nivyanik es va propagar per llavors, dividint el rizoma i els esqueixos.
Per tal que les tiges altes de la planta no es deformin, reduint-ne l’efecte decoratiu, la zona amb blauet hauria d’estar ben il·luminada, i el sòl s’ha de drenar amb un nivell d’acidesa neutre.
La cura de les plantes inclou el reg (freqüent per a plantes joves i també en èpoques seques), desherbar, afluixar i fertilitzar orgànicament.
A més, per a una floració llarga i abundant, cal eliminar les inflorescències seques i, al final de la floració, s’ha de podar l’arbust. Per a l’hivern es recomana cobrir la planta amb fullatge sec.
Les flors d’aspecte senzill del nivyaniki complementaran bé composicions complexes i grans fronteres. Les plantacions en grup d’aquestes flors també semblen atractives. Més informació sobre nivyanik aquí.
Rudbeckia
Rudbeckia
Rudbeckia és una altra flor, un representant de la família Aster. Aquesta planta és de diversos tipus, perennes: Rudbeckia peluda (a causa de les vellositats de la tija), bella, brillant, brillant. La seva alçada pot ser de 25 cm a 1,5 metres. Rudbeckia té brots rectes o ramificats, que acaben en inflorescències: cistelles, amb un cor negre o marró fosc i pètals grocs, vermells o ataronjats. El diàmetre d’aquestes cistelles florides en algunes varietats pot arribar als 15 cm.
La forma més habitual de criar Rudbeckia és dividint l’arbust.
A l’hora d’escollir un lloc per plantar, s’han de tenir en compte dues condicions importants, a saber, una bona il·luminació del lloc i un sòl absorbent d’humitat. Tota la cura que necessita la planta és regar, desherbar i afluixar.
Rudbeckia és ideal per plantar en jardins d'estil rural, on s'utilitzen molts materials naturals, formes arquitectòniques de fusta.
Per cert, Rudbeckia no és en absolut el nom d’una noia d’alguna llegenda. La planta va rebre el seu nom en honor del pare i el fill dels rudbeks, que eren biòlegs.
Hosta
Hosta
Hosta és una planta perenne, originària de la família dels espàrrecs. Cal tenir en compte que les fulles d’hosta que es desperten a la primavera, mirant cap a fora del sòl, recorden en certa manera els brots d’espàrrecs. Pel que fa a la resta, els biòlegs ho saben millor.
A diferència d'altres plantes, en el cas de l'hosta, les fulles són més atractives i decoratives que les flors. El seu color crida l’atenció en la varietat i la combinació de colors, que es presenten en el rang des del verd blavós al groc-verd i el blanquinós. Les fulles també són interessants per la varietat de textures, n'hi ha de brillants, arrugades, mat, ceroses. En mida, els amfitrions també són molt petits, plantats en jardins de roca i simplement gegantins, que s’utilitzen per a composicions de paisatges a gran escala. Les flors d’Hosta s’assemblen a campanes, recollides sobre una llarga inflorescència dirigida cap amunt. No difereixen pel color brillant i, en el fons de les fulles, no sempre les noteu.
Els hostes es propaguen de diverses maneres: per llavors, esqueixos i dividir l’arbust. Cal tenir en compte que l’última opció és la més òptima. El jove delenka arrela ràpidament i acumula la massa verda.
A l’hora de decidir un lloc per plantar una planta, cal recordar que les varietats amb fulles blavoses són més aficionades a les zones lleugerament ombrejades i a les zones ben il·luminades amb groc i blanquinós. En general, la majoria de varietats prefereixen ombra parcial.
El sòl per plantar l’hoste ha de ser neutre en ph, solt i transpirable. Quan es planten plantes en sòls fèrtils, l’alimentació es pot ajornar diversos anys. Però per regar els hostes, si és possible, cal regularment i abundantment.
L'amfitrió, a causa de la varietat de colors, tindrà un lloc a qualsevol parterres de flors, a la gespa, a prop dels cossos d'aigua.
I, tanmateix, l'hosta no és només una planta perenne, sinó que aquesta planta és de fetge llarg. En un lloc, sense trasplantament, pot créixer durant 10-30 anys.
Echinacea perenne
Equinàcia
Equinàcia: davant nostre hi ha de nou una planta perenne de la família Aster. En la decoració de jardins, un dels seus tipus és més comú: Echinacea purpurea. L'alçada de la planta arriba als 1,5 metres. Tiges ramificades i rugoses. El cistell de flors té una bràctea espinosa (centre de la flor) envoltada de pètals de color rosa porpra. La planta comença a florir a partir del segon any.
Exteriorment, l’equinàcia és molt similar a la Rudbeckia. Per cert, abans es deia Rudbeckia porpra. No obstant això, després de trobar-se algunes diferències entre elles, la planta es va començar a atribuir a una espècie diferent.
L’equinàcia es propaga dividint l’arbust, així com per llavors. La planta necessita una zona ben il·luminada i un sòl fèrtil. Per a un correcte desenvolupament i floració, és necessari proporcionar un reg abundant, desherbar i aplicar fertilitzants orgànics.
L’equinàcia es veurà molt bé en qualsevol jardí de flors de diversos nivells amb altres plantes perennes.
Totes les plantes perennes que apareixen a la llista no són capritxoses en cap cas i el seu cultiu no és difícil, només és difícil triar entre una varietat i espècies tan variades, cadascuna de les quals és atractiva a la seva manera.